traductor

divendres, 30 d’agost del 2013

Article 15) CURRÍCULUM DE VIATGES A LA LLUNA

La lluna, alta i llunyana, font d'inspiració de poetes i ambició de científics, és objecte d'experiments i viatges de tant en tant. Extrec unes dades publicades avui en el diari ARA sobre les incursions fetes -fins aquest moment- a la lluna:

4 OCTUBRE 1957 – La Unió Soviètica envia el primer satèl·lit a l'espai, l'Sputnik 1.

3 NOVEMBRE 1957 – La gossa Laika és el primer animal posat en òrbita, a bord de l'Sputnik 2, Unió Soviètica.

2 GENER 1959 – l'URSS fa impactar una nau no tripulada a la lluna, la Luna 2. Els Estats Units ho fan 3 anys més tard.

12 ABRIL 1961 – L'astronauta de la Unió Soviètica Iuri Gagarin viatja a l'espai amb la nau Vostok 1.

20 JULIOL 1969 – Neil Armstrong arriba, i trepitge la lluna, amb l'Apol·lo 11.

15 OCTUBRE 2003 – La Xina envia una tripulació a l'espai, amb la nau Shenzhou 5.


5 NOVEMBRE 2007 – Pequín envia un satèl·lit a l'òrbita lunar i el fa estavellar contra la superfície de l'astre.



Però nosaltres, deixem als científics aquests experiments, i ens dediquem, mentre que això sigui possible, a fer-li, o a  dir-li, versos, com aquest, tan preciós, de Vicent Andrés Estellés


Cançó de la lluna
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.

Vicent Andrés Estellés