traductor

divendres, 28 de febrer de 2014

Article 98) ALEGRIA I MELANGIA

Avui parlarem d'un comiat, però no és un comiat trist, sinó un comiat alegre, el que passa és que un comiat sempre és un comiat, ni que sigui petit, ni que sigui per bé, i ens deixa el cor una miqueta melangiós.

Bé, a vegades passa, que coneixem persones amb les quals en creuem en la vida, parlem, poc o molt, col·laborem, poc o molt, i no som conscients de que les apreciem, fins el moment en que deixem de veure-les. Quan se'ns allunyen una mica, quan ja no és tan fàcil veure-les, és llavors quan les trobem a faltar.

Aquest cop, el comiat és de Neus Montserrat, qui deixa la direcció de la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, de Barcelona,  per pujar una mica més alt en l'escalada professional. Cal felicitar-la, i ho fem amb alegria, amb satisfacció, perquè s'ho mereix. Però, a l'hora, no podem evitar estar una mica tristos. La veritat es que només la tindrem uns barris més amunt, no serà difícil continuar el contacte amb ella, però deixa la nostra Biblioteca amiga, i això ens fa pena.

Vaig conèixer la Neus, just quan va arribar a la Biblioteca com a directora. Li vaig parlar de Poemes al Nas de la Lluna, i li vaig demanar que ens aixoplugués sota les protectores cobertes de tants de llibres, deixant-nos un lloc de trobada i un espai per organitzar els actes de poesia que fèiem a Barcelona. Així ho va fer, i, al gener del 2009, amb la col·laboració de la Comissió de Festes de l'associació de Veïns, vam fer la primera marató de lectura de poemes. Molts actes més vam portar a terme, allí, des d'aquell moment, trobant sempre en ella una  interlocutora col·laboradora i cordial.

A més de l'amabilitat del seu tracte, vull destacar també el recolzament que va donar a Poemes al Nas de la Lluna, quan jo, per motius de feina, em vaig veure obligada a suspendre les activitats de poesia, deixant completament l'associació, sine die,  en mans d'un grup de socis entusiastes i il·lusionats que van assumir la permanència d'una de les activitats del grup, i evitant així, la congelació total del grup per un temps incert. Gràcies al suport moral i logístic que Neus Montserrat els va donar, aquell grup va aconseguir seguir endavant amb les trobades poètiques.

Destaco el seu caràcter afable, just, comprensiu i prudent, la seva entrega i la seva intel·ligència, la felicito de tot cor, i li desitjo el millor, en nom propi, i en nom de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, grup per al que tant ha fet.

Una persona com ella, encara que la relació sigui professional, acabes considerant-la una amiga, per això, ara que sé, que ja no la podré visitar al seu despatx del subsol de la Biblioteca de Sant Antoni, em ve al cap aquella cançó que cantava Alberto Cortez.

https://www.youtube.com/watch?v=31nKa_0vhrs


UNA ABRAÇADA I BONA SORT, NEUS!!!