traductor

dilluns, 29 de febrer del 2016

Article 314) EL LLIBRE DELS LLIBRES


Li diuen El llibre dels llibres.

Un viatger català de principis de del segle XX, tornant d'Anglaterra, explicava que els anglesos, els diumenges, es quedaven a casa llegint la bíblia i emborratxant-se amb whisky.

No era estrany que combatessin les crues temperatures pròpies d'aquell país, en una època en que els sistemes de calefacció devien ser molt deficients, amb l'alcohol,  pel que fa a la lectura de la bíblia, és un costum tan arrelat a Anglaterra, que jo m'he trobat, en ple segle XXI, i en un modern hotel, amb una bíblia a la tauleta de nit. Cosa que em va encantar, i li vaig fer els honors, perquè cada nit, abans de dormir llegia uns versicles, i en anglès! (cal explicar que jo no sé més anglès que les quatre paraules que sap tothom).

Si volem tenir una biblioteca pròpia, la Bíblia no pot faltar en els nostres prestatge, ara bé, tenint en compte que una bona part de la gent ja no té biblioteca física, sinó, biblioteca virtual, caldrà que tinguem també molt presents les bíblies on line a les que podem tenir accés. 

Un exercici interessant, per a qui li agradi, es comparar les diferents edicions, que equival a diferents traduccions. Posem uns exemples de diferents traduccions d'un mateix paràgraf:

Al principio creó  Dios el cielo y la tierra. Ahora bien, la tierra era nada y vacío, y las tinieblas cubrían la superficie del océano, mientras el espíritu de Dios se cernía sobre la haz de las aguas.
Sagrada Bíblia, versión crítica sobre los textos hebreo y griego. Edición bendecida por su santidad J.B. Montini.  Madrid 1961.

Al principio creó Dios los cielos y la tierra. La tierra estaba desierta y vacía. Había tinieblas sobre la faz del abismo y el espíritu de Dios aleteaba sobre la superficie de las aguas.
La Bíblia, versión sobre los textos originales, con la colaboración de eminentes escrituristas. Barcelona 1975.

Dios, en el principio, creó los cielos y la tierra. La tierra era un caos total, las tinieblas cubrían el abismo, y el Espíritu de Dios iba y venía sobre la superficie de las aguas.

 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu  planava sobre les aigües. 

Al principi, Déu crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua.
La Bíblia de Montserrat. Versió dels textos originals i notes pels Monjos de Montserrat. Montserrat 1970.









Un altre tipus de publicació que és de la preferència d'alguns lectors, i, en tot cas, sempre té el seu interès pràctic, és l'antologia, és a dir, aplegar en un volum, sempre menys voluminós que la Biblia, aquells textos que tenen més predicament entre els lectors.

Tenim una d'aquestes antologies, amb aquest mateix títol: Textos BIBLICOS, Antología, publicada per Ediciones Orbis, Barcelona 1982, el més curiós és que indica com a referència:
Antigua versión de Casiodoro de Reina (1569)
Revisada por Cipriano de Valera (1602)
Otras revisiones: 1862, 1909 y 1960.
Pel que fa al paràgraf que nosaltres estem comparant, veiem que no hi falta en l'antologia, i s'expressa així:
En el principio creó Dios los cielos y la tierra. Y la tierra estaba desordenada y vacía, y las tinieblas estaban sobre la faz del abismo. Y el espíritu de Dios se movía sobre la faz de las aguas. 


diumenge, 28 de febrer del 2016

Article 313) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 18

SARAU DE POESIACALAFELL RÀDIO
programa 18 de la 5a temporada




Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:

Contingut:

Música:  Si nos dejan - Il Volo

Poesia: Lectura d'alguns poemes del nou llibre de Josep Colet i Giralt, POECIÈNCIA



Ona gravitacional 
Lectura fragmentada de l'editorial de La Vanguardia, de Marius Carol, del 12-02-16: El formatge i les ones gravitacionals.

Poetes:
Andrés Gugliucci Sena
Bertolt Brecht
Raymon Carver

Lectura fragmentada de l'article de La Vanguardia del 12-02-16, de Luis del Olmo: La ràdio en el seu dia.

Música: 
La música dels astres - Quimi Portet
Sr. Wert - Macedònia

-------------------------------------

Complements: 
Luís del Olmo, periodista i locutor de ràdio
Ponferrada 1937

..............................................................



Antonio Machado

Raymon Carver va dedicar un poema a Antonio Machado

...............


Antonio Machado també tenia el costum de dedicar molts dels seus poemes, sobre tot a altres poetes o escriptors, el que veiem a continuació el va dedicar a Azorin.


AL MAESTRO "AZORIN"
POR SU LIBRO CASTILLA

La venta de Cidones está en la carretera
que va de Soria a Burgos. Leonardo, la ventera, que llaman la Ruipérez, es una viejecita
que aviva el fuego donde borbolla la marmita.
Ruipérez, el ventero, un viejo diminuto
-bajo las cejas grises, dos ojos de hombre astuto-contempla silencioso la lumbre del hogar.
Se oye la marmita al fuego borbollar.
Sentado ante una mesa de pino, un caballero escribe. Cuando moja la pluma en el tintero,
dos ojos tristes lucen en un semblante enjuto.
El caballero es joven, vestido va de luto.
El viento frío azota los chopos del camino.
Se ve pasar de polvo un blanco remolino.
La tarde se va haciendo sombría. El enlutado,
la mano en la mejilla, medita ensimismado.
Cuando el correo llegue, que el caballero aguarda, la tarde habrá caído sobre la tierra parda
de Soria. Todavía los grises serrijones,
con ruina de encinares y mellas de aluviones,
las lomas azuladas, las agrias barranqueras, picotas y colinas, ribazos y laderas
del páramo sombrío por donde cruza el Duero,
darán al sol de ocaso su resplandor de acero.
La venta se oscurece. El rojo lar humea.
La mecha de un mohoso candil arde y chispea.
El enlutado tiene clavado en el fuego
los ojos largo rato; se los enjuga luego
con un pañuelo blanco. ¿Por qué le hará llorar
el son de la marmita, el ascua del hogar?
Cerró la noche. Lejos se escucha el traqueteo
y el galopar de un coche que avanza. Es el correo.

Antonio Machado

===========

dilluns, 22 de febrer del 2016

Article 312) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 17

SARAU DE POESIA CALAFELL RÀDIO
14 02 16

Programa 17 de la 5a temporada

DIA DELS ENAMORATS


Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:

Contingut:

Música: El día de los enamorados - Monna Bell  

Entrevistem a : Marta Escudero, que ens llegeix alguns dels seus poemes.

Música: Besem 3 vegades - Hermanas Serrano i Latin Combo

Poetes:
José Ángel Buesa
Anònim (travallengües)
Rubén Darío

Música:   Manha de carnaval - Maysa
______________________________

Complements

CECÍLIA va musicar el poema de Rubén Darío: Soneto a Valle, dedicat a Valle Inclan, en aquest enllaç podeu escoltar a Cecília, desapareguda poc després, en plena joventut, per un desgraciat accident automobilístic.




I, aquí teniu també un superb poema de Rubén Darío, dedicat a Don Quixot:


LETANÍA DE NUESTRO SEÑOR DON QUIJOTE
Rubén Darío

Rey de los hidalgos, señor de los tristes, 
que de fuerza alientas y de ensueños vistes, 
coronado de áureo yelmo de ilusión; 
que nadie ha podido vencer todavía, 
por la adarga al brazo, toda fantasía, 
y la lanza en ristre, toda corazón. 

Noble peregrino de los peregrinos, 
que santificaste todos los caminos 
con el paso augusto de tu heroicidad, 
contra las certezas, contra las conciencias 
y contra las leyes y contra las ciencias, 
contra la mentira, contra la verdad... 

¡Caballero errante de los caballeros, 
varón de varones, príncipe de fieros, 
par entre los pares, maestro, salud! 
¡Salud, porque juzgo que hoy muy poca tienes, 
entre los aplausos o entre los desdenes, 
y entre las coronas y los parabienes 
y las tonterías de la multitud! 

¡Tú, para quien pocas fueron las victorias 
antiguas y para quien clásicas glorias 
serían apenas de ley y razón, 
soportas elogios, memorias, discursos, 
resistes certámenes, tarjetas, concursos, 
y, teniendo a Orfeo, tienes a orfeón! 

Escucha, divino Rolando del sueño, 
a un enamorado de tu Clavileño, 
y cuyo Pegaso relincha hacia ti; 
escucha los versos de estas letanías, 
hechas con las cosas de todos los días 
y con otras que en lo misterioso vi. 

¡Ruega por nosotros, hambrientos de vida, 
con el alma a tientas, con la fe perdida, 
llenos de congojas y faltos de sol, 
por advenedizas almas de manga ancha, 
que ridiculizan el ser de la Mancha, 
el ser generoso y el ser español! 

¡Ruega por nosotros, que necesitamos 
las mágicas rosas, los sublimes ramos 
de laurel Pro nobis ora, gran señor. 
¡Tiembla la floresta de laurel del mundo, 
y antes que tu hermano vago, Segismundo, 
el pálido Hamlet te ofrece una flor! 

Ruega generoso, piadoso, orgulloso; 
ruega casto, puro, celeste, animoso; 
por nos intercede, suplica por nos, 
pues casi ya estamos sin savia, sin brote, 
sin alma, sin vida, sin luz, sin Quijote, 
sin piel y sin alas, sin Sancho y sin Dios. 

De tantas tristezas, de dolores tantos 
de los superhombres de Nietzsche, de cantos 
áfonos, recetas que firma un doctor, 
de las epidemias, de horribles blasfemias 
de las Academias, 
¡líbranos, Señor! 

De rudos malsines, 
falsos paladines, 
y espíritus finos y blandos y ruines, 
del hampa que sacia 
su canallocracia 
con burlar la gloria, la vida, el honor, 
del puñal con gracia, 
¡líbranos, Señor! 

Noble peregrino de los peregrinos, 
que santificaste todos los caminos, 
con el paso augusto de tu heroicidad, 
contra las certezas, contra las conciencias 
y contra las leyes y contra las ciencias, 
contra la mentira, contra la verdad... 

¡Ora por nosotros, señor de los tristes 
que de fuerza alientas y de ensueños vistes, 
coronado de áureo yelmo de ilusión! 
¡que nadie ha podido vencer todavía, 
por la adarga al brazo, toda fantasía, 
y la lanza en ristre, toda corazón!
                                                             



diumenge, 21 de febrer del 2016

Article 311) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 16

SARAU DE POESIA CALAFELL RÀDIO
07 02 16
Programa 16, de la 5a temporada
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:

Contingut:

Música: Al meu país la pluja no sap ploure - Raimon

Col·laboració: Jaume de Bargas ens parla de: ELS PENELLS

Beatriz Giménez de Ory
Poeta:  Beatriz Giménez de Ory

Música:  Palmeras en la nieve - Pablo Alborán

Poeta: Joan Teixidó

Música: Piove - Il Volo   

...........................................

Complements:

Enllaç a un interessant estudi publicat per Salvador Arroyo i Julivert, sobre els artistes que van fer possible, en el segle XVIII, la figura del campanar de l'església parroquial de Sant Salvador del Vendrell:     http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/viewFile/86301/128341

................................................................

Penell de gall, de Pau GargalloXapa de coure retallada i ferro forjatMuseu del Cau Ferrat, Sitges

divendres, 12 de febrer del 2016

Article 310) L'ESPERIT DEL CARNASTOLTES I EL COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANTS

El Col"lectiu d'Artistes de Sants, obria la marxa. darrere del
rey CARNASTOLTES, obra de Pitu Alcober
El sis de febrer a la tarda va celebrar-se la RUA de CARNASTOLTES de SANTS
la comparsa que obria la marxa era la d'el  COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANTS,
amb el títol:
EN VENDA


Es tradició en l'esperit del CARNESTOLTES reflectir de forma caricaturitzada aquelles realitats que no ens agraden, que voldríem eliminar, però que, al llarg de l'any, hem hagut d'entomar vulguis que no. És una manera que té el poble, patidor, de reaccionar i protestar contra les injustícies, i, tot i així.. divertir-se!

Enguany, l'artista de Sants, PITU ALCOBER, ha posat l'accent de la crítica en la mà gegantina d’un polític, els dits del qual mouen, a la seva voluntat i interessos, la figura d'un jutge, convertit en titella.

Sobres, sobres...!

Núria Feliu no hi pot faltar mai a la RUA
Llàgrimes i somriures dels mims; no necessiten paraules
Altres entitats també van posar el dit a la nafra










---------------------------------------
Acabada la rua, varem fer el fi de festa en un nou espai cultural
ESPAI TRANSARTS


Carmelo Roldan explica què serà
i que no serà l'Espai Transarts


Art i música = TRANSARTS



-----------------------------------------------------------------------------------------


El febrer
(Martí i Pol)

El segon mes de l’any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba qui sap d’on
en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.

Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.

Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla.