traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

divendres, 25 d’abril de 2014

113 - SANT JORDI MATA L'ARANYA III

El meu Sant Jordi 2014, 2a part


Continuant amb el relat del meu Sant Jordi, ara ens traslladarem a Barcelona, i començarem a caminar per la Rambla de Catalunya, fins arribar a la parada de la meva editora; Amàlia Sanchís, ella està allí, com sempre, i... oh sorpresa, allí, adquirint llibres de poesia, trobo també un gran amic:  Edu Barbero!

De, Eduardo Barbero, no n'havia parlat encara, però pensava fer-ho. No obstant està en aquest blog des del primer moment, i, a més, és lo primer que veieu quan obriu el blog, perquè, aquesta nit estrellada, plena de poètiques lletres, i amb una preciosa lluna!, és obra d'Edu Barbero. Quan va fer aquest poema visual  -perquè això és la obra; un poema visual-  em va agradar tant, que li vaig pregar que me'l vengués per a Poemes al Nas de la Lluna. Edu no me'l va voler vendre; va voler regalar-me'l, des de llavors, té, la meva incondicional amistat.

Ens acomiadem fins aviat, i seguim, cadascú el nostre particular passeig. De tant en tant trobo un llibre que m'atrau i el compro, avui no miro prim, és un dia en el que m'agrada omplir-me de llibres. A mitja tarda ja he adquirit llibres dels següents escriptors:

Joan Brossa
Carles Duarte
Enrique Vila-Matas
José Antonio Arcediano
Josep Palau i Fabre
Un llibre per infants il·lustrat per Pilarín Bayés

És un dels anys que he adquirit menys llibres, però ja està força bé, i tots ells són uns llibres que m'encanten.



A mitja tarda, me'n vaig a l'Hotel Majéstic, on tenia el compromís de recitar, a les 7 de la tarda, des d'un balcó de l'hotel.  Vaig demanar anar-hi tard, perquè no sabia a quin hora podria arribar, però el temps m'ha condit força, són poc més de les sis i ja he fet gran part del que havia de fer, a alguns llocs no he pogut arribar perquè em quedaven massa lluny, així que hi renuncio, i me'n vaig directament cap a l'Hotel Majéstic.

Només arribar surt en aquell moment una companya poeta que acaba de recitar; Trinidad Casas, pujo a una habitació del primer pis, on, Monique Alonso, la comisària d'aquest acte, auspiciat per l'Hotel Majéstic, té instal·lat tot l'equip: altaveus, micro, taula de mescla, llibres de poesia, aigua, gots...

Li explico que, finalment,  he pogut arribar abans del que pensava. Li sembla molt bé que ja hi sigui,  i em convida a començar,  ja,  a recitar. Surto al balcó i recito poemes de Machado durant deu minuts.

Tot el dia s'han estat recitant poemes d'Antonio Machado, la nova direcció de l'hotel ha designat una de les suites amb el nom: Suite Antonio Machado, en record a que Antonio Machado es va allotjar en aquest hotel quan va haver de fer parada a Barcelona, camí de l'exili.

És per aquest motiu i en homenatge del poeta, que, avui, s'ha recitat al llarg de tot el dia Antonio Machado. També ara trobo companyes i companys poetes. Quan arribo, ja hi es Neus Aguado, al cap de poc arribaran Maria de Luís, i Ricardo Fernández. També hi ha altres poetes i poetesses a qui no coneixia.
L'autora del blog

Ens demanen que ens quedem una estona per fer roda de recitació. Jo repeteixo dues vegades més, fent lectures de deu minuts cada vegada.

A tres quarts de 8, la comissària, Monique Alonso, llegeix els últims versos del poeta, els que li van trobar a la butxaca, en morir.
Monique Alonso llegeix els útims
poemes, a la seva esquerra Neus Aguado,
alrededor algunes de les lectoras d'avui

I,  per tencar l'acte, Monique Alonso i les que ens hem quedat fins el final, llegim, entre totes, l'últim poema d'avui: AUTORRETRATO.  El posarem a continuació:







AUTORRETRATO

Antonio Machado

Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla 
y un huerto claro donde madura el limonero;
mi juventud, veinte años en tierra de Castilla;
mi historia, algunos casos que recordar no quiero.

Ni un seductor Mañara ni un Bradomín he sido
-ya conocéis mi torpe aliño indumentario-;
mas recibí la flecha que me asignó Cupido
y amé cuanto ellas pueden tener de hospitalario.

Hay en mis venas gotas de sangre jacobina,
pero mi verso brota de manantial sereno;
y, más que un hombre al uso que sabe su doctrina,
soy, en el buen sentido de la palabra, bueno.

Adoro la hermosura, y en la moderna estética
corté las viejas rosas del huerto de Ronsard;
mas no amo los afeites de la actual cosmética
ni soy un ave de esas del nuevo gay-trinar.

Desdeño las romanzas de los tenores huecos
y el coro de los grillos que cantan a la luna.
A distinguir me paro las voces de los ecos,
y escucho solamente, entre las voces, una.

¿Soy clásico o romántico? No sé. Dejar quisiera
mi verso como deja el capitán su espada:
famosa por la mano viril que la blandiera,
no por el docto oficio del forjador preciada.

Converso con el hombre que siempre va conmigo
-quien habla solo espera hablar a Dios un día-;
mi soliloquio es plática con este buen amigo
que me enseñó el secreto de la filantropía.

Y al cabo, nada os debo; debéisme cuanto he escrito.
A mi trabajo acudo, con mi dinero pago
el traje que me cubre y la mansión que habitó,
el pan que me alimenta y el lecho en donde yago.

Y cuando llegue el día del último viaje
y esté a partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.

Marchem alegres, amb una rosa, obsequi de l'Hotel, i una carta personalitzada, d'agraiment, signat per la gerència. Ens acomiadem; esperem tornar-nos a veure en actes tan simpàtics com aquest.

Així he posat fi a la meva diada de Sant Jordi 2014.       

Espero que la vostra hagi estat igualment una bonica diada de Sant Jordi; plena de llibres i...alguna rosa!

Expliqueu-nos-ho!                             

(Nota: les fotografies de l'acte han estat facilitades per Monique Alonso)

Una amiga m'envia una fotografia que em va fer, quan, passant per casualitat davant del Majestic, em va veure recitant: gràcies Mares!


 foto: Mares Mínguez