traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dimarts, 21 de gener de 2014

Article 85) POESIA DE L'ARQUITECTURA

Quan jo era petita (uns onze o dotze anys) vaig veure una pel·lícula que em va impressionar, i, durant un temps, em va fer concebre la il·lusió d'estudiar arquitectura, il·lusió que el temps s'encarregaria de diluir, i no es va acomplir mai.  La pel·licula era El manantial, i l'arquitecte era el gran Gary Cooper. Hi havia una trama amorosa, de la qual no vaig entendre res, i una trama filosòfica sobre ètica, integritat, llibertat, lluita, progrés... que em va colpir profundament.  La autora d'aquella novel·la, Ayn Rand (curiosament, una dona), l'havia dedicat "A la noble profesión de la arquitectura

Vaig recordar tot això, quan, fa uns quants dies, vaig anar al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a la inauguració de l'exposició dels projectes de final de carrera de la darrera promoció d'arquitectes. Feia goig veure tot aquell pomell de joves (gran nombre de noies arquitectes, per cert) mostrant les seves maquetes, explicant per què havien escollit tal o qual treball, amb qui i com l'havien desenvolupat, i, en fi, tots els detalls del camí recorregut i del resultat final.

Jo no vaig arribar a estudiar aquesta noble carrera, però, veure aquest jovent, amb els seus excel·lents projectes, m'ha fet viatjar en el temps i recuperar, per uns instants, aquell descobriment del que és l'esperit de lluita, la creativitat, la il·lusió, i, a l'hora, els dilemes, els obstacles...

De totes aquestes joves promeses; esperança de la nostra Barcelona!, n'escolliré una, per parlar-ne. Ella és JULIETA DURAN, i el seu projecte és molt important per a un gran, extens, ampli grapat de gent, ja que ella és va il·lusionar i va treballar en el projecte de l'adaptació de l'antiga ONCE de Calabria 66 (ja hem parlat d'aixó en un article anterior), per a convertir-lo en un edifici destinat al barri, a les seves necessitats culturals, lúdiques, educatives i socials.

Vaig fer algunes fotografies del projecte de la Julieta en aquella exposició, no son fotos gaire bones, però, si més no, donen idea de les seves -i les nostres- il·lusions.


Julieta Duran, la jove arquitecte que ha fet el projecte
Maqueta
Cartell de l'exposició









Planol
Detalls de la maqueta











Vista de l'exposició

Acabem l'article amb el poema d'un poeta-arquitecte: JOAN MARGARIT

Graduaràs la llum
i tu seuràs a l'ombra.
Si obres o bé ajustes porticons,
si corres una mica les cortines.
Potser també encenent algun dels llums
en un racó perdut. Si ho fas amb cura
podràs aconseguir de formar part
de la penombra i rebre les visites.
Però si hi ha un bell rostre entre els qui vénen
i tots en són de bells els que tu estimes -
obriràs les finestres
perquè la cambra s'ompli de la música
que fa la llum en colpejar el silenci.

Joan Margarit