traductor

divendres, 24 de març del 2017

Article 363) LES AGENDES; AMOR I ODI

M'encanten les agendes, en tinc un munt!, cada any n'arreplego unes quantes.
Les faig servir totes? La majoria no; n'utilitzo una, o dues tot lo més, les altres passen a engrossir la col·lecció d'agendes i dietaris, d'anys i panys, que tinc repartides en prestatges i calaixos, i al final, les faig servir per qualsevol anotació, escrit, esborrany. poema, llista, inspiració, croquis..., tot, menys agenda anual, funció per a la que fou creada.

El manual -no escrit- de bones pràctiques amb les agendes, aconsella que cada nit, abans de dormir, mirem l'agenda, per saber que hem  de fer l'endemà. Però, digueu-me: no és horrible haver de dependre d'un horari escrit en un paper?, d'uns compromisos fabricats a la mesura dels interessos o manament d'una agenda?, per quin tres sous haig d'obeir, jo, persona adulta, emancipada i en ple us -de moment- de les meves facultats mentals, a un llibret, per mes bufó que sigui?
No, i mil vegades no, jo, a la nit; lectura, però dels llibres que m'interessen, vull descansar, relaxar-me, i, en cap cas, neguitejar-me amb les obligacions que tindré demà.

Aquest mateix manual -no escrit- de bones pràctiques amb les agendes, demana que, cada matí, a l'hora de prendre el cafè, mirem l'agenda per saber quins compromisos, o obligacions tenim al llarg d'aquell dia.  I de nou us demano: penseu realment, que ens hem d'amargar l'esmorzar, pensant que a les 9 tenim una cita amb J, a les 10 hem de passar pel banc, a les 11 vindrà el lampista, a les 12, màxim, hem d'enviar aquella col·laboració d'un article, que vam prometre?, a la una convindria reservar taula pel dinar de demà amb la colla, a les dues, com a molt! trucar a la tieta Enriqueta per felicitar-li els anys... i així la resta del dia..., total, que, com que no m'agrada amargar.me la vida, em prenc el cafè amarg (que això sí que m'agrada amarg), i, en contes de mirar l'agenda, miro el cel per la finestra, que és molt més plaent.

Però, no us penseu que es que passi de tot, no, el que succeeix, és que jo, confio en la meva memòria, el meu cervell ja em diu que tinc una cita un dia d'aquests amb J per un esmorzar de treball, que alguna vegada hauria de passar pel banc, per dir-lis que no paguin més el rebut anual de l'associació "Amics de les Agendes" de la que em vaig donar de baixa fa 4 anys, ja sé que la taula al restaurant, quan som tants, s'ha de demanar d'un dia per l'altre, recordo molt bé, cada vegada que em dutxo que s'ha d'arreglar alguna cosa perquè no surt bé l'aigua, ja comprenc, que, si no envio l'article, ja! deixaran de comptar amb mi, i sé, que la tia Enriqueta fa anys un dia d'aquests, Doncs, tenint tan bona memòria; que tot ho tinc al cap! perquè hauria de perdre els temps -tant escàs- mirant una trista, per més que bufona, agenda?

Per això, em dedico a coses més importants, com, llegir una mica més...,escriure posts per el meu blog...,pensar,,,, reflexionar en profunds temes filosòfics..., mirar, això que en diuen musaranyes..., passejar sens rumb fix pels carrers de Barcelona..., jo que sé...! hi ha tantes coses importants, imprescindibles a fer, abans que plegar-se a la subjecció d'una agenda!

Clar que, a vegades, passa que, en  J,  em truca a les 9:30: Què no vens?; el banc paga per cinquena vegada el rebut d'aquella associació; em trobo un paper del lampista, que m'ha deixat sota la porta, dient que ja no tornarà més ni que li demani de genolls, perquè quan ve no em troba mai; amb la gent de la colla acabem dinant en un Burger, en taules separades i saludant-nos somrients amb la ma, entre mastegada i mastegada (bé, somrient jo, els altres fan una cara...); a la revista em diuen que l'article ja no cal, i la tia Enriqueta acaba de desheredar-me.

I, quan els dic "és que no m'he recordat", en contesten: doncs comprat una agenda!

Sí, aquí estan les agendes, i m'encanten, son tan bufones...!, però, digueu, val la pena renunciar a la llibertat de decidir què faràs avui, perquè t'ho mani una maleïda agenda?

De tota manera, les agendes són la meva debilitat, si no sabeu que regalar-me: regaleu-me una agenda!





diumenge, 19 de març del 2017

Article 362) LA UTOPIA DEL POETA VISIBLE


La gran Flàvia Company, ja té un munt de poemaris publicats,
aquí una foto amb la seva editora.
UTOPIA MARKETS POESIA
Un títol ben original, per un seguit d'idees originals que trobem en aquesta mostra poètica, la qual, al llarg de 3 dies està apropant els poetes i la poesia a tot el públic afeccionat.      

L'univers poètic -com tots els universos- està encapçalat pels grans, els immortals, sovint ja fora de la nostra galàxia, però, són els que persisteixen, i són als qui, tots, hem de llegir, i volem llegir, això és fonamental, i ningú no ho dubta, i no és problema, perquè, quan anem a una llibreria, aquests noms els trobem, gairebé sempre.


Ara bé, què passa amb tota aquesta gent jove, i no tant jove, o potser molt i molt lluny de la jovenesa, però vius i ben vius,  que han escrit, i escriuen, poemes magnífics, i que amb penes i treballs han aconseguir de publicar? i aquestes editorials petites i mitjanes, que van fent el que poden? tot i que, en alguns casos..., això podria millorar (potser, editors i poetes, haurien de posar-se a parlar algun dia...)  però bé, aquesta és una altra pel·lícula, aquests tres dies estan sent de veritable concordia i complicitat entre uns i altres, (potser, perquè, en alguns casos, l'editor i el poeta coincideix en una mateixa persona, no sempre, però). 

Preguntàvem que és el que passa amb els poetes vius, joves o vells, tant se val, però, invisibles en les llibreries?

El que passa, és que, quan un d'aquests tocats per la Musa, treu un poemari, amb la més gran de les il·lusions, fa una presentació, i, amb sort, es venen alguns exemplars, i després, si l'editorial te bona voluntat -i mitjans-, el poemari arriba a estar uns pocs dies en les taules d'algunes llibreries, per desaparèixer, poc després, engolit per altres literatures més comercials.

I, si tu, o jo, més endavant, escoltant recitals -que se'n fan molts- descobrim un poeta que ens agrada i volem tenir el seu llibre,  la feina es nostra per trobar-lo.

Jo proposaria que les llibreries grans, tinguessin un espai fix, especial,  per aquells poetes vius, poc coneguts, on el lector, pogués anar i remenar, i descobrir-los!

De moment, tenim UTOPIA MARKETS POESIA, i això ja em sembla un gran pas. Aquests tres dies, poetes, editors, i  creadors, han conviscut en una envejable pau i harmonia, i podria ser la primera pedra per a un futur molt esperançador per a tots, i, en aquest tots, s'hi troba, molt principalment, el lector. 

He anat a UTOPIA, en qualitat de reportera, i el reportatge se m'ha diluït en l'amistat, de tants i tants poetes que conec i aprecio; ha estat una agradable sorpresa retrobar-los.

No obstant això, encara he tingut temps, entre abraçada i petó, de ficar el nas en algun dels actes -interessantissims- que s'han fet. He admirat la originalitat i frescor de l'escenografia de tot l'espai d'Utopia,  i també he capturat algunes imatges, que penjo en aquest article, tot i que, una mica barrejades.

Tots els actes molt ben indicats


Gustavo, al peu del llibre
des de primera hora
Gustavo Vega, poeta visual
Una de les obres de Gustavo Vega

I, de sobte, em trobo dins la màquina d'escriure!
Encara no sé com he aconseguit arribar a l'altre costat

Com una nova Alícia, he travessat el mirall!!!
Obres de Carmen Plaza (les tinc totes!!!)


La poesia infantil de Carmen Plaza és deliciosa
Poemas de Carmen Plaza

Anna Rossell i Amàlia Sanchís, dues dones enamorades de
la poesia i  de l'edició 


LLIBRES PER ENSENYAR I VENDRE






TOT UN MÓN DE PARAULES I COLORS









pensaments i sentiments, tants com volgueu!


Un títol ben interessant

 



 Els poetes Carles Morell i Tònia Passola







Un lloc confortable per descansar i llegir
Aquí tenen lloc moltíssims actes

La restauració és a càrrec de la mítica tortilleria
Eva Hivernia - Coaching de Escritores;
molt interessant!!!



Anna Rossell



José Antonio Arcedinao




Felipe Sérvulo



No se el seu nom, però em va agradar força el seu poema

Miquel Lluís Muntané

Amàlia Sanchís

Llibres de Pilar Plaza

Pilar Plaza, signan llibres





Carmen Plaza, signant llibres




Obres de Miguel Escobar:
curiosos jocs de caixes, dibuixos i paraules.



Miguel Escobar

Miguel Escobar
Poema de Pilar Plaza


És l'hora de dinar, Ernest Farrés i Gemma Gorga,
tot i sent poetes, m'asseguren que també mengen.
















Esther Zarraluki

Poema d'Esther Zarraluki, amb un dibuix fet per la seva mare




Edu Barbero, Eva Iglesias i Eva Hiernaux, poetes visuals, que comparteixen espai











Misteriosos escrits, que, quin turment!; no els podrem llegir
Tot està tan ben indicat, que no hi ha manera de perdre's