traductor

dilluns, 13 de gener de 2014

Article 80) GALERIA MARIA ARA

Maria Ara - febrer 2008
MARIA ARA I SARRADELL va deixar aquest món el dia 4 de gener de 2014. No se'n va adonar. Va ser una mort com la voldríem tots, al llit, amb una amiga al costat, i no trobant-se malament, sinó pensant que en pocs dies sortiria de l'Hospital Clínic de Barcelona,  on la van ingressar, només, per a fer-li una completa revisió. Tot i que el seu estat general era força delicat, res no feia pensar, en aquell moment, que es produiria el fatal esdeveniment, però, de sobte, un ofec (els metges van dir una fallida multiorgànica), totalment inesperat, va trencar el subtil fil de la pintora, amb la vida.

MARIA ARA havia consagrat la seva existència a la pintura. Deixeble, a Llotja, del pintor CARLES MADIROLAS, va agafar el seu estil, i la mateixa, antiquíssima tècnica, de la pintura a l'ou sobre taula, que amb ell va aprendre, essent  una de les seves alumnes més avantatjades.

Maria Ara . Nadal 2013
Tota la seva vida va transcorre en el mateix pis, del carrer de Vilamarí 55, de Barcelona, i el seu terror era haver-lo de deixar algun dia. Filla única d'un matrimoni que es va anar fent gran, fins que, paulatinament, els va arribar la mort, i, finalment, es va trobar sola, sempre amb la companyia d'algun gatet; els adorava.

Abans de descobrir el seu talent per la pintura havia ajudat al seu pare, de professió sastre, però, en el moment en que, com artista,va començar a cotitzar-se, la seva dedicació a la creació pictòrica, ja va ser total.

No se li coneixen  més amors que els seus gatets i els pinzells. Dona de caràcter fort, sempre va fer allò que va voler, i el que ella volia, era, solament, una cosa: viure de la pintura i la il·lustració. A l'hora, era alegre com una joveneta, i gaudia amb els plaers més innocents i infantils; les pel·lícules tendres, amb animalets, el Viaje al fondo del mar, sèrie de TV. de la que tenia tots els episodis gravats, i que va veure centenars de vegades. Havia pintat els protagonistes de la sèrie, que la fascinaven, i va mantenir correspondència amb ells fins que aquests van morir. 

Nadal 2013
Va fer nombroses exposicions, a les millors sales de Barcelona, el seu nom consta en diversos diccionaris d'artistes, i moltes de les seves obres van anar al Japó. Després, la soledat, la diabetis, la crisi econòmica, la mort de molts amics... tot era patiment, però, així i tot, el seu caràcter fort, s'aixecava per damunt de cada runa, i continuava pintant, i continuava lluitant.

Aquestes fotografies són de l'últim Nadal, 2013, que ella sempre celebrava amb tots els detalls i il·lusió. Primer va refusar de fer-se fotos, però quan li vaig dir que serien per publicar-se acompanyades de les seves pintures, va deixar-se fotografiar, amb l'alegria que es pot copsar veient la seva expressió.
Sempre va tenir els ulls tansparentment blaus


La mà de l'artista, acaronant la seva gateta


Al·legoria del vi

Richard Basehart y David Hedison, els protagonistes de: Viaje al fondo del mar, dels qui estava, romànticament, enamorada

L'esport també tenia cabuda en les seves pintures

Gaudí li va ser una gran font d'inspiració










Aquells que tingueu quadres o dibuixos de MARIA ARA, i vulgueu que figurin en aquesta galeria, no teniu més que enviar-me les fotografies, i amb molt de gust les inclouré. Estic segura que aquest reconeixement, de veure una gran part de la seva obra, exposada en un mitjà tan modern com és internet, és el que més li hauria agradat. 

Descansi en pau la pintora, i la amiga: MARIA ARA.

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Altres informacions sobre Maria Ara: 
http://www.museudemanresa.cat/artistesfitxa/1915

Lloc on adquirir, encara, les seves obres:  http://www.todocoleccion.net/ilustrador--ara-sarradell-maria-edc-pablo-dummatzen-serie-n-1440-nueva~x5301530

http://parnassediciones.com/poesia/vers-un-pais-de-poesies/ (il·lustració de Maria Ara per el poema Retorn a ciutat, del llibre Vers un país de poesies, de Maica Duaigües).



AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Col·lecció particular: ABCDFM

Sant Antoni de Pàdua -  M.ARA - 1989
                             
Donar llum - M,ARA - 1987
           
Mare de Déu del Carme - M.ARA - 1988
Santa Cena - M.ARA 1992
Primavera-Hivern - M.ARA - 2002
Tècnica a l'ou . Retaule
INSPIRACIÓ GAUDÍ - M.ARA - 1997
Pintura mixxta
RETAULE - M.ARA - 1993
LA COPA - M.ARA - 2008
Pintura a l'ou

ANELLS - M.ARA - 2010
Retaule

NADAL 2013 - M.ARA
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA


Col·lecció particular: E.A.


ESMERALDA - M.ARA - 2008
Temple al huevo
               
Reverso del cuadro

2 comentaris:

rosamariesteller ha dit...

Ha estat un encert la continuació del Bloc de Nas de la Lluna i les notícies d'activitats i interessants col·laboracions que dia a dia es van introduint. També ho ha estat la publicació de les darreres fotos de l'entranyable Maria Ara i algunes de les seves pintures; tot i que m'hagués agradat més veure-les en un altre sentit, no com a homenatge pel seu decès, sinó com a reconeixement en vida i que ella pogués gaudir del formós reportatge virtual que li volia preparar Maica Duaigües.
El desembre del 2013, va ser la darrera visita que vaig fer a Maria Ara; com sempre, acompanyada de l'amiga mutua que un dia me la va presentar. Es veia tranquil.la i animada. Aquests darrers anys, quan gairebé no sortia, no deixàvem passar les Festes sense anar-la a veure i desitjar-li un Feliç Any Nou; sense descartar alguna altra visita o trobada compartida esporàdicament durant algun dels altres dotze mesos.
Era una dona dedicada de ple al seu art, constant i ferma amb els seus desitjos; així va viure i així va morir. Descansi en Pau.
Molts anys de vida als seus familiars i amics, per recordar-la amb amor.

Rosa M. Esteller

Maica Duaigües ha dit...

Aleix Ferrater, ens envia un correu demanant que posem aquest missatge en nom seu, ja que, en aquest moment, te problemes d'ordinador. L'Aleix ens diu:

Jo coneixia la Maria Ara! M'he quedat de pedra amb aquesta notícia. Sempre la recordaré amb un somriure a la cara, amb els comentaris de la seva pintura, els seus gats i la calor. Era d'aquelles persones amb les que m'agradava parlar, perquè sempre tenia un to positiu.
Voldria dedicar-li aquesta poesia meva, que parla dels colors:

Colors

El repòs dels colors amb els camins
plens de revolades i dibuixos
que es balancegen sobre l’aigua.
Escoltem com ens cremen les galtes
amb les mans obertes que ens pregunten
si potser trobarem l’amagatall
on es guarden els pinzells i la paleta.
Ara hi dormen les neus solitàries,
i els peus dubten, ancorats entre el glaç
i la fragilitat dels flocs de son
que et cauen i et regalimen avall,
fins a deixar-te ebri d’absències.

Aleix Ferrater

Una abraçada per la Maria, allà on sigui, i una altra per a tots els que la coneixien i l'estimaven.

Aleix
aleixsorolls@yahoo.es