traductor

diumenge, 26 d’abril del 2015

Article 247) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 24

CALAFELL RÀDIO - SARAU DE POESIA 
26 04 15

Foto: www.entredosamores.es


Programa 24 de la 4a temporada
enllaç per escoltar el programa:
https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia


Contingut:

Música:  LES SOULIERS - Guy Béart, i lectura de l'adaptació al català feta per
Delfi Abella

Pintura: Víctor Juez
Convidat d'avui: JAUME DE BARGAS, ens parla de "L'ofici de sabater"

Poemes:
JOSEP PALAU I FABRE
JOAN BROSSA
RAFAEL LLOP

Música: SIMFONIA N   -   Pau Riba

Lectura del llibre de GEMMA GORGA: MUR, part del capítol: MURTA      

Música: ELS ESCLOPS DEL PESCADOR - Toni Giménez

"Beceroles" de Joan Brossa, 1989-91,
 una de les obres del fons d'art de l'IEC.
------------------------------

Complements:

-----------------------------------------

Esta es la historia de un zapato hambriento que se encontró en su camino con un pimiento.

De un solo bocado, el zapato se lo zampó.

¡Pobrecillo! pensó el ratón que contemplaba aquella situación.

El zapato al no tener suficiente se acerco a la señora fuente,

–       ¿Me da usted un poco de agua?

La fuente se negó:

–       ¡Antes de darte agua me caso con aquel ratón!

El zapato muy sediento, fue corriendo en busca del roedor,

–       ¡Ven conmigo amigo ratón!

Pero el ratón se negó,

–       ¿Cómo quieres que me arrime si tú estomago te oprime? ¡Antes de venir, con el pimiento quisiera reír!

El zapato ya cansado, escupió el primer bocado, y de allí salió un pimiento que lo último que quería era terminar muriendo dentro.

–          ¡Pimiento, pimiento, al ratón hay que divertir!

Pero el pimiento se negó:

–          ¡yo no quiero más tormentos! ¿Y si se me muerde aquel ratón?

–          ¡te cuento amigo pimiento!, su único propósito es la diversión.

Una vez todo hablado, el pimiento asustado y el zapato acalorado, fueron a ver al señor ratón.

Pimiento y ratón contaron chistes hasta que de tanto reír el pimiento se comenzaba a freír.

–          ¡Basta ya!

Dijo el zapato,

–          Se acabó la diversión, ya es hora de que abordemos la siguiente cuestión.

Ratón, pimiento y zapato llegaron hasta la fuente, ella esperaba con cara sonriente.

El primer acercamiento fue del ratón, tan solo una mirada y él se enamoró. La fuente algo coqueta empezó a manar agua, el zapato sediento se dio un buen baño allí dentro.


El pimiento asombrado ante aquella situación, decidió quedarse para oficiar la celebración. De aquel casamiento se hablo hasta en el ayuntamiento, todo comenzó un día en el que un zapato estaba hambriento.

--------------

I ara, sense sortir-nos de les sabates, recordem aquella Chiquitina - Marisol (després Pepa Flores), que volia posar-se "zapatos de tacón y aprender a caminar"

Enllaç:   https://www.youtube.com/watch?v=ce90frZd3kM


-------------------------------------------------------------

dimecres, 22 d’abril del 2015

Article 246) EL SEDUCTOR SANT JORDI

Sant Jordi de Lydda
Si de menuts, la vigília de més il·lusió, i el dia en que ens sentíem més feliços, era per Reis, de grans, per a alguns de nosaltres, aquest dia s'ha traslladat a Sant Jordi: El DIA DEL LLIBRE! 

Com que no sóc persona rutinària, cada any he viscut, aquest dia, de manera diferent, tot i que sempre, d'una manera o d'una altra, al voltant dels llibres. Sola, o en companyia, com a protagonista, o con a observadora, a Barcelona, o en altres indrets de Catalunya, en llocs oficials, o en els carrers, però sempre amb els llibres ben a la vora, i tornant a casa, normalment a les tantes, considerablement fatigada, i normalment amb llibres, punts de libres,  i roses -obsequi les agraïts llibreters-  sortint-me per les orelles.

Enguany, amb un peu ja posat en el meu procés personal d'envelliment, m'ho miro més "al ralenti", en primer lloc, no tinc compromisos per demà, també fugiré de les parades on estan els mediàtics signant llibres, i molt menys cercaré els llibres que m'interessen per motius d'estudi, feina o aficions, no, tots aquests llibres els puc adquirir durant la resta de l'any. Miro els meus prestatges i veig tants llibres, de tants santjordis, que encara no he llegit...! que em proposo no adquirir ni un sol llibre que no em cridi poderosament l'atenció. Clar que, ho reconec; soc presa fàcil pels llibres, i no els costa pas gaire d'atrapar-me.

Tot i així, aquest any, em faré la desmenjada, i els llibres s'hauran d'esmerçar molt per a seduir-me, passaré davant les paradetes i me'ls miraré amb indiferència, tot esperant però, en el fons del meu cor,  que un allau de llibres, ara un, ara l'altre, em vagin enredant amb el els seus encants, i al final, torni a casa a les tantes, considerablement fatigada, amb els llibres, els punts de llibres, i les roses -obsequi dels agraïts llibreters-  sortint-me per les orelles.

I, per preparar la jornada, us ofereixo un dels més antics poemes dedicats a Sant Jordi, tot desitjant-vos una feliç diada:

EL CAVALLER

Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)


I una bonica cançó de Sant Jordi, per als infants:   PERSONATGES, del CD "Cançons de Sant Jordi" de José Manuel Pagan.

Si no s'activa el vídeo, enllaceu l'adreça: 

   https://www.youtube.com/watch?v=BFC31Yur52M




diumenge, 19 d’abril del 2015

Article 245) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 23

CALAFELL RÀDIO
 SARAU DE POESIA
19 04 15

Programa 23 de la 4a temporada
enllaç per escoltar el programa:
https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia



Sandra Suàrez, comparteix
avui, amb nosaltres,  el gust
 per la poesia

Contingut:

Convidada al programa: Sandra Suàrez, regidora de cultura de Calafell:

Poesies:

FRANCESC MIR;  Lectura de la lletra de la seva cançó: Poeta de segona mà.
ADRIÀ TARGA
OLGA XIRINACS

Música:  AIN'T NO MOUNTAIN HIG ENOUGH - Marvin Gaye & Tammi Terrell

Poemes:
MARINA TSVETÀIEVA
MARIÀ MANENT

Música:  PANTALONS LLARGS I GENOLLS PELATS - ELS PETS

------------------------------------------------------


Barbra Streisand, elegant
i carismàtica, com sempre
Bàrbra Streisand, cumplirà 73 anys el proper 24 d'abril, la seva elegància i carisma no cedeixen amb els anys, des d'aquí la nostra entusiasta felicitació. 


Olga Xirinachs; senyora de les lletres
Una senyora de les lletres: 
Olga Xirinacs.





Marina Tsvetàieva; va escriure per
aquells qui viurien un segle després.


Encara hi som a temps d'escoltar Francesc Mir, no solament perquè tenim aquest vídeo de 1999, sino perquè Francesc Mir, segueix en actiu, amb les antigues i les noves cançons. Esperem tenir notícies de noves actuacions, nous cd's, i nous enregistrament en vídeo.

dijous, 16 d’abril del 2015

Article 244) LES CARTES DEL JOAN - IX - BRASIL (1a part), ENTRAR EN EL PAÍS, POR PELOTAS!

Rio de Janeiro
Foto: www.taringa.net
14.04.15.  BRASIL (1a part).  ENTRAR EN EL PAÍS, POR PELOTAS !   (9)

Benvolguts,

Ara que arribo a aquests país tant enorme, vull dedicar el capítol als meus amics: Pep Adelantado, que va nàixer en aquestes terres, però rubinenc des de molt jovenet, i al Juli Sánchez, també rubinenc.  Ells dos van fer, ja fa un munt d'anys, el viatge que ara faig jo. Van comprar un cotxet de segona mà, un "escarabajo", i van recórrer quasi tot Sudamèrica, durant set o vuit mesos.

Els temps eren uns altres, i ara, moltes coses són diferents, però, l'aventura que van viure és de treure's el barret.  Va por ellos, maestro !

Brasil és quasi tant gran com tota Europa. Fa com 17 Espanyes!  Té 27 estats,  i només dos; São Paulo, i Rio de Janeiro, porten el nom de la seva capital.

El meu recorregut serà principalment arran de costa, tret, potser, si entro fins a Brasilia, i, al nord, si arribo fins a Santarem. O sigui, si no canvio els plans, passarem per: Rio Grande do Sul, Santa Catarina, Paranà, São Paulo, Rio de Janeiro, Minas Gerais, Goiás (DF), Bahía, Alagoas, Pernambuco, Paraíba, Rio Grande do Norte, Ceará, Piauí, Maranhão, Pará i Amapá.......... uufff....no está mal !

Venint de l'Uruguai, la primera població que trepitjo del Brasil, encara que només faig "escala", es diu Pelotas.  O sigui que, sí; vaig entrar al país por Pelotas.  Les distàncies són tant grans, que, tot i que jo volia São Paulo per començar, tothom em recomana que m'instal·li a Florianópolis, a l'Ílla de Santa Catarina, en ruta, i que passi de llarg de Porto Alegre,  tot i que a mi em sonava molt més.

Passo tres nits en aquesta illa,  que tot i que ara ja no és temporada alta, manté un ambient de festa i de platja.

Seguint el meu camí em trobo Curitiba.  L'únic record que tinc d'aquest nom, és que, l'altre cop que vaig visitar aquest país, amb els meus amics Rafa Cuadrado, Santi Prat, Vicenç Bagué i Xavi Vilar, tornant de les Cataratas d'Iguazú, vam fer el pitjor vol dels meus 262 que porto fins ara.  Era un Curitiba-São  Paulo. Va ser tant mogut que fins i tot les hostesses van deixar a  mitges el piscolabis que estaven servint, i van seure, amb el cinturó cordat, tant esgarrifades com nosaltres. 

Tota vegada que la meva ignorància sobre aquesta ciutat era total, hi dormo cinc nits. Té un munt de coses per visitar. És una ciutat cultural, segura, pots anar a quasi bé tot arreu caminant, i té un museu de l'arquitecte Oscar Niemeyer, curitibenc o com se digui, tant magistral com les seves obres. A l'estat espanyol només ha deixat emprenta a la ciutat d'Avilés.

Com que em vaig quedar amb les ganes del "Tren a las nubes", a Salta (Argentina), m'he pres la revenja amb el "Tren verde expres" que va de Curitiba fins a Morretes.  El seu atractiu és que quasi bé tot el recorregut és pel mig del bosc i passa sobre un pont de 55 metres d'alçada. No sé pas si és millor o pitjor que el de "las nubes" però,  el "Financial Times", en un artícle, el deixaba com el tercer millor tren turístic del mon.  Jo crec però, que s'han passat tres pobles !

Desembarco a l'Illa do Mel i m'instal·lo en una ciutat encantada durant dues nits.  Bé, són quatre barraques però el poblet es diu Encantada. Relax total. No hi ha res a fer. Només descansar, platja o caminar. Per no haver-hi, no hi ha cap cyber enlloc per connectar-te a internet però, és que tampoc hi ha cotxes, ni motos. L'únic vehicle que circula és la bicicleta, moltes vegades carregades de taules de surf buscant l'onada més favorable.

Arribo a la gegantina São Paulo i, encara avui, no sé pas si m'ha agradat, o no.  Per descontat amb 11 milions d'habitants + 8 a les rodalies, t'hi pots perdre !  Me l'esperava més moderna.  No dic pas que sigui antiga però, dels mils i mils de gratacels que hi ha, només una mínima part fan patxoca.  Són edificis d'aquells que es construïen fa trenta anys, sense pena ni glòria. Tret del centre, tot és anar amunt i avall, perquè és molt muntanyós.  Es clar, després de llegir en un article de la meva guia:  "...la capital; culinària, de la moda, las finanzas y la cultura, es una megalópolis con más rascacielos juntos de los que se hayan visto nunca...... 150 museos y centros culturales de primera, 12.500 restaurantes de talla mundial con 52 tipos de cocina......420 salas de teatro experimental y cines......15.000 bares.....69 calles especializadas en un tipo de producto...." t'esperes, qui sap què... !, i no trobo res a destacar. 

Bé, sí. És ple de sense-sostre que deixen el seu perfum arreu. Té les coses que té una gran ciutat i punto.  Per cert, vaig fer un tour caminant i vam pujar a un dels edificis més alts. Dalt de tot ens varem fer una fotografia del grup, que si voleu la podeu veure a:  www.facebook.com/paseosapie, entreu a fotos. De moment encara hi és.

En direcció a Rio de Janeiro faig parada a Paraty.  És un poblet super maco. La història és que els països que en aquell temps venien a Brasil per endur-se l'or de Minas Gerais, entraven per aquí, perquè els paulistas, els habitants de São Paulo, no els deixaven entrar malgrat estar molt més a prop, perquè no volien que l'or sortís del país. De totes formes, ara, la sort que té aquest poblet, és que el casc antic s'inunda dos cops al dia.  Quan puja la marea, tots els carrers a tocar del mar, queden inundats, reflectint les casetes de colors i l'empedrat del terra. És molt, molt maco. És una sort que tinguin inundacions! Fins ara, crec què és el més maco que he vist del Brasil...però... ....oooohhhhh.... SENYORES I SENYORS!.... AMB TOTS VOSTÈS...: .RIO DE   JANEIRO!!! Déu meu quin espectacle!!!...

El Crist del Corcovado és una de les set meravelles del món. Segurament, tot el que l'envolta ha influït en com està construit; amb els braços oberts vol compartir-ho tot amb tothom que s'hi acosta.

Des de l'any 86, en la meva primera visita, sempre he cregut i ara ho corraboro, que, a vista d'ocell, és, sens dubte -per a mi- la ciutat més maca que existeix !  Des dels peus d'aquesta enorme escultura, tens unes vistes de la ciutat, incomparables. Tots els illots, totes les muntanyetes, totes les platges, totes les barquetes,  inclús tots els edificis, tot, tot... forma un conjunt que mereix el nom de meravella. 

El centre, bull de parades i venedors que, cridant cadascú el seu producte, li dóna un aire asiàtic. La Catedral, molt de l'estil del Niemayer. Els barris de Flamengo i Botafogo cada cop més de moda. I què dir de les platges de Leblón, Ipanema o Copacabana...! Les vistes des del Pão de Açúcar són d'infart. La panoràmica des de Niteroi després de creuar la baia pel pont de més de tretze km. i tornar amb barqueta, és espectacular. El Maracaná, l'estadi de futbol que jo vaig veure quasi en runes, ara reformat, ultra modern. L'ambient extraordinari en el partit al que assisteixo, un derby de dos dels quatre equips de primera que hi ha a la ciutat, Vasco de Gama Vs Flamengo...Rio de Janeiro és una ciutat fantàstica !... No m'estranya què els cariocas, els habitants d'aqui, malgrat la delinqüència, que també destaca, no vulguin ni sentir parlar de canviar de ciutat...  Segur que la majoria no se'n va... ni por pelotas !

Mentre us preparo la segona part, una salutació!

Joan

----------------------------------------------------------------------------------------------

Resposta: 

Benvolgut Joan,

Et veig entusiasmat, i, això em corrobora, com tu mateix ja dius,  que aquest país és extraordinari, sobre tot, pel que expliques, Rio de Janeiro s'emporta la palma.

L'enllaç per veure la foto no m'ha funcionat, diu que la pàgina no està disponible, llàstima!

A continuació buscaré alguns temes per il·lustrar les teves explicacions.

Cuida't i gaudeix molt.

Una abraçada,

Maica


Catedral de Pelotas (Brasil) 


Museu Oscar Niemeyer - Curitiba


Sao Paolo

Paraty


Una mica de música amb CAETANO VELOSO: 

  https://www.youtube.com/watch?v=ZB0M4IDQ0cM




I, finalment, un poema, de la gran CLARICE LISPECTOR. Gaudiu-lo

                                                    MEU DEUS ME DÊ A CORAGEM

Meu Deus, me dê a coragem
de viver trezentos e sessenta e cinco dias e noites,
todos vazios de Tua presença.
Me dê a coragem de considerar esse vazio
como uma plenitude.
Faça com que eu seja a Tua amante humilde,
entrelaçada a Ti em êxtase.
Faça com que eu possa falar
com este vazio tremendo
e receber como resposta
o amor materno que nutre e embala.
Faça com que eu tenha a coragem de Te amar,
sem odiar as Tuas ofensas à minha alma e ao meu corpo.
Faça com que a solidão não me destrua.
Faça com que minha solidão me sirva de companhia.
Faça com que eu tenha a coragem de me enfrentar.
Faça com que eu saiba ficar com o nada
e mesmo assim me sentir
como se estivesse plena de tudo.
Receba em teus braços
o meu pecado de pensar.


=================================================

diumenge, 12 d’abril del 2015

Article 243) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 22

Foto procedent de: Nueva Generación
CALAFELL RÀDIO
 SARAU DE POESIA
12 04 15




Programa 22 de la 4a temporada
Enllaç per escoltar-ho:

Contingut:

Música: MA LIBERTÉ - Georges Moustaki

Convidada: Àurea Brufau - lectura dramatitzada del monòleg de la seva autoria: PENÈLOPE.

Música: LA NIT - Grup Relk; veu Maira Comalat

Poemes - Llibre de poesia MUR, de Gemma Gorga, lectura del primer capítol: Murades

Música: CANÇÓ DE SUBURBI - Mariona Sagarra
------------------------------------------------------------------------

Complements:


Penélope acosada por los pretendientes - Waterhouse 


Poema de: Jorge Luis Borges

ODISEA, LIBRO VIGÉSIMO TERCERO

Jorge Luís Borges  (El otro, el mismo - 1964)


Ya la espada de hierro ha ejecutado
La debida labor de la venganza;
Ya los ásperos dardos y la lanza
La sangre del perverso han prodigado.

A despecho de un dios y de sus mares
A su reino y su reina ha vuelto Ulises,
A despecho de un dios y de los grises
Vientos y del estrépito de Ares.

Ya en el amor del compartido lecho
Duerme la clara reina sobré el pecho
De su rey pero ¿dónde está aquel hombre

Que en los días y noches del destierro
Erraba por el mundo como un perro
Y decía que Nadie era su nombre?

----------------------------------------------------------------------

dijous, 9 d’abril del 2015

Article 242) SALVEM L'ARNAU, i amb ell, LA BELLA RAQUEL


Aquest article va íntimament lligat amb l'article núm.240, en aquell, parlàvem, sobre tot, de la RAQUEL MELLER, en aquest d'avui, ja us podem donar la bona notícia de l'acte que tindrà lloc dissabte 13 de juny del 2015 per tal de salvar i recuperar aquest teatre emblemàtic per la ciutat de Barcelona: L'ARNAU, i al qual no hem de renunciar, com no podem renunciar a la memòria de RAQUEL MELLER.

El teatre ARNAU:

  • Pot convertir-se novament en teatre, pot posar-se dempeus entre la runa.
  • Pot tornar a escampar les melodies del mestre Padilla, i de tants gran músics que per allí hi van deixar empremta.
  • Pot tornar a provocar picardies i riures i seduccions amb aquells cuplets tan innocents com "perillosos" en la seva època.
  • Pot experimentar amb les noves musiques, tecnologies, talents, i descobrir, i donar a conèixer una nova època teatral, musical, artística.
  • Pot ser un referent històric pels estudiosos de la vida artística barcelonina.
  • Pot acollir un centre de documentació teatral, d'informació i de suports a les noves companyies.
  • Pot constituir un reducte museístic de tants records físics del Paral·lel que ara estan escampats o entaforats en llocs que ni sabem...
  • Pot ser palau de poesia, de teatre, i de tota mena d'art.
  • Pot ser un lloc del que ens sentim orgullosos...


Si ho sabem fer.
Si ho volem!



dimecres, 1 d’abril del 2015

Article 241) CATEGORIA: HOLANDÉS - CONCURS DE POESIA


                                                         CATEGORIA: HOLANDÉS



Één koffie, alstublieft

De beste boontjes,
als de beste momenten
in ons leven,
gaan ons de beste koffie geven.

Een koffie
is koud
zonder de warmte
van onze strelingen
rondom het kopje.

En er is geen melk
als de room
van onze kussen.

Wat nog?
Ah!
Een koffie
is altijd zoet
met u.

               Autor:   Nestor García Pinilla


Un café, por favor

Los mejores granos,
como los mejores momentos
de nuestras vidas,
nos van a dar el mejor café.

Un café
está frío
sin el calor
de nuestras caricias
alrededor de la taza.

Y no hay leche
como la nata
de nuestros besos...

¿Qué más?
¡Ah!
Un café
está siempre dulce
contigo.


(Traducción del mismo autor)