traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dilluns, 2 de març de 2015

Article 225) ¿Qué cantan los poetas andaluces?

Imatge: unoeditorial,com
El 28 de febrer es celebra el DIA DE ANDALUCÍA. A Catalunya aquesta celebració és important, tota vegada que són moltíssims els andalusos que viuen des de fa molts i molts anys en la nostra terra, alguns ja, generacions, sense perdre, com és natural, el vincle amb les seves arrels, tot i que hagin fet ja de Catalunya la seva segona pàtria.

Potser la forma més entranyable de començar aquesta celebració, és amb la MISA ROCIERA, de la que ahir vàrem poder gaudir a l'Esglèsia de la Santa Creu de Calafell, a càrrec de l'Associació de Calafell ALMAS ROCIERAS, i una de les peces que més ens va emocionar és la SALVE ROCIERA.

Aquí la podem escoltar ara per Maria del Monte:

 https://www.youtube.com/watch?v=ksKvbzPJPGQ




Aquesta celebració em dona la pauta per parlar avui de poetes andalusos, i recordo un musical-poètic que van fer a Barcelona allà pels anys 70, i que va entusiasmar a andalusos i a catalans. Es titulava: QUEJÍO, a càrrec d'un grup que es deia "La Cuadra de Sevilla" dirigit per Salvador Távora.

Allí vaig sentir per primera vegada, aquest preciós poema de Rafael Alberti:

¿Qué cantan los poetas andaluces de ahora?
¿Qué miran los poetas andaluces de ahora?
¿Qué sienten los poetas andaluces de ahora?

Cantan con voz de hombre, ¿pero dónde están los hombres?
con ojos de hombre miran, ¿pero dónde los hombres?
con pecho de hombre sienten, ¿pero dónde los hombres?

Cantan, y cuando cantan parece que están solos.
Miran, y cuando miran parece que están solos.
Sienten, y cuando sienten parecen que están solos.

¿Es que ya Andalucía se ha quedado sin nadie?
¿Es que acaso en los montes andaluces no hay nadie?
¿Que en los mares y campos andaluces no hay nadie?

¿No habrá ya quien responda a la voz del poeta?
¿Quién mire al corazón sin muros del poeta?
¿Tantas cosas han muerto que no hay más que el poeta?

Cantad alto. Oireis que oyen otros oídos.
Mirad alto. Veréis que miran otros ojos.
Latid alto. Sabréis que palpita otra sangre.

No es más hondo el poeta en su oscuro subsuelo.
encerrado. Su canto asciende a más profundo
cuando, abierto en el aire, ya es de todos los hombres.

Escoltem-lo per AGUAVIVA: https://www.youtube.com/watch?v=yHZuu8Xzzpw