traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dijous, 31 d’octubre de 2013

Article 35) NOU ANYS DE FESTIVAL

Només va durar 9 anys, el FESTIVAL DE LA CANCIÓN MEDITERRÁNEA, però van ser nou anys plens de boniques cançons. En aquella primera edició, l'any 1959,  van participar intèrprets espanyols, francesos i italians.  Era un festival mediterrani, i eminentment Barceloní. Va tenir lloc al Palau dels Esports de Barcelona i es celebrà del 25 al 27 de setembre (com un acte més de les Festes de la Mercè).

D'aquella primera edició, hem de destacar la participació d'una cançó en català -recordeu que estem parlant del 1959!- cançó que va quedar finalista, en la veu de la soprano Lina Richarte i Corretgé: LES VELLES  PLACES DE BARCELONA.

Tenim el goig de poder-la tornar a sentir. No he aconseguit penjar el vídeo, però hi arribareu amb aquest enllaç:      http://www.youtube.com/watch?v=e5lMCm7Ujcw

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Article 34) PARAULES D'HONOR: JORDI RUBIÓ I BALAGUER

JORDI RUBIÓ I BALAGUER (Barcelona 1887-1992) va ser PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES, l'any 1969, (el primer que s'atorgà), per la seva tasca d'eminent filòleg, professor,  i historiador de la literatura catalana.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual instituït per Òmnium Cultural, l'any 1969. Segons les bases, el premi és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Paisos Catalans.

La lectura que nosaltres hem fet, escapa a l'obra intel·lectual de filòleg o historiador, per anar a raure, simplement, en el pare. Un pare com tants, i un fill com tants també, a qui la guerra va arrencar de casa seva, amb 17 anys, i va enviar a les trinxeres.
Cartes doncs, familiars, gens literàries, cartes en les que tants pares i tants fills, que van viure semblants situacions l'any 38, s'hi podrien emmirallar.

Mariona Masferrer, directora de la Biblioteca
d'Esparreguera, fa la presentació de l'acte

Assumpció Perajoan, a manera de pròleg,
parla de la situació i dels protagonistes.





Joan Bosch i Maica Duaigües
preparats per iniciar la lectura

Maica Duaigües donant veu a Manuel Rubió
Joan Bosch donant veu a Jordi Rubió

Acabada la lectura, Assumció Perajoan, explica
quins van ser els esdeveniments següents
El moment de les salutacions
Aquesta lectura dramatitzada, va ser dirigida per Mercè Vallverdú, qui es va encarregar, també, personalment, de la escenografia.   A ella, al seu espòs, que també hi col·laborà, a la directora de la Biblioteca d'Esparreguera, Mariona Masferrer, a Carla Canongia, a Marta..., donem les gràcies per l'acolliment, atenció, i col·laboració,  que en tot moment ens van dispensar.

divendres, 18 d’octubre de 2013

Article 33) ASSAJOS DE "CARTES DE LA GUERRA"

Aquí teniu imatges d'alguns moments dels assajos de CARTES DE LA GUERRA.    

Mercè Vallverdú


En primer lloc volem presentar a Mercè Vallverdú, que forma part del quadre d'actors que tots els anys, escenifiquen La Passió d'Esparreguera.
També es dedica a la direcció teatral i a la dansa. 
Mercè Vallverdú, ha accedit a dirigir aquesta nova posada en escena, de la lectura dramatitzada  CARTES DE LA GUERRA.

Joan Bosch dona veu a  Jordi Rubió



En aquestes fotografies trobem a faltar Assupció Perajoan, qui, per raons de feina no va poder estar present en aquesta sessió fotogràfica. L'esperem a la propera!








dimecres, 16 d’octubre de 2013

Article 32) SARAU DE POESIA - Programa núm. 1 - 3a temporada

        CALAFELL RÀDIO

                SARAU  de    POESIA   22 09 2013



Contingut del programa:

Música:  Niska banya, cançó servia, interpreten: Los Mussakis.

Joan Teixidó - 1913-1992
Poemes: de Joan Teixidor, de qui, enguany,  és el centenari del seu naixement.
I, també, poemes de:

Paul Valéry
Jacint Verdaguer
 Chantal Meillard
 Josep Carner
                                                                 


                                                      DDDDDDDD

El Diccionari de la Llengua Catalana, defineix un SARAU com "un conjunt de persones que es diverteixen ballant". El diccionari de la Real Académia Española, ve a dir el mateix: "Reunión nocturna de personas de distinción, para divertirse con baile o música"
No és aquest el sentit que jo li aplico al títol del programa, sinó que he agafat el significat que, a la paraula SARAU, li donen al Brasil, us passo la definició, en portugués  -ja que crec que s'entén perfectament-  treta de la Wikipédia :


Um sarau (do latim seranus, através do galego serao) é um evento cultural ou musical realizado geralmente em casa particular onde as pessoas se encontram para se expressarem ou se manifestarem artisticamente.
Um sarau pode envolver dança, poesia, leitura de livros, música acústica e também outras formas de arte como pintura,teatro e comidas típicas. Evento bastante comum no século XIX que vem sendo redescoberto por seu caráter de inovação, descontração e satisfação.
Consiste em uma reunião festiva que ocorre à tarde ou no início da noite, apresentando concertos musicais, serestas, cantos e apresentações solo, demonstrações, interpretações ou performances artísticas e literárias.
Atualmente, algumas escolas e faculdades promovem saraus para estimular o desenvolvimento cultural de seus alunos. Bem como grupos e associações artísticas e culturais.
Hoje em dia, o termo virou uma denominação geral de encontros lítero-artísticos, que podem acontecer também durante a noite, ou em qualquer horário, em lugares fechados ou abertos, com diversas manifestações culturais, inclusive com instrumentos eletro-eletrônicos e equipamentos digitais, mantendo sempre a característica de confraternização.

Com veieu és una preciosa definició, que atribueix al SARAU unes característiques culturals, artístiques i socials força apreciables. Doncs aquest és el significat que volem donar-li al nostre:  SARAU DE POESIA!

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Article 31) CARTES DE LA GUERRA

24 d'octubre de 2013, divendres, a les 8 del vespre,  tindrà lloc una lectura a la BIBLIOTECA PÚBLICA D'ESPARREGUERA per part de la secció de Teatre  del Grup de Poesia  POEMES AL NAS DE LA LLUNA.

------------------------------------------------------------------

Recordem que, el 24 d'octubre, es celebra el "DIA DE LA BIBLIOTECA", Una adequada data per a fer homenatge a en JORDI RUBIÓ I BALAGUER, que tant es va esmerçar, en plena guerra civil, en protegir el fons bibliogràfic de Catalunya, situant-lo en lloc segur. I també va organitzar el Servei de Biblioteques del Front, que va portar una mica de distracció als soldats enviats a la guerra.
Tot això, més la quotidianitat, al front, del soldadet de 17 anys, Manuel, fill d'en Jordi, i la tristesa de la família que restà a Barcelona..., es va desgranant en les cartes entre pare i fill.
Per incitar-vos a la lectura d'aquest llibre, que nosaltres creiem alliçonador, us en farem un tast, el vespre del dia 24 d'octubre 2013. 
http://besparreguera.blogspot.com.es/                                      

Aquest acte serà un dels últims  que es realitzaran  en aquesta biblioteca, la qual està a punt de ser substituïda per una moderna i actualitzada edificació, segons ens han explicat les seves amabilíssimes bibliotecàries Mariona Masferrer i Carla Canongia. No obstant ens sentim gratificats d'haver estat a temps d'utilitzar aquest espai per a la nostra lectura, tota vegada que  s'ajusta perfectament a l'època en que s'escriuen aquestes cartes, tant per la seva estructura, com per l'existència, en el seu interior, d'alguns mobles que pertenyen al anys que evoquem.



 

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Article 30) AUTODETERMINACIÓ

No m'agraden les polèmiques, i no solament no m'agraden, també m'avorreixen. Si em veig obligada a polemitzar, em poso nerviosa, em cabreixo ràpidament, i acabo refugiant-me en el silenci. És evident que no em podria dedicar ni a la diplomàcia ni a la política.
Normalment, entenc que cada persona tingui un punt de vista diferent, hi estaré d'acord amb uns o amb altres, però accepto la diversitat d'opinions.
Ara bé, hi ha un tema que em te al·lucinada; no comprenc com, encara, estem en la situació que estem. Es tracta del tema de l'avortament, no perquè jo sigui partidària d'una cosa o d'altra, com en tants altres temes, comprenc també aquí, la diversitat d'opinions. I, pel que fa a l'avortament, no tinc ni tan sols opinió pròpia, perquè penso que cada cas, és una circumstància diferent, i només la pròpia dona que ho està vivint, pot sentir i saber què representa per a ella, i en determinat moment, aquest embaràs.
Això no obstant, que les dones ho vulguin discutir, legalitzar, prohibir, permetre, acotar, regular... em sembla bé.
El que no accepto de cap de les maneres, és que en aquesta temàtica intervingui l'opinió masculina, i molt menys la decisió masculina, i encara menys a nivell governamental i legal.
A veure; si tanta gent de Catalunya està protestant perquè entenen, que l'autodeterminació política del futur de Catalunya, correspon exclusivament a la gent de Catalunya, com és possible que moltes d'aquestes mateixes persones no lluitin igualment per a què l'autodeterminació,  avortament si / avortament no, correspongui, exclusivament, a la dona?
No sóc feminista, ni anti-feminista, no sóc pro avortament, ni anti-avortament, però crec que és una discussió que correspon, solament, a les dones.
Sap un home el dolor que pot sentir una dona quan avorta, ni que sigui voluntàriament?, pot imaginar quina situació l'ha portat a prendre aquesta decisió?
Ni ho sap, ni ho sabrà mai, mentre la ciència no li permeti engendrar, per tant, homes, respecteu a la dona, a les dones, a les que volen l'avortament, i a les que no ho volen. Deixeu que siguin elles, el col·lectiu de dones, les qui ho discuteixin, les qui ho decideixin.
He buscat a internet algun poema sobre el tema, els únics que he trobat són els que no admeten l'avortament, no és això el que volia, tampoc vull un poema que defensi l'avortament, m'agradaria llegir un poema que parlés del dret a decidir de les dones.

Proposo doncs, que alguna dona, escrigui aquest poema, i el pengi aquí.
Entre tant, us poso aquelles  famoses  Redondillas de Sor Juana Inés de la Cruz:

REDONDILLAS                                                                                  

Hombres necios que acusáis
a la mujer, sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis;

si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?

Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue liviandad
lo que hizo la diligencia.

Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.

Queréis, con presunción necia,
hallar a la que buscáis
para prentendida, Thais,
y en la posesión, Lucrecia.

¿Qué humor puede ser más raro
que el que, falto de consejo,
él mismo empaña el espejo
y siente que no esté claro?

Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.

Opinión, ninguna gana,
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata,
y si os admite, es liviana.

Siempre tan necios andáis
que, con desigual nivel,
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.

¿Pues como ha de estar templada
la que vuestro amor pretende?,
¿si la que es ingrata ofende,
y la que es fácil enfada?

Mas, entre el enfado y la pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos en hora buena.

Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.

¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada:
la que cae de rogada,
o el que ruega de caído?

¿O cuál es de más culpar,
aunque cualquiera mal haga;
la que peca por la paga
o el que paga por pecar?

¿Pues, para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.

Dejad de solicitar,
y después, con más razón,
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.

Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.

Sor Juana Inés de la Cruz

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Article 29) PETITA BONICA, LIRETA LIRÓ

Biblioteca VENTURA GASSOL - Calafell
Així és la nostra biblioteca de Calafell,  petita, bonica, acollidora...
Però, tant els lectors com les seves bibliotecàries, com els propis llibres, sospirem per un espai suficient a la quantitat de demanda cultural que té la població de Calafell.
Més de 30.000 llibres ho estan cridant, i potser uns altres tants que volen entrar i no poden.
No es tracta de fer un edifici enorme i inhòspit, com algunes biblioteques modernes que son realment incòmodes, no, res daixò. Tenim unes taules, làmpades i seients, magnífics, i no els canviaria per d'altres, però, ens falta:
  • Espai per a més taules de lectura
  • Espai per a més ordinadors
  • Sales d'estudi per fer treballs en grup, 
  • Espai infantil molt més gran, 
  • Lloc suficient per la premsa i les revistes. 
  • Espai adequat per audiovisuals. 
  • Sala d'actes!!!, per fer presentacions, cursos, tallers.. 
  • Espai per a exposicions.
Al llarg dels últims anys, s'han anat fent diversos projectes, alguns, afortunadament, no s'han realitzat, i dic, afortunadament, perquè, segurament, responien a la moda aquella de fer biblioteques incòmodes, amb la qual cosa no hauriem avançat res.
També se'ns pot dir que el tema llibre, està canviant d'una manera extraordinària, i no se sap quin camí prendrà, ni a quina forma de lectura ens portarà la tecnologia en un plaç que pot ser tant breu com deu o vint anys, per exemple.
Però això no te res a veure, perquè un espai de llibres sempre es pot reutilitzar per altres propostes culturals, a més, un llibre sempre serà una riquesa i un objecte valorat per les persones cultes, les biblioteques podran variar, però no desapareixeran de la societat futura, perquè la seva funció culturalitzadora, serà tant important, o més, del que mai ho ha estat.
I encara un altre raonament: Nosaltres, els lectors, el poble, també tenim alguna cosa a dir, i, si volem un poble, una ciutat, amb llibres, si volem reivindicar la importància del llibre tradicional enfront de la tecnologia (sense menysprear aquesta, sinó combinant-la) podem ser capdavanters i guardians d'un moviment de preservació de la cultura i millor utilització de les eines tecnològiques.
No ens ha de fer por tenir una gran Biblioteca, ample i  confortable. Esperem que l'Ajuntament s'hi posi un dia d'aquests, i faci un projecte guapo de debò, i el porti a terme!  Calafell ho necessita.
De mentre, a la nostra estimada Biblioteca,  li cantarem aquella dolça cançó:  Petita bonica, lireta liró, la recordeu?, si no la recordeu (o encara que la recordeu), escolteu aquesta alegre versió de La presó de Lleida, que en fan Silvia Pérez Cruz i La Troba Kung-Fu:

http://www.youtube.com/watch?v=REk3manl4SE




Ara, que ja heu recordat com fa la música, us proposo de cantar-la, però amb una altra lletra:

Al mig de Calafell
hi ha un lloc per al lector,
de llibres mai no'hi manquen
petita bonica:
"Ventura Gassol"
Lireta liró.

Els seus trenta mil llibres
canten una cançó
Els lectors se l'escolten
petita bonica
i l'entenen millor
lireta liró

Canteu canteu bons llibres
assolirem més lloc
irem a veure al Batlle
petita bonica
que hi faci un bon retoc
lireta liró

Ai,  Batlle, lo meu Batlle
cal fer-li un bon retoc
a la Biblioteca
petita bonica
necessitem més lloc
lireta liró

-Ai,  los meus bons lectors
això no pot ser, no
-Ai,  Batlle, lo meu Batlle
petita bonica
cal aixamplar el racó
lireta liro

Ai,  Batlle, lo meu Batlle
aquí no hi cabem tots
Ai,  los meus bons lectors
petita bonica
no tenim pressupost !
lireta liró