traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dilluns, 7 de juliol de 2014

Article 145) Memòria dels escrits llegits en l'homenatge a FREDERIC MISTRAL celebrat el 5-7-2014

 MIREIA, per Emma (9 anys)

Una Mireia de pronunciades galtetes, ulls somniadors, i un mig somriure deliciós, se'ns apareix damunt la mar, mentre, un sol intens, acaricia la sorra i l'aigua.

I, en el seu poema ràpid, l'Emma ens expresa les seves ganes d'aprendre l'occità.

-------------------------------------------------------
No tinc la fotografia del poema de Marta Teixidó, però sí la lletra. El seu poema ràpid, va ser aquest:    

                             Homenatge
             Mestre Mistral, de Malhana fill lleial,
                 Artista  que excel·lies  en poesia,
                 Referent fidel a ta llengua materna,
             Tresor silenciat de la terra occitana                                    Avui, jo t'homenatjo, valuós Frederic.  

                                                                            (poema ràpid de Marta Teixidó Abril)        
                    ------------------------------------------------------------------------------------                                           

Poema ràpid, amb retrat de'n Mistral
(Emma, 9 anys)

Poema de Rosa M. Bisbal
                                   ---------------------------------------------------------                                                                                                                          


   Rosa Maria Bisbal, ens va portar un poema que te dues dedicatòries; per una part el va fer en memòria de Frederic Mistral, i, per altra banda, el va dedicar a un seu amic -el millor-  segons diu. 
--------------------------------------------------------------------------------     

              

                                                         MIREIA
                                                             
                                                         Canconeta dedicada a totes les Mireies petitones

                       Mireia...
                       Encara no em comprén
                       i jo li parlo
                       Mireia....
                       Li dic com és el mon;
                       que ha d'estimar-lo.

                                                                            Li ensenyo el cel
                                                                            bonic com ella,
                                                                            Mireia...
                                                                                               I el sol lluent,
                                                                            rient com ella,
                                                                            Mireia...

                                                                            I li assenyalo el camí,
                                                                            i li demano al destí,
                                                                            què serà de Mireia?
                                                                           Mireia...

                                                                                   Maica Duaigües ( escrita el 1977)  

                                         ------------------------------------------------
                                       
El següent poema ràpid ha estat escrit entre:  Kamila, Emma, Marta V., Eulàlia, Pep Sala, Maria Lluïsa, Antoni, Rafel, Marta T., i Maica.
                             

Poema ràpid, comunitari



Els poemes els vàrem deixar en el monument;
com un regal poètic per als vianants
Poema ràpid de l'Antoni
Eulàlia ha fet un poema i un paisatge, idíl·lics!

Poema ràpid de la Kamila (9 anys)
Poema ràpid de la Maica


---------------------------------------------------------------------------------
Maria Lluïsa potser ha reflectit els sentiments de Mireia....

ENYORANÇA


                 Lluny, molt lluny
                 Un record perdura
                  Insisteix persistentment
                Sento l'anyorança.
                 Amor meu, espero retrobar-te

                                                 Maria Lluïsa
-----------------------------------------------------------------------
                  
Poema ràpid de Rafel Soteras:

                                                     Un signe
 
                     I
Rosa com un signe
alt, bell... i l’occità
fereix amb la paraula...
Es belluga el sentit envers
la barca del temps...

           II

        Records d’una llengua
        amagada en la follia...
        o bé tot el contrari...
        i que a estones esdevé
        alegre i trista al mateix temps...
        La barca de la vida?

                                                                       Rafel Soteras i Roca


I un altre poema de'n Rafel Soteras, dedicat a les Mireies:
                                  
                  Tretze, catorze...

Tretze, catorze
 Mireies que miren
 i abasten tot de cicles
 que són com la mar
 i l’aire, que comencen
 i acaben a l’abast de la mà
 d’un Frederic Universal
 com si fos
 una mena de vent
dit Mistral
que així no es pot assenyalar
sinó Mestral,
i apareix una destral
que ens porta ben bé
els dotze cants...

Rafael Soteras i Roca