Article 316) QUIN JOC MÉS BÈSTIA!

Imartege de: ttps://educacionambiental26.wordpress.com/2015/02/19/politica-y-educacion-ambiental

Hem convertit la política en un joc verbal, i guanyarà aquell que sigui capaç de trobar més raons contra l'adversari, o sigui qui tingui més capacitat lingüística, més poder de convenciment, més dialèctica i més retòrica.

Garanteix això que el guanyador sabrà portar millor les regnes del país?

 No ho crec, en tot cas garantirà, únicament, que sabrà entabanar-nos millor, que els seus discursos seran més contundents, però això no és indici de que la seva política hagi de ser més justa, no garanteix una economia més sanejada, una convivència més feliç (ara que comença a parlar-se d'índex de felicitat).

Això sí que seria fantàstic!, com ens ha recordat, molt oportunament Jesús Calleja; que tinguéssim un índex de felicitat, com el que tenen a Bhutan:

Benestar econòmic

Benestar ambiental

Benestar físic

Benestar laboral

Benestar social

Benestar polític

Però això no interessa, normalment, als polítics, la majoria pensen en tot, menys en el benestar del poble. Em temo molt que seguirem així, contemplant aquest estira i arronsa, pactes i antipactes, i despactes, insults, i acusacions, i...

I el poble, què? Eh? Eh? Eh? Eh?, com cantaria La Trinca, allà pels anys vuitanta.

Ara hauríem de canviar alguns noms, però, és allò tan encertat que diuen els castellans: Los mismos perros... y no cal que segueixi perquè tots sabeu el final.

I EL POBRE POBLE, QUÈ?

La Trinca

El papa està plorant com una magdalena

i el Vaticà s'inunda amb tanta mullena.

Sabeu quina és la causa d'aquest desencís?

Que algú li ha dit al papa que el poble no és feliç.

Ai pobre Papa...! I el pobre poble, què?

En Reagan també plora fent gran mulladissa,

perquè té un infiltrat a la guàrdia suïssa

que li ha dit lo del papa i lo del desencís,

i també s'assabenta que el poble no és feliç.

Ai pobre Reagan... I el pobre poble, què?

En Gorbatxov somica i es desespera

perquè a la Casa Blanca, dins la nevera

hi tenen un espia que l'ha informat

que en Reagan ara plora desconsolat

i li ha dit lo del Papa i el desencís,

i també s'assabenta que el poble no és feliç.

Ai pobre Gorbatxov...! I el pobre poble, què?

La Banca es commociona i es posa nerviosa.

Si hi ha tanta plorera pot baixar la Borsa.

Però com que també tenen la seva animeta

se sumen al disgust plorant una miqueta

quan saben lo del Papa i lo del desencís,

tot i que ells ja sabien que el poble no és feliç.

Ai pobra Banca...! I el pobre poble què?

I el Papa i en Reagan

i En Gorbatxov i el gran capital

ja semblen ploraneres a un funeral

I nosaltres ?

Hem d'estar alegres com unes pasqües,

que si estem tristos minem la moral

del pobre Papa, del pobre Reagan,

d'en Gorbatxov i el gran capital.

--------------------------------------------------------

Contra el tripijoc de la política, que no té un pam de net, i, posats a jugar, jo em quedo amb La Trinca, ells sí que saben divertir-nos i fer broma, ironitzar, i, així, consolar-nos, davant d'aquest joc, tant bèstia, dels polítics.

Endavant doncs; visca LA TRINCA!, i, si desapareix el vídeo, cerqueu-lo aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=9KLU_3ugZNg

.............................................................................................................

De Lope a Paco estas verdades como puños:  DON DINERO,

lo escribió Lopez de Vega, allà por el siglo XVII,  cuatro siglos después, la canta  Paco Ibáñez:

ttps://www.youtube.com/watch?v=F21w6Ayw35c