traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

divendres, 14 de febrer de 2014

Article 91) LA LLEGENDA DE SANT VALENTÍ


14 de febrer, SANT VALENTÍ.  Un mes fred, de ple hivern, s'aixeca aquest dia, amb 11 graus de temperatura i un cel bastant clar, temperat per la calidesa dels sentiments d'amor.

Certament que, a Catalunya, tenim com a diada de l'expressió de l'amor i l'amistat, el 23 d'abril; Sant Jordi.

Tot i així, com que les celebracions sempre son maques, i sobre tot quan son celebracions amoroses, i com que, amés a més, el comerç sempre en surt beneficiat, la tendència és que ho celebrem tot, i ara toca Sant Valentí.

La llegenda apareix al final de l'Edat mitjana, a França i a Anglaterra, i diu que Sant Valentí havia casat parelles en secret, després que el matrimoni fos prohibit per l'emperador Claudi II, però el patronatge sobre els enamorats no es va establir fins el segle XVIII, a Anglaterra.

Una cançó típica avui, és El dia dels enamorats, i una bona versió, aquesta:


I, naturalment, no pot faltar un poema:

Amor Eterno

Podrá nublarse el sol eternamente;
podrá secarse en un instante el mar;
podrá romperse el eje de la tierra
como un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón;
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.

(Gustavo Adolfo Bécquer)

o dos...


Amor. 

Amor, Delmira Agustini (1886-1914)

Yo lo soñé impetuoso, formidable y ardiente;
Hablaba el impreciso lenguaje del torrente;
Era un mar desbordado de locura y de fuego,
Rodando por la vida como un eterno riego.

Luego soñélo triste, como un gran sol poniente
Que dobla ante la noche la cabeza de fuego;
Después rió, y en su boca tan tierna como un ruego,
Sonaba sus cristales el alma de la fuente.

Y hoy sueño que es vibrante, y suave, y riente, y triste,
Que todas las tinieblas y todo el iris viste;
Que, frágil como un ídolo y eterno como Dios,
Sobre la vida toda su majestad levanta:
Y el beso cae ardiendo á perfumar su planta
En una flor de fuego deshojada por dos...
o tres...                                    


MESTER D'AMOR


Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.


Joan SALVAT-PAPASSEIT