traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Article 179) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 6

CALAFELL RÀDIO
Sarau de Poesia
26 10 14



Sarau de Poesia 
Programa núm. 6 de la 4a temporada

Adreça per escoltar el programa:

https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia


Contingut:

Música: DIANA - Paul Anka

T.S. ELIOT - Poemes

JOSEP SOLÀ - Poemes

Música: El dia que tot rebente - La Gossa Sorda

MAÏAKOVSKY - Poemes

MIQUEL BAUÇÀ - Poemes

Música - PERTANYER A ALGUN LLOC - SAU


---------------------------------------------------------------------------------------------

Complements:

Raimon, el cantant de Jàtiva, va escriure aquesta cançó dedicada al poeta Vladimir Maïakovsky, el qual s'havia suïcidat l'any 1930.

MORIR EN AQUESTA VIDA
                            Raimon Pelegero 

No és difícil morir en aquesta vida,
que viure es més difícil.
I he d'evitar el teu gest
més absurd, inútil.
No he de dir mai:
s'ha de trencar la barca de l'amor
contra la vida quotidiana;
prehistòric com sóc, contradictori com sóc,
em seria mes fàcil destrossar-la.
Perquè t'he fet part de la meua vida
i crec els poemes que tu feies,
he d'evitar el teu gest
més absurd, inútil.
No diré mai:
s'ha trencat la barca de l'amor
contra la vida quotidiana.
Tu has escrit ja fa molts anys,
jo et llegeix encara avui,
poeta Maiakovski.
No és difícil morir en aquesta vida,
que viure és mes difícil.
VLADIMIR MAÏAKOVSKY
Làpida al cementiri moscovita de Novodévitchi

2626262626262626262626262626262626262626262626262626262626262626262626

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Article 178) PER UN CRISTIANISME EN LA FONTERA

Agafo el nom per aquest article, del mateix títol del llibre d'ANTONI FERRET: Per un cristianisme en la frontera.

No és el tipus de llibre que més es publica actualment; el cristianisme no està de moda.

Les persones que cerquen respostes a les seves inquietuds, s'han refugiat en el tarot. I aquells que persisteixen en el seu cristianisme, s'han resignat a ser escassos,  i a restar poc menys que amagats. 

El cristianisme actiu, el cristianisme amb consciència social, que fa uns quaranta i cinquanta anys va fer tanta i tan bona feina, s'ha adormit.

Una mena de decepció, s'ha ensenyorit  dels cristians. Ens conformem amb un sentiment personal de fe -si és que la tenim- i prescindim de la influència  que l'església pugui tenir o no, en la societat.

Potser esperem que un dia, un Papa il·luminat, decideixi obrir els braços als homosexuals, als divorciats, a les dones que decideixen avortar... 

Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu, es veu que pensem, I així, deixem la religiositat tancada en un calaix, íntim, personal, més proper a la poesia que a la vida pràctica, i afrontem els problemes del mon, exclusivament, amb la política.

Aquesta mandra de pensar en un cristianisme present i amb futur, no la ha tingut Antoni Ferret, que ha desenvolupat en el seu llibre tota una sèrie de mesures dallò més agosarades i arriscades.

La primera part del llibre, crec que tots la signaríem; analitza, constata, recorda, explica... crec que hi estem d'acord.

Després ve una segona part, i aquesta sí que és discutible per molts de nosaltres.

La lectura del llibre és fàcil i amena, i fa pensar en la possibilitat de tornar a engrescar als cristians en un projecte de vida cristiana actualitzada, en línia amb el mon del segle XXI.

Tant de bo, aquest llibre, sigui llegit i comentat en les altes esferes religioses, per tal d'incitar a un anàlisi, i, finalment, a un consens.  Crec que no caldria anar als extrems que demana Antoni Ferret, però, moltes de les propostes que fa, segurament farien de la nostre religió, una eina útil, moderna, consoladora, per afrontar tots els reptes que ens mostra  aquest segle, el qual, encara no sabem per quins camins ens portarà.

Antoni Ferret és membre d'Esglèsia  Plural
Una cançó de fé:

 JO CREC EN VOS, BON DÉU

Jo crec en vós, bon Déu,
jo crec en vós,
vivent misteriós
ben a prop meu.
Si el dubte algun cop ve
feu‑me fort en la fe.
Jo crec en vós, bon Déu,
jo crec en vós.

Jo espero en vós. bon Déu,
jo espero en vós,
sé que per mi vetlleu
com Pare amorós.
Si em sento defallir
i m'espanta patir.
Jo espero en vós. bon Déu,
jo espero en vós.

Jo us estimo, bon Déu,
tan sols a vós,
així ho han fet els sants
amb el cor joiós.
Ells em guien a mi
de la creu pel camí.
Jo us estimo, bon Déu,
tan sols a vós.

A prop de vós, bon Déu,
a prop de vós,
feu‑me en vostre servei
ben generós.
feu‑me sempre, Senyor,
créixer en el vostre amor.
a prop de vós, bon Deú,
a prop de vós.


I, en aquest enllaç, teniu interpretada, aquesta bella cançó, en el Festival de Música de Setmana Santa, de Tarragona:

https://www.youtube.com/watch?v=8dMqA4a78R8



diumenge, 19 d’octubre de 2014

Article 177) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 5

                                 CALAFELL RÀDIO
                           Sarau de Poesia
                                 19 10 14


Sarau de Poesia
Programa núm. 5  de la 4a temporada


Adreça per escoltar el programa:

https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

Contingut:

Música: Les feuilles mortes - Georges Brasens

El premi NOBEL de literatura 2014 -  Patrick Modiano - comentari de: Olivier Mony

PREMIO NACIONAL DE POESIA 2014 - Antonio Hernández - poemes

LA SARDANA - poema de Lluís-Maria Xirinacs  (lletra en l'article 171)

Música: Temps de pluja - Joan Manuel Serrat

Antonio Machado - poemes

Música: Estrofa al vent - Maria del Mar Bonet

----------------------------------------------------------------------------------------

Complements:


Georges Brssens - Foto El País - Babelia





Antonio Hernández - Foto procedent de: biblioeba.blogspot.com.es
Antonio Machado, 1927 aprox. fotografia de "Alfonso", procedent de El País

Patrick Modiano - Foto de la pàgina web: La lamentable


I acabem aquest complement del programa amb una cançó preciosa, i que crec no està gravada en disc.
En aquest enllaç podreu arribar al video i escoltar-la:

https://www.youtube.com/watch?v=B8mZEisC5AI

Enamorat i Al·lota  
Cançó menorquina, canta: Maria del Mar Bonet

Si tu te fas la lluna,
la lluna del cel blau,
jo me faré el núvol
i et vendré a tapar.

Si tu te fas el núvol
i me véns a tapar
jo me faré l'arena,
l'arena de la mar.

Si tu te fas l'arena,
l'arena de la mar,
jo me faré l'ona
i et vindré a besar.

Si tu te fas l'ona
i me véns a besar,
jo me faré la llebre,
la llebre d'un camp gran.

Si tu te fas la llebre,
la llebre d'un camp gran,
jo em faré caçador
i t'aniré caçant.

Si tu et fas caçador
i m'has d'anar caçant,
jo me faré la rosa,
rosa del roser blanc.

Si tu te fas la rosa,
rosa del roser blanc,
jo me faré l'abella
i t'aniré picant.

Si tu te fas l'abella
i m'has d'anar picant
jo me faré la monja,
monja del convent sant.

Si tu te fas la monja,
monja del convent sant,
llavors jo em faré frare
t'he d'anar confessant.

Si tu t'has de fer frare
per 'nar-me a confessar
val més que mos casem
i hem acabat de penar


55555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555







dimecres, 15 d’octubre de 2014

Article 176) DE PARRANDA AMB ELS FILS

Doncs, sí senyor; una "juerga" de fils i randes, és la que es corren, un munt de persones afeccionades a l'agulla, tots els dilluns.

El lloc: Doncs, el Centre Cívic CINEMA IRIS, de Calafell, que ha començat, fa cosa d'una setmana, la seva primera programació trimestral de cursos i tallers.

FIL PARRANDA, o Fil per Randa -digueu-li com vulgueu- és una activitat, emmarcada en el que han anomenat Espais d'intercanvis, fantàstica idea, que permet que la gent s'agrupi segons les seves aficions, i s'intercanviïn coneixements i habilitats.

Avui he visitat les "parrrandistes dels fils" senyores encantadores (al tanto, els senyors no estan exclosos, el que passa és que, de moment, no han aparegut, però, si algun cavaller te habilitat amb l'agulla, igualment serà ben rebut)

Les hi demano permís per fer unes fotografies i penjar-les aquí, i, molt modestes, m'ho permeten, però, "només les mans", em diuen. Obedient, les hi fotografio les mans, les seves màgiques mans, capaces de crear meravelles, a partir d'uns fils o unes llanes, i unes agulles:

Això és el que m'estic fent -diu- però,
en un color més alegre!
Doncs, jo retallo el que seran unes
 agulles de rellotge -diu la Montse-



Amb aquesta bufanda
ja pot fer fred, ja...

Noia!, amb aquest to fluorescent
no passaràs desapercebuda!

Els números del rellotge ja
prenen forma

Una ràfia especial per fer una bossa!

El famós "trapillo" tan de moda



La claror, condició indispensable per fer labors,
entra per tot arreu.


A la mitja nit (o al migdia) somniarem fantasies

El tres és  "coqueto"

Ahi và! quin 4 més capriciós,
 és mira  així, o a l'inrevès?



...I un  bededeu de labors! 

Entre mig, posarem un preciós poema de LOLA CASAS, que dediquem a totes les parrandistes de fils:

BOTONS

Dins del calaix de costura,
(procurant no fer cap nosa)
la mare guarda uns tresors
dins d'una capseta closa.

Els tresors són fets de nacre,
de tons suaus o virolats,
prenen forma arrodonida
i amb dos o quatre forats.

He agafat la capseta
i he escampat els tresors.
La taula ha quedat clapada
d'estrelles de tots colors.
                                Lola Casas

Quina bosseta més xula!
T'atreveixes a fer trapillo?
Per flors, que no quedi!
No estava segura si volia verd clar, o verd fosc...
(s'han cansat de fer números, i ara fan lletres)
Un sis, seriós i ben plantat!
Un 5 convertit en estrella!
Quin dos més eixerit!
Això serà una bosseta de labors portàtil
Aquesta cistelleta és petita,
 però, hi ha de tot!

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Article 175) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 4

              CALAFELL RÀDIO
              Sarau de Poesia
                   12 10 14

Sarau de Poesia
  Programa  núm. 4, 
de la quarta temporada


Adreça per escoltar el programa:
https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

Contingut:

Música: El rei Joan Primer de Catalunya
              Canta: Gloria

Convidat: Jaume de Bargas - Tema: Els estris per esciure
                
Poemes: Miquel Desclot
              Joana Raspall

Música: Vivo cantando - Salomé

Poemes: Gabriel Celaya
               Joan Brossa

Música: A galopar (poema de Rafael Alberti) - interpreta: Paco Ibáñez

----------------------------------------------------------------------

Música fora de programa:

Una preciosa cançó d'Antoni Parera Fons i Antoni Mus: T'estim i t'estimaré. És de l'any 1967.
la interpreta Antoni Parera Fons. No he pogut penjar el vídeo de Youtube, però, amb aquest enllaç la podreu escoltar:

www.youtube.com/watch?v=UEqgt-CRCik

I aquí teniu la inspirada lletra: 

T'estim i t'estimaré
(Antoni Mus - Antoni Parera Fons)

Quan no queda res a dir
quan ja és fosa la neu
quan girem els ulls a Déu
pregant pel nostre patir.

Quan els arbres despullats
perdudes totes les fulles
quan ens punxen com agulles
els rostolls dels camps segats.

Quan la brasa es torna cendra
quan el gos dorm ajupit
quan la vida ja no és tendra
i ens fa mal dintre del pit.

Quan perquè canti millor
treuen els ulls al pinsà
quan se'n riuen de l'amor
com tu, com tu, com tu,
que no saps estimar.

Jo amor encara sent
dintre meu anguniós
amb la força d'un gran vent
el sentiment tan hermós.

Que en un dia la llunyà
va néixer com un no-res
amb la carícia d'un bes
en una estreta de mà.

T'estim i t'estimaré
malgrat aquesta tardor
que per tu ara esdevé
i posseeix nostre amor.

T'estim i t'estimaré
t'estim,
i t'estimaré,
t'estim, t'estim...
i t'estimaré.
=============================================

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Article 174) Un passeig per la Barcelona medieval III


Els fantasmes del passat ens esperen
a cada racó 
Ja veiem La Catedral

Ens creuem amb uns nuvis

Col·legi d'arquitectes de Catalunya
amb el fris d'en Picasso






Interior de Santa Maria del Mar



Els bastaixos





Modern Mercat de Santa Caterina


Mireu aquest empedrat, ja en queden pocs!

Hem examinat totes les pedres, tots els racons, tots els monuments....
La passejada  arriba a la seva fi.

No podem acomiadar el reportatge sense gaudir dels versos d'un text medieval, per exemple, el que hem llegit aquest mes a classe: LA FAULA de Guillem de Torroella:

La Faula, vv. 670-677

Adonchs no·m calch l'anell querer,
Qu'ela·ll trays del dit mantinén,
E passet-lo·m asaut e gen
Pels huylls, e puys aney gardar
Vas totas parts, e vi pus clar
Dos aytants que far no solia,
Car ço que d'abans no vesia,
Depuys me fo manifestat,

També, avui, a nosaltres, com si la fada Morgana ens hagués passat l'anell davant dels ulls, s'ens ha manifestat  una Barcelona que ens queda sovint desapercebuda. Ara la veiem, ben clara.