traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Article 375 - ABECEDARI POÈTIC- I - Prog. núm. 9-2017

ABCEDARI POÈTIC
CALAFELL RÀDIO


Selecció i veu: Maica Duaigües
Control tècnic i edició: Kelly Kimberly

Programa núm. 9
Contingut:
Jordi Ibáñez Fanés
Josep Iglèsias i Guizard - "El poeta de la Segarra"
Víctor Iranzo i Simón
Ibn Arabi
Juana de Ibarbourou
Francisco de Asis de Icaza
Juan de Iriarte
Ida Vitale
Idea Vilariño
Cançó: Felicitá - interprets: Al Bano i Romina Power

Complements:
Idea Vilariño




Ibn Arabi
Juana de Ibarbourou


Ida Vitale





Uns joveníssims Al Bano i Romina Power ens cantan la "Felicita"
i ens retornen a la nostra feliç jovenesa 







dimarts, 3 d’octubre de 2017

Article 374) DEL MAIG FRANCÉS A L'OCTUBRE CATALÀ

Foto: El Periódico
Els historiadors ja poden començar a fer l'esborrany d'una nova pàgina, que, jo penso, es dona la mà amb unes altres manifestacions multitudinàries que ja figuren en la història; aquell maig del 68, que tant va influir en els canvis socials, i que ha esdevingut una icona per l'Europa posterior.

Aquests moviments tan intensos són el signe inequívoc de que la societat està clamant per un canvi profund.

Aquestes manifestacions viscerals, orgàniques, palpitants, no es poden ofegar, no es poden ignorar, no es poden minimitzar, i mai, mai de la vida, no s'han de castigar. Si el poble et parla: escolta'l.

S'ha de parar la oïda, s'ha d'estendre la mà, s'ha d'activar el cervell per comprendre, cercar solucions creatives, no tenir por al canvi, perquè els canvis arriben sempre, vulguem o no, i és millor participar, reconduir, pactar.

Cal que digui que ens hem d'agermanar més que mai?, cal que digui que hem de refusar absolutament tota violència, ja sigui de paraula o d'obra?, cal que digui que hem de desterrar dels cors qualsevol espurna d'odi?

I tot i que ho fem així, som conscients que aquests entrebancs els trobarem en el camí. La consigna és: Superar-los amb esperança, seny i bona voluntat.

Us deixo amb dues cançons que ens ajudaran a fer el camí amb alegria.

Del disc Els miralls de Dylan, Els temps estan canviant:  https://www.youtube.com/watch?v=i-XGCFqxidY



I aquesta preciosa cançó de Lluïs Llac, que avui ens interpreten, i, molt bé: Noelia i Juanjo - Que tinguem sort:  https://www.youtube.com/watch?v=DbM6mA8Wadc




dilluns, 25 de setembre de 2017

Article 373) ABECEDARI POÈTIC H, programa núm. 8



ABECEDARI POÈTIC

                     Calafell Ràdio



             Programa núm. 8

                         H



            
Poetes:
            Carles Hac Mor
            Joaquim Horta 
            Vicente Huidobro
            José Hierro
                    Miguel Hernández
                                 Ted Hughes
                                 Friedrich Hölderlin

Cançó:  Res ha mort, canta Maria Pilar

            
             
         Complements:


Carles Hac Mor
Joaquím Horta
Miguel Hernández
  
Vicente Huidobro
José Hierro

Friedrich Hölderlin
Ted Hughes
Música:  Escolteu una altra preciosa cançó que canta, amb la seva magnífica veu, Maria Pilar:

https://www.youtube.com/watch?v=-Qe_eli26Jo


           
                   



dijous, 21 de setembre de 2017

Article 372) ABECEDARI POÈTIC - G - Programa núm. 7



ABECEDARI POÈTIC
        CALAFELL RÀDIO

            Programa núm. 7

                15-01-2017

                         G


Escolteu el programa:
https://enacast.com/calafellradio/#/programs/saraudepoesia/calafellradio_podcast_11044


Contingut:

FEDERICO GARCÍA LORCA
ANTONIO GAMONEDA
VALENTÍ GÓMEZ I OLIVER
JOSÉ MARIA GABRIEL Y GALÁN
VENTURA GASSOL
ÀNGEL GUIMERÀ


Cançó: Il n'y a pas d'amour heureux
Canta: Georges Brassens







Complements:



Federico García Lorca

Antonio Gamoneda

Valentí Gómez i Oliver
Ventura Gassol
Àngel Guimerà


Georges Brassens


Escolteu Georges Brassens interpretant Le métèque

https://www.youtube.com/watch?v=MV8fGf-N06A





diumenge, 20 d’agost de 2017

Article 371) M'AGRADA LA COPLA

La copla o cançó andalusa, és un gènere musical molt jove, encara no té cent anys, va nàixer a les primeries dels anys vint, i es va fer molt popular en els anys quaranta. Les seves lletres són sovint poemes de grans poetes, i les melodies són, igualment, inspirades i emotives. Els temes expliquen històries dramàtiques, sempre de sentiments i passions, provocant una veritable catarsi en l'oient, i en l'intèrpret que la transmet amb convicció.

Si parlo avui de la copla, és perquè ens acaba de deixar una de les seves intèrprets més qualificades, encara que no la més popular, si més no a Espanya, és possible que a l'Argentina fos més coneguda i valorada com a cantant, aquí el seu paper quedava més difuminat per la seva vessant d'actriu de teatre.
NATI MISTRAL, nascuda a Madrid el 13 de desembre de 1928.  
La seva dicció era perfecta, ja cantés en castellà-madrileny o en castellà-andalús.  

És destacable la magnífica rapsoda que va ser, fent veritables creacions d'alguns poemes, com és el cas de LA PROFECIA de Rafael de León.

Admirable la memòria que tenia per les lletres, en les entrevistes que li feien a la televisió, per poc que la deixessin, sempre regalava la recitació d'algun poema  si li semblava que venia a to amb el tema que es tractava.

Bona amiga de Terenci Moix,  gran afeccionat a la copla, déia d'ell que era,  la magnitud del talento.

Es va casar amb l'empresari gironí Joaquím Vila Puig l'any 1959, de qui va enviudar el 2014.

i com canta, fent de chulapa madrilenya, ROSA DE MADRID:
 https://www.youtube.com/watch?v=5tHyzgV8xZo




AMAR, AMANDO, (la cançó està inspirada en un poema atribuït a Leonor de Aquitània)

https://www.youtube.com/watch?v=XZrQf9Sozhg





Qué doloroso es amar...

¡Qué doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Si es doloroso saber,
que va marchando la vida
como una mujer querida,
que jamás ha de volver.

Si es doloroso ignorar,
donde vamos a morir;
¡más doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Triste es ver que la mirada,
hacia el sol levanta el ciego;
y el sol la envuelve en su fuego
y el ciego no siente nada.

Ver su mirada tranquila,
a la luz indiferente
y saber que eternamente,
la noche va en su pupila
bajo el dosel de su frente.

Pero si es triste mirar
y la luz no percibir;
¡más doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Conocer que caminamos,
bajo la fuerza del sino;
recorrer nuestro camino
y no saber dónde vamos.

Ser un triste peregrino,
de la vida en los senderos,
no podernos detener,
por ir siempre prisioneros,
del amor o del deber.

Mas si es triste caminar
y no poder descansar
mas que al tiempo de morir;
¡más doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Vivir como yo soñando,
con cosas que nunca vi;
y seguir, seguir andando,
sin saber por qué motivo
ni hasta cuándo.

Tener fantasía y vuelo,
que pongan al cielo escalas
y ver, que nos faltan alas,
que nos remonten al cielo.

Más si es triste no gozar,
lo que podemos soñar;
no hay más amargo dolor,
que ver el alma morir,

prisionera de un amor
y no poderlo decir.


De: Elionor d'Aquitània  (Versió de Joaquín Dicenta Alonso)

divendres, 9 de juny de 2017

Article 370) 6a part HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Els amics

Els amics som totes aquelles persones que vam assistir a la celebració dels 90 anys d'Enrique Badosa, en qualitat de d'amics i d'admiradors de la seva obra, érem el públic que omplia l'Àula-Capella de la Universitat de Barcelona el proppassat 1 de juny, i que ens escampàvem pels claustres en els moments de descans, ja que la festa va tenir una durada de tota una jornada.

És per mi, absolutament impossible parlar de tots els assistents, per la senzilla raó de que no els coneixia tots, ni molt menys, però, tot i així, m'agradarà donar una breu notícia d'aquells dels qui tinc coneixement, i que es dediquin a alguna tasca de tipus intel·lectual i pública. 

En primer lloc citaré al Dr. Joaquín Callabed Carracedo, metge pediatra, membre de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, i autor de diversos llibres i comunicacions. No vaig tenir oportunitat de fer-li cap fotografia, però sé que va ser-hi, perquè vaig poder saludar-lo i parlar-hi una mica. De tota manera en l'enllaç que poso a continuació sí que hi figura una fotografia seva: http://papis.com.ar/?p=650

---------------------------------------------------

De tots els qui citaré a continuació, no hi poso fotografia, perquè tots ells ja hi figuren fotografiats en els primers articles d'aquest reportatge.

Carmen Plaza - Poeta - autora d'un sonet dedicat a Enrique Badosa: 

RETRATO DE ENRIQUE BADOSA  

              “O vivir un poema o escribirlo.
                 Ambas formas de acción son vida y obra”

                 Epigramas confidenciales (Libro I-VIII)
                 Enrique BADOSA
      
Equipado de sueños, soñador,
transido de camino, caminante,
viajero fascinado y fascinante,
de las musas amado y amador.

Por la rima salvado y salvador,
navegado en el ritmo y navegante,
enfermo de belleza, delirante,
de isla en isla voraz descubridor.

Sonrisa perspicaz, porte de rey,
cálida cercanía del hermano,
guardián del arte digno y de su ley,

azote del falsete y verbo vano.
Una mezcla de Fausto y Dorian Grey,
con espada de arcángel en la mano.

                                Carmen Plaza  ©
                                (Del llibre "Cautivas palabras)

----------------------------------------------------------

Josep Antón Vidal - poeta i traductor:

Capvespre

Has esperat, al caient de la tarda,
la simfonia d’un capvespre endolcit,
l’esclat de llum, la plenitud diàfana,
la serenor que precedeix la nit;
has resseguit l’espai amb la mirada,
se t’han perdut els ulls en l’infinit,
i has escoltat l’oreig entre les branques
com el fraseig d’un vers de metre antic…
No hi ha res mes. Aquí el camí s’acaba.
Detura el pas i encalma l’esperit.
Acluca els ulls. Guarda dins teu la tarda,
el cel, la llum, la resplendor subtil
d’aquest ponent que lentament avança
d’un esclat a un no-res. Principi i fi.

                                   Josep A. Vidal    

                   -----------------------------------------------------

Ricardo Fernández - poeta i autor d'un magnífic blog de poesia  La palabra es mágica, d'aquest blog, agafem un poema que va dedicar a Enrique Badosa:

 MAESTRO DE POETAS 

                         Yo no escribo el poema,
                         el poema me escribe. 
                         Epigramas de la Gaya Ciencia (Libro III–IL)
                         Enrique Badosa

Caballero del verso, buen amigo,
tertuliano de pro, de sobremesas
gozando de cultura en que profesas 
la Gaya Ciencia a quien está contigo.
Enrique, hoy habrás sido testigo
de que este Laberinto, filas prietas,
ha entonado en tu honor unas completas
que te hacen vencedor del Minotauro.
Permítenos, por una vez, el lauro
de nombrarte Maestro de Poetas.

Ricardo Fernández Esteban ©

-------------------------------------------------------------------

Pura Salceda -  Poeta



Estoy en esa delgada frontera
cuando las manos dibujan
gemidos en el aire
y las palabras que no te digo
se ahogan en las sombras del verano.

Camino hacia ese dulce precipicio
al que me doy
cayendo entre tus dedos y mis sueños
con todos los sentidos al vuelo,
esperándote.

Versos de perra negra
Pura Salceda 


--------------------------------------------------------------

Felipe Sérvulo -  Poeta



Al despertar esta mañana,
perdí las vocales de tu nombre.

Intenté pronunciarte
con otros objetos
personales e íntimos,
pero los labios se deprimían
en clamorosa derrota.

Más tarde lo intenté
con tus autores favoritos:
Federico, Antonio, Claudio...

Y realicé preces en latín,
sin nada que perder,
al fin y al cabo.

Qué hacer, sino dar tiempo
a que la tarde vuelva
y reconocerte en ella.

La niña de la colina. Felipe Sérvulo.

-------------------------------------------------------------

I, ara sí, ara dono per finalitzada aquesta crònica, de la feliç jornada que vam viure i compartir, a la vora dels 90 anys del poeta i l'amic ENRIQUE BADOSA, per molts anys a tots!

=================================================================





dijous, 8 de juny de 2017

Article 369) 5a part HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Continuació de: Qui era a la taula

Homenatge a Enrique Badosa

Continuem donant notícia dels poetes, professors, traductors... que van participar en la taula, per fer homenatge als 90 anys d'Enrique Badosa.






Manuel Valdés - Catedràtic de Psiquiatria i escriptor - enllaç a la notícia del "Premio Staccato de ensayo en Psiquiatría" per la seva obra "La arquitrectura de la pasiquiatría"
Algunes de les frases de Manuel Valdés el dia de l'homenatge:
  • "Hay que tener muchísimo cuidado con lo que se dice, porquè las palabras las carga el diablo"
  • "Algo tiene la palabra escrita u oral, que hace que el cerebro se convulsione"

--------------------------------------------------------

Marcel Ortin - Professor de la UPF  -  Us poso l'enllaç a un video en el que Marcel Ortin recita "Honor de cavalleria" de Josep Carner: http://www.vilaweb.tv/marcel-ortin-recita-honor-de-cavalleria-de-josep-carner
Haig de confessar que jo no he pogut obrir-lo, però, pot ser un problema del meu ordinador, així que m'he quedat amb les ganes d'escoltar-lo. Si vosaltres ho aconseguiu, ja m'ho direu.

----------------------------------------------------------

Luisa Cotoner Cerdò - Exprofessora emèrita de la UVic-UCC - Poso l'enllaç a un article de Luisa Cotoner:  http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/265/jose-agustin-goytisolo.html
Pel que fa al parlament de l'homenatge, algunes de les frases de Luisa Cotoner:
  • Lo que importa, es la correspondencia entre la obra y su traducción.
  • Cuando cae en las redes de un hermoso poema, Enrique, es un gran pecador.
  • La piedra de toque de una gran poesía, es su traductibilidad
  • La simbología es esencial en la poesía de Foix.
---------------------------------------------------------------

Jaume Pórtulas - Catedràtic de Filologia grega de la UB.  Poso un enllaç a l'entrevista de La Vanguardia, a Jaume Pórtulas:
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120604/54302684184/jaume-portulas-los-sabios-arcaicos-griegos-ensenaban-como-vivir.html

------------------------------------------------------------------

Joan Sellent -  Traductor. En aquest enllaç, trobareu notícia i vídeos, referits a Joan Sallent i a la seva , molt valorada, traducció al català,de Shakespeare:  Shttp://www.nuvol.com/noticies/el-shakespeare-del-sellent-a-tv3/

--------------------------------------------------------------------

Margarida Trías -   Traductora , directora de la Fundació Foix, Editora... En  l'enllaç que posem a continuació, trobareu un comentari sobre Margarda Trías i la cuidada edició que ha fet del llibre "Amb mots de ben copsar":  http://cat.elpais.com/cat/2015/01/30/actualidad/1422654001_335572.html

---------------------------------------------------------------------

Antonio Piedra -  Director de la Fundación Jorge Guillen, i poeta, aquí tenim un dels seus poemes

                                           VOLVER A VER

                                   También Ovidio, en el Ponto Euxino,
                                   calmó las bullas con granizo
                                   y, cuando los ardores fueron mármol,
                                   una tristeza dorada dio nombre
                                   a cada esquina de la dulce Roma.
                                   Todo destierro es eso:
                                   atraco de melancolía,
                                   una exclusión gratuita,
                                   y una pregunta por el cielo:
                                   ¿éste será el mismo que poseía?
                                   El mismo, el mismo que el acerolo
                                   de los sueños ordinarios.

                                                                  Antonio Piedra
                                                                       (De Edades de la sonante espuma)

----------------------------------------------------------

Joaquín Marco -   Poeta i assagista, a continuació un poema seu:


El origen, se dice, fue el big bang,
la gran explosión, nacimiento del caos
y desde el caos, la vida. Seremos algún día
polvo estelar, tal vez brillo, hielo o fuego,
resplandor que nadie contemplará. Retornaremos
desde un agujero negro al caos o a la nada.

La vida no deja de ser una circunstancia
intrascendente, un azar, el juego,
un viento sonoro que nos lleva. Aprovechar la lava
que brota incandescente es el recurso
al que algunos han llamado amor
y le dieron tu nombre.

Variaciones sobre un mismo paisaje (2012). Joaquín Marco 

------------------------------------------------------------------

José Florencio Martínez -  Poeta - 


 ...um loquimur, fugerit invida aetas: Carpe diem,quam minimum credula postero.
                                                                        (Horacio, Carmina, I, 11, 7-8)
Echo en falta tu verbo y tus palabras,
Enrique, con frecuencia. Te echo en falta.
Porque en tu poesía siempre es vísperas
y en ella está la luz que falta al día. 

Caminar entre versos, entre amigos,
barajar la verdad de las palabras,
la magia y maravilla de su lámpara
es tu andadura a la intemperie libre.

Tu consejo es preludio generoso,
batea experta de buscar pepitas
de oro de poesía en el río del tiempo,
consciente de que el oro está en la búsqueda.

Cuánto nos ha enseñado Marco Aurelio:
“Embarcaste, navegaste, arribaste:
desembarca”. Cuánto tus epigramas.
Cuánto Grecia paseando por tus versos.

Cuánto los derroteros de tus mares,
tus ínsulas extrañas, barloventos,
tus canciones, tus silvas, tus baladas…,
que no…, que no daremos a las llamas.

Antes las pasaremos una y otra
vez por el corazón según el étimo
de la palabra recordar y haremos
pan de amistad y rumia de silencio.

Le pondremos tu nombre a alguna ola
y cuando caminemos por la playa
en su manual de espuma aprenderemos
versos, brisas, retornos, singladuras…

Le pondremos tu nombre a una sonrisa,
a una rosa, a un jardín, a un bibelot,
a un pájaro sin dueño, a una lluviosa
tarde de otoño en nuestra biblioteca.

Y cuando el horizonte nos rehúya
(como hace siempre) habremos comprendido
que el mar es una lágrima y que un poeta
puede meter la luna en un capazo.

Gracias por darte, poeta, en tus renglones.
Gracias por tu amistad y por tus versos.
Gracias por la acogida generosa
que haces a los poetas cervatillos.

Y gracias, finalmente, por no darnos
explicaciones de tu bilingüismo:
porque la libertad, como bien dices,
se explica por sí misma o no se explica.

Ágape de amistad es esta noche,
simposio de escandir versos y rosas
en tu homenaje, en tu horaciana copa.
Brindo por ti, poeta, y por nosotros.

José Florencio Martínez ©

-------------------------------------------------------

Entre aquest article i l'anterior; 368, ja coneixeu a tots els membres de la taula.
Vol dir això que ja s'ha acabat la crònica de l'homenatge? No!, encara no...

dimecres, 7 de juny de 2017

Article 368) 4a part - HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Qui era qui a la taula

Margarida Trías amb Enrique Badosa
(foto d'arxiu pnll)
L'homenatge de dijous  1 de juny 2017,  a Enrique Badosa, va ser organitzat per Margarida Trías, traductora, i ànima, imparable, de la Fundació J.V. Foix.

Coneguem als intel·lectuals que van intervenir en l'acte. Està bé reconèixer els seus rostres, però, encara més interessant, és conèixer el seu pensament, les seves paraules, la seva obra. Per això, a més de les fotografies de l'acte, que ja figuren en l'article 365, he buscat altres fotografies complementàries, per internet, i, també, algun dels seus poemes, escrits, o treballs, a la fi d'obtenir  un perfil més ampli dels convidats a participar en aquest homenatge.

Començarem pel presentador, Adolfo Sotelo, en l'adreça que posem a continuació, podem enllaçar amb l'entrevista que tv2 va fer a Adolfo Sotelo, el 19-03-2014:


http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/paratodosla2-entrev-adolfosotelo-20140319-1130/2456126/

-------------------------------------------------------------------------------

 A continuació, recordem un poema de Joan Margarit:

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

Hem aturat el cotxe
vora un mur de xiprers.
Fa trenta anys que vivim junts.
Jo era un jove inexpert i tu una noia
desemparada i càlida.
L’ombra de l’última oportunitat
està ocultant la lluna.
Sóc un vell inexpert.
I tu una dona gran desemparada.
                               Joan Margarit


---------------------------------------------------------------------

De Francesc Parcerisas; un poema. 
Com que jo no sabia el que volia dir la paraula "torsimany", he mirat la Wikipèdia, i em diu això:
"Un torsimany era un traductor que servia d'intermediari entre persones de llengües diferents". 
Llegim ara el poema:

Torsimany

Duus fins a l’hort ufanós
la roca dura que va ser fonament,
i ens tries mots que foren
aixopluc d’una altra llengua.
Que l’ombra ens sigui ombra,
i sigui tensa la llum obstinada
que és la nostra.  Mires
com cada bri de fang humil
és pastat lentament de nou
i ens fa designi els uns dels altres.
Així aprens a créixer,
del tu al jo, i a sostenir,
–tronc verd que es vincla—
la raó compartida,
la llengua que ens és una.
                        Francesc Parcerisas

---------------------------------------------------------

Ramón Andrés, poeta y assagista:

Eso es el hombre todo

Cada giro del mundo es un olvido,
una piedra arrojada hasta alcanzarnos.
No talaré ni un árbol para el fuego,
la plenitud del tordo me guarece,
los deltas escarchados por las grullas,
su vuelo de alfiler fijando estepas,
con estrellas que caen del pasado
porque ya no hacen pie en el universo.
Vendrá de otro poema el mediodía,
el reguero de sangre contra el muro
de alguna res caliente de abundancia,
la osamenta de casas que se curten
sobre el cuero tendido en los umbrales.
Cada giro del mundo es un olvido,
conozco la inquietud del ruiseñor
mejor que las ventanas de mi alcoba,
y aunque vivo en suburbios de humo fósil,
lejano del que afirma y tiene patria,
nadie sabe que cubre mi ciudad,
al tacto de la tarde, un papel biblia
donde no hay profecías ni expulsados.
                                          Ramón Andrés
....................................................


Laureano Bonet, professor emèrit de la UB. - Posem el fragment de la resenya, d'un seu escrit publicat per Edicions 62 el 1994.
   
"Laureano Bonet. El jardín quebrado. 
La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo. Barcelona, Ediciones 62, 1994, 364 pp.
En este estudio, tan interesante como profundo, el profesor
Laureano Bonet desarrolla un atento análisis del mundo intelectual
barcelonés de mediados de siglo. No obstante, el análisis no se limita
únicamente a la llamada «Escuela de Barcelona», sino que
amplía su marco para abarcar las circunstancias que rodearon el
nacimiento y existencia de dicho núcleo intelectual. Así, la obra
ahonda en los aspectos sociales, políticos y culturales de la España
del momento. Según Bonet, a partir de los años cuarenta comenzarían
a gestarse las bases sobre las que se asentaría luego esta
nueva generación de intelectuales, de la que formarían parte importantes
autores como José María Castellet, Jaime Gil de Biedma
o los hermanos Ferrater, entre otros. Estos autores, fuertemente
condicionados por el contexto social, desarrollarán una literatura
muy cercana a su realidad, tendencia que recibiría el nombre de
«realismo social». A este respecto habría de resultar clave la existencia
de numerosas revistas de índole literaria, como Laye, Revista,
Papeles de Son Armadáns, Ateneo, o Índice, donde fueron apareciendo
artículos y poemas firmados por los diferentes miembros del
grupo. Tanto el hecho de colaborar en revistas animadas por un
espíritu similar como la incipiente existencia de una conciencia de
grupo, serán factores básicos de cohesión entre ellos, que jugarán
un papel decisivo en la conformación de la Escuela de Barcelona

como grupo literario efectivo."

----------------------------------------
José Corredor-Matheos - Poeta i traductor -  Recomano no deixar de llegir l'entrevista que Corredor-Matheos li va fer a Entique Badosa, i que m'agradaria reproduir, però no ho faig per no incórrer en alguna incorrecció legal, no bostant això, poso l'enllaç: https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=6&ved=0ahUKEwjrz-mXkqvUAhWQaVAKHYVVDxgQFghJMAU&url=http%3A%2F%2Fwww.prometeodigital.org%2FDescarga%2FFONDO_DOCUMENTAL%2FFDP318_CORREDORM_BADOSA.doc&usg=AFQjCNFQ30M8Hm1DPQ8Z0lttnyLy-Rcmqw&sig2=qxIRmz0v2FuB3XwTXb3tlA

--------------------------------

De Maria Payeras, catedrática de Literatura Espanyola en la UIB, el material que us poso, és de primera mà. Quan Maria Payeras va intervenir, jo ja havia fet totes les fotos possibles des del meu seient, així que vaig continuar escoltant la ponència, substituint la màquina fotogràfica per llapis i paper, de manera que vaig anotar 
moltes de les seves frases relatives a Enrique Badosa, aquí van algunes. Maria Payeras, analitza el contingut de la poesia d'Enrique Badosa

  • Amor intenso y correspondido
  • Experiencia cotidiana de la vida en pareja
  • La fe
  • Poemas de autoindagación
  • Reflexivo
  • Soledad, vida y muerte
  • Erotismo - diálogo con la persona amada
  • Siempre con un punto de contención
  • Realidad social contemporánea
  • No llega a integrarse en la Escuela de Barcelona por su independencia.
  • En ningún caso se acercó a la filosofía marxista.
  • Su vertiente es objetiva.
  • Muy a menudo, intenciones satíricas.
  • Confrontación entre el lenguaje degradado y el lenguaje puro de la poesía.
  • Se vale de la ironía y la sátira.
  • Observación del entorno natural
  • Favorece el viaje interior
  • Es un viajero recurrente en su poesía.
  • Viaja a las fuentes de su formación clásica.
  • Voluntad de ssuperación humana.
  • Fuerte arraigo religioso.
  • Diálogo sereno con Dios.
  • Explorar el misterio de la existencia.
  • Creyente, solitario, amante; se alternan.
  • Máscaras sucesivas bajo las que el hombre se esconde.

(són frases extretes de la ponència de Maria Payeras sobre la poesia d'Enrique Badosa, en l'homenatge a Badosa, tributat, l'1 de juny de 2017)

                                           ---------------------------------

Josep Mengual Català; Tècnic editorial -  En aquest enllaç trobareu una entrevista feta a Josep Mengual:  http://elasombrario.com/josep-mengual-la-historia-de-amor-de-la-edicion-de-libros-en-espana/


----------------------------------------------------------

Manuel Llanas -   professor de la UVic - Manuel Llanas, ha parlat en la seva ponència, de l'activitat editorial d'Enrique Badosa. Una dada interessant que ens dona, es que Enrique Badosa, va aconseguir que paguessin, als autors, una quantitat a compte, a la sortida del llibre.   
Enllaçem també un article de Manuel Llanas

.........................................

En aquest punt de les ponències, vam plegar per anar a dinar. 
Jo també tanco aquí aquesta 4a entrega, i demà continuarem.
........................................

Els rostres dels qui hem parlat- I també els rostres dels qui parlarem demà (o demà passat):

Adolfo Sotelo, degà de la
Facultat de Filologia
 va obrir l'alcte
Francesc Parcerisas va preseentar i moderar l'acte

Ramón Andrés
Joan Margarit

                   
María Payeras
José Corredor-Matheos

Jaume Pórtulas
Josep Mengual Català
  (Fotografía propiedad de Carla Mengual Reig)

Marcel Ortrin
Luisa Cotoner Cerdà, responent a una entrevista
 en un congrés de Polònia, juntament amb Carme Riera 
Laureano Bonet
Joan Sellent
Antonio Piedra
Joaquím Marco
José Florencio Martínez

Manuel Llanas
Manuel Valdés






,