traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dimecres, 21 de maig de 2014

Article 124) CARTES DE LA GUERRA A BL. ST. ANTONI-JOAN OLIVER II

Ens arriba una nova tongada de fotografies esplèndides, de la lectura a la Biblioteca, i, com que no volem que quedin fora, i per evitar que es desconfigurin les anteriors, obrim un post nou:

Cada carta una imatge, a cura d'Assupció Perajoan

"Vaig rebre la teva carta. M'agradà molt, car,
no solament m'agrada conèixer el costat bó
de la vostra vida, sinó també el trist."

"Molt m'han agradat les teves paraules, i el
seny i energia que revelen"


"Esperava impacient notícies teves. Et veig ficat de bo de bo
en la guerra, i pateixo per les fatigues superiors a les forces
teves, que has de resistir."

"Aquestes hores són de descans per a mi. Escric,
faig feines, i penso coses, oblidat de les
 angunies que ens envolten."

"Al matí em va arribar el teu simpàtic paquetet, junt amb
moltes i bones notícies teves."

"Pensar que dorms sota una roca, com un home primitiu,
damunt el terra! Sempre hi penso quan m'ajec al llit.!

"s'ajup sota el fuet, amb foll oblit de la raó que té"  (Espriu)

                                                     
"Mai no hem pogut, però, desesperar, del vell vençut" (Espriu)

Tot l'equip de la lectura del 20 de maig, amb motiu de la
Setmana de la Poesia de Brcelona
(Silvia Oliver (direcció), Assumpció Perajoan (pròleg, epíleg, imatges)
 Maica Duaigües, i Joan Bosch, (lectura)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

És increible, com, a vegades, l'escriptura, la literatura, el teatre, la ficció, i la vida real, s'enllacen misteriosament, i fixen i eternitzen fets i esdeveniments, donant-nos una dimensió de la vida que no hauriem sospitat.

Mai no ens hauriem imaginat, quan, per pura casualitat vam llegir les CARTES DE LA GUERRA del pare i fill Rubió, i la seva lectura ens va atrapar, i immediatament vam pensar que s'havien de llegir en veu alta, que arribaríem a conèixer les netes d'aquells homes que en la lectura se'ns van revelar com admirables. Però, així ha estat, i també per pura casualitat em arribat a conèixer Anna Rubió, neta d'en Jordi, i Clara Rubió, neta d'en Manuel. Dues dones extraordinàries, a les que, des de la nostra pell d'actors, i, des del nostre cor de persones, ja ens estimem, naturalment, no com ells les estimarien, però sí, amb una mica d'aquell esperit que en Jordi i en Manuel van deixar ben pales en les seves cartes, i que nosaltres hem entomat amb emoció.
                               
El més emotiu per a nosaltres, en la lectura d'ahir, va ser, que ens vingués a veure
CLARA RUBIÓ i CASALEGNO, besneta i neta -real-
dels protagonistes d'aquesta història verdadera.
Gràcies, Clara, per la teva companyia.