traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dijous, 7 de novembre de 2013

Article 37) POESIA DE LA CIÈNCIA FICCIÓ

He llegit, per pura casualitat, ESFERA, de Michael Crichton, en una edició de Círculo de Lectores de 1991.  No soc lectora de llibres de ciència ficció, i, per tant, no puc comparar, però he de dir que, aquest, m'ha agradat.

Una de les característiques que he trobat, és que te diversos nivells de lectura. En primer lloc, veiem el que sembla que hem de trobar, segons aquest gènere: CIÈNCIA FICCIÓ, i amb ella, suficients dosis d'acció fantàstica, amb el vocabulari i la descripció de situacions adients. El lector, pot quedar-ser amb l'aventura i res més, i el llibre haurà acomplit el seu propòsit.

Ah! però..., jo he trobat altres nivells de lectura que m'han interessat encara més. El protagonista és un psicòleg, això, per als qui ens hem format en aquesta disciplina, constitueix un nou atractiu, tot i que, ho mirem amb la reserva i el temor de que hagin utilitzat la psicologia de manera tòpica, superficial, o poc seriosa. Però no ha estat així; totes les reflexions que es fan des del punt de vista d'aquesta disciplina són perfectament correctes.

Ignoro, si, quan parla el matemàtic, es basa també en veritats científiques, però m'atreviria a suposar que sí. I el mateix dic de la zoòloga i dels altres científics que aporten els seus coneixements a la investigació de la situació creada.  Els seus criteris i forma d'expressar-se, contraresten amb els del militar, molt ben preparat per a la seva missió, per la qual cosa, el seu objectiu és l'acció oberta, i defuig les subtileses i reflexions dels científics.

Un altre nivell de lectura, és la intriga. En els fets hi ha un misteri que no es desvetlla fins les últimes pàgines; qui és que...? i anem d'una suposició a l'altre, segons el que ens deixen entreveure; està ben ordit el misteri.

I, per últim, si volem entrar (no és imprescindible), tenim la part més seriosa i densa:  posar-nos a filosofar, pensar..., és millor oblidar segons quines coses per viure més feliç?..., el nostre cervell és tan poderós que pot aconseguir qualsevol cosa que vulgui?...

Aquestes i moltes altres preguntes ens poden sorgir si llegim ESFERA.
                                                                      ---------------------

Poema de ciència ficció

ZONA - CERO   de Raúl Quinto    

Un oscuro rocío envuelve la escafandra,
en su interior mi cuerpo: como la onda expansiva
de un pulso acelerado: sonido rebotando
contra el muro de piel que me aísla del mundo.

Desprovisto de tacto tan sólo soy mis ojos.

Enfrente la ciudad devastada por nadie,
congelada en un punto.
Mis sensores indican
que el epicentro vírico está bajo mis pies,
lo anoto en mi cuaderno y regreso a la base
entre coches varados y cuerpos descompuestos,

atravieso la estructura desnuda del silencio,

los engranajes de un reloj

parado para siempre.

(Raúl Quinto)