traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dissabte, 27 de juny de 2015

Article 259) CLAR I CATALÀ

Antoni Ferret, autor d'aquest text.
LA LLENGUA CATALANA

La llengua catalana és la llengua de Catalunya des de fa uns 1.000 anys. I té una llarga i magnífica història literària.

Els darrers 3 segles (XVIII-XX), excepte els anys de la Segona República, ha patit persecució i marginació per part d’unes males autoritats antiespanyoles. Ara s’està recuperant. No és que ja estigui recuperada. Encara no. 

Algunes persones parlen de bilingüisme entre català i castellà. El bilingüisme popular ja existeix: els avisos al metro o a RENFE, a les platges, les misses de les parròquies, les intervencions de les persones en les reunions, etc., alternen català i castellà, en una relació totalment pacífica i lliure. I així ha de continuar sent.

Però alerta! El català és una llengua minoritària (fins i tot dins el seu país, per raons històriques). I està en contacte diari amb una llengua (el castellà) que és majoritària en l’Estat i que és internacional. El català, doncs, no pot assumir una competència oberta amb el castellà (ni amb l’anglès), perquè patiria una disminució progressiva que, en el futur, el deixaria en una situació més o menys residual.
Si això passés, seria un desastre cultural (com és un desastre cultural cada vegada que es perd una llengua en el món). 

El català necessita, doncs, una protecció política. I hi ha 3 coses que no poden ser bilingües: l’escola, les institucions públiques i la TV autonòmica. Aquestes 3 instàncies representen la protecció política del català amb vistes a la seva pervivència històrica. Perquè és una llengua que està en inferioritat de condicions per raons geogràfiques i històriques.

Es necesario que los compañeros y compañeras castellanohablantes, si son amantes de la cultura, comprendan estos principios y que los defiendan, incluso en votaciones.

Antoni Ferret (EUiA) – Juny de 2015

---------------------------------------
Antoni Ferret ens va enviar aquestes paraules, pensaments breus i clars, que comprenc i puc compartir, i per això els he incorporat al blog.

Però, com que aquest és un blog de poesia, també incloc un poema del gran Rafael Alberti, poeta d'intel·ligència i de sensibilitat, que mai no podia ser indiferent a les realitats culturals:

Poema a Catalunya

                    (Rafael Alberti)

"Catalanes de la tierra,
catalanes junto al mar,
nunca os vi desde la guerra.

Aquí estoy, aquí he venido
desde lejos, catalanes,
hermanos que nunca olvido.

Se acerca el día. Escuchad
como en el viento que os traigo
hay soplos de libertad.

Y en el viento, mano a mano,
con la lengua catalana
va mi andaluz gaditano.

Y el mar se desencadena
y en paz se alza para siempre
Cataluña rica y plena.

Mas no olvidéis que esta oscura
España que aquí os presento
aún tristemente perdura.

Y veréis sacrificada
la libertad por las sombras
que la tienen secuestrada.

Negro duelo por la luz,
que nunca un halo de muerte
debe clavar en la cruz.

Tierra sin ningún cautivo.
Una paloma volando,
libre de olivo en olivo.

Bon cop de falç! La mañana,
abierta al sol y, en el aire,
la rueda de la sardana."

Rafael Alberti                                                                                  
Rafael Alberti, escritor 
Impresión fotográfica sobre papel baritado 40x30 cms.1985
© Alberto Schommer, VEGAP, Madrid, 2014