traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

divendres, 12 de febrer de 2016

Article 310) L'ESPERIT DEL CARNASTOLTES I EL COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANTS

El Col"lectiu d'Artistes de Sants, obria la marxa. darrere del
rey CARNASTOLTES, obra de Pitu Alcober
El sis de febrer a la tarda va celebrar-se la RUA de CARNASTOLTES de SANTS
la comparsa que obria la marxa era la d'el  COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANTS,
amb el títol:
EN VENDA


Es tradició en l'esperit del CARNESTOLTES reflectir de forma caricaturitzada aquelles realitats que no ens agraden, que voldríem eliminar, però que, al llarg de l'any, hem hagut d'entomar vulguis que no. És una manera que té el poble, patidor, de reaccionar i protestar contra les injustícies, i, tot i així.. divertir-se!

Enguany, l'artista de Sants, PITU ALCOBER, ha posat l'accent de la crítica en la mà gegantina d’un polític, els dits del qual mouen, a la seva voluntat i interessos, la figura d'un jutge, convertit en titella.

Sobres, sobres...!

Núria Feliu no hi pot faltar mai a la RUA
Llàgrimes i somriures dels mims; no necessiten paraules
Altres entitats també van posar el dit a la nafra










---------------------------------------
Acabada la rua, varem fer el fi de festa en un nou espai cultural
ESPAI TRANSARTS


Carmelo Roldan explica què serà
i que no serà l'Espai Transarts


Art i música = TRANSARTS



-----------------------------------------------------------------------------------------


El febrer
(Martí i Pol)

El segon mes de l’any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba qui sap d’on
en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.

Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.

Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla.

1 comentari:

Albada Dos ha dit...

En esta toa de contacto, encantada de ver cómo la poesía está viva. Porque no se elige, sino que ella es quien lo hace. Y ver este grupo de tan carnal presencia es la prueba de que late. En la calle, en la vida, en los tinteros de los latidos, como la angre.

Un placer, seguiré el blog. Precioso poema de Maica

Un saludo