traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dimarts, 25 de març de 2014

Article 105) L'ART I EL RIURE

Que seria la vida sense el riure?; un aborriment!, i què seria la vida sense l'art?; una lletjor!

Gràcies a l'humor passem simpàtiques... i saludables, estones!,  i gràcies a l'art ens sentim una mica més grans i capaços d'apreciar l'entorn i la creació.

Quan les dues coses s'ajunten; art i diversió, el gaudi és complet.

Aquest vídeo que m'acaba d'enviar una amiga (gràcies Maria) acompleix ambdós objectius. No seria generós quedar-me'l per a mi sola:  Que en fruïu!!!  


"La dernière création par Les Beaux Freres diffusée sur Le Plus Grand Cabaret du Monde"






I, ja que estem al cabaret, un poema que porta el nom de: cabaret, en el títol:

CABARET PROVENZA
(sirventés)

de Luís Felipe Fabre

Ha llegado el mes de mayo: diciéndose vasallo
el que es conde se esconde en el feudo del lenguaje
donde mi señora es mi señor: travestida por amor
o por deporte: así de rara está la corte: el mundo
de cabeza: el clérigo suspira, el enamorado reza
ante el espejo: los ojos de su dueña
desdoblándolo Narciso entre dos fuentes indeciso:
cuánto transformismo: así me perdí a mí mismo.





dissabte, 22 de març de 2014

Article 104) POESIA 21 MARÇ 2014, AL RACÓ DE CULTURA

La vetllada d'ahir va ser força satisfactòria; una cinquantena de persones, com a mínim, van passar i omplir el petit, però acollidor espai del RACÓ DE CULTURA. Poetes i afeccionats,  de totes les edats i sexes, van venir a llegir i escoltar poemes, aquesta varietat de participants va resultat molt enriquidora,

Van llegir poemes 23 persones, entre elles, la petita-gran Emma, que, amb 9 anys d'edat, ens va llegir, de forma impecable, un fragment del Romeu i Julieta de Shakespeare!, i, a més, ens va oferir una varietat de postres de Miquel Martí i Pol.

La joventut poètica ens va sorprendre amb unes interpretacions d'autoria pròpia, plenes d'expressivitat, naturalitat i energia. Sense guió a la vista; tot, dit de memòria!

Els escriptors de poesia ens van donar a conèixer les seves últimes creacions. Es va recitar en català i castellà, i, penso que van haver-hi tantes poetes femenines, com poetes masculins, i és que, en això de la poesia, sembla que no hi ha diferències de sexe, i atrapa per igual a homes i a dones.

Els rapsodes van llegir poemes que ja duien, o, en van escollir, dels llibres de poesia que hi havia a la taula.

Moltes de les persones que van fer cap  al Racó de Cultura, són ja membres de diferents formacions artístiques o poètiques, que no volem deixar de destacar, no solament  per la seva importància en el camp de la paraula i la interpretació, sinó també per la simpatia i bona amistat que amb aquestes formacions ens uneix. Em refereixo als grups: Poesia Viva,  El Laberinto de Ariadna, de l'Ateneu Barcelonès, el Col·lectiu d'Artistes de Sants, i el grup de teatre El Triangle. 

Aquesta activitat, s'enmarca també en un seguit d'actes que s'aniran fent com aperitiu de les moltes activitats que, en el l'espai, ara en construcció de CALABRIA66, podran tenir lloc una vegada acabades les obres.

A continuació, un petit reportatge fotogràfic:






diumenge, 16 de març de 2014

Article 103) DIA MUNDIAL DE LA POESIA AL BARRI DE SANT ANTONI

DIVENDRES 21 MARÇ  
Ho celebrarem també al Barri de Sant Antoni de Barcelona


Pots venir directament a llegir els teus poemes o els poemes que t'agradin en qualsevol llengua, i també et pots inscriure prèviament per contribuir a la fluïdesa. Informació i inscripcions a: nasdelalluna@gmail.com

dissabte, 15 de març de 2014

Article102) 21 MARÇ - DIA MUNDIAL DE LA POESIA


La Unesco va declarar el dia 21 de març:  Dia Mundial de la Poesia A Catalunya,  és la Institució de les lletres catalanes qui promou aquesta celebració, fent la tria d'un autor a qui se li encarrega un poema,  que és traduït a nombroses llengües. 

Montserrat Abelló, segons el
pintor Benvi Parrilla,
 en un mural a Manresa
Enguany, ha estat escollida per escriure el poema de la diada, MONTSERRAT ABELLÓ, poeta i traductora, nascuda a Tarragona l'any 1918.

I, el seu poema, és aquest:

LA PARAULA NUA

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d'un altre,
la que reflecteix una vida
dins d'una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

                                        S'esvaneixen els dubtes
                                        la foscor claror es torna
                                        i els sols variants i múltiples
                                        cauen damunt cada mot,
                                        el cobreixen i donen força.

                                        Enllà d'aquest ser-hi
                                        tan precís que
                                        s'allarga en el contingut
                                        de cada paraula clara

                                        Com ho és la poesia.

                                         MONTSERRAT ABELLÓ

dissabte, 8 de març de 2014

Article 101) DEGANA AL COL·LEGI DE PERIODISTES

Escultura a la dona treballadora, obra de Ferran Pagés situada a Reus,
amb el poema de MARIA-MERCÈ MARÇAL

Avui, dia de la dona, encetem una temàtica nova: DONA VISIBLE

Procurarem nodrir aquesta etiqueta amb dones visibles; dones que assumeixen riscos, responsabilitats, que prenen decisions, que influeixen amb la seva feina o la seva situació, en la societat.

I començarem per citar una dona periodista: NEUS BONET, nova degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Amb ella seran nou els degans que haurà tingut el Col·legi, fins ara, d'aquests nou, només dues, són dones. La primera va ser MONTSERRAT MINOBIS, la segona serà Neus Bonet.

Us poso, també, l'enllaç a una notícia sobre una dona periodista, escriptora i poeta, portuguesa: MANUELA AZEVEDO.

Aquests són uns primers noms del nou capítol: Dona visible, en seguiran més...

dimecres, 5 de març de 2014

Article 100) HACE TIEMPO QUE APOSTÉ POR CARMEN PLAZA



Hace tiempo que aposté por Carmen Plaza como poeta. Me habían, primero interesado, más tarde cautivado, sus sucesivos poemarios, pero fue con El rastro de la herida, que Carmen Plaza se encaramó tantos peldaños, que ya no tuve ni escala de cuerda, ni ascensor, para alcanzarla (¡y pensar que habíamos comenzado a publicar casi al mismo tiempo y en la misma editorial!). Pero, si lo mío fue pasajero, lo de Carmen iba en serio, (como diría el poeta que todos tenemos en mente).

Que Carmen iba en serio con su poesía, eso lo supe al leerme -me lo leí-  así como suena, (interprétese como se quiera, de todas formas será correcto), aquel poemario. 

Podeis interpretar que "me lo leí", interiorizándolo, sintiendo correr sus palabras, como una columna de hormigas que avanzara subcutáneamente; así fue.  O podeis interpretar que -me lo leí- en voz alta, a mi misma, desdoblándome y convirtiéndome, al mismo tiempo,  en lectora y en público entregado-.  Y, si lo entendeis así, también lo habreis acertado.

Fue entonces, cuando, decididamente, aposte, el resto de musas poéticas, que pudiesen quedarme, por Carmen Plaza.

Desde entonces, en mis espectativas literarias anuales, pongo siempre la esperanza en poder leer un nuevo poemario de la poeta burgalesa, y estoy de enhorabuena este 2014; estamos en marzo y Carmen Plaza acaba de presentar su última obra: LO QUE EL AIRE OCULTA.

El insigne poeta Enrique Badosa nos lo descubre como un libro arquitectónico de 5 plantas, y señala la importancia del tiempo en el imaginario de Carmen. No voy a repetir las palabras del poeta Enrique Badosa al presentar el libro, confío que estén recogidas en alguna grabación, para que nos quede constancia de su interesante enfoque.

Yo hablaré del libro desde mis ojos, desde mi lectura, desde mi circunstancia, porque yo soy yo (ahora me toca citar a Gasset).  ¡Y basta de hacerme la leída!, definitivamente vamos a hablar, de Carmen Plaza:

Mi primera impresión, al pasar, impaciente, las páginas del libro, ha sido: ¡Carmen nos ha escrito un diccionario!: Alba, libertad, espacio, propósitos, suspiro, futuro, fuga, murmullo, eco, incendio, arruga, miedo, luz, desafío... Títulos cortos, la mayoría de una sóla palabra, a manera de diccionario.

Ya sabemos algo, y este conocimiento, aviva las ganas de echarle el ojo, ¡o el diente! para saborearlo, para encontrar la carne -sin duda sabrosísima- de su pensamiento poético.

Una vez leído el "diccionario" de Carmen Plaza, nos sentimos más cultos, con una cultura imposible de encontrar en libro alguno que no sea de poesía, però, ¡cuidado! no en cualquier libro de poesía. Esa cultura sólo se encuentra en los poetas mayúsculos, entre ellos está ya, Carmen Plaza.

Volvamos de nuevo al acto de presentación, para referir que, al lado del magnífico poeta Enrique Badosa, se encontraba Teresa Martín Taffarel, otra poeta espléndida, quien también diseccionó el poemario con su hábil bisturí de experta crítica literaria, leyéndonos asimismo algunos versos, con su forma, inigualablemente seductora, de leer, o interpretar, los poemas.

Arropada, con el saber y el cariño de ambos, uno a cada lado, Carmen, generosa, nos explicó también, sus propias claves.

Para finalizar, confesaré, que, si  hace tiempo ya aposté por Carmen Plaza, hoy, tras leer Lo que el aire oculta, voy a doblar la apuesta.

El poeta Enrique Badosa, charlando con
 Margarita Trias, de la Fundació J.V.Foix
Algunas fotografías del acto:
 la poeta Teresa Martín Taffarel

La autora con el poeta Enrique Badosa
Montse; el alma de la libreria + BERNAT
de Barcelona


Los amigos no fallaron






diumenge, 2 de març de 2014

Article 99) DAVID GRANATO: L'ESSENCIAL ÉS LA MÚSICA

David Granato 1969

Ens trobem davant d'un enamorat de la música, i no ens hauriem de perdre les seves audicions, quan això ens sigui possible, per tal de poder fruir, de la seva inspiració i la seva sensibilitat...

David Granato, es va formar, intel·lectualment, en la disciplina de la filosofia, a la U.B, però, la seva entrega,  en cos i ànima, era a la música, per això va estudiar harmonia, contrapunt, fuga, viola i piano, i va fer cursos de direcció d'orquestra a Barcelona i Madrid.

Del seu currículum hem d'esmentar:
Professor a l'escola "Anselm Viola" de Torroella de Montgrí. Professor del curs "Taller Lírico-Master Class" a la Universidad Carlos III, de Madrid.

Pianista, correpetidor, i sub-director de cor en l'obra "La hija del regimiento", de Dinizetti, i de l'òpera contemporània: "Regals" de Mariona Vila.  Pianista de la Companyia d'opera POLS. Director de la coral "Els Trobadors" i Sub-director del cor de la "Ópera Cómica de Barcelona".

Com a compositor, cal destacar la música d'escena per l'"Scapi" de Molière, i de "Salomé" d'Oscar Wilde. La música del documental: "La ciutat Foradada", i la música del curtmetratge "El armario".

L'any 1998, va ser co-fundador de la companyia KONTRAVEUS, realitzant la direcció artística i musical de les produccions: "Die Fledermaus" de J. Strauss, "La Bohème" de Puccini, "Cosi fan tutte" de Mozart,  i de "Rigoletto" de Verdi

Direcció musical i d'orquestra de "El Barbero de Sevilla" de Rossini, i de "Cosí fan tutte" e Mozart,
amb la "Camerata Lírica de España".

Direcció musical de l'espectacle "Ópera y Flamenco" al teatre Poliorama de Barcelona.

Fundador d'una cooperativa d'òpera; la companyia “OPERAÍLICA” actuant en el Museu Romàntic, i en el Cau Ferrat de Sitges ( en l'Any Rusiñol), així com, regularment, en l"Espai Barroc” del Palau Dalmases de Barcelona.

Només s'hi veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls
El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry
Potser us preguntareu... a què ve ara, el Petit Príncep?.  Doncs, apart de que és un personatge entranyable, i que tenia ganes de posar-lo, la seva frase és aplicable a la música, no és cert?