traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

divendres, 22 d’agost de 2014

Article 155) FIDELITATS



FRANCESC XAVIER SIMARRO es va posar en contacte amb mi quan vaig proposar la col·laboració dels amics del blog, en l'article 152) Vacances dels amics.

En Simarro va recordar-me les seves col·laboracions -fa anys- en el web del mateix nom: POEMES AL NAS DE LA LLUNA.  És veritat; durant la vida d'aquell web, ell va ser un dels primers, i més intensos col·laboradors. 

Aquell web es va tancar, quan, amb motiu d'una època meva en que no m'hi podia ocupar del grup, vaig haver de deixar les activitats de Poemes al Nas de La Lluna. Superades les dificultats que m'impedien entregar-me a la tasca poètica, vaig aconseguir entomar, novament, les regnes del grup que, anys enrere, jo mateixa havia fundat.

Gràcies a la fidelitat i suport d'alguns socis i amics, Poemes al Nas de la Lluna, torna, novament,  a respondre a la filosofia de la qual va sortir, i que és la següent: 

Grup fundat a Calafell, amb l'objectiu de donar a coneixer la poesia, en especial de dos poetes de Calafell, ja traspassats, però que no volem oblidar: Joan Nin Romeu, i Víctor Alari, però també tota la poesia, i tots els poetes, de Catalunya, i de tot el mon.

Grup dedicat a la poesia catalana en primer lloc, per això, ens agrada gaudir, de tant en tant, de vetllades de poesia totalment en català. Però també volem coneixer i gaudir de tota la poesia, espanyola,  i universal, en totes les llengües.

Grup dedicat a fer de la poesia una eina de cultura i d'integració, sense límits d'edat, sexe, llengua o nacionalitat. 

Grup sensible i obert a totes les arts plàstiques, musicals, teatrals,  etc.

Grup que desenvolupa la seva realització a tot arreu, però en especial a Calafell, per ser el lloc del qual va sortir, es va reafirmar, i va actuar al llarg dels primers anys de la seva existència. Però també, a Barcelona, lloc on vaig nàixer, estudiar, treballar i viure, la major part de la meva vida.

Aquests són alguns dels trets principals dels grup, però n'hi ha més. En articles futurs en seguirem parlant.

Des de fa un any, aquell web ha trobat la seva continuïtat en aquest blog. És ben cert que no és el mateix, per allò que ja deia Heraclit: Ningú pot banyar-se dues vegades al mateix riu. Però crec que és una adequada plataforma per anar acomplint els nostres propòsits.

Convidem a la col·laboració als vells socis i amics, la fidelitat dels quals és fonamental, i també convidem a incorporar-se a les noves coneixences i relacions que anem fent.

Avui parlem, com ja hem dit al principi, d'un d'aquests vells amics Francesc Xavier Simarro, i dels llibres que va començar a publicar des de l'any 2010, i us posaré un poema de cadascun d'aquests llibres:

OMBRA

Ombra tossuda, de grisor variable,
la diagonal que avança pel paper.
Ets un paràsit de la meva escriptura.
Qui persegueix el volar de la ploma.
Qui besa fulls sense emetre cap so.
Qui marca el punt per on navega el blau.
Qui fa del blanc, façana sense porta;
rellotge de sol que no marca cap hora.
Malament rai quan es perdrà el teu gris.
És llavors quan les ombres són ben dins,
i no és bon temps per fer rajar paraules.
I moc el llum, i creixes en grisor.
I passa el temps i no sempre escric clar.
I és clar que vens quan m'apropo al paper.


Francesc Xavier Simarro
(La roda de l'afilador -2010)

EL VENT

El vent s'emporta allò que deixo mut
mentre la impressora vomita fulls
i escric a les fosques amb ulls oberts.
El vent belluga robes al terrat,
teixits amarats de veus i de sols.
Amb ulls oberts sóc teixit pels segons
i em faig tapís trenat de sang i pell
que vomito mut la set d'infinit.
Impressiona la foscor del no dir,
quan et sents amarat de voluntat.
Sota un cel de tardor, vomita fuls
la impressora que escriu sense voler.
Sense voler, el temps ens porta el futur
que viatja sol, mentre l'escriu el vent.

(Xavier Simarro - Tocat pel temps - 2012)

Estripo un paper.
Cau un polsim de lletres,
la sorra del cor?

Posar data al full
humiteja un blanc incert,
diana del temps.

Ens devem al temps?
És un comptable exigent,
banquer despietat.

Un temps a tocar
ja en sabré de ser feliç.
M'assec i n'aprenc.

Vestit de quietud,
Intento seguir escrivint.
El temps sembla mort.
L'esquella ressona lluny.
No veig galopar cap mot.

(F. Xavier Simarro - Passatger - 2014)