Bé, ja sabem com segueix
la conjugació d'aquest verb que expressa una voluntat tan generalitzada avui en dia, que podriem fer la brometa, quan trobem
algú, de preguntar-li: escribes o trabajas?
en sustitució del rotllo discotequero estudias o trabajas,
forma habitual de començar a
lligar durant els
anys setanta.
Però,
escriure, no és fàcil, i per això, des de fa un parell de dècades,
han aparegut multitud de llibres i tallers d'escriptura. Està
clar que només uns pocs mortals tenen prou, amb el seu talent natural, per a muntar una novel·la, un poemari, o un article periodístic,
la resta de mortals necessitem unes guies, uns consells pràctics que
ens ajudin a que -principalment
quan és una novel·la- (per a mi el gènere més difícil), la
història no es quedi en el paper, i els personatges surtin, tinguin relleu, vida...
Acabo de llegir un llibre que no puc estar-me'n de recomanar-vos: PERSONATGES, Manual de creació i caracterització, de Mercè Company.
Acabo de llegir un llibre que no puc estar-me'n de recomanar-vos: PERSONATGES, Manual de creació i caracterització, de Mercè Company.
A
banda de la seva utilitat per la
tasca d'escriure, és el
millor manual de psicologia que he llegit (i n'he llegit uns quants).
No
podem obviar, tampoc, que no tothom escriu per pura i dura vocació
literària, els psicòlegs van descobrir fa temps, la magnífica eina terapèutica que constitueix l'art, primer, va ser la pintura, el que
es va utilitzar com a potent teràpia natural, però poc després,
li va seguir l'escriptura, vista la importància de la paraula per a
configurar el pensament. D'aquí, a que, qualsevol pacient mínimament guarit o en procés de tractament, enfili el camí de poeta o
escriptor el pas ha estat molt petit.
Orhan
Pamuk, premi Nobel de
literatura 2006, va dir
sense embuts:
"Algunos
escritores tienen un mundo que expresar. Otros lo que hacen es
proteger su vida con la escritura... Para mí la escritura es una
forma de terapia y necesito escribir cada día" (Orhan Pamuk) “
El poeta JOSEP PALAU I FABRE, confessa, en aquest poema, cóm s'ha deixat la vida en l'escriptura:COMIAT
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa
els dits, les venes…
–He deixat al paper tota la sang.
–He deixat al paper tota la sang.
¿On
podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se´m moren a dins
i jo visc en les coses.
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se´m moren a dins
i jo visc en les coses.
1 comentari:
Hola, Maica!
M'alegro molt d'haver topat amb el teu blog, és molt interessant, les reflexions i els poemes. Hi he estat navegant aquest cap de setmana i t'encoratjo a continuar-lo i a seguir recomanant, reivindicant, expressant, transmetent.
Gemma
Publica un comentari a l'entrada