traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

diumenge, 29 de març de 2015

Article 238) LA BOHÈME, ÇA VOULAIT DIRE: ON EST HEREUX

Si alguna vegada heu pensat que us hauria agradat viure la bohèmia de París; de Montmatre, no penseu pas que és impossible. Podeu copsar un regust de bohèmia musical, els dissabtes, de 18 a 20, a pocs metres del Liceu de Barcelona, en el cor de la rebotiga de la Casa Beethoven.

Si entreu allí, un dissabte entre aquestes hores, per adquirir un poster d'en Beethoven, un llibre sobre música, o una partitura, sentireu música, tot seguit, la curiositat us impulsarà a endinsar-vos en l'estret pas a la rebotiga, i, si teniu sort, i no hi ha massa gent, podreu veure escenes com les que presentem en les imatges que vaig captar. 

Ah!, i aquests bohemis, no passen gana, a mitja tarda, apareixen safates amb bunyols...bombons..., misteriosos gots de paper; suculenta ambrosia...

Aquest reforç alimentari, em recorda una entrevista que li va fer T.V española, fa molts anys, a Arthur Rubinstein, quan aquest tenia uns 90 anys, aproximadament. L'entrevistador li va preguntar, alguna cosa així com, on es trobava la inspiració, si era en el cervell o en el cor, i el gran músic li va donar una resposta que em va deixar totalment sorpresa: Ni en el cor, ni en el cervell; en l'estómac!

Rosa Maria Llobet



A quatre mans
Mentre uns toquen, altres ballen





Això és una veritable festa bohèmia



Raimon García, interpreta de memòria
Mazurka No 47, de Chopin,  de memòria!!!
La melodia de Josep Baró
engresca a participar
Ojos negros; una música que ens atrapa

 El músic més jove de Casa
 Beethoven







Beethoven, present i etern en cada casa
gràcies als posters

Quin bé de Déu de llibres de música i partitures...!
El final és compartit

Els bohemis es resisteixen a marxar


Una foto de grup i... fins el proper dissabte!

La Rambla amaga secrets, un d'ells, és la bohèmia
de la Casa Beethoven

-----------------------------------------


Ningú com Charles Aznavour ens ha sabut parlar tan exactament de la bohèmia


https://www.youtube.com/watch?v=yk7VtI-MYi0




------------------------------------------------------------------------------------

Una cançó preciosa, la música de la qual vam poder escoltar ahir dissabte, a la Casa Beethoven:
OJOS NEGROS, cançó tradicional russa.

Aquí teniu la lletra:

Ojos negros, que me miran,
ojos negros, que fascinan, 
ojos negros, dulces ojos 
tan crueles, tan piadosos. 
Ojos negros, que me matan. 
ojos negros, que arrebatan, 
ojos negros, dulces ojos, 
triste vida de mi corazón. 

Voy cruzando por la vida  deslumbrado   
bajo el sol abrasador de tus pupilas, 
voy cruzando por la vida 
como una pobre, alma perdida. 

I en el fondo de mi alma solo brilla 
el calor abrasor de tu mirada
en el fondo de mi alma 
donde tu amor siempre vivirá. 

Ojos negros, que me matan; 
ojos negros, que arrebatan; 
ojos negros, dulces ojos, 
triste vida de mi corazón. 


==========================================

Per saber més sobre Casa Beethoven:
http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/es/calaixera/biografies/lenigma-de-clifton-worsley-pioner-del-jazz-a-barcelona/