traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

divendres, 4 d’abril de 2014

Article 106 ) JOSEP COLET I GIRALT, PENSA...

Josep Colet i Giralt, ens va presentar, el proppassat dia 1 d'abril d'aquest 2014, el seu últim llibre de poemes, que porta per títol: PENSO QUE PENSO.

Va ser una presentació pre-oficial, en el seu estudi, destinada als seus deixebles del SIP (Seminari d'Investigació Poètica) i als seus deixebles del Seminari de Filosofia Globalista, que també va comptar amb la presència del prologuista de l'esmentat llibre: Lluís Busquets i Grabulosa.

En aquest clima d'intimitat (érem com una trentena de persones, tots del cercle d'ambdós seminaris), es va desenvolupar la celebració, que, Josep Colet va voler encetar amb la lectura de poemes d'una de les seves alumnes més prolífiques: Rosa Maria Bisbal.

Tot seguit, l'amfitrió, va anar llegint alguns dels poemes del seu llibre esmentat, del qual ens va obsequiar amb un exemplar dedicat, a cada un de nosaltres.

Les lectures van anar endolcides amb un berenar amb tota mena de delícies per al paladar, tant dolces com salades, i el corresponent cava. Així va transcorre una tarda de SIP i de Filosofia, aquesta vegada, conjunta, i ben original i agradable.

No us puc oferir cap bombó dels que ens va obsequiar, però sí que us puc transcriure algun poema del mestre, la qual cosa constituirà el millor aliment per als que teniu fam i set de poesia.

MOTS TRANSITIUS
Josep Colet i Giralt

Sóc com la llebre, presa d'una cursa,
que sap que el gos del temps ha de guanyar;
el tram fins a la meta se m'escurça
i allà sols hi ha la boca d'aquest ca.
I corro pel meu fat indeturable
sentint sobre la pell l'alè implacable
del meu desconegut devorador...
Sóc un humà valent, que es mor de por!

SECORS
Josep Colet i Giralt

Les fulles seques ja no fan sardanes
ni van d'ací, d'allà saltironant;
després de ploure resten molles, planes,
i moren sota els peus d'un vianant,

Les boques seques ja no fan paraules
ni van d'ací, d'allà dialogant;
després de parlar massa són com baules
d'una cadena muda i sense cant.

Les vides seques ja no fan florides
ni van d'ací, d'allà fructificant;
després de viure tant, resten marcides,
vençudes per les ombres del minvant.

Les fulles seques són els dits del vent
que fan adéu!, definitivament.

Del pròleg de'n Lluís Busquets i Grabulosa, extraurem també unes paraules: "Ara, en plena maduresa, el poeta, tot i assolir la forma absoluta de la puresa que voldria ullpresa, embruixada o fascinada per una transcendència eterna, ens deixa amb l'enjòlit d'una escletxa de dubte que el seu anhel no sigui sinó un somni de joventut."   (Penso que penso - Josep Colet i Giralt - Editorial Comte d'Aure - Primera edició abril 2014)

Properament tindrà lloc la presentació oficial. Estigueu atents!