traductor

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Article 288) CALABRIA66 DEMANA PISTA I... DESPEGA! (1)

Toni Oller, regidor de l'acte de dansa-poesia-música, mostra,
abans de l'actuació, les claus que simbolitzen la inauguració
de l'espai teatral
Aquestes claus de cartró, elaborades pels joves de "El Cordill", obren aquest espai de somnis, en una primera actuació, que esperem tingui continuïtat amb les més belles audicions, representacions, i actes culturals.

Avui, 24 d'octubre de 2015, és una nova singladura en el viatge cultural del Barri de Sant Antoni, de Barcelona.

Els músics comencen a escalfar el carrer
Els joves de "El Cordill" estan preparant claus simbòliques de
les diferents activitats, a cada activitat li adjudiquen un valor,
i ens expliquen que, a la poesia, li han assimilat el valor:
SENSIBILITAT
A les 10:30 del matí està anunciada la visita de l'alcaldessa ADA COLAU, i, des de les 8, ja estan fent els preparatius tot l'equip de l'Associació de Veïns i de les entitats del barri.
A l'hora convinguda arriba l'alcaldessa

Sense cap pressa s'escolta a aquells veïns que se li acosten per parlar-li.

Sílvia Oliver li parla, naturalment, del teatre!
Poemes al Nas de la Lluna, diem i entreguem, a Ada Colau,
un poema a ella dedicat pel poeta Josep Colet i Giralt
Després d'una llarga estona al barri, parlant amb els veïns,
i visitant CALABRIA66, Ada Colau, s'acomiada avui, obrint
 els seus braços al nostre barri de Sant Antoni

El poema que POEMES AL NAS DE LA LLUNA li ha llegit i entregat, és un sonet, que, el poeta Josep Colet i Giralt, fundador i director del Seminari d'Investigació Poètica, va escriure el proppassat mes de maig, abans de la investidura de l'alcaldesa de Barcelona. En aquell moment ja el vam penjar en aquest blog, en l'Article 254, el 2 de juny de 2015, però ara ens agrada de repetir-lo.

EXPECTATIVA

Avui vessen nous aires d'aventura
i el pòsit es remou, de la ciutat.
Uns temen que ens pervingui una malura,
i uns altres cremen fe de llibertat.

Uns ploren amb la por de la incertesa,
i espera un gran miracle una altra gent;
alguns fan la protesta ben encesa,
i uns quants viuen la joia del moment.

Uns diuen que el futur és bo i no enganya,
o bé que tanta crisi ja s'allunya;
hi ha grups que ens van posant el jou d'Espanya,
o aquells que ja alliberen Catalunya.

I, enmig, amb so de guerra i so de pau,
vetllant l'Ajuntament, ADA COLAU!

                                 JOSEP COLET I GIRALT
                                       -Maig del 2015- 

Ada Colau, escoltant el poema: EXPECTATIVA,  de Josep Colet

La gresca segueix, ara amb La Porca i els dimonis

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

                                         https://www.youtube.com/watch?v=spXwMq9s214


40 Visions saharauis:

En aquest vídeo intervenen pintors i  poetes,  i  també un equip de rapsodes del nostre grup de poesia
POEMES AL NAS DE LA LLUNA.






diumenge, 11 d’octubre del 2015

Article 287) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 4



SARAU DE POESIA
Calafell Ràdio
11-X-15, programa 4 de la 5a temporada


Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:                                                          https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

Contingut:

Música: MANHA DE CARNAVAL - Elizeth Cardoso

Convidat: JAUME DE BARGAS, ens parla de: EL RELLOTGE DE SOL

Música:    EL RELOJ - Nelson Ned

Poemes:

MARIUS TORRES
JOAN BROSSA
RAINER MARIA RILKE
GABRIEL ZAID
ANDRES HÉCTOR LERENA ACEVEDO

Música: ¡AY QUE LLUEVE! - Manolo Escobar

Poemes:
Lectura de poemes del llibre de Josep Maria Puig i Tornabell, LA VIDA, AQUEST POEMA DE TOT TEMPS

Música:24 HORAS - Dúo Dinámico

------------------------------------------------

Complements:
Rainer Maria Rilke

Gabriel Zaid

Ep!; nostàlgics, us ve de gust recordar una de les primeres cançons que va gravar el Dúo Dinámico?
aquesta estava en el seu primer single:
 Little Darling (Mi querida pequeña):      
   https://www.youtube.com/watch?v=0QFKAGS65Qo






dissabte, 10 d’octubre del 2015

Article 286) OSCAR NIN; el net del poeta

Turquoise Portrait, d'Oscar Nin

Aquesta és una de les obres d'un pintor menorquí: OSCAR NIN, amb arrels calafellenques, ja que el seu avi era en JOAN NIN ROMEU; el poeta de Calafell, per antonomàsia com a poeta-pagès fill del poble, que sempre va viure al poble, el qual conreà una poesia propera, contemplativa de les meravelles del paisatge que l'encisava, i dels sentiments que li despertaven les persones i els fets que s'esdevenien al seu entorn.

Contemporani de Carlos Barral, i de Víctor Alari, les altres dues ànimes poètiques que van compartir l'atmosfera de Calafell de la segona meitat del segle XX, Joan Nin Romeu, era el de més edat dels tres.

Probablement els tres es coneixien, s'haurien vist més d'una vegada, però els seus àmbits eren tant diferents, que les seves vides mai no van interaccionar gaire, i menys en el terreny de la poesia, ja que, probablement, s'haurien creuat més d'una vegada, i haurien parlat, d'alló que parla la gent quan no es té excessiva familiaritat; el temps, l'estat de salut de la família, algun esdeveniment important del poble, i, para de comptar.

Però, pels que hi hem vingut després, què diferent és tot!, ara, nosaltres els llegim, als tres, situant a cadascú en el seu context, i els admirem, als tres.

Però bé, aquest article no és per parlar de l'avi, sinó del net: OSCAR NIN, tot i que no puc deixar de pensar què diria l'avi davant de les pintures de l'Oscar. Segurament hi trobaria matisos interessants, amb la seva capacitat d'observació, tant demostrada en els seus versos.

OSCAR NIN, nascut el 1980 - Artista inquietant                   

La primera impressió que tinc davant de les obres de l'Oscar, és, una certa inquietud, una incògnita, que em duria a psicoanalitzar-lo, si em deixés.  Però no només això, em sorprèn la seva pinzellada, plena de força i energia, d'una personalitat decididament definida. Pel que fa als colors, m'agradaria que la paleta del seu "Retrat turquesa" s'estengués a més obres, però sembla que no ho vol així, i es decanta més aviat pels grisos, blancs, ocres i vermellons, aconseguint unes pintures misterioses, en les que, a vegades, creus estar en un tràgic ball de màscares.

No crec anar errada, si dic que l'obra d'Oscar Nin, farà un solc en l'art del segle XXI, es crearà un lloc consistent entre l'actual generació d'artistes, perquè, penso que el seu discurs pictòric reflexa l'època que estem vivint.

Encara és molt jove, 35 anys, per un pintor, no son res, segur que evolucionarà, tinc una gran curiositat per conèixer les seves properes pintures, de manera, que, no l'hem de perdre de vista.
------------------------------------------------------

Tornem ara, a l'avi, volia buscar un poema que lligués bé amb la pintura del net, i pensava que seria difícil, donada la diferència dels seus estils, però, obro el llibre DE TOT, de Joan Nin Romeu, i màgicament, apareix un poema que sembla acostar-se a aquesta pintura, mireu:

ELS FOCS DE SANT JOAN
Joan Nin Romeu

Dins de la nit calurosa,                                                             
l'aire s'ha fet tremolós;
la negra fosca s'ha fos
i s'ha tornat lluminosa.

Brillen els estels primers...
com enceses cabelleres
crepitegen les fogueres
per les places i carrers.

La fosca, sobtadament,                                                           
s'ha poblat de resplandors,
i s'ha omplert de vermellors
i espurnes volant al vent.

Les ombres venen i van
entre esclats de llumaneres;
com flamegen les fogueres
de la nit de Sant Joan!

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Article 285) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 3

Foto de: Magazine Farmaoptics
SARAU DE POESIA
Calafell Ràdio
04-X-15 - Programa 3 de la 5a temporada





Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:                                                                  https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

Contingut:

Música:   Més enllà d'on hi ha l'iris - NÚRIA FELIU
José Manuel Caballero Bonald

Poemes:
José Manuel Caballero Bonald  

Música:  El sonido de la música - Interpeta Fausto Papetti

Poemes:
Marta Navarro García
Marc Ross

Música:  LUNA NERA     -    Loris Allemann
Guerau de Liost 

Poemes:
Guerau de Liost

Música: AGUALUNA - Javier Ruibal


Pintar la música:
Nenad Mircovich


  

                                                   
             





diumenge, 4 d’octubre del 2015

Article 284) MAR MÍTIC MAR LÚDIC CALAFELL


La flama de la torxa dóna pas a l'entrada a La Destil·leria, un lloc que podria semblar inquietant, si no fos perquè, els repetits actes culturals que aquí tenen lloc, la companyonia grata dels que hi venen, i les pantagruèliques menges, i excel·lents mams que es disposen en la llarga taula, esborren tota recança, i, ben al contrari, es fa difícil tornar a casa, perquè el visitant, ja s'ha quedat corprès i s'oblida, definitivament, del rellotge.
En la penombra anem descobrint, sobre tot, barques, velles barques, segurament plenes d'històries, però avui, les barques callaran, per ser receptores, igual que nosaltres, d'anècdotes visuals, acompanyades de moviment, paraula, música, sentitiment, i poesia, històries que ha ordit una mà hàbil, un cervell àgil, i un esperit artístic.

Per fer-ho més entenedor explicaré que aquí va tenir lloc, ahir 3 d'octubre, el 2n Festival de Curtmetratges 2015  MAR MÍTIC MAR LÚDIC CALAFELL.

12 Curtmetratges + 1, com va informar una de les organitzadores, i portaveu de l'acte, Carmen Acuña.

Moments emotius, divertits, curiosos, fascinants, eren els que recollien alguns dels curtmetratges en aquesta segona edició, i s'espera que això sigui només el començament d'un llarga durada d'edicions d'aquest Festival, o sigui que, aneu preparant les vostres filmadores, aneu planificant els vostres guions, per capturar la vida de la vida, i donar a conèixer la mirada, sempre única de cadascú, d'allò que passa, o ens passa, o es passa..., i que seria irrepetible si no es filmés.











Podríem creure que estem en un castell medieval, però, alguns detallets; la tècnica, la elaboració insuperable del menjar...  ens asseguren que no hem travessat la porta del temps.

Tot i així, jo crec, que l'esperit de Josep Maria de Sagarra, es passejava somrient entre les antigues barques.


Cançó de rem i de vela nº XII

Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.

Entre les barques quan passa l’amor,
no s’ha vestit de passades molt llargues,
l’amor que passa a la vora del mar,
curt refilet de pinsà i cogullada.

Perquè a la platja hi arribi l'amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.

Perquè a la platja hi estigui de grat,
ni una estrelleta li amagui la cara;
l’amor que passa a la vora del mar,
va sospirant per les nits estrellades.

L'amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.

Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l'amor que es diu a la vora del mar,
és un amor de molt poques paraules.

Amor d’estrella que apunta en el cel,
amor tranquil si agonitza la tarda,
ran de la cara se’ns gronxa l’airet
i el cant del grill ens arriba a la platja.

Entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar,
és un sospir que batega com l'aigua.

Que si per cas hi ha una punta de grop
si xiscla el vent, i si trona, i si llampa,
l’amor que passa a la vora del mar
esporuguit va fugint de la platja.

SAGARRA, Josep Ma. de. Obres completes. Poesia. Editorial Selecta. Barcelona 1981