Avui, 15 de setembre 2021, em diuen que, al voltant de les 7 del matí has marxat, amic meu, mestre meu, el final temut, esperat, ja és aquí, i, el teu cos, que ara ja t'era presó, ha sucumbit, i s'ha obert com una gàbia, per deixar volar la teva ànima. Quina sensació de lleugeresa hauràs sentit!
Espero el teu senyal, la prova de la teva nova vida, perquè el lligam de tu, mestre-poeta-filòsof, amb els teus deixebles, no pot desfer-se. Sé que no ens abandonaràs.
Però avui, avui estàs tan ocupat! Jo no sé si són fàcils els tràmits al cel o si són complicats: t'hauràs de presentar davant de la Justícia Divina, després d'haver-te deixat guiar pel túnel insondable, fins retrobar els pares, l'esposa, els amics..., quina festa familiar i poètica hi haurà al cel!
Després, alliberades les emocions, feliç i tranquil, pletòric de vida eterna, potser pensaràs en nosaltres, indocumentats encara, sense el passaport diví que ens permeti retrobar-te.
Pensaràs en nosaltres, cada vegada que nosaltres pensem en tu, cada vegada que llegim els teus poemes penetraran en nosaltres els teus pensaments.
El lligam de paraules, pensaments i sentiments és tan fort, que ens acompanyaran fins al dia que rebem el salconduit per anar a on ets tu.
"Paraules a l'ombra. Si un dia
la nostra paraula moria
el món restaria dejú"
(Josep Colet i Giralt)
Amb aquest poema, Josep, volies significar com seria la inanició del món si un dia desapareguèssin els poetes i la poesia. Però, no, això no passarà amb tu; ens has deixat aliment per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada