traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dimecres, 31 de desembre de 2014

Article 206) HAS VIST L`HOME DELS NASSOS?

Imatge procedent del blog: tierra-leyendas.blogpot.com
Avui, quan sortiu al carrer, fixeu-vos, si veieu l'home dels nassos!,  és l'únic dia de l'any que tindreu la oportunitat de trobar-lo. Els qui el van veure alguna vegada, diuen que és un home vell, que du un abric atrotinant, llarg i negre, amb les solapes aixecades, ocultant-li la barba i la boca, i un barret, tapant-li el front i els ulls, només un nas enorme -l'únic que li queda- destaca en la seva foscor, camina encorbat, du un fanal en una ma, i un rellotge de sorra a l'altra ma, i cada cop queden menys grans de sorra en el seu rellotge.

Ha sortit de casa seva molt de matí, just amb l'albada, i va cap a ponent, per trobar-se amb un nadó que es diu Any Nou, i de cognom: 2015, està previst que es trobin a la mitja nit, i així serà, matemàticament, si res no ho impedeix, i, fins ara, tots els anteriors han estat puntuals.

Ha deixat la que ha estat la seva casa tot aquest any, una casa que es diu CALENDARI 2014, i que a mitja nit serà derruïda. Camina de pressa, sense perdre ni un segon, procura no ser vist, perquè tothom li vol donar encàrrecs pel nado amb qui s'ha de trobar a la mitja nit, és un nadó rosset i bufó, que té 365 petits nassets, que anirà perdent cada dia, a mesura que, els que li queden, li vagin creixent.

Jo no sé si el veuré, però si vosaltres us el trobeu, digueu-li, de part meva, que li encarregui PAU, al nadó 2015. No li demano res més -de moment- ja sé que és petit, però creixerà i creixerà, i arribarà a ser un altre home dels nassos, però això serà dintre de 12 mesos; encara falta molt!
  
De moment, en la meva paret ja he penjat la seva casa per tot aquest any, i l'he posat prop de l'estufa perquè no passi fred. 

A tots els lectors, us desitjo el millor aquest 2015     
Imatge: blogcortemar.es

FINAL DE AÑO
  Jorge Luis Borges

Ni el pormenor simbólico
de reemplazar un tres por un dos
ni esa metáfora baldía
que convoca un lapso que muere y otro que surge
ni el cumplimiento de un proceso astronómico
aturden y socavan
la altiplanicie de esta noche
y nos obligan a esperar
las doce irreparables campanadas.
La causa verdadera
es la sospecha general y borrosa
del enigma del Tiempo;
es el asombro ante el milagro
de que a despecho de infinitos azares,
de que a despecho de que somos
las gotas del río de Heráclito,
perdure algo en nosotros:
inmóvil.

Jorge Luis Borges

dimarts, 30 de desembre de 2014

Article 205) LES CARTES DEL JOAN - IV - BOLÍVIA, EL PAÍS DELS INDÍGENES

Foto procedent de: Suldamerica's Blog
28.12.14.  BOLíVIA. EL PAÍS DELS INDÍGENES.  (4)

Benvolguts,

Diuen que Bolívia és el país de tot Sud-Amèrica que té més indígenes. Hi ha 36 grups ètnics identificats, la majoria aimaras i quechuas. De fet, només d'anar pel carrer, ells són els què et fan fixar l'atenció. Amb la cara paguen. Impossible passar per europeus, ianquis o australians. També les seves vestimentes destaquen pels seus vius colors i "dissenys exclusius".

Santa Cruz va ser la meva porta d'entrada. Ciutat colonial com moltes altres. A destacar les Missions Jesuïtes que, com ja vaig visitar les de Paraguay, aquest cop en vaig passar. 

A Sucre, Patrimoni Mundial i potser la ciutat més maca del país, no em volia perdre el tornar a veure les petjades dels dinosaures que habitaven aquesta zona fa milions i milions d'anys. Ara han convertit l'àrea en un parc temàtic cretàcic molt interessant. Han reproduït els bitxets que corrien per aquí, a mida natural. Han muntat un museu amb restes trobades i, per descomptat, les empremtes reials continuen allà on són, des de fa més de 60 milions d'anys !

En ruta tenia la ciutat de Potosí però, em vaig negar a parar,  per la meva visita de fa uns anys. No pas per que fos negativa. Tenen la Casa de la Moneda, que només l'edifici ja val la pena però, el més important de la ciutat, al menys per a mi, són les mines del Cerro Rico. Entrar mina endins, saltejant vagonetes que circulen per estretes vies, tot mig a les fosques i ajupits i veure com treballen els miners i en quines condicions, va ser tant dur, tant dur, que no he volgut repetir l'experiència ! Suposo que algun cop heu sentit la frase de "a la mina hauries d'anar" quan algú es queixa de les condicions per fer alguna cosa. Doncs bé, us asseguro que és la pitjor feina que podeu desitjar a ningú !  Al Cerro Rico, van trobar tanta plata encara avui, que, en el seu dia, la ciutat es va convertir amb la més gran i rica de tot  Amèrica.  D'aquí l'expressió aquella de "vale un Potosí" !.

Al Sud-oest del país, el poblet de Uyuni es prepara per acollir altre vegada el Rally Dakar que passa a primers de gener.  Per recórrer aquesta àrea, el millor, és contractar un tour de tres dies. Vaig tenir molta sort perquè els companys del 4x4, tots parlàvem el mateix idioma.  El Plácido, bolivià i xofer-guia-cuiner, l'Anahi, peruana de Cusco i, la Lina i el Joan de Mallorca. De veritat van ser una companyia super-agradable. Hi ha moltes coses per visitar. El Salar de Uyuni, espectacular, és un llac que, quan es van crear els Andes va quedar atrapat entre muntanyes, al retirar-se l'aigua del mar. Amb el temps, el llac es va quedar sec però la sal no va desapareixer. Té una extensió d'uns 12.000 km2.  Imagina: una planícia de sal com de Barcelona a Girona i d'una amplada també d'uns 100 km !  El gruix màxim és d'una fundaria de fins a 120 metres de sal !!!  Meravella autèntica !  També ho són la Laguna Colorada i la Laguna Verde. Quan bufa el vent, remou els sediments minerals del fons de l'aigua transformant-les en aquests colors.  La Colorada és flipant perquè té un decorat de muntanyes i milers de flamencs es refresquen.  La Verde, just al peu del perfecte con del volcà Licancabur, simètric i elegant, i que, per sort, vàrem veure en directe com canviava de color. Visitem els Guèisers Sol de Mañana, extraordinari i una mica perillós doncs s'està formant el que potser en un futur pugui ser un nou volcà. Les aigües bullen, el vapor crea una boira de terror i misteri i tot fa pensar que en qualsevol moment això pot explotar. Som a una altitud de 4.950 metres !

Per fi arribo a La Paz. Tot i que ara ha estat escollida com una de les set ciutats meravella del mon, a mi, ni fu ni fa. Més aviat tot el contrari. Sorollosa, desordenada i segons on, no massa segura. Està situada en una vall i tot el que són els vessants estan construïts a tope amb una mena de faveles però de pur totxo pelat. L'altitud del centre és a uns 3.600 metres. La gent més desfavorida viu a la part més alta (uns 4.000 m) allí, per tant, no es respira tan bé, i les famílies més ben situades viuen a la part sud (uns 3.200 m) que tot se suporta millor.  Això de que ha estat escollida "ciutat meravellosa", pel que he sentit, té una mica de truco. Resulta que tot el mon podia emetre les seves votacions tants cops com volgués. Per internet o per SMS. El govern de l'Evo Morales va arribar a un acord amb totes les companyies telefòniques del país per a que els missatges emesos per aquestes votacions, fossin gratuïts. Així doncs, tots els bolivians han pogut trucar tants cops com han volgut sense pagar res per això. Per cert, Barcelona ha quedat entre les 14 finalistes, tot i que li dóna 3.000 voltes a La Paz !

He estat amb la Maria, neboda de la meva amiga Marga, i que ja fa dos anys que viu en aquesta capital, i em va explicar que existeix aquí, a La Paz, una mena de club, local o negoci, no sé pas com classificar-ho, que li diuen "Cementerio de los Elefantes". Es conegut que per aquí hi ha molta afició al beure. Hi ha molta gent alcohòlica. Doncs bé, si resulta que no et veus en cor de reformar els teus vicis o que senzillament t'has cansat de viure, vas al Cementerio de los Elefantes, pagues un ticket d'entrada, i no surts mai més !  Et fan veure alcohol fins a la mort ! Sembla que algú ha durat inclús una setmana !

Be, ara ja soc a Xile però, si us plau, feu-vos un favor: ni que sigui un cop a la vida, no us perdeu les meravelles de Bolívia. El país del indígenes !

Fins aviat,

Joan

Resposta:

Benvolgut Joan,

Ja m'agradaria, ja, fer-me el favor de viatjar a Bolívia, però una no és tan arriscada com tu, i tampoc tinc la butxaca preparada per fer-me aquesta mena de favors, però ho inclouré en els meus desitjos de l'any vinent.

Tot el que expliques és molt interessant, com sempre, i lo de la mina, esgarrifós!

Per la data en que estem, suposo que ja no rebrem cap carta teva fins el 2015, doncs et desitjo una bona sortida del 14, i que el 15 et sigui esplèndid, i molt, molt, feliç, que els viatges siguin fantàstics i tot et surti molt bé i tinguis molta salut i sort.

Ja ens explicaràs si has menjat raïm, o cóm ho has celebrat a Xile.

Una abraçada ben gran,

Maica

I, com a regal de fi d'any, aquí tens un preciós poema d'una poetessa boliviana:  YOLANDA BEDREGAL, (La Paz, 1916-1999)


Un auto ha arrollado a la vieja sirvienta
¡La pisó como una hoja!
Era una flor del campo, toronjil, yerbabuena.

En la casa hubo duelo
por su muerte de plata.

Esta mujer oscura de noble cepa aymara
endulzaba la vida de seres y de cosas.

Llena está nuestra infancia de su imagen
de Mamita Copacabana;
debajo de su manta de castilla
siempre traía la sorpresa
de frutas, empanadas o juguetes.

¡Ay dulce abuela nuestra
de las macetas y del canario!

Tendida en su mortaja,
con unción le besamos las santas manos toscas
quietas por fin del cotidiano afán.
Parecían avergonzadas del reposo;
dos angelitos blancos bajaron a cubrirlas.

Su nombre era Mama-Usta, y nada más.
Las hadas humildes sólo tienen un nombre
pero es varita mágica de gracia y bendición.

De la mano llevaba a mi padre a la misa;
la conocieron los abuelos y bisabuelos.
Era lazo entre el ahora y lo perdido.

Todo lo daba, todo, su bondad y su alegría,
el cobre de la dádiva, el óleo del consuelo.

Cual sombra milagrosa
colmaba de manjares la olla de cada día, 
y con agua y con sol daba celajes
a los visillos y manteles.
Ella prendía el fuego del hogar.

Un auto la ha matado. ¡Ay, Dios mío!
Su frente estaba herida
y su cuerpo, nunca tocado,
salpicado de barro.

Cuando llegaba al cielo,
con un solo zapato, la falda desgarrada
un coro de jilgueros le cantaba aleluyas.

Con humilde inocencia, debió de imaginar 
que era fiesta pascual para nosotros.
-¿Como para ella el aleluya?
¿Como para ella nuestro llanto?-

Sencilla y limpia entró en la gloria
cuidando todavía la canasta 
para la cena de hoy.

Nuestra Mama Usta ha muerto.

¡Ay canario, ay macetas, patio y agua! 

2929292929292929292929292929292929292
 

diumenge, 28 de desembre de 2014

Article 204) CALAFELL I BARCELONA CADA DIA MÉS PROPERS

Aquest model és una miniatura en comparació amb
el projecte presentat per cobrir el llarg tram de
 Barcelona-Calafell 

Amb el títol TRANSPORT SOSTENIBLE, es va celebrar ahir, a la sala de convencions de l'Hotel Majèstic de Barcelona,  una jornada de treball a la que van assistir representants de l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Calafell, la Direcció General de Turisme de Catalunya, la Cambra de Comerç, i l'Aeroport del Prat. El cap de Política Territorial i Obres Públiques, va presentar el projecte. 

Un telefèric podria enllaçar  el port de BARCELONA amb el port de SEGUR DE CALAFELL, en un terme de cinc a deu anys, si arriben a un acord totes les parts implicades, que son nombroses i diverses. El projecte va començar a gestar-se l'any 2008, però va restar aturat ja que, just en aquells moments, va despuntar el recés econòmic.

Ara s'ha pensat que és el moment de tornar al projecte, tota vegada que contribuiria a crear, durant la seva construcció, molts llocs de feina. En general la proposta va agradar als participants a la jornada,  no obstant això, també es van presentar discrepàncies.

El representant de l'Ajuntament de Calafell, va ser molt prudent, i va al·legar "el nostre municipi no es pot permetre aquestes despeses monumentals, quan estem fent guardiola per a una biblioteca guapota i una escola de música, que és el que ens demana la gent de casa"

El cap de Política Territorial, va minimitzar el problema econòmic amb l'argument de que, "sent tantes les parts implicades en aquest projecte, el cost estaria summament repartit"

La principal oposició va venir per part del representant de l'aeroport del Prat, que va alertar del perill que podia suposar pel tràfic aeri, la presència tan propera dels cables i torres del telefèric.

"El mateix perill que suposen les torres i cables del port de Barcelona" va contestar-li  el cap de Política Territorial, i va afegir, "naturalment es prendran totes les mesures que facin impossible qualsevol risc, però, en cas d'incompatibilitat, seria l'aeroport el qui hauria de traslladar-se, ja que  el telefèric no pot escollir un altra ruta que la de la Costa Daurada, ja que anirà fent escala en diverses poblacions de l'esmentada Costa, fins arribar al port de Segur de Calafell, on tindria -de moment- el seu final. En canvi, els avions, poden aterrar a qualsevol altre lloc de la ciutat de Barcelona; ja es buscaria la ubicació idònia.

--------------------------------------------------------

La polèmica està servida. A partir d'avui es pot veure una exposició virtual d'aquest projecte, al web: territori.gencat.cat/ca
 
Una de les fotografies de la maqueta del projecte
 presentat ahir a l'Hotel Majèstic















El projecte consisteix en un telefèric que, sortint del port de Barcelona, arribi fins el port de Segur de Calafell. No tindria res a veure amb el telefèric que coneixem, sinó que més aviat seria com un tren aeri, en el que es disposaria de serveis bàsics com ara lavabos i bar.  El projecte contempla diferents aturades en la ruta, per baixar i pujar passatgers, però aquestes estacions, encara no estan definides; es parla de Castelldefels, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit... però no es podrà determinar fins no es parli amb els alcaldes de cadascuna d'aquestes poblacions i donin a conèixer la seva disposició i interès.

-----------------------------------------------

Pensem que ara toca als ciutadans pronunciar-se, per això us demanem la vostra opinió, i us posem una enquesta que agrairem contesteu.
-----------------------------------------------

No he pogut trobar cap poema sobre telefèrics, però sí una cançó sobre trens, els més jovenets la coneixeran:

500 MILLAS


https://www.youtube.com/watch?v=_ohZntO5i1k

dissabte, 27 de desembre de 2014

Article 203) T'HO DONARÉ TOT

En aquesta societat nostra, tan inconsistent, tan voluble, tan inestable, els joves es troben amb una manca d'oportunitats de feina, i potser, a vegades, veuen als botiguers, als petits comerciants, als empresaris de barri, als professional que exerceixen en els nostres pobles i ciutats, com a persones afortunades i allunyades de problemes per sobreviure, amos del seu propi negoci, que no han de donar comptes ni rebre ordres de ningú.

La revista Informatiu SANT ANTONI, en el seu número 96, Hivern-2014-2015, ha volgut aproximar-se a algunes d'aquestes botigues i comerços, i, aprofitant el Nadal, conèixer com viuen les Festes Nadalenques, i també una mica, com es veu tot des de l'altre cantó del taulell.

Amb aquest objectiu, vaig fer unes entrevistes a quatre comerços. Parlant amb els seus propietaris, vaig conèixer l'altra cara del mirall, i vaig veure, sobre tot, sacrifici, entrega, sentit de la responsabilitat. Em pregunto si molts joves queixosos de no poder inserir-se en el mon laboral, serien capaços d'aquesta entrega exclusiva que exigeix tenir un comerç: matinar, plegar tard, renunciar a sortides nocturnes per estar en forma al matí, no plantejar-se massa festes, i a voltes, ni tan sols vacances, tancar sota set claus els drames personals, que no interessen ningú, somriure i ser sempre servicials encara que la professó vagi per dins, en un paraula, deixar-se la pell cada dia de l'any, per a poder tornar a obrir el comerç l'endemà.

En la revista SANT ANTONI, per manca d'espai, només s'ha pogut publicar un fragment de cada una d'aquestes entrevistes, però aquí les podreu llegir senceres:


NADAL AL BARRI – COMERÇOS



El Barri de Sant Antoni, de Barcelona, és un barri treballador, vull dir amb això, que els que hi viuen, son persones que es sostenen amb el seu treball, i, per tant, és un barri de treballadors.
També és un barri feiner, i ara, el que vull significar, és que els seus habitants son laboriosos i afeccionats a la feina.
En poques paraules: són persones que treballen i ho fan amb gust, i així és con surt la “bona feina”

Per això, hi ha tants comerços que porten anys i anys al barri, els van començar els avis o els pares, i ells continuen.

Hem volgut, ara que venen les festes de Nadal, parlar amb alguns d'aquests comerços arrelats a Sant Antoni, per saber una mica com viuen el Nadal, des de la botiga.
Aleatòriament, hem triat quatre, de diferents branques, els hem visitat i hem tingut una petita conversa amb cada un d'ells. Aquí els teniu:


Com que Nadal és temps de llum, hem començat per la botiga ESTEL il·luminació, de Tamarit, 185, i hem parlat amb el Sr. Vicens Estruch, l'amo, de 78 anys, que allí està, al peu del canó, un home emprenedor, que continua portant cotxe i moto, que està pendent dels últims descobriments astronòmics; una de les seves aficions (el nom de la botiga ja ho indica).

Aquí teniu la conversa:


Sant Antoni: Sr. Estruch, què és per a vostè, la llum?


Vicens Estruch: La llum és salut. Quan arribem a casa destrossats per una jornada estressant, trobar una llar ben il·luminada, fa que, al cap d'un hora de ser-hi, el cos recuperi el seu equilibri, està demostrat científicament.


Sant Antoni: I com podriem relacionar la llum amb el Nadal?


Vicens Estruch: El Nadal és l'inici de la llum!, la llum va arribar al món, al nàixer un ésser que ha tingut una gran transcendència. Els cometes desprenen llum en la seva espectacular cabellera, i està científicament confirmat el pas d'un cometa, en aquells temps, és el que va guiar als reis màgics, segons la tradició.


Sant Antoni: De quina manera podem, nosaltres, incorporar la llum al Nadal?


Vicens Estruch: De dues maneres. En primer lloc, per Nadal, afegim la llum espiritual d'estar amb la família, felicitar-se, enviar-se e-mails, tarjetes, o cartes... En segón lloc, cuidem que tota la casa estigui perfectament il·luminada; el rebedor, que és la marca de la llar, la taula, ben il·luminada per fruir amb la vista de tot el bededéu del menjar, el bany, perquè les senyores puguin arreglar-se amb tota la claror...
El SR. Estruch amb els seu equip


Ens acomiadem d'ESTEL il·luminació, que té l'aspecte d'una botiga moderna, però, és perquè l'edifici va ser rehabilitat, tot i que conserva la façana original. Ens ha explicat el Sr. Estruch que el seu pare va començar aquí amb una botigueta, i ell, en Vicens Estruch va néixer en aquest mateix edifici, i aquí segueix. És un gran conversador i un entès en la seva matèria. Si teniu dubtes de quina mena de llum posar en cada racó de casa, pregunteu-li, segur que us aconsella bé!
-----------------------------------------------------------------------

Nadal també és temps de posar-se guapo, elegant, anar ben vestit..., i, com que ja sabem que a les botigues de roba hi trobarem de tot, ens hem preguntat , i que hi podríem trobar en una tintoreria? què ens pot oferir aquesta mena de comerç?

Mai no diríeu la sorpresa que hem tingut.


Entrem a TINTORERIA CITY SEC , Rocafort, 5, són del Maresme, i porten més de 30 anys al barri de Sant Antoni.


La mestressa, Montserrat Planas, està molt enfeinada amb la planxa, així que ens atén el seu espòs, Francesc Andreu.


Sant Antoni: Sr. Andreu, suposo que aquest dies les senyores volen anar arregladetes, i, amb això de la crisi, deuen portar la roba d'altres anys per posar a punt, no?


Francesc Andreu: Doncs haig de dir-li que està equivocada, això ha canviat molt!


Sant Antoni: Cóm és això?, expliqui, expliqui...


Francesc Andreu: Actualment, la nostra clientela és la gent jove, homes i dones, que es compren roba a les boutiques, i, després de dur-la una vegada, ens la porten a rentar, ja poden ser vestits de senyora o de cavaller, camises..., i quan els hi tornem, ho tenen completament nou, inclús amb l'aprest de nou.


Sant Antoni: No seria més econòmic que s'ho rentessin a casa?


Francesc Andreu: No, perquè mai els hi quedaria com els hi donem nosaltres, absolutament nou, miri (m'ensenya una preciosa camisa lila que sembla acabada de sortir de la boutique). Per altra banda, la roba, tal com nosaltres la tractem, té una durada molt més llarga, i fa més goig.


Sant Antoni: I quins són els seus clients?


Francesc Andreu: Totes aquelles persones que necessiten anar ben vestides, executius, homes i dones, administratius, venedores, dependents... tota persona que ha de tenir bona presència per motiu de la feina, i no té ni el temps, ni l'ofici, per dedicar-se a cuidar la roba.


Sant Antoni: Suposo que, per poder venir tant sovint, els seus preus no deuen ser alts...


Francesc Andreu: Vostè mateixa; rentar i planxar una camisa, dos euros i mig!


Sant Antoni: Em sembla realment econòmic, suposo que deuen compensar el baix preu amb la quantitat, no?


Francesc Andreu: Exacte, i treballant molt, però saps que el client, després de la camisa et portarà l'americana i el pantaló, que convé rentar-los a l'hora perquè sinó pot quedar de diferent to, nosaltres ho notem quan una peça s'ha rentat separadament!


Sant Antoni: Tenen clients fixos i regulars?


Francesc Andreu: Sí, per exemple, els senyors dels dissabtes, que ens porten totes les camises de la setmana, i s'emporten, netes i planxades, les de la setmana anterior. El dissabte és el dia dels senyors.


Sant Antoni: Alguna anècdota per explicar?


Francesc Andreu: Un divendres ve una senyora amb un vestit de núvia de la seva filla, per planxar, es casava a l'endemà. Tot i sent molt just li vàrem dir que ho faríem. Quan vàrem mirar bé el vestit amb els nostres llums potents, vàrem observar que, no solament estava rebregat, també estava brut. Vàrem trucar a la senyora, i estava tant desesperada que li vam dir; no es preocupi, ens quedarem fins l'hora que calgui, demà tindrà el vestit. No sé ni a quina hora vàrem plegar aquell divendres, però dissabte el vestit estava net i planxat; perfecte! Passat el casament, va venir la senyora, agraïda, a fer-nos un regal. Però la nostra veritable satisfacció havia estat deixar aquell vestit impecable, en lluita contra el rellotge.  


Sant Antoni: També fan reparació de calçat, no?


Francesc Andreu: Sí, tot el que és sola, triguem una setmana, perquè ens ho fan en un altre lloc, però ho fan molt bé!. També guardem, sense cap cost, la roba de fora de temporada, roba de llit, abrics, etc. Ho rentem, ho planxem, ho guardem, i quan ho necessiti, ja ho pot venir a buscar.


Sant Antoni: Ara, per Nadal, quina roba els hi portaran?


Francesc Andreu: Sobre tot els vestits d'etiqueta de senyor, que han d'estar impecables!


De ben segur que, amb les ganes que hi posen, ho estaran. Bon Nadal, i que segueixin així, com a mínim, trenta anys més.

Montserrat Planas - Tintoreria CITY SEC
--------------------------------------------------------------------

MIREM BÉ EL NADAL 

Alfons Bielsa - OPTIQUES BIELSA

 Els experts en veure amb nitidesa, són els òptics, per això, i com que tenim al barri BIELSA ÓPTICS, Calabria, 52, els hem volgut fer una pregunta intencionada:

Sant Antoni: Cóm es veu el Nadal, des de l'òptica d'un òptic?Ens respon Alfons Bielsa:
Alfons Bielsa: Amb més llum que de costum, tan en el sentit visual com en l'espiritual.


Sant Antoni: Sr. Alfons Bielsa, des de quan al nostre barri?

Alfons Bielsa: des de 1977, inicialment a Calabria Manso, i, des de fa sis anys, a Calabria, 52

Sant Antoni: Per què dedicar-se a l'òptica?

Alfons Bielsa: El pare, ja treballava en el gremi, i el meu germà bassó, i jo, vàrem fer aquest estudis: Som diplomats en òptica i optmetria, i master en optometria i ciències de la visió, tot a la UPC, En acabar els estudis, ell es va establir en un altre barri de Barcelona, i jo, a Sant Antoni.

Sant Antoni: I què ens ofereix?

Alfons Bielsa: Optometria, lents de contacte, retinografies, pressió intraocular, visió i ordinador...

Sant Antoni: Alfons Bielsa, és també: president del Col·legi d'Optics de Catalunya, aquesta circumstància l'obliga, i a l'hora li permet, estar al tanto de tots els avenços que es produeixen en el tema de l'òptica, així com dels estudis que es fan, en alguns dels qual hi participa i col·labora.

Alfons Bielsa: Un dels temes que s'estudien actualment és el SVI (Síndrome Visual Informàtic), derivat de les moltes hores que estem d'avant d'un ordinador, en especial preocupa l'extensió d'aquest fenomen entre la població infantil i juvenil


El Sr. Bielsa fa esment de la rapidesa i potencia tecnològica informàtica dels últims 5 anys, i el pitjor -diu- és que l'ésser humà no està dissenyat per això.

Alfons Bielsa: No solament, la llarga exposició d'avant les pantalles pot provocar problemes visuals, sinó que també desenvolupa problemes que existien, potencialment, però que sense aquesta exposició perllongada, potser no s'haurien manifestat mai, o molt més tard.

Sant Antoni: Ens pot donar alguns consells senzills per evitar l'SVI?

Alfons Bielsa: No treballar només amb la claror de la pantalla, tenir sempre una llum ambiental.

Pantalla gran

Pantalla a nivell dels ulls

I el 20 – 20 – 20


Sant Antoni: 20? 20? 20?

Alfons Bielsa: Sí, vol dir: Descansar 20 minuts, cada 20 minuts, i mirar a una distància de 20 peus (6 metres)

Sant Antoni: Tractarem de seguir aquest consells, però ara, s'acosta el Nadal, i jo voldria saber si, en aquesta botiga, podria trobar algun regalet per la familia, o... per a mi mateixa!

Alfons Bielsa: Nosaltres venem salut i moda, o sigui, que, a més de poder fer-li totes les exploracions per saber l'estat de la seva visió, podem oferir-li bonics models de muntures.

SAnt Antoni: En temps de retallades... no podem gastar gaire, a com estan les muntures?

Alfons Bielsa.: Pot tenir una muntura nova a partit de 30 €

Sant Antoni:I, què ho fa?. què unes muntures tinguin un preu elevat i altres siguin més econòmiques?

Alfons Bielsa: Poden ser econòmiques per dos motius. Un és la qualitat; quan més alta és la qualitat, més car és el producte. Però, també poden ser econòmiques per altre motiu; la moda, les últimes en aparèixer són les de més preu, en canvi, unes ulleres d'anys anteriors, amb la mateixa excel·lent qualitat, pot ser que estiguin més rebaixades de preu.

Sant Antoni: Donen consells al client despistat?, per exemple, si jo volgués unes ulleres, quines m'aconsellaria?

Alfons Bielsa: Una muntura estremadeta, amb color, que li donés llum a la cara. Però, li diria que no vingués sola, vingui amb un familiar, o una amiga que la conegui bé, al poder-ho comentar amb aquesta persona, l'elecció serà més segura.

Sant Antoni: Em temo que soc una mica indecisa.

Alfons Bielsa: No hi fa res, nosaltres dediquem mitja hora, o més, a assessorar a cada client, independentment de si adquireix o no un producte.


Doncs, no caldrà que sortim del barri per regalar-nos una bonica i econòmica muntura! Bon Nadal, i fins les properes ulleres!

----------------------------------------------------------------------------


EL NADAL TÉ SABOR DE TURRÓ

La Pastisseria Bonastre, Tamarit, 136, va néixer fa 55 anys, amb els sogres, i amb el marit de qui ara ens parla: CRISTINA ROSICH, actualment màxima responsable de la pastisseria... i de la gelateria!
El seu marit, Xavier Bonastre, malauradament, va traspassar fa sis anys, d'ençà aquell moment, Cristina va assumir, no tan sols la necessària direcció de la casa i la família (tres fills i dos avis), sinó també, la direcció de l'establiment.
No li venia de nou, ja abans havia treballat de pastissera. Però ara, hauria de fer-ho tot.
Des del primer moment, Cristina era molt conscient del prestigi de la botiga que havia de dirigir, de manera, que va seguir la mateixa línia, segons el principi de que, el que funciona bé, no s'ha de canviar.
De manera que, pastisseria Bonastre, segueix treballant artesanalment.
A tota Barcelona ha crescut la competència, en canvi, en el Gremi de Pastissers Artesans han disminut els agremiats (de 2500 han baixat a 400)
Això explica que a Bonastre venen a adquirir turrons clients de tota Barcelona.
És cert que ara hi ha noves tendències, noves maneres, modes, tot això ho van assumint en la mesura en que beneficia el producte sense que perdi mai la seva qualitat de producte artesà.
Pastisseria Bonastre, està especialitzada en el detall; aquella delícia amb la que agrairem l'amabilitat del metge, de la mestra, de l'infermera..., aquell regalet amb el que quedarem tant bé amb un familiar o amic...
I això ja ho veurem des de l'aparador, Cristina ha descobert en sí mateixa una vena artística, i s'ha convertit en esplèndida escaparatista, és un goig contemplar els aparadors, els prestatges, totes les presentacions de la pastisseria.
Fa 30 anys, van començar també amb la gelateria; Avinguda Mistral, 10; orxata i gelats també artesans, i de primera qualitat.

Sant Antoni: De quin dels vostres productes et sents més orgullosa?

Cristina Rosich : Del turró de xocolata i avellana, i del turró de crema cremada.

Sant Antoni: És cert que els pastissers tenen formules secretes que no volen dir mai?

Cristina Rosich: Pot ser que en un temps fos cert, per ara, això ja és una llegenda urbana. Si un col·lega em demana la recepta d'un dolç que li ha agradat, jo li dic, de la mateixa manera que que si jo li demano a ell, també me la diu. Per altra banda, una recepta mai surt idèntica a una persona que a una altra, encara que ho faci tot igual, sempre, sempre, hi ha diferències.

Sant Antoni: Cristina, quin sabor te per a tu el Nadal?

Cristina Rosich: Sens dubte, té sabor de torró!

Sant Antoni: Ara que venen festes, molts dies anirem convidats a fer els àpats a casa d'algú, quin detallet per portar podriem trobar al vostre establiment, i que no comprometi la nostra malmesa economia eh?

Cristina Rosich: Tenim un sortit molt ampli de detallets, des de 3 €., una bosseta de catànies, o uns bombonets, i , insisteixo, tot és artesà i de primera qualitat!, fins i tot els pinyons que adquirim, tenen denominació d'origen.

Sant Antoni: Necessito un altre consell. M'encanta tot el que teniu a la botiga, m'ho mengo amb els ulls, però... aquestes chichones que tinc per tot arreu... què puc menjar, de dolç, que no m'engreixi???

Cristina Rosich: Lo més saludable, en aquest cas, perquè és el que menys engreixa, és la xocolata negra.  També cal reservar-se, pel postre, i no atipar-se amb el vermut, o amb el dinar. Per altra banda, els nostres productes son molt sans, perquè no porten ni fècules, ni farines, ni lactis, és a dir, molts dels nostres productes son adequats per celíacs, o per intolerants als lactis. 
Les neules ens les ve a fer un neuler, uns tres dies abans de Nadal, les fa amb les proporcions que nosaltres li demanem, la fórmula és seva, les proporcions són les que nosaltres li diem, i també son aptes per celíacs. És divertit perquè les fa al carrer, i en va donant a la gent que passa.

Cristina Rosich: Què ens has dit Cristina!; 3 dies abans de Nadal, ens tindràs al davant de la teva botiga, tot esperant al neuler! Però de moment, ja et desitgem un molt bon Nadal!


Cristina Rosich -  PASTISSERIA BONASTRE

==================================================================
Aquestes són, completes, les entrevistes, un tast de les quals, ja heu pogut llegir en la revista Informatiu Sant Antoni.

Tots ells són persones que s'han preparat a consciència per fer la seva feina, la dominen, la perfeccionen, i perseveren, fidels al barri, fidels als clients, sacrifiquen sovint moltes hores de lleure, i cada dia, aixequen la persiana, amb il·lusió. No són els únics, són una petita mostra de la riquíssima vida de comerç de molts barris i moltes ciutats i pobles de Catalunya.

Es guanyen bé la vida? espero que sí, perquè, a canvi, ens proporcionen tot el que necessitem; el pa tendre, la roba bonica, el consell mèdic, l'objecte per la casa... Ells són els botiguers i professionals de tota la vida.  I que sigui per molts anys!

Això ho podem lligar amb una bonica cançó:

T'HO DONARÉ TOT   (Per l'infant)

Camino i et duc al costat
I t'estrenyo la mà que m'has confiat;
t'ho donaré tot, tota cosa per tu,
t'estimaré molt més que no ningú

I el teu nom l'he dit fins i tot al vent,
i el cant de l'ocell passa volant,
quin goig fa en el món el cel lluent,
campanes van tocant.

Si estàs trist i et falta el consol
els meus llavis beuran el teu plor de dol,
Tot allò que és bo haurem de compartir
tot per tu i una miqueta per mi.

I et faré mil cançons per tu sol,
d'això que sento dins meu i és tan gran,
I el teu mirar és l'ocell que aixeca el vol
campanes van tocant.



Aquesta cançó la cantava Gloria, allà pels anys...,  bé deixem-ho!, fa molt de temps, ho veureu per la filmació, que és una mica... no sé, antiquada...?, però la cançó és molt bonica, i la veu de Gloria, preciosa. Escolteu-la:


========================================

dijous, 25 de desembre de 2014

Article 202) BON NADAL 2014

Pessebre de la Plaça Sant Jaume -Barcelona 2014

POEMES AL NAS DE LA LLUNA
us diu:
BON NADAL!

Tota la junta de PNLL: Anna Maria Díaz, Monique Segrestan, Antoni Freixes, i Maica Duaigües, us desitgen que passeu unes bones festes de NADAL, i que 2015 sigui un any ple de justícia, de pau, i de poesia.

PESSEBRET
(Nadal 2014)

Aquest matí de Nadal
he fet un pessebre;
figures de massapà,
una ratlla com a riu,
i la sorra, amb pebre.
Com a fanalets, raïm,
i, enlloc d'encens, el perfum
de l'estimació que us tinc!

                                                                          Antoni Freixes



                                          NADAL 2014

Nadal que arribes
com una gran finestra
d'Amor que torna.
Embadalida admiro
aquells records de sucre.
                                                                Maica Duaigües


dimarts, 23 de desembre de 2014

Article 201) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 12

Les veus tenen cara, i aquí podeu descobrir les cares de Kelly Kimberly, Eduard Habas, i Mireia Romaguera, "al control tècnic i l'edició", i Maica Duaigües "amb els versos", així és  més o menys com ho anunciem cada diumenge.                                        
Durant tots aquests anys de SARAU DE POESIA (anem ja per la quarta temporada), he gravat, indistintament amb els tres, sempre gaudint; ells, de la poesia i la música, jo, de la seva simpatia, joventut, i gran professionalitat. Actualment és Kelly Kimberly a qui teniu, normalment, amb mi, en el SARAU, jo, xerrant com un lloro, ella, amagadeta en el seu estudi de vidres i botons, fent el miracle de que vosaltres ho pogueu sentir.

No els agrada gaire de fer-se fotos, però, avui els he convençut perque us mostrin aquest somriure tan bonic que tenen, i ho fan de bon grat, perquè ells també tenen ganes de dir-vos:

BON NADAL I UN FELIÇ 2015!
us desitjen 
SARAU DE POESIA 
i
CALAFELL RÀDIO


I ara, anem a escoltar el SARAU de l'últim diumenge, un
ESPECIAL NADALES
escrites per dones

CALAFELL RÀDIO
SARAU DE POESIA
21 12 14

Programa núm. 12 de la quarta temporada

L'enllaç per sentir-lo és:
 https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

Contingut:

Música: DE NADAL A SANT ESTEVE - Montserrat Torruella, i Glòria Peig.

Poemes de Nadal, de: 

Rosa Maria Esteller, 
Rosa Galceran, 
Esther Martínez i Pastor, 
Teresa Grau,
Tània Rovira, 
Carme Catà, 
Rosa Trian, 
Antònia Abante i Vilalta, 
Geordina Nadal
Carme Violant i Nicolau
Maica Duaigües

Música: YA LLEGÓ LA NAVIDAD - Lucía Parker

Continuem amb Poemes de Nadal, de:

Adriana Ferran
Conchita de Pedro Juan Cuadrillero
Conxita Julià i Ferrés 
Llúcia Pujol Deurondille
Anna Maria Díaz
Carmen Ruíz Casas
Montserrat Martínez i Freixes
Rosa Maria Esteller
Rosa Queralt
Rosario Blanco Prada
Maica Duaigües
Elvira Gràcia i Tomàs
Maria Montserrat Barnadas i Picó
Maria del Carme Rovira i Compte
Casta Vinardell
Josefina G. Ventosa

Música: O CUCO E O NADAL - Maria Do Ceo

22222222222222222222222222222222222222222222