traductor

diumenge, 2 de març del 2014

Article 99) DAVID GRANATO: L'ESSENCIAL ÉS LA MÚSICA

David Granato 1969

Ens trobem davant d'un enamorat de la música, i no ens hauriem de perdre les seves audicions, quan això ens sigui possible, per tal de poder fruir, de la seva inspiració i la seva sensibilitat...

David Granato, es va formar, intel·lectualment, en la disciplina de la filosofia, a la U.B, però, la seva entrega,  en cos i ànima, era a la música, per això va estudiar harmonia, contrapunt, fuga, viola i piano, i va fer cursos de direcció d'orquestra a Barcelona i Madrid.

Del seu currículum hem d'esmentar:
Professor a l'escola "Anselm Viola" de Torroella de Montgrí. Professor del curs "Taller Lírico-Master Class" a la Universidad Carlos III, de Madrid.

Pianista, correpetidor, i sub-director de cor en l'obra "La hija del regimiento", de Dinizetti, i de l'òpera contemporània: "Regals" de Mariona Vila.  Pianista de la Companyia d'opera POLS. Director de la coral "Els Trobadors" i Sub-director del cor de la "Ópera Cómica de Barcelona".

Com a compositor, cal destacar la música d'escena per l'"Scapi" de Molière, i de "Salomé" d'Oscar Wilde. La música del documental: "La ciutat Foradada", i la música del curtmetratge "El armario".

L'any 1998, va ser co-fundador de la companyia KONTRAVEUS, realitzant la direcció artística i musical de les produccions: "Die Fledermaus" de J. Strauss, "La Bohème" de Puccini, "Cosi fan tutte" de Mozart,  i de "Rigoletto" de Verdi

Direcció musical i d'orquestra de "El Barbero de Sevilla" de Rossini, i de "Cosí fan tutte" e Mozart,
amb la "Camerata Lírica de España".

Direcció musical de l'espectacle "Ópera y Flamenco" al teatre Poliorama de Barcelona.

Fundador d'una cooperativa d'òpera; la companyia “OPERAÍLICA” actuant en el Museu Romàntic, i en el Cau Ferrat de Sitges ( en l'Any Rusiñol), així com, regularment, en l"Espai Barroc” del Palau Dalmases de Barcelona.

Només s'hi veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls
El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry
Potser us preguntareu... a què ve ara, el Petit Príncep?.  Doncs, apart de que és un personatge entranyable, i que tenia ganes de posar-lo, la seva frase és aplicable a la música, no és cert?