traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

divendres, 1 d’abril de 2016

Article 325) DEVUÉLVEME EL ROSARIO DE MI MADRE

Devuélveme el rosario de mi madre, y quédate con todo lo demás, lo tuyo te lo envío cualquier tarde...

Imatge: http://www.santo-rosario.com/
En el segle XX, quan les parelles trencaven, era habitual tornar-se el regals. Això, tot i que es feia, estava considerat per algunes persones, entre les quals m'hi trobo, bastant ridícul.

Si en un moment determinat trobes oportú fer un regal a una persona, ¿per quin set sous, quan les circumstàncies o els sentiments canvien, has de demanar a aquella persona que et torni els teus regals?, jo ho veia, i ho segueixo veient, com a mínim, ridícul.

Potser hauriem de considerar no fer regals, en tot cas, flors, o bombons, i prou, això és tan desagradable de tornar com de que t'ho tornin. Qui voldria que li retornessin un ram de roses resseques i plenes de pols?, o, encara més, uns bombons convertits en...

Però, sembla que alguns municipis, estan vivint encara en el segle XX, i nomenen persona non grata qui abans rebien amb honors, i demanen li siguin tornats els obsequis fets. Pel que fa als retrats de les parets, en els llocs oficials, potser que agafin el costum de penjar bonics paisatges de la ciutat; s'estalviarien temps i quartos.

Tinc una amiga, molt salerossa ella, que conserva, al bell mig de la tauleta de nit, i en el mateix marc d'origen, la fotografia del seu home que ell havia regalat, dedicada, a una primera novia. Quan alguna nova amiga veu, per primera vegada aquella foto -dedicada a una dona que no és la meva amiga- en el quarto del matrimoni, es posa les mans al cap: Cóm és possible que conservis això? diu esverada, i la nostra amiga li dona dues bones raons:

En primer lloc, la conservo, perquè és història, és la història del meu marit, i jo no renego d'ella, i en segon lloc, la conservo, perquè, per molt dedicada que estigui aquesta foto a una altra, qui va conquistar de debò al Joan, i qui dorm cada dia amb ell en aquest llit, soc jo!. La foto dedicada a una altra no fa més que recordar-me el meu triomf.

Que elegant i intel·ligent és la meva amiga!. Últimament l'estic animant perquè es presenti com alcaldessa d'algun d'aquest municipis que, en ple segle XXI encara estan cridant "Devuélveme el rosario de mi madre", estic segura de que ella sabria mirar cap endavant i ocupar-se de coses realment importants per a la gent del carrer que el que vol és feina, sanitat, escola, seguretat, cultura...

Molta cura, doncs, a l'hora de fer regals, no regaleu res que un dia poguéssiu reclamar, i, en la mateixa línia de ser pràctics i estalviar, com ja hem dit, temps i diners, deixem de posar als carrers noms de polítics que, algun dia, canviant els signes, poden ser susceptibles de canvi, amb la consegüent pèrdua, igualment també, de temps i diners, i, encara més, d'un trasbals inimaginable pel sofert vianant que cada dia te la vida més difícil.

Maria Dolores Pradera, elegantment, no demanava que li tornessin res, només el rosari, i ho deia així de bé:
https://www.youtube.com/watch?v=rCzVSpoX64Y





Dels carrers també s'ha escrit moltes cançons, aquí en tenim un parell:


Tu calle - interpreta Imperio de Triana
https://www.youtube.com/watch?v=quF4xB_Jp5o



I una altra dona: Gloria Lasso, també hi posa, en el carrer conegut, les seves emocions:
https://www.youtube.com/watch?v=1L2ST97keVw