traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dimecres, 22 de febrer de 2017

ARTICLE 359) 2017; un any BRUTAL!

Al igual que molts de vosaltres, jo també tinc una agenda, i la utilitzo per les funcions elementals que tenen les agendes, però també per algunes altres coses. 

Una d'aquestes funcions, addicionals, que li dono, és anotar tots els anys, aquelles paraules que em sorprenen per la seva constant repetició, en els mitjans, i, si apareixen en els mitjans, aviat apareixen també en les converses habituals del carrer, o de qualsevol lloc on s'enceti una conversa.¿O... és a l'inrevés?

No sé quin és l'ordre d'aparició d'aquestes paraules -o expressions- però el cert, és que, de sobte, tothom empra la mateixa expressió!

No tenen perquè ser paraules noves, no,  a vegades son frases de tota la vida, però s'adapten a sentits nous, o es combinen d'una altra manera, i es van repetint fins l'avorriment, monopolitzant i unificant els discursos.

Així de memòria, puc recordar des de l'aparició d'aquell:  TIO / TIA, per parlar-li a qualsevol col·lega, o per designar a qualsevol persona. Aquell nomenament va fer fortuna, i, tot i que ha decaigut una mica el seu us, encara se'n sent de tant en tant. 

Puc seguir recordant quan va sortir la moda de dir: Hi ha psicosi de crisi, hi ha psicosi de por, hi ha psicosi de violència, hi ha psicosi de... podia haver-hi psicosi de qualsevol cosa, com les croquetes. 
Aquesta utilització de la paraula, escandalitzava al meu professor de psiquiatria, que considerava una frivolitat utilitzar el nom d'una malaltia mental tan seriosa, per referir-se a inquietuds que no tenien res a veure amb la dita malaltia.

Seguint rebobinant, trobarem l'aparició de:  A nivell de...; a nivell d'amics, a nivell de conversa, a nivell de teatre...   Quan, fins l'aparició d'aquesta incorrecció, solament s'aplicava "a nivell" quan es parlava de graus: nivell del mar, nivell de vida, nivell d'estudis...
Recordo que, amb els meus amics, ens enfotiem d'aquesta moda, i, si quedavem per fer una calçotada, déiem: "farem una trobada a nivell de calçots".

Passà el temps, i noves modes sorgiren en el llenguatge, una d'elles, va ser també sonada: No t'ho perdis, quan algú començava a explicar-te alguna cosa, als pocs moments, afegia: no t'ho perdis, el Paco i l'Anna, han trencat, o bé: ahir -no t'ho perdis- em vaig deixar la cartera a casa, i després no podia pagar el dinar, però,- no t'ho perdis- , va aparèixer el Santi i em va convidar.
Així anava la cosa, no ens podíem perdre res!, quan, fins aleshores, aquesta expressió, només s'utilitzava per les pel·lícules, obres de teatre, o similars: És una obra fantàstica, no te la perdis. I aquesta utilització era molt enraonada; una pel·lícula, una exposició, una obra de teatre, estaven en cartell breus dies; si no hi anaves a temps, t'ho podies perdre, però... a qui li importa perdre's o no perdre's les xafarderies que t'explica algú?

Aquest any 2017, he notat un sensible increment del qualificatiu BRUTAL, jo tenia clar que, a algú, podien donar-li una surra brutal, que es podia tenir un comportament brutal, que la violència podia ser brutal..., però el dia que algú em va dir que duia un jersei brutal, el primer que vaig fer és examinar si tenia alguna taca, ara ja m'he acostumat a sentir dir que algú ha fet un dinar brutal, que la seva novia es brutal, o que fa un dia brutal.

Si, senyors, tenim a sobre un any brutal, ho veig venir; hi ha psicosi de BRUTAL, et trobaràs el BRUTAL fins a la sopa, (t'ho dic a nivell de blog); no t'ho perdis, tia!  (o tio)



6 comentaris:

Maica Duaigües ha dit...

Algú m'ha rebatut l'afirmació de que la paraula BRUTAL ha entrat amb força en la parla habitual.
Doncs bé, ara mateix, en el programa de TV3, Els Matins, acabo de sentir al professor Juan Ignacio Latorre, en una -per cert, interessant, entrevista sobre mecànica quàntica- dient: "velocitat BRUTAL".
Convido als lectors del blog a fixar-se, i comunicar-nos, els "brutals" que vagin escoltant.
També, com és natural, podeu defensar la opinió contrària; que l'adjectiu brutal es diu ara amb la mateixa freqüència que abans.

Anònim ha dit...

Fa pocs dies vaig sentir un "brutal" en boca de Joel Joan, en un capítol de "El crac".

Maica Duaigües ha dit...

Ahir, en el UTOPIA MARKET POESIA, en un del espais, estaven fent un seguir d'actuacions, i, en un moment donat, la presentadora va dir: "I ara no marxeu, perquè, a continuació, veureu un espectacle BRUTAL!"

Anònim ha dit...

Acabo d'escoltar per la ràdio, el comentari d'un llibre, i el crític, diu: És una novel·la "BRUTAL"

Maica Duaigües ha dit...

He posat la ràdio aquest matí, i, donant voltes al dial, amb trobo amb Cope Catalunya i Andorra, la locutora està parlant de política, i diu "la imagen de oportunismo es brutal".

Maria Marquet ha dit...

A mi també m'agrada observar com algunes paraules es fan presents en el parlar de cada dia. Observo que en castellà, i en català la gent de cine i altres empren el verb petar. "La van petar"", "La petaron..." en sentit d'una cosa grandiosa, excepcional, reeixida. Confesso i no ho dit massa alt que no m'agrada aquest verb en aquest sentit. M'agrada en la seva primera accecpió.

Respecte a l'adjectiu brutal, jo mateixa l'empro amb facilitat, en el sentit positiu. Una pel.lícula brutal, genial, etc... Ara em fixaré en el parlar dels altres...