Com a continuació de l'article anterior, volem parlar també de l'Acte institucional que, per la nit, i també com tots els anys, des de 1987, es va celebrar al Castell de Calafell.
En el curs de la nit vàrem escoltar diversos i interessants parlaments, per boca, també, d'una diversitat de persones:
Naturalment l'alcalde Calafell i la regidora de cultura, varen fer la presentació, valoració i significació de la Diada, així com dels actes que s'havien portat, i encara s'estaven portant a terme.
La part lúdico-artística, va tenir dues vessants; la poesia, a la que tant afeccionada es mostra sempre Calafell, i que ens va arribar en les veus de Josep Mèlich i Remei Farrerons, que ens van recordar l'Assaig de càntic en el temple, i també, l'assaig de plagi a la taverna, així com altres inoblidables poemes, i la música, igualment força estimada pels calafellencs, que va ser a càrrec del grup Soprano's; un pianista i dues sopranos que ens van oferir un variat i estimable repertori.
Com a plat fort d'enguany, en l'acte, es va fer la presentació d'un llibre. Un llibre important, i el títol ja ho justifica: L'Onze de Setembre al Castell de Calafell 1987-2013. Autora Maria Martí Baiget.
És a dir, des que es va començar a celebrar la Diada al Castell, l'any 1987, fins l'any proppassat, 2013, Maria Martí ha recollit totes les glosses, començant per la primera; Olga Xirinachs, fins Jordi Jané, l'últim any.
És bonic, perquè, alguns anys hi hem estat, i és interessant recordar-ho, i, per aquells anys en els que no hem pogut assistir, encara és més important tenir la possibilitat de llegir les paraules de persones, sempre cultes i documentades, que ens havíem perdut en el seu moment.
Val a dir que s'ha tingut molta cura en que tots els qui han intervingut en aquesta obra fossin persones amb forta arrel a Calafell, a més dels seus inqüestionables mèrits personals; Maria Martí Baiget te un currículum enlluernador, que podeu veure en la solapa del llibre, i el mateix es pot dir de la presentadora de la obra; Isabel Pahissa Garcia, que, a més dels mèrits professionals, ens va deixar impressionats amb la qualitat de la seva veu, vocalització, i expressivitat; va ser un gaudi escoltar-la.
No tot s'acaba amb la paraula, la imatge que tindria el llibre, havia d'estar al nivell del contingut, i això es va fer realitat al incorporar a la coberta una pintura del castell, aquarel·la del magnífic pintor calafellenc, Rafel Romeu Ivern.
Si a més, afegim els diversos i coneguts poemes que s'han anat desgranant en les glosses o parlaments d'alguns anys, ens trobem amb un volum, documental, lúdic, i entranyable, digne de figurar a les biblioteques personals dels calafellencs, i, de tant en tant, gaudir de poemes tan fantàstics com aquest:
les tombes flamejans
(Ventura Gassol 1893-1980)
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella,
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tant dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es feu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra.
oh, Pàtria de les tombes flamejants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada