sorteando precipicios con amor y confiança,
siguiendo siempre una estrella que su camino guiaba,
más la estrella se detuvo marcando una portalada.
Era el portal de Belén, y en él un niño lloraba,
sintieron admiración, profundo gozo en el alma,
y era el Rey de cielo i tierra quien aquel placer les daba.
Señor, que diste alegria a Reyes de tanta fama,
y a pastores ignorantes pero llenos de fe sábia...
....................................................
Això és tot el que recordo d'un poema que ens van ensenyar a l'escola quan era petita, ni sé l'autor, ni recordo res més d'aquell poema, que crec que era força més llarg, però aquí deixo aquest record infantil, que, tots els anys, em torna a la memòria. Si algú sap, o recorda aquest poema, estaria bé que ens el escrivís complet, i, si sap l'autor, encara millor.
I, ara, una cançó molt més actual, una carta als Reis, digna de ser signada per tots:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada