Al igual que molts de vosaltres, jo també tinc una agenda, i la utilitzo per les funcions elementals que tenen les agendes, però també per algunes altres coses.
Una d'aquestes funcions, adicionals, que li dono, és anotar tots els anys, aquelles paraules que em sorprenen per la seva constant repetició, en els mitjans, i, si apareixen en els mitjans, aviat apareixen també en les converses habituals del carrer, o de qualsevol lloc on s'enceti una conversa.¿O... és a l'inrevés?
No sé quin és l'ordre d'aparició d'aquestes paraules -o expressions- però el cert, és que, de sobte, tothom empra la mateixa expressió!
No tenen perquè ser paraules noves, no, a vegades son frases de tota la vida, però s'adapten a sentits nous, o es combinen d'una altra manera, i es van repetint fins l'avorriment, monopolitzant i unificant els discursos.
Així de memòria, puc recordar des de l'aparició d'aquell: TIO / TIA, per parlar-li a qualsevol col·lega, o per designar a qualsevol persona. Aquell nomenament va fer fortuna, i, tot i que ha decaigut una mica el seu us, encara se'n sent de tant en tant.
Puc seguir recordant quan va sortir la moda de dir: Hi ha psicosi de crisi, hi ha psicosi de por, hi ha psicosi de violència, hi ha psicosi de... podia haver-hi psicosi de qualsevol cosa, com les croquetes.
Aquesta utilització de la paraula, escandalitzava al meu professor de psiquiatria, que considerava una frivolitat utilitzar el nom d'una malaltia mental tan seriosa, per referir-se a inquietuds que no tenien res a veure amb la dita malaltia.
Seguint rebobinant, trobarem l'aparició de: A nivell de...; a nivell d'amics, a nivell de conversa, a nivell de teatre... Quan, fins l'aparició d'aquesta incorrecció, solament s'aplicava "a nivell" quan es parlava de graus: nivell del mar, nivell de vida, nivell d'estudis...
Recordo que, amb els meus amics, ens enfotiem d'aquesta moda, i, si quedavem per fer una calçotada, déiem: "farem una trobada a nivell de calçots".
Passà el temps, i noves modes sorgiren en el llenguatge, una d'elles, va ser també sonada: No t'ho perdis, quan algú començava a explicar-te alguna cosa, als pocs moments, afegia: no t'ho perdis, el Paco i l'Anna, han trencat, o bé: ahir -no t'ho perdis- em vaig deixar la cartera a casa, i després no podia pagar el dinar, però,- no t'ho perdis- , va aparèixer el Santi i em va convidar.
Així anava la cosa, no ens podíem perdre res!, quan, fins aleshores, aquesta expressió, només s'utilitzava per les pel·lícules, obres de teatre, o similars: És una obra fantàstica, no te la perdis. I aquesta utilització era molt enraonada; una pel·lícula, una exposició, una obra de teatre, estaven en cartell breus dies; si no hi anaves a temps, t'ho podies perdre, però... a qui li importa perdre's o no perdre's les xafarderies que t'explica algú?
Aquest any 2017, he notat un sensible increment del qualificatiu BRUTAL, jo tenia clar que, a algú, podien donar-li una surra brutal, que es podia tenir un comportament brutal, que la violència podia ser brutal..., però el dia que algú em va dir que duia un jersei brutal, el primer que vaig fer és examinar si tenia alguna taca, ara ja m'he acostumat a sentir dir que algú ha fet un dinar brutal, que la seva novia es brutal, o que fa un dia brutal.
Si, senyors, tenim a sobre un any brutal, ho veig venir; hi ha psicosi de BRUTAL, et trobaràs el BRUTAL fins a la sopa, (t'ho dic a nivell de blog); no t'ho perdis, tia! (o tio)