Els castells humans son una forma catalana de poesia en moviment, una obra d'art viva, bella, palpitant, que ens deixa sense respiració uns minuts. Primer ens hem emocionat quan carregaven la torre, pendents els ulls de cada un dels castellers que pujaven, cada cop més petits, fins arribar l'enxaneta al capdamunt, i fer-nos l'aleta. Hem respirat de satisfacció un moment, però encara tornem a restar corpresos fins no comprovem que descarreguen sense incidents.
 |
| El vestuari de les noies és idèntic al dels nois |
 |
L'equilibri dels de més amunt, descansa en
l'equilibri dels de més avall |
 |
| Primer castell d'avui |
 |
| Amunt...amunt...! |
 |
| Els castells han estat declarats per la Unesco: Patrimoni Immaterial de la Humanitat |
 |
| Els gegants passegen per La Bisbal |
 |
Amb força, amb entusiasme, amb tècnica...
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada