traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dissabte, 30 de novembre de 2013

Article 44) POESIA DE LA CERÀMICA

El taller de la família Sedó despren lluminositat, alegria, ordre, netedat...i art!

Un negoci familiar, artesà i artístic, que ha passat de pares a fills i a nets, i cadascuna de les noves generacions ha anat incorporant el seu esforç i la seva vena artística personal. 
Estem parlant de CERÀMIQUES SEDÓ, i els trobarem a Esparreguera.

Vam estar visitant el taller i exposicions, que ens van mostrar i explicar amb exquisida cortesia. Resulta emocionant saber que, hi ha peces, que no saps quines vetes de colors tindran definitivament, fins que no surten del forn. Us encoratgem a fer-ne una visita amb la seguretat de que sortireu inspirats, i il·luminats de colors i de formes.



Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, aquí trobareu uns quants milers de paraules fetes imatge.

I ara recordem un preciós poema de José Manuel Caballero Bonald

ALQUIMIA DE LA CERÁMICA
(José Manuel Caballero Bonald)

En estas cavidades se amotina
la vida, bullen formas
naciendo. ¿No las sientes
pujar, surgir de súbito
entre volutas, ondas
concéntricas de asombro, rastros
de chorreantes combustiones?

Detente, caminante: asiste
a la transmutación sexual
de la materia, luciérnagas que fluyen
desde el caos al orden, sombras
que gesticulan, vociferan
por sus incandescentes rudimentos.

Objetos son de amor
estos reductos, diseminan
la luz y la reagrupan
mientras recobra el barro
la borrasca primaria de su fuego.
Ya está en vilo la vida: irrumpe
del fondo placentario de los hornos.

divendres, 29 de novembre de 2013

Artiocle 43) BOIG PER LA LLUNA

Al principi, tothom creia que es tractava d'una noia, després ells ho van explicar: era... LA LLUNA!  la destinatària de la seva cançó: BOIG PER TU, de SAU. 





dijous, 28 de novembre de 2013

Article 42) LA CLAU I EL DURO


No és Sant Pere, ni tan sols es diu Pere, en aquest cas es diu Jaume, tot i que li escauria més dir-se Pere, ja que la seva vida està plena de claus... És el serraller! i, estem parlant de: JAUME DE BARGAS.

Ell diu, però, que això ja s'acaba, perquè aviat, totes les portes les obrirem amb una mena de targeta.  Mentre aquestes modernitats no arriben,  nosaltres seguim portant tot un manat de claus, això sí, cada vegada més petites.

Davant d'aquesta amenaça de desaparició, i atenent a la quantitat de claus, eines, i estris de tota mena, relacionats amb les claus i els panys i la feina de serraller, que en Jaume de Bargas ha anat guardant, conservant i col·leccionant,  fa un temps, va prendre una decisió: muntar un "Museu del Pany i la Clau", l'únic de tota Espanya, i un dels -no masses- que hi ha a Europa.

En el següent enllaç, trobareu el programa de Calafell Ràdio: Sarau de Poesia, en el que Jaume de Bargas va participar, i en el que ens explica moltes més coses, i on deixa el seu correu electrònic, per si algú es vol posar en contacte amb ell per visitar el museu, és el programa del 24/11/2013:
https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

El seu desig és que el "Museu del Pany i la Clau, passi a formar part, oficialment, del municipi de Calafell, on ja hi és ara, tot i que, de moment, es troba ubicat en un domicili particular. Esperem que, Jaume de Bargas, trobi el suport necessari per a instal·lar com cal totes aquestes claus, panys, peces de serraller, i altres estris, que ens parlen d'una història antiquíssima, en que els éssers humans van començar a protegir els habitacles on vivien, dormien, i guardaven les seves pertinences, amb un pany i una clau.



El poema que posem a continuació, no parla de claus, sinó de dagues, un ofici encara més perdut, però el protagonista, segueix sent:  el ferro.

FERRER DE TALL (fragment)
de Frederic Soler "Pitarra"

  Jordi:
El meu pare
que Déu l'hagi perdonat,
era un mestre daguer honrat,
com son fill present ho és ara.
El meu mall mateix usava:
i aquesta fornal tenia;
l'enclusa, el ferro rebia,
i ell, tot forjant-lo, cantava:
"Repica que pica,
fes dagues, daguer;
fes dagues i espases
si ric et vols fer".
No va tardar gaire
a córrer son nom;
a fer-li fer dagues venia tothom.
Un dia entre els altres,
vingué un cavaller:
—Feu dagues que passin
les malles d'acer?
—Si vós porteu malles
ben prest ho veureu,
claveu-vos la daga
i amb sang la traureu.
—Doncs feu-me'n —diu—, una
de pom cisellat;
d'allò que ella valgui
sereu ben pagat.
—Traient-se la bossa
va fer dringar l'or;
mon pare, sentint-lo
cantava amb ardor:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
Mentre ell esmolava
m'ho mirava jo,
la meva germana
filava al racó.
El cavaller estava
amb ella parlant,
el pare, veient-ho,
seguia cantant:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer". [...]
La noia a qui l'ama,
així, baix, li ha dit:
—T'obriré la porta
al ser mitjanit.
El pare, sentint-ho,
ho escolta callant;
la mola rodava,
i anava cantant:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
Quan la nit arriba,
el pare amagat,
la daga té llesta
de pom cisellat.
Al tocar dotze hores,
ja entrava el traïdor;
al passar la porta,
cau en terra mort.
—Què heu fet, mon pare
—diu la noia. — El deber:
he provat si passa
les malles d'acer.—
Citat a justícia,
mon pare és lliurat;
qui entrava com lladre,
com lladre ha pagat.
Bé plora la noia,
mes plora amb honor;
content d'això el pare
cantava millor:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
I mentre cantava
sempre aquest cantar
la mola rodava
sense mai parar.
Jo que m'ho mirava
sentia bé això,
i així vaig aprendre
la vella cançó:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".


dilluns, 25 de novembre de 2013

Article 41) ADVENT

Diumenge proper, és el primer dels 4 que precedeixen al Nadal. Així comença el temps d'advent; temps d'esperança.
Em van explicar que, a Alemanya, existeix el costum de fer, amb branques verdes, una corona d'advent, en la quan situen 4 espelmetes vermelles, i col·loquen la corona al bell mig de la taula.
Havent dinat, o, cap al vespre, les families es reuneixen (o es reunien!) al voltant d'aquella taula així guarnida, i encenen una de les espelmetes, i canten nadales.
El segón diumenge d'advent, són dues les espelmetes enceses, el tercer diumenge, 3, i, finalment, el quart diumenge d'advent, les 4 espelmetes llueixen en la foscor de l'hivern.
És el símbol de l'esperança, que va augmentant a mesura que s'acosta el Nadal.

M'agrada el NADAL, canta Dàmaris Gelabert;

https://www.youtube.com/watch?v=Q3P_lI59qMA&list=RDQ3P_lI59qMA#t=24



diumenge, 24 de novembre de 2013

Article 40) 96 ANYS DE ROSA GALCERAN

Avui cal felicitar a ROSA GALCERAN, perquè  celebra el seu 96 aniversari:


Rosa: Feliç 96 aniversari, que passis un dia ple de joia!!!

No ens pot faltar en aquest espai una poesia seva, per fruir, una vegada més, d'aquestes paraules, sentides, emotives, que li brollen del més pregon. En aquest poema, fa referència, precisament, al pas del temps, (està publicat en el llibre "FIRA DE TARDOR")

SER POESIA     (Quartina)

Passa cada minut
rabent i resolut...
Jo retenir voldria
el temps que va fent via!

Un munt de desenganys
el pas marquen, dels anys...
Jo retenir voldria
la seva correntia!

L'ull ha perdut claror
a frec de la foscor...
Jo retenir voldria
la llum que en el cel nia!

Fins l'oblit del record
em porta desconhort.
Jo retenir voldria
les veus de cada dia...

I ser una poesia!
                             ROSA GALCERAN

------------------------------------------------------------------------------

I, a continuació, un poema que jo li vaig escriure, a Rosa Galceran,  quan ella va complir els seus 85 anys,  (està publicat en el llibre "13 VEUS EXPERIMENTALS", en el qual, precisament, una de les 13 veus, és la de la pròpia Rosa Galceran).

ROSA DELS VENTS

                           (a Rosa Galceran)

Quin vent va ser
que et va dur a la poesia?
Quin vent et posà
el pinzell a la mà?

Quants de dies passaren...
i quants de vents bufaren, Rosa...
fins avui:
vuitanta-cinc anys,
amb minuts, dies, hores...
amb tots els seus segons,
dibuixant fades bones,
delineant patrons.

Bufaren tots els vents, Rosa,
per a tu bufaren tots;
vents dolços de bonança,
vents àrids de dolor,
treball a la infantesa,
i de gran...la incomprensió
d'uns mascles que negaren
que fossis més entesa,
i manessis millor.

Però, Rosa, la vida
t'ha fet tota dolçor;
potser se't va enganxar
embolicant bombons?
Potser la teva fada et concedí un do?
i un vent de primavera
s'arraulí en el teu cor
per tal que conservessis
mirada  d'infantó?

No ho sé Rosa, no ho sé,
però sé que ni ha prou
d'estrènyer-te la mà
per trobar el teu amor.

                        Maica Duaigües

-----------------------------------------------------------------------------------

Sé que al llarg del temps, són moltes les amigues i amics en poesia, que han escrit versos lloant la persona, l'artista, la poeta, l'amiga, que és sempre Rosa Galceran, jo convido aquests amics, a que insereixin aquí, en l'apartat: Comentari, cadascú, el seu poema. Tots els té ella col·leccionats, a casa seva,  però, crec que seria bonic de trobar-los reunits, en aquest mateix article, a manera de commemoració d'aniversari d'enguany.

--------------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 20 de novembre de 2013

Article 39) Llora a tu amor Tom Dooley, quien llorará por ti...

Tom Dooley és una cançó no precisament alegre, però molt agraïda per a cantar-la acompanyant-se de la guitarra.
Així és com la interpretava, i  amb molta força i magníficament, un amic que ja no hi és -mal vent que se l'endugué- com diu una altra cançó, el títol de la qual no recordo. 
Mal vent que se l'endugué...!
Diuen, però, que una persona no arriba a morir del tot mentre hi hagi algú, en aquesta terra, que la recordi.
Aquesta versió, tot i que no té la força que ell li donava, és la que més se li assembla, per altra banda, ell cantava una versió en castellà que no he trobat enlloc, i començava dient: 

Esta es la triste historia
de una fatal pasión...

més endavant cantava alló de:

Era una noche fría, cuando la vi llegar,
i en una noche fría, supe que me quería...

fins que arriba el desengany:

Era una noche fría, cuando me la encontré,
y en una noche fría, supe que me engañé...

la tragedia és, finalment, inevitable:

Llora a tu amor Tom Dooley
quien llorará por ti,
llora a tu amor Tom Dooley
porque vas a morir...
pnllpnllpnllpnllpnllpnll

En homenatge a tu, allà on siguis, amic de la meva llunyana joventut, penjo aquí la teva cançó preferida:

https://www.youtube.com/watch?v=sZYjc57V55U


dijous, 14 de novembre de 2013

Article 38) SI US SENTIU ROMÀNTICS

El 1960, es va tornar a celebrar a Barcelona, el FESTIVAL DE LA CANCIÓN DEL MEDITERRÁNEO; era el segon any. Va guanyar l'esplèndida veu de la cantant grega NANA MOUSKOURI, amb la romàntica cançó XYPNA AGAPI MOU, que vol dir alguna cosa aixi com: "m'estima", en tot cas, posem també  la lletra d'una versió espanyola, que hem trobat per internet.




Despierta agapi mou
la noche se nos va
y el sol quiere salir
hay que partir.
Despierta agapi mou
desde la cumbre del amor
prohibido
corre conmigo.
Toda esa luz brillante
que viene del sol
va a terminar con el secreto
de este amor
El dia ya llegó
se marchitó la flor
que ayer yo te ofrecí,
hay que partir,
despierta agapi mou
hay que partir...
Besame más y más
toma mi alma,
llévala contigo,
adios amigo.
Despierta agapi mou
hay que partir...

dijous, 7 de novembre de 2013

Article 37) POESIA DE LA CIÈNCIA FICCIÓ

He llegit, per pura casualitat, ESFERA, de Michael Crichton, en una edició de Círculo de Lectores de 1991.  No soc lectora de llibres de ciència ficció, i, per tant, no puc comparar, però he de dir que, aquest, m'ha agradat.

Una de les característiques que he trobat, és que te diversos nivells de lectura. En primer lloc, veiem el que sembla que hem de trobar, segons aquest gènere: CIÈNCIA FICCIÓ, i amb ella, suficients dosis d'acció fantàstica, amb el vocabulari i la descripció de situacions adients. El lector, pot quedar-ser amb l'aventura i res més, i el llibre haurà acomplit el seu propòsit.

Ah! però..., jo he trobat altres nivells de lectura que m'han interessat encara més. El protagonista és un psicòleg, això, per als qui ens hem format en aquesta disciplina, constitueix un nou atractiu, tot i que, ho mirem amb la reserva i el temor de que hagin utilitzat la psicologia de manera tòpica, superficial, o poc seriosa. Però no ha estat així; totes les reflexions que es fan des del punt de vista d'aquesta disciplina són perfectament correctes.

Ignoro, si, quan parla el matemàtic, es basa també en veritats científiques, però m'atreviria a suposar que sí. I el mateix dic de la zoòloga i dels altres científics que aporten els seus coneixements a la investigació de la situació creada.  Els seus criteris i forma d'expressar-se, contraresten amb els del militar, molt ben preparat per a la seva missió, per la qual cosa, el seu objectiu és l'acció oberta, i defuig les subtileses i reflexions dels científics.

Un altre nivell de lectura, és la intriga. En els fets hi ha un misteri que no es desvetlla fins les últimes pàgines; qui és que...? i anem d'una suposició a l'altre, segons el que ens deixen entreveure; està ben ordit el misteri.

I, per últim, si volem entrar (no és imprescindible), tenim la part més seriosa i densa:  posar-nos a filosofar, pensar..., és millor oblidar segons quines coses per viure més feliç?..., el nostre cervell és tan poderós que pot aconseguir qualsevol cosa que vulgui?...

Aquestes i moltes altres preguntes ens poden sorgir si llegim ESFERA.
                                                                      ---------------------

Poema de ciència ficció

ZONA - CERO   de Raúl Quinto    

Un oscuro rocío envuelve la escafandra,
en su interior mi cuerpo: como la onda expansiva
de un pulso acelerado: sonido rebotando
contra el muro de piel que me aísla del mundo.

Desprovisto de tacto tan sólo soy mis ojos.

Enfrente la ciudad devastada por nadie,
congelada en un punto.
Mis sensores indican
que el epicentro vírico está bajo mis pies,
lo anoto en mi cuaderno y regreso a la base
entre coches varados y cuerpos descompuestos,

atravieso la estructura desnuda del silencio,

los engranajes de un reloj

parado para siempre.

(Raúl Quinto)


dissabte, 2 de novembre de 2013

Article 36) ROSA GALCERAN: PATRÓ DE BONDAT

Rosa Galceran, guardonada amb la Medalla i Placa
al Treball President Macià, l'any 2011
Rosa Galceran i Vilanova, és amistat, és poema, és color..., és una persona que despren amor, tendresa i bondat.

Rosa Galceran també és història; nascuda el 1917, te moltes coses per explicar, i bona memòria per a poder-ho fer. Treballadora incansable, estimada per tots els qui hi tenim amistat, i admirada per aquells que tenen coneixement de la seva obra.

La més popular de totes les seves activitats, és haver estat la dibuixant del tebeo femení AZUCENA, desde 1946 i al llarg de vint anys, inclús, en algunes circumstàncies, escrivint ella mateixa els guions. Les seves fades -personalíssimes- els prínceps ben plantats, les bones noies senzilles i tan belles de cor com de rostre, ah! i les altres, les princeses supèrbies, que rebien oportunes lliçons que, finalment, les feien redreçar a la bona conducta...

Tot això, constituïa part de l'educació que rebiem les nenes, les seves histories eren esperançadores i didàctiques, i els seus dibuixos eren calcats i copiats per moltes d'aquelles nenes que sentien el cuc del dibuix dintre seu.

Però, tot això que acabo d'explicar, no vol dir que Rosa Galceran fos una dona antiquada, o que no toqués de peus a terra... tot al contrari!. Ella sabia molt bé que l'univers de fades justes, que dibuixava no es corresponia amb la realitat, potser per això volia embolcallar la realitat d'il·lusió. I, a l'hora, ella lluitava al costat d'aquelles dones que volien ser independents, lliures, autèntiques.

Alguns dels seus companys de feina; músics, pintors, artistes..., homosexuals,  sabien de la seva comprensió, i en ella es refugiaven quan la societat els donava l'esquena. Ella llegia llibres, que han esdevingut clàssics, i que ja circulaven per l'estranger, però que eren prohibits o mig amagats a l'Espanya de l'època, per una malentesa “decència”

Ella va haver d'aguantar injustícies laborals pel fet de ser dona, ella va estudiar quasi d'amagat música i dibuix quan una mare -equivocada- li posava tota mena d'impediments per a fer-ho, i, al mateix temps, obeint als seus pares, feia Corte y confección.  Ella va lluitar per emancipar-se així que els seus guanys econòmics li ho van permetre, però sempre tenint, a l'hora, cura de la seva família.

Ella va rentar radiografies, quan, a la postguerra, no hi havia cel·luloide  per fer pel·lícules, i reciclaven aquell cel·luloide de les radiografies que anaven a cercar a les clíniques. Així van fer la primera pel·lícula espanyola de dibuixos animats, sota la direcció d'Arturo Moreno; en l'equip de dibuixants hi figurava Rosa Galceran, la película era: GARBANCITO DE LA MANCHA.

Ella va veure limitats per la censura alguns dels seus dibuixos més innocents.

Ella va casar-se amb un home a qui estimava però que era fet a l'estil dels antics caps de casa, una mica autoritaris, ella va seguir treballant a casa, dibuixant, amb tres precioses criatures, una sobre les espatlles, l'altra a la falda, i una tercera a tocar dels  seus genolls, els nens, de tant en tant, mastegaven algun dibuix acabat de fer, amb gran desesperació de Rosa, però una desesperació sempre temperada per la seva exemplar paciència. I vinga netejar carones plenes de tinta, i... a tornar a començar el dibuix!
Fidel sempre, al seu excel·lent, però una mica rigorós, espòs, la seva inquietud i necessitat d'expressió la van portar al camp de la poesia, i en els seus poemes, la majoria melangiosos, va abocar la seva pregona necessitat d'afecte, i la seva esperança i recerca d'un mon ideal i romàntic, tal com anys enrere l'havia cercat en els dibuixos d'Azucena.

Rosa Galceran, ha fet, -i encara fa- dibuix, disseny, pintura, il·lustració, poesia..., i sempre que li es possible col·labora amb aquelles propostes artístiques en les que els seus amics li preguen de participar.
Rosa Galceran, és, i així la reconec, la meva, particular, fada.

Nombroses il·lustracions, més set cal·ligrames
i un epíleg de notes complementàries,
fan, d'aquest, un dels llibres més complets ,
bonics i interessants de Rosa Galceran












                         Comiat
(Rosa Galceran va escriure aquest sonet per al seu fill Jordi,  quan aquest
 va marxar a treballar a Alemanya. Publicat en el llibre "Fira de tardor")

                         Els adéus em fan mal... No t'allunyis de mi!
                         El teu bes amical és com un rajolí,
                         nèctar dolç de sabors amb esclats de claror,
                         diamant de fulgors dins la meva foscor.

                         Van passant anys i anys i s'escola la vida.
                         És ben plena d'afanys i, sovint, sens sortida
                         per allò que ens viu dins: els tresors més ocults
                         en els íntims jardins, i els records insepults.

                         Ha arribat el moment de la teva partença
                         i em mossega, silent, la més aspra sofrença.
                         Em fa por que el teu fat de mil urpes de foc
                         em declari, cruel, una guerra d'enlloc.

                         Deixaràs el caliu que la llar féu feliç
                         per volar al teu estiu... I glaçar-me el somrís!




Podeu veure un fragment de la pel·lícula "Garbancito de la Mancha", Rosa Galceran va ser una de les animadores, i el seu nom apareix com:  R.Galceran. Gaudiu uns minuts de la primera pel·licula europea de dibuixos animats:      https://www.youtube.com/watch?v=eb0X6egO4c4



També han parlat de Rosa Galceran:
http://poemesdecolors-adrianaferran.blogspot.com.es/2012/06/rosa-galceran-vilanova.html 
http://es.wikipedia.org/wiki/Rosa_Galcer%C3%A1n
http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=60
http://www.tebeosfera.com/autores/rosa_galceran.html
http://poesia-en-catala.blogspot.com.es/2013/05/rosa-galceran-anhel.html
http://navarrobadia.blogspot.com.es/2013/02/hoy-he-tenido-el-placer-de-visitar-y.html
http://tebeosycomics.blogspot.com.es/2013/11/azucena-n-343-la-hija-del-bosque-rosa.html
http://www.tebeosdesiempre.com/descrips.do?d=autor.do&f=30
http://ilustradoresehistorietistasespaol.blogspot.com.es/2009/11/rosa-galceran.html
http://www.todocoleccion.net/coleccion-azucena-revista-juvenil-sere-famosa-rosa-galceran-ano-1967-n-812~x8227761
http://conadeanimacion.blogs.upv.es/investigacion/de-garbancito-de-la-mancha-a-los-suenos-de-tay-pi-una-aproximacion-al-cine-de-animacion-espanol-producido-por-balet-y-blay/