traductor

divendres, 28 de febrer del 2014

Article 98) ALEGRIA I MELANGIA

Avui parlarem d'un comiat, però no és un comiat trist, sinó un comiat alegre, el que passa és que un comiat sempre és un comiat, ni que sigui petit, ni que sigui per bé, i ens deixa el cor una miqueta melangiós.

Bé, a vegades passa, que coneixem persones amb les quals en creuem en la vida, parlem, poc o molt, col·laborem, poc o molt, i no som conscients de que les apreciem, fins el moment en que deixem de veure-les. Quan se'ns allunyen una mica, quan ja no és tan fàcil veure-les, és llavors quan les trobem a faltar.

Aquest cop, el comiat és de Neus Montserrat, qui deixa la direcció de la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, de Barcelona,  per pujar una mica més alt en l'escalada professional. Cal felicitar-la, i ho fem amb alegria, amb satisfacció, perquè s'ho mereix. Però, a l'hora, no podem evitar estar una mica tristos. La veritat es que només la tindrem uns barris més amunt, no serà difícil continuar el contacte amb ella, però deixa la nostra Biblioteca amiga, i això ens fa pena.

Vaig conèixer la Neus, just quan va arribar a la Biblioteca com a directora. Li vaig parlar de Poemes al Nas de la Lluna, i li vaig demanar que ens aixoplugués sota les protectores cobertes de tants de llibres, deixant-nos un lloc de trobada i un espai per organitzar els actes de poesia que fèiem a Barcelona. Així ho va fer, i, al gener del 2009, amb la col·laboració de la Comissió de Festes de l'associació de Veïns, vam fer la primera marató de lectura de poemes. Molts actes més vam portar a terme, allí, des d'aquell moment, trobant sempre en ella una  interlocutora col·laboradora i cordial.

A més de l'amabilitat del seu tracte, vull destacar també el recolzament que va donar a Poemes al Nas de la Lluna, quan jo, per motius de feina, em vaig veure obligada a suspendre les activitats de poesia, deixant completament l'associació, sine die,  en mans d'un grup de socis entusiastes i il·lusionats que van assumir la permanència d'una de les activitats del grup, i evitant així, la congelació total del grup per un temps incert. Gràcies al suport moral i logístic que Neus Montserrat els va donar, aquell grup va aconseguir seguir endavant amb les trobades poètiques.

Destaco el seu caràcter afable, just, comprensiu i prudent, la seva entrega i la seva intel·ligència, la felicito de tot cor, i li desitjo el millor, en nom propi, i en nom de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, grup per al que tant ha fet.

Una persona com ella, encara que la relació sigui professional, acabes considerant-la una amiga, per això, ara que sé, que ja no la podré visitar al seu despatx del subsol de la Biblioteca de Sant Antoni, em ve al cap aquella cançó que cantava Alberto Cortez.

https://www.youtube.com/watch?v=31nKa_0vhrs


UNA ABRAÇADA I BONA SORT, NEUS!!!


dilluns, 24 de febrer del 2014

Article 97) CALAFELL HA PARLAT



L'Ajuntament de Calafell va donar a conèixer, el passat dia 14, el resultat de les votacions  per a la reutilització del Mercat Vell.

La opció més votada (109 vots) ha estat fer un centre de dia per a gent gran, no obstant, aquesta opció, després d'una valoració del seu cost i possibilitats tècniques, ha hagut de ser desestimada.

La segona opció més votada (108 vots), ha estat, fer un local polivalent amb una única sala, i aquesta opció sí que és viable, per la qual cosa, és la que ha estat escollida finalment.

Les entitats ens hem quedat sense l'hotel d'entitats que proposàvem, ja que només vam obtenir 28 vots. Confiem, no obstant, en el local de l'antic cinema Iris, que estem esperant amb candeletes veure funcionar, i esperem poder tenir allí una mica de presència, ni que sigui mínima.

Les opcions més votades, de les 19 propostes que hi havia,  han estat aquestes sis:

CENTRE DE DIA PER A GENT GRAN -  109   vots
LOCAL POLIVALENT AMB UNA ÚNICA SALA  -   108 vots
RESIDÈNCIA PER A GENT GRAN -  50 vots
BIBLIOTECA - 30 vots
HOTEL D'ENTITATS  - 28  vots
POLIESPORTIU  - 25 vots

El sistema de decisió, trobo que ha estat encertat; ràpid i participatiu, atenent a una voluntat majoritària de la població, tot i que, supeditades, les propostes, i la elecció final, a les possibilitats econòmic-tècniques.

Jo ara, voldria aportar una idéa per a la inauguració d'aquest local:

Quan estigui en condicions d'estrena, penso que, seria bonic, fer una festa en la qual hi participessin totes aquestes opcions més votades i que no han pogut fer-se realitat, d'aquesta manera quedaria palès que, una sala polivalent pot ser utilitzada per a qualsevulla d'aquestes persones o col·lectius que han votat les altres cinc opcions naturalment, amb els límits de temps que una sala d'aquestes característiques comporta.

Cóm fer-ho això?, doncs així:

1 - Destinar una jornada, extensa, a fer una festa d'inauguració.

2 - El dia de la inauguració, ha d'haver-hi, sobre tot, cadires i taules suficients destinades, especialment, a la comoditat de la gent gran, ja que no podem oblidar, que la voluntat majoritària apuntava a les necessitats d'aquest col·lectiu.

3 - Un apartat amb llibres, revistes i diaris, per a que tot-hom, grans i infants, trobin alguna cosa per a llegir si ho desitgen, mentre hi siguin allí.

4 - En l'espai central, hauria de tenir lloc, una mostra, al llarg de tota la jornada, del que fan habitualment, o poden fer, les entitats culturals de Calafell.

5 -   Les entitats esportives, també podrien donar a conèixer les seves activitats, inclús fer una petita mostra, en els casos possibles, de la seva especialitat

I tot això s'hauria de preparar amb temps i amb col·laboració de tots.

Poemes al Nas de la Lluna es posa a disposició de l'Ajuntament per a col·laborar-hi -dintre de les nostres possibilitats- en cas necessari.



divendres, 21 de febrer del 2014

Article 96) QUART MINVANT, GEP A LLEVANT

LLUNA

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.

Núria Albó








Corrandes de lluna
(M. Mercé Marçal)

Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria,
que truca a la porta.
*
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
*
Si la lluna era
rodona i roja,
l'amor cantaria,
l'amor boja.
*
Més ai, si ve blanca,
rodona i blanca,
l'amor cantaria
que la porta tanca.
*
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l'amor cantaria
l'amor minvant.
----------------------------------




I, acabarem amb LA LLUNA, de
JOAN MANUEL SERRAT:


https://www.youtube.com/watch?v=RA2THJB9e0E

dimecres, 19 de febrer del 2014

Article 95) CARLOS BARRAL: AMOR A CALAFELL

Calafell és un poble senzill, un poble ben repartit entre platja i muntanya, de bona gent, treballadora i sana. Amb el seu petit Castell,  enlairat, amb els seus ametllers i vinyes, amb els seus dos deliciosos poetes: Joan Nin Romeu i Víctor Alari. Amb el bot salvavides, que no es pot enfonsar, amb la seva mar apte per la canalla, les seves dues esglésies... És un poble beneit pel sol i per el bon temps. 

Aquest paisatge, però, no ha estat, ni és actualment, tan lineal com el pinto ara; al llarg del temps, el poble, no ha estat sempre, com finalment el resumeixo. Hi havien altres coses entre mig. Una xica picabaralla entre popets -franja de mar- i terrosets - des de l'altra banda del tren fins al Castell. Uns poetes -que he citat- però que en vida no eren considerats com a tal, Joan Nin Romeu era, simplement un veí que feia versos a tot i a tothom, i, encara que, és ben cert que guanyava molts premis dels concursos poètics de la contrada, no per això deixava de ser un pagès com els altres. I de Víctor Alari, encara se'n parlava menys, perquè vivia i treballava de mestre en una altra població.

Calafell tenia, i te, ara encara més, un distintiu especial, i també relacionat amb la poesia, vet aquí!

Calafell tenia... un enamorat barceloní!; llavors era un nen, i es deia Carlos, vivia -quan estava a Calafell- a  a la franja de mar, i frisava per ser un popet, sempre barrejant-se amb els homes de mar, imitant els seus posats, somiant segurament vestir la seva roba, fumar la seva pipa, caminar descals com els curtits homes del mar. De petit això devia començar molt suaument, per anar-se'n accentuant a mesura que va anar madurant, i convertir-se, finalment, en una icona, ell va escollir ser aquest personatge: un home de mar, de Calafell.

Carlos Barral no podia inhibir-se, no obstant, del seu "Apellido industrial"com ell mateix explica, i aquell noiet, àvid lector d'aventures marítimes i admirador d'herois mitològics, es va trobar amb la obligació de comandar una editorial important i navegar-la arreu del mon, aquesta va ser la seva heroïcitat.  Una vegada complert el seu deure, va a tornar a la seva estimada població, com els navegants tornen a l'amor de la llar, després de dures proves i viatges.

En els seus desplaçaments, sempre deixava caure, un moment o altre, el nom de Calafell, això, i que, a vegades havien de venir a veure'l alguns escriptors, per la feina d'ell com editor, va fer que Calafell comencés a ser un lloc de referència en  el mon literari.

Carlos Barral, va resoldre, la seva dualitat de vida i de sentiments, en la poesia, va ser poeta, jo crec que voluntàriament, penso que va escriure poesia com una autoteràpia, perquè era l'únic camí que li permetia ser, el tipus d'heroi, el tipus d'home, que de menut, probablement, havia somniat arribar a ser.

Tampoc en aquella època, els seus veïns, veien a Carlos Barral com el veiem ara, llavors era, un barceloní mig estiuejant, mig calafellenc, que rebia amics passotes, molts d'ells estrangerots. i que bebien pels descosits. 

El vent es va endur la sorra que tapava i desfigurava la veritable forma de les coses, i una vegada assossegat el record en el temps, ens queda el Museu Casa Barral, ens queden unes magnífiques memòries que retraten esplèndidament la societat industrial d'una època, ens queda la icona d'un home personalíssim, i ens queden uns poemes que son ell; ell mateix, el seu esperit, en versos.

D'aquell Calafell idil·lic, d'homes de mar i de platja amplíssima, poc en resta, l'interès econòmic va fer canviar la bellesa per el ciment, i ara vivim de records.

dilluns, 17 de febrer del 2014

Article 94) MALALT D'AMOR... AL LLIBRE

Safo sostenint un llibre (o tauletes de cera)
  Pintura mural de Pompeia, 79 dC.
Si tens l'estranya facultat de passar casualment per un indret, on no hi havies estat mai, i assegurar als teus sorpresos acompanyants: "fa olor de llibre... per a qui ha d'haver-hi alguna llibreria... !" i al cap d'una estona descobriu un magatzem de llibres mig amagat...

Si ja de menut t'estimaves més els llibres que les joguines...

Si se te'n van els ulls i se't queden penjats de cada aparador de llibreria, fins el punt que la teva parella t'ha fet signar un compromís de no girar el cap davant de cap llibreria quan surts a passejar amb ell...

Si el teu millor amic és un llibre...

Si ja des de ben jove et vas sentir dir allò de "a casa sobra alguna cosa: o tu, o els llibres"... i algun dia et vas quedar a dormir a casa d'uns amics per demostrar que els llibres eren intocables...

Si, malgrat la teva proverbial bonhomia, li guardes una rancúnia irracional a aquell amic que et va perdre el teu estimat llibre d'infantesa...

Si per a tu, el dia dels enamorats, és el 23 d'abril, i li regales una rosa... al teu llibre preferit!...

Si cada 23 d'abril te l'agafes de vacances,  surts, emocionat,  ben d'hora, ben d'hora, de casa, i tornes passades les 10 de la nit amb quasi una trentena de llibres...

Si t'extasies  davant les parades de llibres, els inspires, els ensumes, els besses amb la mirada, els acaricies, els agafes, els contemples per davant i per darrere, passes els fulls, ara de pressa, ara a poc a poc, ara llegeixes una línia, ara el deixes amb delicadesa, i vas corrents a agafar un altre que, juraries que t'està cridant...

Si la olor i el tacte dels llibres es mitja vida per a tu...

Si penses que si els llibres fossin persones t'hi casaries...

Si estàs convençut que el millor habitatge és una Biblioteca...

Si més d'una vegada has topat amb un fanal perquè anaves llegint pel carrer, i, al anar llegint, has perdut amistats per no haver-les saludat al passar, perquè ni tan sols les has vist...

Si la floreta que més agraeixes de les que t'han dit, és: "¡Morirás con el libro puesto!"

Si tot això et passa, no hi ha dubte, estàs "malalt d'amor... al llibre".

Malalt d'amor, és la cançó que ens canta PORT BO, però, en el nostre cas, caldria afegir: ...al llibre!





diumenge, 16 de febrer del 2014

Article 93) CONSULTORI SENTIMENTAL DE LA DRA. GEMMA PELLISSA

La Dra. Gemma Pellissa a la Universitat de Barcelona,
l'any 1450, dictant-li a la Maica una lletra destinada 
a un enamorat ingrat.
Els bons consells sempre són d'agrair, per això em vaig sentir força interessada en el Consultori Sentimental de la Dra. Gemma Pellissa. És cert que Sant Valentí va ser fa un parell de dies, però, els problemes amorosos hi són tot l'any, i és convenient disposar d'eines i recursos per seduir a qui volguem seduir.

Per la seva condició de medievalista, la Dra. Pellissa, no ens donarà consells tan obvis, com, fer-nos un piercing, o confeccionar una tarta de pera, o convidar al nostre xicot a un concert de rock, no. Les torres de telefonia mòbil, ja no ens deixen veure el bosc de la llunyana època medieval, i estem molt distants a conèixer les sàvies maneres que tenien els homes i dones medievals de seduir les seves parelles, però, el consultori sentimental de l'especialista, la Dra. Gemma Pellissa,  es aquí per apropar-nos a aquell bosc que mai hauriem d'haver perdut de vista, i confiar-nos els secrets d'aquells enamorats i enamorades que es sabien totes les picardies... com veureu si llegiu el seu deliciós article (heu de clicar l'enllaç del Consultori).

El recurs de l'espill és deliciós, i és impossible que pugui fallar (si l'altre persona ja us veu amb bons ulls, clar). Però, en el cas d'una parella més esquerpa i allunyada, aquells que es deixen caure cada tant per quant, potser el recurs de la lletra, pot resultar més contundent, pot despertar la seva consciència, i, fins i tot, pot fer-los caure llàgrimes de penediment... !

Jo, m'he decantat avui, per aquest recurs de la lletra, així que, inspirant-me en el text que ella ens proposa, he fet la meva lletra personal, en vers. (Cada un de vosaltres s'ha d'espavilar i fer la seva lletra personal, no hi fa res que utilitzeu les mateixes paraules, però que no es noti...!), cadascú ho pot fer a la seva manera, el notari ho pot fer en forma d'acta notarial, el metge, com a recepta, l'arquitecte pot distribuir la lletra en un plànol, i així, cadascú, segons la seva feina i experiència. Com que la meva afició principal és la poesia, faig la lletra en versos.

Aquesta lletra t'envia
la teva amor,
res, no em responguis
amb paraules,
que, sols la teva persona
és el que esper, 
en tota la llargada
de les nits.
I, m'imagin,
que grans perills
t'envolten,
però sé, que els deus,
protegiran l'amor més pura,
i, salvat, torneràs.
Mentre que jo t'esper,
amb la taula parada
i el meu cor bategant.
O..., potser ignoro 
la veritat?
per què no arribes?,
i ja confio en tot, o tot
ho tem, i engelosida,
escric aquesta lletra
que algú t'ha de fer a mans.
Soc muller sense forces,
vine de pressa; torna !

Maica Duaigües

Estimada Dra. Gemma Pallissa,  vostè creu que tindré èxit amb aquesta missiva?. Per cert, admirada doctora, com es treuen les taques de vi del Penedès d'una camisola una mica sargida?. Seguiré llegint el seu consultori amb devoció. 

dissabte, 15 de febrer del 2014

Article 92) GALERIA MARIA ARA IV

Retablo pintado al huevo - original de M. Ara, de Barcelona
Propiedad particular de José Rojas

                                                                                  
Estem contents, perquè, per diferents fonts, ens està arribant documentació de la obra de Maria Ara. Sabem que moltes de les seves pintures van ser adquirides per ciutadans japonesos que se les van endur al seu país. És molt difícil que, d'allí, ens arribi alguna informació, no obstant, amb el miracle d'internet ja tot és possible. Si això passés, tindríem molt de gust en incorporar les fotografies de les obres en aquesta galeria.

Maria Ara - Postal de Nadal
Col·lecció particular


Maria Ara també va fer moltes postals de Nadal, o Christmas   card, aquest és un  d'ells                                                                                                              
.



Catàleg de la Galeria Mundi. Art
Arxiu particular

divendres, 14 de febrer del 2014

Article 91) LA LLEGENDA DE SANT VALENTÍ


14 de febrer, SANT VALENTÍ.  Un mes fred, de ple hivern, s'aixeca aquest dia, amb 11 graus de temperatura i un cel bastant clar, temperat per la calidesa dels sentiments d'amor.

Certament que, a Catalunya, tenim com a diada de l'expressió de l'amor i l'amistat, el 23 d'abril; Sant Jordi.

Tot i així, com que les celebracions sempre son maques, i sobre tot quan son celebracions amoroses, i com que, amés a més, el comerç sempre en surt beneficiat, la tendència és que ho celebrem tot, i ara toca Sant Valentí.

La llegenda apareix al final de l'Edat mitjana, a França i a Anglaterra, i diu que Sant Valentí havia casat parelles en secret, després que el matrimoni fos prohibit per l'emperador Claudi II, però el patronatge sobre els enamorats no es va establir fins el segle XVIII, a Anglaterra.

Una cançó típica avui, és El dia dels enamorats, i una bona versió, aquesta:


I, naturalment, no pot faltar un poema:

Amor Eterno

Podrá nublarse el sol eternamente;
podrá secarse en un instante el mar;
podrá romperse el eje de la tierra
como un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón;
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.

(Gustavo Adolfo Bécquer)

o dos...


Amor. 

Amor, Delmira Agustini (1886-1914)

Yo lo soñé impetuoso, formidable y ardiente;
Hablaba el impreciso lenguaje del torrente;
Era un mar desbordado de locura y de fuego,
Rodando por la vida como un eterno riego.

Luego soñélo triste, como un gran sol poniente
Que dobla ante la noche la cabeza de fuego;
Después rió, y en su boca tan tierna como un ruego,
Sonaba sus cristales el alma de la fuente.

Y hoy sueño que es vibrante, y suave, y riente, y triste,
Que todas las tinieblas y todo el iris viste;
Que, frágil como un ídolo y eterno como Dios,
Sobre la vida toda su majestad levanta:
Y el beso cae ardiendo á perfumar su planta
En una flor de fuego deshojada por dos...
o tres...                                    


MESTER D'AMOR


Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.


Joan SALVAT-PAPASSEIT





dijous, 13 de febrer del 2014

Article 90) PODERÓS MARAM TRIO

Mai no cansa escoltar aquest tres fenomens de la música actual, i, quan dic actual, em refereixo a la contemporaneitat de les seves edats, no per la música que ens regalen, ja que aquesta ens transporta a la més ancestral antigor, això sí, arranjada amb la inspiració enèrgica i alegre de la seva joventut, així com amb els seus sòlids coneixements musicals.

Escoltar la veu de la MARIONA SAGARRA, el salteri de MARINA ALBERO i la viola de roda de MARC EGEA, sempre és un gaudi, una teràpia espiritual, i un somriure a la música i a la vida. I, si ja per separat, són magnífics, imagineu que passa quan s'apleguen com a MARAM TRIO, la vetllada és converteix en una veritable festa per els sentits.

La Casa Vicens, va ser, el proppassat 11 de febrer, una vegada més, la caixa de ressonància d'aquests sons plaents, tan sincers, espontanis i vocacionals, com són les pròpies formes de ser d'aquest grans músics, que mereixen tot el respecte per la seva feina, i tot el recolzament pels seus esforços.

No he trobat cap vídeo dels tres junts, però us poso una petita mostra de cada un d'ells perquè en comenceu a gaudir, i no us en deixeu perdre la seva propera actuació; esteu al tanto!






Quan fa cosa d'un any, aproximadament, vaig sentir MARAM TRIO per primera vegada, els vaig escriure aquests versets, que resultarien ser premonitoris:

Per a MARAM TRIO

Així comencen els miracles
des de la terra fins al cel;
després, el cel
us tornarà la gràcia, 
i trionfareu !
       
                                       Maica Duaigües
       



dijous, 6 de febrer del 2014

Article 89) VÍCTOR ALARI I PONS; DE CALAFELL A CUBELLES

VÍCTOR ALARI i PONS, va nàixer a Calafell l'11 de setembre de 1955. Publica el seu primer escrit al butlletí del Centre Cultural i Excursionista de Calafell, del qual és un dels membres fundadors. Dos anys més tard participa en la creació de la revista Retruc, on publica diversos articles d'opinió, poemes, etc. El 1979 s'incorpora com a professor de català a l'Escola Graduada Mixta de Cubelles, i col·labora en la fundació i redacció de la revista El Full de Cubelles. L'any 1980 es diploma en Magisteri i el 1996 obté la llicenciatura a títol pòstum en Geografia i Història. Fruit del seu matrimoni amb Maria Jesús Idalgo Campos, són les seves tres filles, Clara Aïda i Marta. Pel que fa als premis literaris, cal destacar el Segón premi de poesia Salvador Espriu de Calafell 1990 (amb l'obra Lletraferit bastant greu), els Premis literaris penedesencs "Nit de Sant Jordi" (seleccionat amb Poemes esparsos el 1993, i guanyador amb L'ombra de un ninot el 1994), i el concurs literari i de poesia Salvador Estrem i Fa i Amadeu Pi i Secall 1004 (Tot m'agrada i no en tinc prou). Mor a Cubelles el 12 de maig de 1996.

Paraules que figuren en la solapa de de coberta del llibre de Víctor Alari BRASSA DE CREPÚSClE, editat una vegada s'havia produir el seu traspàs.

El mateix llibre du una presentació de Joan Olivella i Ricard (en aquell moment Regidor de Serveis Culturals de l'ajuntament de Calafell. ·En el moment actual -2014- Alcalde de Calafell), d'aquella presentació, extraurem un fragment:

"En aquest llibre us mostrem una part del Víctor Alari; la del poeta sensible, bojament enamorat dels seus i sobretot de la vida. Reconforta l'esperit comprovar que una persona que se sabia sentenciada per una cruel malaltia podia ser tan vital. Aquesta actitud podem veure-la reflectida en els seus versos, lúcids i intensos, curulls d'emoció. I, llegint-los, tots podem aprendre tal vegada un parell de coses sobre allò que és realment important a la vida i sobre allò que és accessori."

Encara és més emotiva la nota que, en la pàgina següent, inclouen les seves filles; Clara Isabel, Aida i Marta, presenten així al seu pare:  "Víctor va ser un gran català, un bon amic dels seus amics, un bon mestre, una boníssima persona, però per nosaltres, les seves filles, va ser, sobretot, un bon pare." -Cubelles, abril de 1998.

Finalment, anem a conèixer els seus poemes:

En alguns d'aquests poemes,Víctor Alari, es parla a sí mateix, en d'altres, li parla a la seva malaltia, en molts, li parla a la companya de la seva vida: Maria Jesús, com per exemple, en aquest:

PERVISC PERQUÈ M'ESTIMES CADA DIA

Pervisc perquè m'estimes cada dia,
-uns dies, més, d'altres, molt més-,
i si un jorn tal manyac jo no tingués,
per mancança d'amor, em moriria.

Sense el teu consol tot és incert,
et necessito com una pluja lenta,
compassada, tothora perceben-te,
aigua vital per aturar el desert!

-perquè l'erm, sense tu, progressaria-,
seria una funesta soledat,
ni la pròpia ombra no em voldria.

Per tenir-te, em sé privilegiat,
sense tu, espantat, claudicaria.
La meva força és la teva lleialtat!

diumenge, 2 de febrer del 2014

88 - PINTA'T-HO A L'OLI

Quantes vegades hem demanat alguna cosa, i ens han contestat: PINTA'T-HO A L'OLI !

Per exemple, ens fa molta il·lusió fer un viatget a Venècia, però, ho proposem a casa, i ens contesten amb aquesta desconcertant frase: pintat-ho a l'oli!

Resignats, pensem, vale, m'ho pintaré a l'oli.

Així que,  instal·lem el cavallet de pintar, obrim les pintures i comencem la nostra obra insigne; la góndola, els coloms de la Piazza San Marco...

Però, quan estem més absorts, pintant les ratlles de la samarreta de il gondoliere, sentim l'estimada veu d'algú de casa, que ens recrimina:

-Què és aquesta pudor d'aiguarràs?, llenca immediatament aquestes porqueries i obre totes les portes i finestres! -

Ens hem quedat sense viatge, amb la nostra obra insigne a les escombraries, i, si a més és hivern, potser haurem adquirit una preciosa pulmonia abans no hagi marxat la olor de l'aiguarràs.

Però això era abans, perquè fa uns mesos que vaig fer un descobriment sensacional!!!

Unes pintures d'oli que no fan gens ni mica d'olor (al tanto, que no facin olor, no vol dir que no siguin tòxiques, igualment s'han de tenir precaucions de ventilació),  però, com a mínim, no es pateix la molèstia de la seva fortor durant la sessió de pintura.

Així, que, quan ens diguin: pinta't-ho a l'oli, cap problema; ens ho pintarem!

I, mentre pintem, podem escoltar la romàntica cançó que va guanyar un dels premis del Festival del la Cançó de San Remo 1962: GONDOLÍ GONDOLA





Però nosaltres aquí, escoltàvem més aviat la versió espanyola, en la veu de Josep Guardiola, no he pogut baixar la gravació, però us poso la lletra.

Una bambina
canta a la luna
sobre el espejo
del gran canal
pasa un bambino
que desde el puente
languidamente
deja escuchar

Ella suspira
calla y le mira
poniendo el alma
en este mirar
noche azul veneciana
por la mansa laguna
y al claro de luna
el amor triunfará

Trinan las aves
nace la aurora
ya el gondolero
lejos está
tan sólo un ruego
queda en el aire
en el silencio
del gran canal
siempre te espero
nunca me olvides
porque yo nunca
te he de olvidar

noche azul veneciana
por la mansa laguna
y al claro de luna
el amor triunfará
gondoli, gondola
gondoli, gondola.