traductor

divendres, 24 de febrer del 2017

Article 360) ABECEDARI POÈTIC - F - Programa núm. 6

ABECEDARI POÈTIC  
Calafell Ràdio

Programa núm. 6

20-11-2016    






Escolteu el programa:
https://enacast.com/calafellradio/#/programs/saraudepoesia/calafellradio_podcast_10646




Contingut:

FELIU FORMOSA
JOSEP VICENS FOIX
CELEDONI FONOLL
JOAN FUSTER
MANEL FORCANO
ASSUMPCIÓ FORCADA
GABRIEL FERRATER
FERNANDO FERNAN GÓMEZ
LEANDRO FERNÁNDEZ DE MORATÍN
GLORIA FUERTES
LUÍS FELIPE VIVANCOS


Cançó: CELEDONI FONOLL,  Cançó de pluja, poema de Josep Maria de Sagarra, música: Celedoni Fonoll

_______________________________
Assumpció Forcada en una de les seves
nombroses actuacions
Lluer


Complements:

Ureneta

                 
Passarell



                      fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff


dimecres, 22 de febrer del 2017

ARTICLE 359) 2017; un any BRUTAL!

Al igual que molts de vosaltres, jo també tinc una agenda, i la utilitzo per les funcions elementals que tenen les agendes, però també per algunes altres coses. 

Una d'aquestes funcions, adicionals, que li dono, és anotar tots els anys, aquelles paraules que em sorprenen per la seva constant repetició, en els mitjans, i, si apareixen en els mitjans, aviat apareixen també en les converses habituals del carrer, o de qualsevol lloc on s'enceti una conversa.¿O... és a l'inrevés?

No sé quin és l'ordre d'aparició d'aquestes paraules -o expressions- però el cert, és que, de sobte, tothom empra la mateixa expressió!

No tenen perquè ser paraules noves, no,  a vegades son frases de tota la vida, però s'adapten a sentits nous, o es combinen d'una altra manera, i es van repetint fins l'avorriment, monopolitzant i unificant els discursos.

Així de memòria, puc recordar des de l'aparició d'aquell:  TIO / TIA, per parlar-li a qualsevol col·lega, o per designar a qualsevol persona. Aquell nomenament va fer fortuna, i, tot i que ha decaigut una mica el seu us, encara se'n sent de tant en tant. 

Puc seguir recordant quan va sortir la moda de dir: Hi ha psicosi de crisi, hi ha psicosi de por, hi ha psicosi de violència, hi ha psicosi de... podia haver-hi psicosi de qualsevol cosa, com les croquetes. 
Aquesta utilització de la paraula, escandalitzava al meu professor de psiquiatria, que considerava una frivolitat utilitzar el nom d'una malaltia mental tan seriosa, per referir-se a inquietuds que no tenien res a veure amb la dita malaltia.

Seguint rebobinant, trobarem l'aparició de:  A nivell de...; a nivell d'amics, a nivell de conversa, a nivell de teatre...   Quan, fins l'aparició d'aquesta incorrecció, solament s'aplicava "a nivell" quan es parlava de graus: nivell del mar, nivell de vida, nivell d'estudis...
Recordo que, amb els meus amics, ens enfotiem d'aquesta moda, i, si quedavem per fer una calçotada, déiem: "farem una trobada a nivell de calçots".

Passà el temps, i noves modes sorgiren en el llenguatge, una d'elles, va ser també sonada: No t'ho perdis, quan algú començava a explicar-te alguna cosa, als pocs moments, afegia: no t'ho perdis, el Paco i l'Anna, han trencat, o bé: ahir -no t'ho perdis- em vaig deixar la cartera a casa, i després no podia pagar el dinar, però,- no t'ho perdis- , va aparèixer el Santi i em va convidar.
Així anava la cosa, no ens podíem perdre res!, quan, fins aleshores, aquesta expressió, només s'utilitzava per les pel·lícules, obres de teatre, o similars: És una obra fantàstica, no te la perdis. I aquesta utilització era molt enraonada; una pel·lícula, una exposició, una obra de teatre, estaven en cartell breus dies; si no hi anaves a temps, t'ho podies perdre, però... a qui li importa perdre's o no perdre's les xafarderies que t'explica algú?

Aquest any 2017, he notat un sensible increment del qualificatiu BRUTAL, jo tenia clar que, a algú, podien donar-li una surra brutal, que es podia tenir un comportament brutal, que la violència podia ser brutal..., però el dia que algú em va dir que duia un jersei brutal, el primer que vaig fer és examinar si tenia alguna taca, ara ja m'he acostumat a sentir dir que algú ha fet un dinar brutal, que la seva novia es brutal, o que fa un dia brutal.

Si, senyors, tenim a sobre un any brutal, ho veig venir; hi ha psicosi de BRUTAL, et trobaràs el BRUTAL fins a la sopa, (t'ho dic a nivell de blog); no t'ho perdis, tia!  (o tio)



Article 358) ABECEDARI POÈTIC - Programa núm. 5



ABECEDARI POÈTIC   -  Calafell Ràdio
Programa núm. 5

13-11-2016


Contingut:

CONCHA ESPINA
JOSEP MARIA ESPINÀS
JOSÉ DE ESPRONCEDA
JUAN DEL ENCINA
PAUL ÉLUARD
JOAN ELIAS ADELL

Cançó: Canta RAIMON, He mirat aquesta terra, lletra Salvador Espriu, música RAIMON.

_________________________________

Complements:


Nota: Joan-Elias Adell, sens ha colat en la lletra E, per això de Elias, però Elias, és el seu nom compost, per tant havia d'estar a la A, però, tota vegada que en el programa de la A no va sortir, donem per bo tenir-lo avui a la E. Aquestes coses passen a vegades...

José de Espronceda

Paul Éluard





Concha Espina, foto de 1912

Juan del Encina

Joan-Elias Adell

     Josep Maria Espinàs


eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee




  






  






dimarts, 21 de febrer del 2017

Article 357) ABECEDARI POÈTIC, programa núm. 4

                       ABECEDARI POÈTIC
                    Calafell Ràdio
                   Programa núm. 4


                            30-10-2016                                                       


                                                   
Escolteu la lectura: https://enacast.com/calafellradio/#/programs/saraudepoesia/calafellradio_podcast_10436

Contingut:

CARLES DUARTE I MONTSERRAT
RUBÉN DARÍO
BOB DYLAN
EMILY DICKINSON
RAMON DACHS
MIQUEL DESCLOT
ANNA DODAS
GERARDO DIEGO

Cançó: Canta: GLÒRIA, El dia que el vaixell vindrà, de Bob Dylan.

_________________________________________________________________

Complements:

Poema de Carles Duarte:

           XXIV
"Com coneixem Déu? com un principi que plana
plana damunt de la natura intel·ligible i de l'ésser real."
                                                           Plotí, Ennèades, I.1.8
                                                                       

Conec Déu en la por i en l'oblit,
en el buit solitari de l'odi,
en el gest dolorós del ponent,
en la mà que s'arrapa a la pluja.

Conec Déu en l'onada que esquinça,
en l'impuls del desig i en els cims desolats,
en la pell, sense temps, de la tarda.

Conec Déu en la nit i el silenci,
quan la Terra es clivella,
en l'esclat d'aquell astre llunyà
que ara es fon en el buit.

Conec Déu en uns ulls que agonitzen,
en l'instant de trencar-se el vell fil invisible.

Conec Déu en els límits del blau.

                                        Carles Duarte - EL SILENCI - La Magrana - 2001

____________________________________________

Escoltem a GLÒRIA, en una bella cançó: EL REI JOAN PRIMER DE CATALUNYA; música d'Antoni Ros Marbà i lletra de Jaume Picas.

https://www.youtube.com/watch?v=rAPCJkACDW0



abcabcabcabcabcabcabcabcabc








dilluns, 20 de febrer del 2017

Article 356) ABECEDARI POÈTIC, programa núm. 3

ABECEDARI POÈTIC
Calafell Ràdio
programa núm. 3

23-10-2016


Contingut:

JOSEP COLET I GIRALT
MIGUEL DE CERVANTES
LOLA CASAS
CALDERÓN DE LA BARCA
JOSEP CARNER
LUÍS CERNUDA
XAVIER CASP
RAMÓN DE CAMPOAMOR
MIQUEL COSTA I LLOBERA
ROSALÍA DE CASTRO
FÈLIX CUCURULL

Música:
 PALS, poema de Josep Colet i Giralt, música de Mercè Torrents, veu Núria Batlle

----------------------------------------------------------------------------------------------


Complements:


Preciosa, personatge literari de  Cervantes
(RIKI BLANCO) 20 Minutos
------------------------------------------------------------

Un poema de JOSEP COLET i GIRALT:    

PENSAMENTS CALLATS

Quants pensaments callats que portem dins,
i no sabem per què no es fan paraula!
Potser ens fa por trescar pels seus camins
i no els gosem posar sobre la taula.

Mes, ells van fent-se un nus a dintre nostre,
i ens sembla que són l'esca del pecat,
o bé, qui sap?, si closos com fa l'ostra,
acaben fent-se perla de quirat.

I tot i ben endins de la persona,
ocults a la mirada de l'entorn,
els pensaments, com roca contra l'ona,
callats, ens porten lluny, sense retorn.

Llavors, tothom es creu que t'han entès,
mentre tu et vius ben mut dins un no-res!

                                        Josep Colet i Giralt
                              del llibre: Penso que penso - Ed. Compte d'Aure - 2014


cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc