traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dimecres, 23 de setembre de 2015

Article 282) LES CARTES DEL JOAN - XIX - RUBÍ, FINAL DE L'AVENTURA

RUBÍ (Barcelona) Foto: El Bloc d'en DooMasteR
                                       
 19.09.15.   RUBÍ,  FINAL DE L'AVENTURA.   (19)

Bé amics, 
Això s'ha acabat.  Ja soc a casa;  a Rubí! 

Els què seguiu els meus relats des de fa anys, reconeixereu dues frases que sempre m'ha agradat repetir.  Ja sabeu que sempre dic:  El més important d'un viatge, és tornar.  Ara estic content de tornar, no es pas que s'ha m'hagi fet llarg, senzillament, es que he arribat al final del meu projecte, per una banda, i, per altra banda, sobretot, he tornat content, perquè no he tingut cap entrebanc a destacar.

Però, haig de reconèixer que no he visitat totes les meravelles que hi ha, a Sudamèrica. De vegades, degut a les males infraestructures, algun cop per manca d'informació, o potser, per què no dir-ho, per mandra. Necessites més de deu mesos, per veure la grandesa que hi ha a Sudamèrica.  Vull destacar-vos, però, allò què m'ha semblat més digne de tot el que he visitat:

Meravelles :
                      -  Salar de Uyuni  (Bolívia)
                      -  Laguna Colorada  (Bolívia)
                      -  Valle de la luna, al desert d'Atacama  (Xile)
                      -  Els moais i l'ílla de Pascua  (Xile)
                      -  Parc Nacional Torres del Payne  (Xile)
                      -  Catarates de Iguazú  (Argentina + Brasil)
                      -  Glaciar Perito Moreno, al Parc Nacional Los Glaciares  (Argentina)
                      -  Pico Fitz Roy, al Parc Nacional Los Glaciares  (Argentina)
                      -  Reserva de pingüins, en Punta Tombo  (Argentina)
                      -  Mirador del Cerro Campanario, al Parc Nacional Nahuel Huapí 
                         (Argentina)     
                      -  Crist Redentor, del Corcobado, a Rio de Janeiro  (Brasil)
                      -  Amazònia  (Brasil)
                      -  El Salto del Angel  (Veneçuela)
                      -  Catedral de sal, a la ciutat de Zipaquirá  (Colòmbia)
                      -  Parc Arqueològic Machu Picchu  (Perú)

Menció especial :  
                                -  La presa de Itaipú  (Paraguai)
                                -  Laguna Verde  (Bolívia)
                                -  Gèisers  Sol de Mañana (Bolívia)
                                -  Salar de Atacama, al desert d'Atacama  (Xile)
                                -  Gèisers de El Tatio, al desert d'Atacama  (Xile)
                                -  Palafitos, a l'ílla de Chiloé  (Xile)
                                -  Carretera Austral, a la Patagònia  (Xile)
                                -  Ciutat de Santiago de Chile  (Xile)
                                -  Mòmies, a la ciutat de Salta  (Argentina)
                                -  Ciutat de Buenos Aires  (Argentina)
                                -  Ciutat Colonia de Sacramento  (Uruguai)
                                -  Ciutat de Paraty  (Brasil)
                                -  Ciutat de Rio de Janeiro  (Brasil)
                                -  Ciutat de Brasilia  (Brasil)
                                -  Llançament d'un cohet, al Centre Espacial Europeu, a Kourou
                                   (Guayana Francesa)   
                                -  Ciutat de Paramaribó  (Surinam)
                                -  La Gran Sabàna  (Veneçuela)
                                -  Casc històric de la ciutat de Cartagena de Indias (Colòmbia)
                                -  Mercat indígena, a la ciutat d'Otavalo  (Equador)
                                -  Línies de Nazca  (Perú)
                                -  Reserva Natural de Paracas  (Perú)
                                -  Ílles dels Uros, al llac Titicaca  (Perú)

En quant a la gent, a tot arreu hi ha de tot però, vull destacar els argentins.  Són fantàstics.; agradables, amables i sempre disposats a ajudar-te si fos necessari.

Els hotels, doncs... he estat a 102 hotels diferents, o sigui què, et trobes de tot. Des del més car que he pagat; 70 euros a Xile, fins el més barat  -que per cert va ser un dels millors- què em va costar quatre euros, al mercat negre, a Veneçuela.  Com a norma no he volgut excedir-me dels 20 euros per nit, per a no desequilibrar la meva economia. El 50% aproximadament d'aquests allotjaments, han estat hostels. Són llocs on normalment, ho comparteixes tot.  Això, lluny del què molta gent creu, és molt interessant, molt segur, i a més, coneixes gent d'arreu del mon.

La gastronomia té un punt en comú a gairebé tots els països:  és prou avorrida per a nosaltres. En general no hi ha massa varietat d'aliments i acabes sempre amb el mateix:  carn, pollastre, patates, arroç, ous, sopes, verdures i fruites.  El problema és què sempre acabes menjant allò que ja saps que t'agrada.  Cada país, però, té els seus plats més típics, i que de vegades, es converteixen en una bona alternativa.  Sobresurt la carn excel·lent d'Argentina i Uruguai.

El tema fotos també ha donat molt de si.  "He vist"  moltes fotos fantàstiques i que no m'he atrevit a capturar.  A vegades per no posar en perill la meva integritat,  altres cops per no "provocar" el quedar-me sense la càmera,  i encara, altres,  per respecte al protagonista.  Com a norma, cada nit feia una revisió de les tirades durant la jornada, esborrant aquelles què em semblava què no calia guardar-les.  El motiu era fer lloc a la targeta de memòria.  Així doncs, han quedat llestes per treballar-les, ara, a l'ordinador, unes 20.000 fotografies.  He utilitzat 7 targetes de memòria de 32G, 4 de 16G, 2 de 4G i 1 de 2G. 

En quant al clima, els primers set mesos molta, molta, calor, els dos següents, més aviat fresquets, i el darrer, molt de fred.  Encara és hivern allà.  Per cert què, al Perú estan molt preocupats perquè els pronòstics indiquen què aquest estiu -desembre-gener-febrer-, el fenomen El Niño, serà molt agressiu, i es preveuen plujes molt fortes, amb les inundacions corresponents, i molta calor i sequera després, produïda per La Niña.

El cost de l'aventura, té un secret: Viure al lloc que toca, com si ho fessis a casa teva.  Jo considero què no soc pas malgastador, ni capritxós. O sigui que no he gastat en coses innecessàries,  ni tampoc en hotels de luxe, ni restaurants de moltes forquilles.  He fet la vida normal què hagués fet a Rubí, però visitant llocs de somni.  Així que, contant totes les despeses, vols d'anar i tornar, assegurança internacional, desplaçaments interiors i internacionals, hotels, àpats, oci, i tot el que puguis gastar en un dia a dia normal, considero que l'import què ha repercutit a la meva economia, ha estat... zero !   Si, si.  Considero què el viatge ha costat zero, perquè no he tingut més despeses que ingressos.  És més, si no fos per totes les factures fixes que has de liquidar encara que no siguis a casa, i que son moltes  (aigua, llum, telèfon, gas, comunitat, assegurances, pàrquing, clubs, impostos, declaracions de renda, etc., etc., etc. ), si no fos per que has de pagar tot això, encara que no hi siguis,  hauria estalviat diners !

De totes maneres, perquè tingueu una idea del cost, el viatge d'anar i tornar + l'assegurança internacional per a tot un any, han tingut un cost de 2.000 euros.  La resta del viatge, o sigui, tot el viatge en si, ha pujat una mitjana d'uns 1.800 euros mensuals.  Per descomptat que els països visitats tenen una mitjana econòmica favorable a l'euro.  Un altre pressupost seria, si els països visitats foren a la part  d'Oceania, per exemple.

Més d'un de vosaltres em pregunta:  i, ara, quin serà el proper viatge ?  La veritat; no ho sé! De les set meravelles del món, oficials, només em queda per conèixer Petra, a Jordània. 

A més aquest país té fama de tenir un dels millors deserts del món.  Superarà el desert d'Atacama ?  Algú s'anima a fer aquest descobriment ?

Aquest escrit és el darrer de tota la sèrie. Espero què hagiu gaudit d'ells, i demano disculpes si algú els ha patit. 

Bé, només agrair-vos la companyia que m'heu fet durant tot aquest llarg viatge, ja sigui amb els vostres mails,  els qui ja em coneixeu, o bé,  tan sols, al saber que tanta gent anònima per mi, ha seguit les meves aventures.

Gràcies amics, i lectors; ha estat un plaer fer de corresponsal del blog, i viatjar amb vosaltres,

                                                                                                                                          Joan

Resposta:

Benvolgut Joan; gràcies, gràcies, gràcies.
Ens ho em passat d'alló més bé amb les teves cartes, tot i que els lectors segueixen amb a la seva reticència a intervenir i posar les seves opinions, o experiències, bé, ells s'ho perden!
Benvingut a Espanya, a Catalunya, a Barcelona; a RUBÍ !
Volia posar-te una cançó sobre Rubí, per celebrar la teva arribada; no la he trobat, però he trobat una sobre Badalona, la canta Serrat, clar, ell diu Badalona, però nosaltres podem canviar Badalona per Rubí (i que els badalonins no s'enfadin, vaig de bona voluntat; oi que ens deixeu la vostra cançó per una estona? ), escoltem doncs la versió de Serrat: Que bonita es Badalona,  però, en aquest cas concret, nosaltres cantarem: Que bonito es Rubí!, clar que també haurem de canviar el mar per altres coses, però... ens en sortirem.
I ara, als lectors silenciosos, que no han estat capaços d'escriure ni una línia en els comentaris del blog, per el Joan, els diré una cosa:  Hi ha un fragment de la carta que no he transcrit, el Joan ens fa un oferiment, però, com que no us ho mereixeu, no us el diré, apa!

(P,D. Antoni no peteixis, tu sí que vas posar un comentari, a tu sí que t'ho diré)

A tots. però, gràcies per llegir-nos, i... si no us porteu del tot malament, encara us donarem una sorpreseta... més endavant!

Mira per on, cercant al Youtube "Que bonito es Badalona" he trobat "Que bonito és Mollerusa", La Trinca se'm va avançar!  Clar que, total... Badalona...Mollerusa... Rubí...; tot és Catalunya!  Cantem tots, doncs:

https://www.youtube.com/watch?v=e0hq11mJJfc




1 comentari:

Antoni Freixes ha dit...

Ben vingut a casa! Cal sortir de la nostra llar per adonar-nos que és on estem millor. He llegit les cartes del viatge i l'he gaudit com si jo mateix l'estés fent. He aprés molts noms geogràfics que desconeixia i he ampliat coneixements dels paísos que sabia i de les seves gents. Moltes gràcies i fins quan vulguis. Antoni Freixes.