traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dilluns, 30 de novembre de 2015

Article 297) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 7

SARAU DE POESIA - CALAFELL RÀDIO
01-XI-2015
Programa 7 de la 5a temporada


Contingut:

Música:  Què feliç era mare! - Marina Rossell

Poetes: Francesc Parcerisas
            Miquel Martí Pol
            Bernat de Ventadorn
            Joana Raspall
            
Música: Madrugaba el Conde Niño -  Paco Ibáñez 

Poetes:  Anne Sexton (traducció de Montserrat Abelló) 
              Rosa Leveroni
              Salvador Espriu
              Joana Raspall
              
Música: Yo soy aquel - Raphael

Poetes:  Joan Vinyoli
             Àngel Guimerà
             Joan Salvat Papasseit
             Àngel Daban   
             Rafael Alberti

Música: Tens un amic - Gossos


..............................................

Complements:

Francesc Parcerisas

Anne Sexton


Rosa Leveroni


Joan Vinyoli, pintat per
Ignasi Mundó


Àngel Guimerà



              
            
            




dissabte, 28 de novembre de 2015

Article 296) SE'NS HA ANAT LA FADA: ROSA GALCERAN

ROSA GALCERAN -Foto del 15-02-2013
realitzada per Ana Portnoy

Des que vaig començar a tractar ROSA GALCERAN, vaig pensar que havia trobat la meva fada, ara la he perdut. També les fades han perdut la seva reina; ella era sens dubte la reina de les fades, i ho era sense voler, amb la seva bondat innata, amb el seu caràcter profundament afectuós i compassiu.

En el meu anterior article comentava que era el seu 98è aniversari, això era dimarts passat, dia 24, molt pocs dies després, ja no la tenim.

Però, aquesta mirada seva, brillant i tendre, la conservarem sempre amb nosaltres, tant de bo se'ns encomanin, una miqueta de les seves grans qualitats; com amiga, com artista, com a dona ferma i entregada.

Recordem les seves paraules, els seus poemes, guardem-los amb nosaltres.

COMIAT

Els adéus em fan mal... No t'allunyis de mi!
El teu bes amical és com un rajolí,
nèctar dolç de sabors amb esclats de claror,
diamants de fulgor dins la meva foscor.

Van passant anys i anys i s'escola la vida.
És ben plena d'afanys, i, sovint, sens sortida
per allò que ens viu dins: els tresors més ocults
en els íntims jardins, i els records insepults.

Ha arribat el moment de la teva partença
i em mossega, silent, la més aspra sofrença.
Em fa por que el teu fat de mil urpes de foc
em declari, cruel, una guerra d'enlloc.

Deixaràs el caliu que la llar feu feliç
per volar al teu estiu... I glaçar-me el somrís!

Rosa Galceran (Fira de tardor)


20 anys dibuixant azucena, totes les époques, tots els temes
van passar a través de les seves vinyetes.
COM UN ULLAL DE FERA

                                       Sonina

La cambra avui és buida i solitària!
cada racó m'evoca mil records,
arpegis de tendreses i d'acords
brollant d'un arpa muda, en la fondària.

Sento la teva  veu, com un teixit
embolcallant-me sempre solidària,
amb un amor d'intensitat primària
que esdevenia font a dins el pit.

Més, la tristor enarbora la bandera
deixant el meu camí sense sentit.
I al cor em clava el seu ullal de fera

tot destrossant, amb un salvatge embat,
el temps d'aquella màgica foguera
que caldejava amb goig el nostre fat.

Et perdo, i no sé perdre't, estimat!

Rosa Galceran  (Fira de Tardor)

Rosa Galceran de jove

RECORD LLUNYÀ

                         Sots-sonet

Sovint ressona en mi la passa lleu
que eixuga el plor, l'angoixa, la basarda
i em fa sentir que el cel és molt més blau.

És sols el teu record, oh, pare meu,
qui em torna tot l'encís de cada tarda
quan a prop teu fruïa glops de pau.

Xisclaven cap al tard les orenetes
omplint l'espai de gràcils siluetes.

Avui, mirant-me-les en soledat,
les ales de l'enyor m'han envoltat!

Rosa Galceran (Fira de tardor)

L'ESTANY

Voldria ser un estany d'aigües ben clares
per reflectir tothora el blau del cel
i els raigs de les més altes alimares.
Tenir nenúfars de profunda arrel
per abraçar les seves flors més cares
i maridar-les amb algun estel.

Voldria ser un estany de limpidesa
on cignes del més pur plomatge blanc
nedessin dins les aigües, amb destresa,
amb tota la covada a cada flanc.
I en somnis, solcar llum i placidesa
i alhora un doll d'oreig sense entrebanc.

Voldria ser un estany ple d'encanteri
emmirallant ocells en constant vol,
amb ulls esmaragdins, xops de misteri.
Voldria ser cançó de pluja i sol,
cinta d'arc iris dins l'espai eteri...
I, de la pau, trobar tot el gresol! 

Rosa Galceran  (Fira de tardor)

ORACIÓ

Senyor, feu que retrobi la gran pau,
que amics, o be enemics mai no em fereixin,
car resta la meva ànima esmussada
sentint el plor que em llisca coll endins!

Vull ofegar-me aquest dolor que em corca.
Senyor, voldria soterrar el neguit
i que el meu cor esdevingués estany
perquè hi creixessin delicats nenúfars.

Feu que les pedres que han ferit les aigües,
mai més no llisquin sobre el meu espill,
que al fons del fons un llot d'oblit, compacte,
sigui en sudari etern del pedregam!

Rosa Galceran  (Fira de tardor)







dimecres, 25 de novembre de 2015

Article 295) 98 ANYS DE ROSA GALCERAN

FELIÇ ANIVERSARI, ROSA GALCERAN!!!



POMES AL NAS DE LA LLUNA, felicita de tot cor a

ROSA GALCERANque acaba de complir 

98 anys !

Rosa Galceran va néixer en temps d'Advent, temps d'esperança, per això avui pertoca de celebrar els dos aconteixements; el seu aniversari, i l'esperança d'un nou Nadal, i que millor que fer-ho amb un poema de la mateixa Rosa Galceran? 

TORNAVEU DEL NADAL

Torna Nadal amb sons de joia
d'un bell ressò
s'eleva prest, fendint tothora
dolces cançons.

Brolla tendresa sobre la terra
com un bressol
que el cor acull marcant mil somnis
que ens fan conhort.

Anhels de pau indiquen hores
lliures de dol
s'aixequen prest, solcant tot l'aire
amb ritme foll.

Eleva el vol germà que esguardes
sense consol
un cel sembrat d'estels que brillen
per l'horitzó.

Torna Nadal, xop d'harmonia
embolca el món
i amb clara llum els cors aplega
curulls d'amor.

Rosa Galceran (la veu de la tendresa)
(Del llibre Depoètica - Poemes de Nadal - 
Editat per Adriana Ferran - 2006)


diumenge, 22 de novembre de 2015

Article 294) DIWALI;FESTA DE LA LLUM... amb POESIA!


Ahir a la tarda vàrem celebrar, al barri de Sant Antoni, el DIWALI, la Festa de la Llum, que és l'entrada a l'Any Nou, a la Índia.

Per celebrar-ho, van tenir lloc tot un seguit d'espectacles al centre cívic COTXERES BORRELL.

POEMES AL NAS DE LA LLUNA va estar també allí, amb una petita mostra de poesia catalana, que van ser els poemes:
Romanç del goig de tenir germana, de Guerau de Liost (el podeu llegir en l'article 293), i el poema El nom, de Clementina Arderiu, aquest últim va ser traduït a l'hindi,  i recitat per Sagar Trivedi.

El mateix Sagar, juntament amb la seva dona, van recitar, millor dit, cantar, el poema, en hindi (llengua oficial de la Ìndia):

Deep jalao, deep jalao, aaj diwali re
que significa: (Enceneu les espelmes, ja ha arribat la festa del Diwali) 

Deep jalao, deep jalao, aaj diwali re 

Khushi khushi sab hansate aao, aaj diwali re 

Main toh lunga khel khilaune, tum bhi lena bhai 
Nacho, gao, khushi manao, aaj divali aai 

Aaj patakhe khoob chalao, aaj diwali re 
Deep jalao, deep jalao, aaj diwali re 
Naye naye main kapade pahanu, khau khub mithayi 
Hath jodakar puja kar lu, aaj divali aai 

Khao mitro khoob mithai, aaj diwali re 

Deep jalao, deep jalao, aaj diwali re 

Aaj dukane khub saji hain, ghar bhi jagamag karate 

Jhilmil jhilmil deep jale hain, kitane achhhe lagte 
Aao nacho khushi manao, aaj diwali re 

Deep jalao, deep jalao, aaj diwali re 

Per part meva, vaig tenir el goig de llegir-lo en català, aquí el teniu:

Enceneu les espelmes, ja ha arribat la festa del Diwali

(Poema tradicional de la festa del Diwali, l'han traduït al català, expressament per aquest acte: Savar Trivedi, Anuja Trivedi i Eva Maciocco, en traducció literal)

Veniu tots amb un somriure, ja ha arribat el Diwali 

Jo jugaré, vine tu també a jugar amb mi 
Canta, balla, passa-t'ho bé, que avui és Diwali 

Avui farem focs artificials, tirarem petards, avui ja és Diwali 

Ens posarem roba nova, menjarem molts dolços 
i farem la cerimònia de “puya” (cerimònia tradicional hindú), perquè avui ja és Diwali 

Menjarem dolços amb amics i família, que avui és Diwali 

Enceneu les espelmes, que ja ha arribat el Diwali 

Avui totes les botigues estan decorades, les cases també estan “resplendents” (per les espelmes i perquè és tradició fer una gran neteja) 

Les llums brillen, mira que boniques 

Vine, vine, balla i passa-t'ho bé, que avui és Diwali 

Enceneu les espelmes, ja ha arribat la festa del Diwali

Ritual per demanar a la deessa prosperitat
Agraïments de CARE ÍNDIA als qui han fet possible l'acte
I, sí que ens ho vàrem passar bé, sí, i sí que va haver-hi molta música i molts balls, fins al final, quan el públic va tenir l'oportunitat de pujar a l'escenari, i mesclar-se amb els professionals del ball, homes, dones, nenes, nens... tots van tenir la possibilitat, si ho volien, d'ocupar un lloc al costat d'aquells consumats ballarins.

Aquí teniu algunes imatges de la Festa, que valen més que les paraules:

Eulàlia Corbella, consellera,
(San Antoni en Comú,) va ser-hi des del 
primer moment, i no es va perdre
  ni un segon de les actuacions.





Savar Trivedi, ens fa una explicació
del significat de la Festa de la Llum

Eva Maciocco, artífex d'aquesta trobada
entre la organització CARE ÍNDIA i els
veïns del barri de Sant Antoni, i la
 regidora, Eulàlia Corbella, escolten
les explicacions d'un membre de la
comunitat Care Índia
Les col·laboracions van arribar de
tota Barcelona; BATUKA;
aquesta no tenia preu!



No vaig entendre el que dèien, però la seva actitud
transmet pau





La presentadora





dimecres, 18 de novembre de 2015

Article 293) POESIA EN FAMÍLIA

Guerau de Liost (1878-1933)
Guerau de Liost és el nom literari de Jaume Bofill i Mates, nascut a Olot el 1878, traspassat a Barcelona l'any 1933.

Poeta i polític catalanista conservador. Va tenir, entre altres càrrecs públics, el de regidor de l'ajuntament de Barcelona.

Va ser un europeista convençut, molt atent a les novetats culturals i polítiques que ens arribaven de l'altra costat dels Pirineus.

Aquí teniu un bell poema de temàtica familiar:

ROMANÇ DEL GOIG DE TENIR GERMANA
Guerau de Liost

Quina bella sort
de tenir germana!
Joveneta que és
                                                     i entenimentada,
                                                     joveneta que és,
                                                     en finar la mare
                                                     es vesteix de dol
                                                     i regeix la casa.

                                                     De tan bé que ho fa,
                                                     l'amen les criades
                                                     i la hisenda creix,
                                                     i somriu el pare
                                                     i somriu l'amor
                                                     tot plegant les ales,
                                                     i la deixa fer
                                                     sense destorbar-la
  
                                                     De tant bé que ho fa
                                                     un estol de fades
                                                     baixa al seu entorn
                                                     i es parteix la tasca:
                                                     l'una fa el dinar,
                                                     l'altra les bugades,
                                                     l'altra estén i cus,
                                                     l'altra fa els dissabtes,
                                                     l'una desfà llits,
                                                     l'altra para taula,
                                                     i entre totes fan
                                                     el treball de casa.

                                                      Joveneta que és,
                                                      resta la germana,
                                                      resta pels germans,
                                                      resta pel seu pare.

                                                      Nostra Dona, diu:
                                                      "Noia casolana:
                                                      ton regent em plau
                                                      i la teva traça,
                                                      i la teva amor
                                                      i la teva gràcia.
                                                      Cambrereta et faig
                                                      de l'altar del Carme.
                                                      Tingues-me'l lluent
                                                      com la teva casa." 

(del llibre LECTURES DE POESIA CATALANA, Tria de Joaquim Molas - Edicions 62 1988)

 ============================================

diumenge, 15 de novembre de 2015

Article 292) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 6

SARAU DE POESIA - CALAFELL RÀDIO
25-X-15
Panoràmica de:  Vallbona de les Monges
Programa 6 de la 5a temporada

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç:


Contingut:

Música:  Cançó de matinada - interpreta: Ana Belén.

Convidada d'avui: Anna Rossell . poeta

Música: I si fuera ella   -   Alejandro Sanz

Poeta: Àngel Guimerà

Música: Se me escapan las palabras - Concha Buika

Poemes: Josep Carner

Música: Bonito - Jarabe de Palo
-------------------------------------------------------

Complements:

Josep Carner

Josep Carner va crear un nou estil de poesia amorosa.

Molts anys després, Clementina Arderiu li dedicaria aquest bell poema:

Érem les donzelles
del milnoucentsdeu 
tan enamorades 
d’una sola veu! 
El més alt poeta,
Barcelona el té!
Un altar li fèiem,
a Josep Carner.
Ara les donzelles
àvies han tornat
i encara es perfumen,
com si fos pecat,
d'aquella alenada
d'amor tan florit.
Joventut li presten
al poeta ardit
mentre que ell, perfecte,
tant com es llunyà
sap encar somriure
i besar la mà.
               Clementina Arderiu
-------------------------------------------------------






divendres, 6 de novembre de 2015

Article 291) CALABRIA66 demana pista (3) - LA PETJADA DELS MESOS

LA PETJADA DELS MESOS és el títol que li vàrem posar a l'espectacle de PIANO-DANSA-POESIA que vam fer per la tarda, estrenant l'auditori de CALABRIA66

         El programa va ser el següent:
------------------------------------------------------------------------------------
 LA PETJADA DELS MESOS
       Espectacle de música, dansa i poesia

       Música: Les estacions (Txaicovsky) 

      Interpreta al piano: Xavier Iglesias 

     Coreografia i dansa: Susana Larriba

       Lectura poemes: Poemes al Nas de la Lluna i El Triangle


Tema musical                    Poema                                                 Rapsoda
                
GENER: La llar de foc   Retrat del poeta,  F.Parcerisas     Silvia  Oliver

FEBRER:Carnaval         El febrer, de Martí Pol                   Jordi Sánchez

MARÇ:   El cant de l'allosa  Can vei la lauzeta mover. 
                                                     Bernart de Ventadorn             Maica Duaigües

ABRIL:  El descens de la neu La neu, Joana Raspall          Berta Palacio

MAIG:  La nit estrellada     La nit estrellada, Anne Sexton, 
                                                   traducció: Montserrat Abelló Teresa Saladrigas   

JUNY:  Barcarola                  Jota del veler,  Rosa Leveroni   David Bartra

JULIOL:La cançó del segador Inici de càntic en el temple, Salvador Espriu  Andreu Morta

AGOST:La cançó de la collita L'espera, Joana Raspall       Jordi Sánchez

SETEMBRE: La caça              Gall,  Joan Vinyoli                   Rosa Sánchez

OCTUBRE:  La cançó de tardor  Les fulles seques, Àngel Guimerà    Miquel Llopart 

NOVEMBRE: Carruatges de cavalls Pantalons llargs, de Joan Salvat Papasseit  Rosa Gómez

DESEMBRE:  Nadal            Nadal per sempre, Àngel Dabàn   Miquel Llopart


Dissabte 24 Octubre 2015  a les 17 hores – Auditori de CALABRIA66 – Festa entrega de claus

-----------------------------------------------------------------
En aquest enllaç podreu gaudir de la gala sencera:
https://www.youtube.com/watch?v=mmkEcbxspg8
Realització de la gravació: @Dani.   




Toni Oller, regidor de de l'Auditori en aquest acte,  mostra les simbòliques claus que ens obren les portes de CALABRIA66
-------------------------------------



Fragment:    Presentació de LA PETJADA DELS MESOS:
Gravació: A.F.



                                          Fragment:   XAVIER IGLESIAS:
                                                               Gravació: A.F.



                Fragment:   SUSANA LARRIBA dansa La cançó de la tardor:
                                          Gravació: A.F.




Fragment:   "Quan veig l'alosa aletejar..." Bernat de Ventadorn):
Gravació A.F.



------------------------------------------------------

diumenge, 1 de novembre de 2015

Article 290) CALABRIA66 DEMANA PISTA i...DESPEGA! (2)

Una exposició de fotografies, pintures, i poemes, vol donar a conèixer la situació del poble sahrauí, nosaltres, Poemes al Nas de la Lluna, ens hem sumat a la iniciativa, i hem llegit en veu alta alguns dels preciosos poemes penjats a les parets, inspirats en les pintures i les fotografies.

Marta Aoiz, comissària de l'exposició i autora de la
pintura que veiem al seu costat





ORO
Mirando desde fuera

de Asunción Caballero

Mis pies se detienen ante la puerta
que colma de lujo el desierto.



En el zócalo de mármol,quedo hipnotizada


por las repujadas
esculturas en sus jambas de ébano.


Me conquista su interior.
Siento cómo me seducen las sombras
que habitan la espaciosa estancia,
como si desearan nublar el esplendor
de los mosaicos, donde la arena,
refleja el oro del oasis.
Fuerzo mi voluntad para dar un giro
y unos curiosos ojos de gato
entre la bruma,
atraen mi mirada para cegarla
con una luminosa chispa de sol.


ROJO
Mirando desde dentro
de Asunción Caballero

Hoy ví cómo te detenías ante mi puerta
fuiste una imagen de ensueño
entre la arena y el azul,cerca de mis repujados marcos
a un paso de las zaribas.
Hoy te ví, mirabas hacia mi interior
sin descubrirme adorando tu imagen,
esa majestuosidad de tu persona
que pierde la mirada
como una cariátide griega
vestida de rojo.

"rojo", pintura de Marta Aoíz


Els poemes han estat recitats per: 
Conxa, Jordi, Rosa I, Rosa II, Maica, Berta, Miquel, Teresa, i Sílvia.

Rosa I - De ti que no fue nada











Haidala i el mestre











Maica - Haidala i el mestre


Marta Aoíz fa la presentació de l'acte

DIARIO DE UN NIÑO REFUGIADO
de  Benda Lehbib Lebsir.

Aún me acuerdo…
Por estas fechas pasábamos las horas de la noche tomando el “kandra” con la familia. Vivíamos ese momento perfecto todos juntos alrededor de “tabla” mientras el frÍo cada vez se hacía más ameno…
Los días eran largos. Desde primera hora de la mañana entraban los rayos de sol por la puerta de la jaima. 

Algunas veces hacíamos carreras los hermanos para sentarnos en la zona más calurosa, y otras nos limitábamos a quedarnos enrollados en la manta mientras saboreábamos ese vaso de sopa, bendito “ancha”, mientras escuchábamos atentos la radio, o simplemente compartíamos noticias familiares, planes de comida, acontecimientos que van a darse a lo largo de la jornada de ese día.


Los niños, al no tener clase, nos juntábamos para jugar. Algunas veces, el juego consistía en ir a la casa de alguno de nosotros y estar allí pasando la mañana. Otras nos centrábamos en temas relacionados con la cultura o con la causa de nuestro pueblo, hacíamos representaciones (bailes tradicionales, nos disfrazábamos de mujeres y hombres, etc) o hacíamos algún que otro juego simbólico.


Pero sin duda alguna el juego estrella era “piso”. ¿Quién no ha jugado “Piso”?. O “mdeifina”. O el “buul”?.El material de juego era muy sencillo. A veces coches de material reciclado de latas y palos que nosotros mismos nos fabricábamos. Otras, bastaba con una rueda de coche para darle vueltas y hacer como si de una carrera se tratase.

Sin olvidar por supuesto el ritual de ir a la cabras como una diversión más. O coger un balón y correr tras él descalzos como si no hubiese mañana.
A las ocho de la tarde ya se hacía de noche. Y a veces jugábamos a “machta” o “garei”, el escondite. Otras veces, la mayoría, nos volvíamos a juntar todos los miembros de la familia y volvíamos a repetir la misma escena: kandra o té acompañados de historias que erizan la piel. Toda la familia junta esperando la hora de cenar, deseando alargar eso momento un poco más para disfrutarse lo más que se pueda.

Hablo de esos tiempos en los que la sencillez era sin duda, el arma más poderosa: juegos de participación y colaboración. Juegos que reflejaban compañerismos y supervivencia, donde de la nada hacíamos el todo. Esos tiempos los recuerdos como si hubiesen sido ayer.



Y hoy… Hoy es el día en el que la infancia de muchos refugiados sigue viviendo ese día a día de mi ayer. Hoy es ese día en el que daría lo que fuera por volver a vivir ese ayer. Aunque fuese solo un segundo. Aunque solo fuese para echar un vistazo rápido que me dijese que hoy también quizá pueda acercarse a ese ayer. 




Jordi - Rojo

L'alcaldessa Ada Colau, la comissària de l'exposició
Marta Aoiz, i el president de l'Associació de Veïns del
Barri de Sant Antoni, Pep Sala
Ens han enviat tantes fotografies que és impossible posar-les totes, donem les gràcies a tots els fotògrafs, i encara afegim algunes fotos més:


Rosa I, i Conxa

Berta








Pedro el pintor
Conxa - Oro 

Berta
Rosa II
Lectura a 7 veus