traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dissabte, 21 de setembre de 2013

Article 28) NOVES LÍNIES D'ACTIVITAT

POEMES AL NAS DE LA LLUNA -    Informa:

Hem obert dues noves línies d'activitat:
  • la Secció d'ARTS PLÀSTIQUES, que estarà coordinada per ANNA MARIA DÍAZ.
  • La Secció de TEATRE,  que estarà coordinada per JOAN BOSCH.


I, per il·lustrar els temes, un poema que parla del teatre de la vida:

La vida es una obra de teatro que no permite ensayos...
Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida...
antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.
¡Hey, hey, sonríe! más no te escondas detrás de esa sonrisa...
Muestra aquello que eres, sin miedo...
Existen personas que sueñan con tu sonrisa, así como yo.
¡Vive! ¡Intenta!
La vida no pasa de una tentativa.
¡Ama!
Ama por encima de todo, ama a todo y a todos...

No cierres los ojos a la suciedad del mundo, no ignores el hambre
Olvida la bomba, pero antes haz algo para combatirla, aunque no te sientas capaz.
¡Busca! Busca lo que hay de bueno en todo y todos.
No hagas de los defectos una distancia, y si, una aproximación.
¡Acepta! La vida, las personas, haz de ellas tu razón de vivir.
Entiende! Entiende a las personas que piensan diferente a ti, no las repruebes...
Eh! Mira...
Mira a tu espalda, cuantos amigos...
¿Ya hiciste a alguien feliz hoy?¿O hiciste sufrir a alguien con tu egoísmo?
¡Eh! No corras...¿Para que tanta prisa?
Corre apenas dentro tuyo.
¡Sueña!
Pero no perjudiques a nadie y no transformes tu sueño en fuga.

¡Cree! ¡Espera! Siempre habrá una salida, siempre brillará una estrella.
Llora! ¡Lucha! Haz aquello que te gusta...
siente lo que hay dentro de ti.
Oye...Escucha lo que las otras personas tienen que decir, es importante.
Sube...
Haz de los obstáculos escalones...
para aquello que quieres alcanzar.

Mas no te olvides de aquellos que no consiguieron subir en la escalera de la vida.
Descubre! descubre aquello que es bueno dentro tuyo...
Procura por encima de todo ser gente, yo también voy a intentar.
¡Hey! Tú...ahora ve en paz.
Yo preciso decirte que... TE ADORO, simplemente porque existes...

(Charles Chaplin)

I un altre poema, que parla de la pintura:  

A ti, lino en el campo. A ti, extendida
superficie, a los ojos, en espera.
A ti, imaginación, helor u hoguera,
diseño fiel o llama desceñida.

A ti, línea impensada o concebida.
A ti, pincel heroico, roca o cera,
obediente al estilo o la manera,
dócil a la medida o desmedida.

A ti, forma; color, sonoro empeño
porque la vida ya volumen hable,
sombra entre luz, luz entre sol, oscura.

A ti, fingida realidad del sueño.
A ti, materia plástica palpable.
A ti, mano, pintor de la Pintura.

(Rafael Alberti, A la pintura)

divendres, 20 de setembre de 2013

Article 27) FULL DE POESIA NÚM. 1

Després d'aquell número de prova; el zero, va arribar el número 1, però, ja vam veure que no n'hi havia prou amb una sola plana, així que vam posar l'anvers i el revers (el full i el contrafull). Aquí el recordem.                    

diumenge, 15 de setembre de 2013

Article 26) PERSONATGES

Jo vull escriure, tu vols escriure, ell vol escriure, nosaltres...
Bé, ja sabem com segueix la conjugació d'aquest verb que expressa una voluntat tan generalitzada avui en dia, que podriem fer la brometa, quan trobem algú, de preguntar-li: escribes o trabajas? en sustitució del rotllo discotequero estudias o trabajas, forma habitual de començar a lligar durant els anys setanta.
Però, escriure, no és fàcil, i per això, des de fa un parell de dècades, han aparegut multitud de llibres i tallers d'escriptura. Està clar que només uns pocs mortals tenen prou, amb el seu talent natural, per a muntar una novel·la, un poemari, o un article periodístic, la resta de mortals necessitem unes guies, uns consells pràctics que ens ajudin a que -principalment quan és una novel·la- (per a mi el gènere més difícil), la història no es quedi en el paper, i els personatges surtin, tinguin relleu, vida...
Acabo de llegir un llibre que no puc estar-me'n de recomanar-vos: PERSONATGES, Manual de creació i caracterització, de Mercè Company.

A banda de la seva utilitat per la tasca d'escriure, és el millor manual de psicologia que he llegit (i n'he llegit uns quants).
No podem obviar, tampoc, que no tothom escriu per pura i dura vocació literària, els psicòlegs van descobrir fa temps, la magnífica eina terapèutica que constitueix l'art, primer, va ser la pintura, el que es va utilitzar com a potent teràpia natural, però poc després, li va seguir l'escriptura, vista la importància de la paraula per a configurar el pensament. D'aquí, a que, qualsevol pacient mínimament guarit o en procés de tractament, enfili el camí de poeta o escriptor el pas ha estat molt petit.
Orhan Pamuk, premi Nobel de literatura 2006, va dir sense embuts:

"Algunos escritores tienen un mundo que expresar. Otros lo que hacen es proteger su vida con la escritura... Para mí la escritura es una forma de terapia y necesito escribir cada día" (Orhan Pamuk) “

El  poeta JOSEP PALAU I FABRE, confessa, en aquest poema, cóm s'ha deixat la vida en l'escriptura:

COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
–He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?


La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se´m moren a dins
i jo visc en les coses.

                                    Josep Palau i Fabre   

divendres, 13 de setembre de 2013

Article 25) MAICA DUAIGÜES

Universitat de Barcelona
SETEMBRE

Sota el cel tan blau,
d'una clara nit,
caminàvem per dins la ciutat.

Jugàvem a ser
unes vides més
de les moltes que passen rient.

El Palau Robert
sobre núvols blancs
el seu cos retallava grisenc.

Palau Robert
La Universitat,
amb rellotge mut
dictà l'hora de dir-nos: adéu!

Amb desig fervent
i amb versos als dits
tots marxàrem per camins diferents

Una blava nit
d'un setembre clar,
que bonica que fou la ciutat...!

             Maica Duaigües
(Del llibre: Vers un País de Poesies - de Parnass Ediciones)

dimecres, 11 de setembre de 2013

Article 24) - ONZE SETEMBRE 2013

Detall del monument als
presidents de Catalunya
Avui, sota una pluja vivificant i purificadora, hem celebrat la diada de Catalunya, a Calafell.
A dos quarts de dotze del matí, a la Plaça dels Països Catalans, s'ha fet l'ofrena floral al monument als presidents de Catalunya.
La poesia ha estat present en les paraules d'en Joan Olivella, alcalde de Calafell, qui ens ha recordat, i ha llegit -tot sencer-  el poema de Miquel Martí i Pol: ARA MATEIX !                                                                                            

L'alcalde, Joan Olivella,
 llegeix Martí Pol





Ara mateix                                                                              

Ara mateix enfilo aquesta agulla                                              
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia                                                                                                    
La coral infantil Llebeig interpreta Els Segadors

que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi                          
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

Els Vogadors de Calafell
també han rendit honors als
Presidents de Catalunya
(Miquel Martí i Pol, del llibre 
L’àmbit de tots els àmbits)


L'Associació Sardanista de Calafell ha ballat
La Santa Espina, i La Sardana de les monges.






dissabte, 7 de setembre de 2013

Article 23) LA VIDA EN UN BLOG

Parafrasejo el títol de la pel·lícula que va protagonitzar Alberto Closas l'any 1956, no la vaig arribar a veure, però és un títol que sempre m'ha atret.
I és que, per els qui ens agraden els blocs, les llibretes, escriure, expresar-nos..., el fet de tenir un bloc a ma, és un gaudi, i un bloc es converteix en un tresor.
Quin regal, doncs, el que ens ha proporcionat la tecnologia; un blog en el que podem escriure, i compartir pensaments, lectures, poemes, imatges...

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2007/11/05/actualidad/1194256861_850215.html


Un bloc de paper, te, però, altres utilitats que no tenim en el blog virtual, per exemple, fer un un vaixell de paper, com el de la preciosa cançó d'en Joan Manuel Serrat:
  
Barquito de papel,                                                    
        
sin nombre, sin patrón 
y sin bandera, 
navegando sin timón 
donde la corriente quiera. 

Aventurero audaz, 
jinete de papel 
cuadriculado, 
que mi mano sin pasado 
sentó a lomos de un canal. 

Cuando el canal era un río, 
cuando el estanque era el mar, 
y navegar 
era jugar con el viento. 
Era una sonrisa a tiempo, 
fugándose feliz 
de país en país, 
entre la escuela y mi casa. 
Después el tiempo pasa 
y te olvidas de aquel 
barquito de papel. 

Barquito de papel, 
en qué extraño arenal 
han varado 
tu sonrisa y mi pasado, 
vestidos de colegial. 

Cuando el canal era un río, 
cuando el estanque era el mar, 
y navegar 
era jugar con el viento. 
Era una sonrisa a tiempo...




divendres, 6 de setembre de 2013

Article 22) UN PETÓ I UNA EMPENTA

El primer any que vaig fer POEMES AL NAS DE LA LLUNA (que consistia en un recital de poesia, a la nit, a la platja de Calafell), Adriana Ferran em va donar dues coses: un petó, i una empenta, (endavant, s'enten).
Un petó, perquè això és lo seu, i així s'ha guanyat el nom ("la poeta dels petons", li diuen), i una empenta, perquè, quan jo li vaig dir, espantada: m'he compromés a muntar un recital de poesia a la platja!, ella em va animar: Endavant...! i em va donar una cinquantena de noms de poetes i rapsodes, amb els seus respectius telèfons, i a tots els vaig anar trucant. Llavors a mi no em coneixia ningú, i jo els deia que era amiga de l'Adriana Ferran, i la gran majoria, van respondre positivament.
Van recitar persones de Calafell, de Cunit... però també van venir des de Barcelona, del Masnou...
Només faltava... l'Adriana ! que aquell dia havia d'estar a París.
No cal dir que el recital va ser un èxit.   Gràcies Adriana!!!
En algun lloc tinc el llistat d'aquells primers participants i un dia d'aquests el penjaré en el blog.

L'Adriana Ferran va saber compartir amb mi els seus amics

Article 21) ADRIANA FERRAN


dimecres, 4 de setembre de 2013

Article 20) SETEMBRE

Setembre; temps de la verema, i de les festes del vi ! I també, temps de llaurar.

La niña de las uvas, de Julio Romero de Torres        


Les dites del mes:

"El setembre és bo, si no plou en tot el mes"
"De setembre enllà, prou navegar"
"Passat el setembre, el mar és de tembre"

I, naturalment, els poemes:
                                                                   
SETEMBRE

Raïm daurat i sucós,
raïmet atapeït,       
madures emmorenit                                      
pel bes de la solellada.
Tens el gra tan dolç i ros
que sembla d’aigua emmelada.
             (Degotall de poemes, de Joana Raspall)                                                                                              
I la cançó de la película del mateix nom: CUANDO LLEGUE SEPTIEMBRE, la melodia era força bonica, la lletra, bé... com que és una traducció, en podem trobar varies versions..., aquesta és la que cantava GELU.  Però, la versió que podeu escoltar, la teniu a continuació; la de Rockin Boys.

http://www.youtube.com/watch?v=bW4v4ueq5fU
 

Cuando Llegue Septiembre
todo será maravilloso.

Cuando Llegue Septiembre
se ocultará la luz mas pronto.

Y la noche sin final
será el encanto de Septiembre
para mí.

Por que así mas tiempo habrá
de oscuridad, de intimidad,
de estar muy juntos.

En Septiembre tu amor,
me dices que al fin,
tendré por siempre.

Y es por eso que yo,
tú sabes que estoy
tan impaciente.

Y la noche sin final
será el encanto de Septiembre
para mí.

Por que así mas tiempo habrá  

de oscuridad, de intimidad,                                                                                                                                                 
de estar muy juntos.

Cuando llegue septiembre
no vivirán las mismas rosas.

Cuando llegue septiembre
tu vivirás conmigo a solas.                                   


Article 19) ANTONI FREIXES

El nostre amor és un vaixell
que s'aixopluga al port,
surt si fa bon temps
vers l'horitzó,
ressegueix l'espigó,
gira, a babord o a estribord,
i amb tempesta, gregal, o garbí,
sura sempre,
perquè ens estimem.

                                                   ANTONI FREIXES

dimarts, 3 de setembre de 2013

Article 18) VIVIREMOS LOS DOS EN LA LUNA

Una antiga cançó, suposo que del 1940 aproximadament.  La parella protagonista d'aquesta història va resoldre el seu problema d'habitatge d'una manera ben original... i estalviant-se hipoteca !



MI CASITA DE PAPEL

Encima las montañas, tengo un nido
Que nunca ha visto nadie como es.
Está tan cerca el cielo que parece,
Que ha sido construido dentro de el.


Encima las montañas viviremos,
El día que tú aprendas a querer.
Y así podrás saber como es el cielo
Viviendo en mi casita de papel.


Viviremos los dos en la luna
en una casita de papel.

Que felices seremos tu y yo,
Y que dulces los besos serán.
Pasaremos la noche en la luna,
Viviendo en mi casita de papel.

 Que felices seremos tu y yo,
Y que dulce serà el despertar,

Viviremos los dos en la luna,
en una casita de papel.

Autor lletra original: Francisco Codoñer  


La podem escoltar per  la Orquesta Topolino:



dilluns, 2 de setembre de 2013

Article 17) POESIA DE L'ESTÈTICA: AIGUA

Vam quedar que ens volíem aprimar uns quilets, però... això no és tan fàcil... Què fem amb el cuc de la gana? 
Hi ha qui, en despertar-se, es lleva amb l'estómac tancat, i no li és possible engolir res; no deixa de ser un avantatge..., al contrari, hi ha qui es lleva amb una gana ferotge. De quina mena sou vosaltres?
Diuen els dietistes, que, en llevar-se, el més sa, és beure un got d'aigua, i, que és convenient beure un mínim de 2 litres d'aigua al dia, repartits al llarg de la jornada i a petits glops. 
Mentre ingerim el nostre got d'aigua de cada dia, podem anar llegint poesia, poesia sobre l'aigua...

                     AIGUA                                                        

Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el solet crida, hi vas amb un salt.
         Núria Albó

Article 16) JOSEP COLET I GIRALT


JOSEP COLET I GIRALT és un excel·lent poeta, dedicat, en cos i ànima, al català; a la cultura catalana, i, sobre tot, a la poesia catalana, que ell conrea, escrivint els seus poemes, seriosos... enginyosos... humorístics..., però sempre perfectes i deliciosos, impartint els seus coneixements en el SEMINARI D'INVESTIGACIÓ POÈTICA, i oferint el seu saber i comprensió a tot aquell afeccionat que li ho demani.  

Aquí al davant tinc un llibre seu: MACUMBA, prologat pel poeta Marius Sampere, qui, amb gran encert, dictamina: "En Josep Colet i Giralt ha necessitat -quina llàstima!- un bon grapat d'anys -vint?, vint-i-cinc?, trenta?- per decidir-se a prestar atenció de manera efectiva a la seva pròpia obra poètica; tota la vida, l'ha dedicada a instruir els altres: <Vejam què has escrit?, això m'agrada força, això no gaire, això gens ni mica; mira, veus?, ho hauries de posar així; ara sí>. I entre seminaris -els seus Seminaris d'Investigació Poètica- classes particulars, correccions, presentacions, lectures, conferències, pròlegs, actes a la seu de Poesia Viva, etc., se li ha escolat el temps, com aquell que es dessagna i no sap veure per quina oculta ferida. I per fi aquest llibre."
  • Obrim el llibre;  MACUMBA, i llegim el primer poema, el que enceta el llibre:
INVITACIÓ

Al morro hi ha una festa, hi ha delit,                                

i una posta flameja la favela.
Você vem...!
Hi ha una bona Macumba aquesta nit!
Les cruïlles enlairen la candela
i un exú de silencis i de crit.

Tot o Rio s'adorm vora la mar;
Iemanjà porta l'ona escumejada.
Você vem...!
Hi ha una bona Macumba cap al tard!
I a l'eterna cruïlla de l'onada
fa un despatx implacable cada far.

Al morro hi ha una festa, hi ha brogit...
Set caboclos ja baixen de la lluna.
Você vem...!,
un cavall blanc m'ha dit:
hi ha una bona Macumba aquesta nit!

                              JOSEP COLET I GIRALT   (Macumba - Editorial Columna)

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Del llibre d'en JOSEP COLET:  "NADALS EXPERIMENTALS"

FIGURA DEL MEU PESSEBRE

Et miro, petit pastor
--figura del meu pessebre-,
que duus als ulls l'esperit
i l'ànima tens de pedra.

Jo que de tu soc tan lluny
-figura del meu pessebre-,
desitjo, per uns moments,
deixar-te l'anima meva.

I quan després, més a prop
-figura del meu pessebre-,
tu me la tornis al pit
buida de dubte, i plena,

que porti dins la Claror
d'una infinita drecera,
i em faci sentir tot l'any:
figura del Gran Pessebre!

               Nadal del 1976

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo