traductor

dijous, 17 de març de 2016

Article 320) MEGUSTAS ENRIQUE

Enrique Vila-Matas, en una imatge d'arxiu, Foto: JUANMA RAMOS
(publicada en El Punt Avui, quan va guanyar el premi FIL 2015)

Me gustas, Enrique Vila-Matas
(declaració d'amor-literari)
                             ("Lo dicho, dicho está, en tanto no se rectifique"
                                                                     Glauco Fidelio Tertuliano)

-poema móvil-

Me gusta lo que escribes porque estás como ausente
y te leo en voz alta, y mi voz no te toca,
y te cruzo en las calles de l'Eixample, y te pierdo
y viajo por pasajes que ayer no conocía
y hoy  recorro, con paso horizontal, sinuoso.

Y me infiltro en la história de tu literatura,
y me adhiero en los fondos del maletín portátil
que dejaste olvidado -quizas expresamente-
en alguna farmacia de la calle París.
Y en tanto, tu desapareces, emerjo yo.

                                     Maica Duaigües


Imatge de: El blog de Juan Carlos

El Doctor Pasavento, reconeix tenir una passió: desaparèixer, potser a la manera de Michel de Montaigne, que es va tancar en la torre d'un castell, prop de Burdeos, per llegir als clàssics.

Però, jo crec que no calia anar al segle XVI per trobar un bon exemple de desaparició. En ple segle XX hem tingut una mostra magnífica de difuminar-se i dessapareixer: Greta Garbo

Clar que, si atenem al fet que el Doctor Pasavento estava molt pendent de les coincidències, la circumstància que Montaigne tingués avantpassats aragonesos, o sigui espanyols, podia semblar-li molt més indicatiu, que no pas la sueca amb qui res no l'unia, i encara més el fet que Montaigne fos escriptor, activitat que no coneixem de Greta Garbo, al tanto!, potser sí que va escriure, però, amb la seva dèria de passar desapercebuda pel món, potser utilitzava, no ja llapis, sinó, tinta invisible. Si això va ser d'aquesta manera, l'èxit de Greta Garbo és indiscutible: haurà passat pel món una escriptora de la qual ningú haurà sospitat que escrivia, penso que Vila-Matas s'hauria de treure el barret davant de la Divina.

.





2 comentaris:

Juan Carlos Galan ha dit...

Hola Maica:
¡Qué buena persona eres! No creas que es habitual en la blogoesfera citar el lugar de donde se ha tomado algo. Por eso te doy las gracias por tu exquisita educación al comunicarme que tomabas la imagen de mi blog y más aún cuando lo señalas en el post donde la incorporas.
Por otra poarte me encanta tu blog porque yo amo la poesía y no hay muchos blogs dedicados a ella.
Saludos

Maica Duaigües ha dit...

El agradecimiento es recíproco, Juan Carlos. Que bonita es la vida cuando las relaciones són de respeto!
Saludos muy cordiales.