traductor

dijous, 28 de novembre del 2013

Article 42) LA CLAU I EL DURO


No és Sant Pere, ni tan sols es diu Pere, en aquest cas es diu Jaume, tot i que li escauria més dir-se Pere, ja que la seva vida està plena de claus... És el serraller! i, estem parlant de: JAUME DE BARGAS.

Ell diu, però, que això ja s'acaba, perquè aviat, totes les portes les obrirem amb una mena de targeta.  Mentre aquestes modernitats no arriben,  nosaltres seguim portant tot un manat de claus, això sí, cada vegada més petites.

Davant d'aquesta amenaça de desaparició, i atenent a la quantitat de claus, eines, i estris de tota mena, relacionats amb les claus i els panys i la feina de serraller, que en Jaume de Bargas ha anat guardant, conservant i col·leccionant,  fa un temps, va prendre una decisió: muntar un "Museu del Pany i la Clau", l'únic de tota Espanya, i un dels -no masses- que hi ha a Europa.

En el següent enllaç, trobareu el programa de Calafell Ràdio: Sarau de Poesia, en el que Jaume de Bargas va participar, i en el que ens explica moltes més coses, i on deixa el seu correu electrònic, per si algú es vol posar en contacte amb ell per visitar el museu, és el programa del 24/11/2013:
https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

El seu desig és que el "Museu del Pany i la Clau, passi a formar part, oficialment, del municipi de Calafell, on ja hi és ara, tot i que, de moment, es troba ubicat en un domicili particular. Esperem que, Jaume de Bargas, trobi el suport necessari per a instal·lar com cal totes aquestes claus, panys, peces de serraller, i altres estris, que ens parlen d'una història antiquíssima, en que els éssers humans van començar a protegir els habitacles on vivien, dormien, i guardaven les seves pertinences, amb un pany i una clau.



El poema que posem a continuació, no parla de claus, sinó de dagues, un ofici encara més perdut, però el protagonista, segueix sent:  el ferro.

FERRER DE TALL (fragment)
de Frederic Soler "Pitarra"

  Jordi:
El meu pare
que Déu l'hagi perdonat,
era un mestre daguer honrat,
com son fill present ho és ara.
El meu mall mateix usava:
i aquesta fornal tenia;
l'enclusa, el ferro rebia,
i ell, tot forjant-lo, cantava:
"Repica que pica,
fes dagues, daguer;
fes dagues i espases
si ric et vols fer".
No va tardar gaire
a córrer son nom;
a fer-li fer dagues venia tothom.
Un dia entre els altres,
vingué un cavaller:
—Feu dagues que passin
les malles d'acer?
—Si vós porteu malles
ben prest ho veureu,
claveu-vos la daga
i amb sang la traureu.
—Doncs feu-me'n —diu—, una
de pom cisellat;
d'allò que ella valgui
sereu ben pagat.
—Traient-se la bossa
va fer dringar l'or;
mon pare, sentint-lo
cantava amb ardor:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
Mentre ell esmolava
m'ho mirava jo,
la meva germana
filava al racó.
El cavaller estava
amb ella parlant,
el pare, veient-ho,
seguia cantant:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer". [...]
La noia a qui l'ama,
així, baix, li ha dit:
—T'obriré la porta
al ser mitjanit.
El pare, sentint-ho,
ho escolta callant;
la mola rodava,
i anava cantant:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
Quan la nit arriba,
el pare amagat,
la daga té llesta
de pom cisellat.
Al tocar dotze hores,
ja entrava el traïdor;
al passar la porta,
cau en terra mort.
—Què heu fet, mon pare
—diu la noia. — El deber:
he provat si passa
les malles d'acer.—
Citat a justícia,
mon pare és lliurat;
qui entrava com lladre,
com lladre ha pagat.
Bé plora la noia,
mes plora amb honor;
content d'això el pare
cantava millor:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
I mentre cantava
sempre aquest cantar
la mola rodava
sense mai parar.
Jo que m'ho mirava
sentia bé això,
i així vaig aprendre
la vella cançó:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".


2 comentaris:

jaume de Bargas ha dit...

El meu afany per dignificar el vell ofici de serraller, em porta a fer un seguit d'iniciatives, de totes elles n'hi ha una que te molt a veura amb Calafell.
Com es sabut l' ajuntament a ha engegat una iniciativa anomenada “Calafell opina” referent a l' utilització o destí que si volguí donar al recinte de l' ara “Mercat vell” segons l' opinió i votació dels calafellencs.

S'han presentat un seguit de propostes. Entre elles una doble funció, que consisteix en una museística i un altra complementaria com a viver d'artesans. Amb aquesta doble activitat, s' aconseguiria dotar al municipi de dos aspectes fins ara inèdits pel que fa equipaments.

A la zona museística hi hauria un espai dedicat a les restes arqueològiques de la ciutadella ibèrica que actualment es troben a diferents magatzems municipals per manca d' espai on exposar-les. A més hi hauria un espai dedicat al museu del “pany i la clau” únic a l' estat Espanyol, amb seu actualment a Segur.

Pel que fa al viver artesanal seria un seguit de box, on joves que hagin acabats els seus estudis a escoles artesanes o disseny ( Massana o similars) poguessin tenir uns espais on desenvolupar les seves iniciatives i poder comprovar la sortida que te la seva creativitat. Seria una manera d'ajudar a la gent jove que tantes dificultats tenen per entrar al mon laboral.

Exposat tot això, et voldria demanar si creus que l' iniciativa s'ho mereix, el teu vot, després que ho comparis amb les altres opcions. El vot es pot fer efectiu d'una manera presencial a una de les tres dependències del S.A.C.(servei d' atenció al ciutadà) que hi han a Segur, Calafell platja o Calafell poble, entre els dies 2 al 13 de desembre.

Jaume de Bargas i Fàbregas

* Si ho creus oportú pots reenviar aquest mail als teus amics.

Poemes al Nas de la Lluna ha dit...

Em sembla una proposta força cultural, constructiva, i innovadora. Que tinguis sort i arrepleguis molts vots!