traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

divendres, 26 d’agost de 2016

Article 346) LA VIDA EN CARPETES

Si Alberto Closas, en la pel·lícula "la vida en un bloc", utilitzava aquest sistema per perpetuar les seves vivències, una altra manera de conservar els records, és guardant escrits o altres documents en carpetes.

Avui he trobat jo una d'aquestes carpetes, i dintre d'aquesta carpeta, molts de records.

Són records de dos anys en que vaig estar col·laborant amb un Centre Mèdic dedicat a nens "diferents".

I, curiosament, aquesta troballa casual, ha tingut lloc en uns dies en que estic tenint contacte amb el web "Univers Agatha", destinat a l'autisme.

En obrir la carpeta, tot un allau d'anècdotes, moments i sentiments, m'ha envaït, han passat tants anys...!,  que els he llegit com si no fossin meus, tot i que, a mesura que anava aprofundint en la lectura, anaven també apareixent les imatges d'aquelles experiències, en el meu cervell.   

Anem a pams, organitzem les emocions, i procurem fer un enfilall de moments i de fets:

El primer que trobo és un butlletí on va aparèixer publicat un dels meus primers poemes:


Com veureu, el butlletí és del 1981, però el poema l'havia escrit molt abans, el 1972, una temporada en la que anava al departament de neurologia de la Maternitat, els diumenges, per a tenir cura d'uns nens que no tenien gairebé ningú que els visités.

L'any 1981, acabada la carrera de psicologia, vaig entrar a fer pràctiques a CEMEDETE (Centro Médico de Diagnóstico y Tratamiento Educativo), aquest centre editava el butlletí ALIND, on  va sortir publicat, per primera vegada, un poema meu.

El fundador de CEMEDETE va ser el Dr. JOSÉ MOYÁ TRILLA, una persona extraordinària, a redós de la qual s'aplegaven uns metges magnífics, com, el Dr. RODOLFO LAMARCA; el meu mentor més directe en les pràctiques, tot i que també assistia en pràctiques a molts dels altres metges del centre, com, el Dr, JOSÉ MOMBIELA; un veritable crack, el Dr. Jorge Catalan, el Dr. Jorge Ferré, (faig un incís, per dir que, justament, ara, cercant enllaços de cadascun d'ells, he trobat la notícia del traspàs del Dr. Jorge Ferré Veciana, curiosament, jo pensava que era el més jove de tots, des d'aquí el meu sentit condol a familiars i amics), també figurava en aquest elenc d'autoritats de la medecina, el Dr. Víctor Casaprima,.., tots ells eren increïbles, fantàstiques persones i sensacionals metges, cadascun d'ells amb la seva especialitat i personalitat, sempre interessant, però tots seguien el mateix sistema mèdic-terapèutic-filosòfic, creat pel Dr. José Moyá Trilla, aconseguint, entre tot l'equip, uns visibles avanços i resultats óptims en la  millora  i integració d'aquests nens i nenes, i, de retruc, amb el resultat també d'una més gran felicitat de les famílies d'aquests nens, que veien estimulades i compensades les seves esperances.

Venien pacients de tota Espanya, es desplaçava la família sencera, i anaven a la consulta amb plaer, perquè els nens acostumaven a connectar molt bé amb els metges, i amb les psicòlogues en pràctiques, les millores s'apreciaven de visita en visita.

Cada nit, després de les consultes, tots els metges, i a vegades també els psicòlegs en pràctiques, informaven al Dr. Moyá del curs de les visites que havien fet, els casos, les incidències, els resultats de les proves, en fi, era una completíssima consulta mèdica d'experts, en la que tots participaven, per millor valorar i encarrilar cada cas.

Normalment, quan jo marxava, sé que ells encara restaven llargues hores, deliberant cadascun dels casos, perquè tots coneixien els pacients de tots.

El dia que jo tornava, entregava l'informe dels casos als que jo havia assistit o observat. Ara he trobat les còpies d'aquells informes, juntament amb anotacions meves de les impressions que em produïen.

També vaig col·laborar en un curs d'Autisme que va impartir el Dt. Moyà conjuntament amb el Dr. Lamarca (especialitzat en autisme),el Dr. Catalán, i el Dr. Casaprima. Va constituir un altre èxit, crec que va ser l'estiu de 1981.

Aquella gent, magnífica de CEMEDETE, em van inspirar un poema que vaig dedicar-lis a tots ells:

AL DR. JOSÉ MOYÁ TRILLA,  y a su equipo (Dr. Rodolfo Lamarca, Dr. José Mombiela, Dr. Jorge Castalan, Dr. Jorge Ferré Veciana, Dr. Víctor Casaprima...)

Arquitectos de huesos,
buscadores de sueños,
musicólogos de balbuceos.

Toda la tarde pendientes de una risa,
de que acierten los dedos con la bola...
y caiga la botella!

Toda la vida pensando en los pequeños,
toda la historia vuestra
es la de ellos.

Sabuesos,
detectives del silencio,
receptores sensibles
de profundas miradas
de esos niños
que, sin palabras, hablan.

Y otra vez risa, y juego,
y suelo, mucho suelo.
La moqueta conoce vuestra bata
más que vuestro calzado,
y así, los niños pueden, facilmente,
haberos abrazado.

Ritmicamente
vuelven las visitas,
caritas conocidas van creciendo;
¡Enrique va al colegio!,
¡Jorge anda!,
¡Mercedes hizo una travesura...!,
y otra vez llorarán
en la oscura cabina del electro
hasta que les encante y deje absortos
la grave voz de un salmo
que entonarà Lamarca.

Pedagogos de todo el arco iris,
de cuentas de colores,
de barajas, de rombos amarillos,
y de flores.

Esperanzas guardadas en archivos,
y, a veces...
¡alegria de verlas realizadas!

              Maica Duaigües - 1981

No els he tornat a veure, perquè la vida segueix el seu propi ritme, i els camins, a voltes es separen, és probable que també aquell equip meravellós hagi evolucionat i cadascú hagi endegat un projecte personal, ja sigui dins la medicina o en un altre àmbit.   Però, allà on sigueu, estimats metges, teniu el meu record més afectuós, d'aquelles dues temporades de pràctiques, en les que tant vaig aprendre en veure-os a vosaltres; coneixements i emocions, que mai no hauria trobat en els manuals.

Ponència del Dr. José Moyá Trilla:
https://www.youtube.com/watch?v=k5XaXyLw-DI