traductor

dissabte, 21 d’abril de 2018

Article 389) JOSEP COLET I GIRALT, un merescut homenatge a l'Ateneu Barcelonès



Un ple absolut



A continuació, enganxo un article recentment escrit per Josep Miquel Servià, conseqüent al present  homenatge i amb relació a Josep Colet:


"Escrit a raig:
.
Feliçment vivent i creatiu: Josep Colet i Giralt
HOMENATGE A UN GRAN POETA NO GAIRE HOMENATJAT

No he estat mai partidari dels premis, les distincions ni les creus, i, en aquest sentit el nostre país ja comença a semblar un cementiri militar. Crec que el millor premi que pot rebre una persona és l'agraïment i l'admiració dels seus contemporanis per l'obra o per les accions humanes o artístiques que hagi fet, més enllà de les seves possibles influències socials, professionals o polítiques i sempre que, d'entrada, hagi gaudit de la mateixa igualtat d'oportunitats que els altres, és a dir, què la seva obra sigui llançada des de la mateixa pista d'enlairament per poder ser coneguda i valorada per la gent. (I més enllà de sortir o no sortir sovint per televisió, que també compta!)

Per això sempre he mostrat un gran recel, i fins i tot una certa animadversió —malgrat la bona intenció amb què hagin estat promoguts— davant guardons públics com ara el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes" —vagi d'entrada el meu reconeixement i estima per aquells i aquelles que l'han rebut— del qual, anyal com és— sempre en queden necessàriament excloses persones o institucions que, amb els mateixos mèrits o potser amb més encara, mai no l'obtindran —(recordem el vergonyós cas de Josep Carner).

O també l'avui ja, al meu entendre, força desprestigiada "Creu de Sant Jordi", la qual ha estat atorgada massa sovint —entre molta gent que, sens dubte, la mereixia—a persones que l'han rebut o bé per què interessava quedar bé amb elles per diferents motivacions —cas del Cap Militar de la Casa del Rei, (regnando Juan Carlos de Borbón) el qual, per cert, es despenjaria poc després de rebre-la, amb unes declaracions més aviat poc falagueres per Catalunya — o bé d'altres, que, potser amb un gran mèrit en el camp professional, eren i són totalment insensibles i, alguns fins i tot contraris —em consta— a allò que, per entendre'ns, en diríem el sentiment patriòtic català. "Et sic de coeteris".

Avui, al capvespre, en canvi —i vagi, per endavant, el meu suport als qui n'han tingut la iniciativa— homenatjarem, en presència seva, a l'Ateneu Barcelonès un home que ni té la Creu de Sant Jordi ni segurament no tindrà tampoc mai el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes", però que, a més de ser un excel·lent poeta i un home extraordinàriament savi (i, com a savi de veritat, sempre exercitant d'una humilitat més que franciscana) ha estat un treballador constant en favor de la nostra llengua i la nostra literatura en totes els seus vessants: poesia, prosa, teatre..., un colossal investigador, tant en el camp poètic com en el filosòfic i un organitzador —discret, però eficacíssim— d'activitats culturals diverses, on ha deixat una estela de deixebles i de seguidors, entre els quals els qui han decidit homenatjar-lo, o aquells qui, com el "manobre de la literatura" que escriu aquestes línies, vol adherir-s'hi, per agrair-li, també ell, tota la deferència cap als seus treballs i l'estímul que, des de la seva alçada del senyor Colet, com a poeta i com a mestre, tan generosament sempre li ha donat.

El vaig conèixer, ja fa molts anys, quan va tenir l'amabilitat de convidar-me a fer una presentació de les narracions del meu llibre "Pluja de sang" al local que durant anys li ha servit de càtedra i alhora de banc de proves dels exercicis de creació dels seus incondicionals discents: "La Cova del Drac".

Posteriorment, hi he estat convidat altres vegades, per presentar-hi, també, alguns dels meus poemaris. Jo era, segurament en aquell ambient, el més ignorant de les múltiples variants formals de la poesia, que el mestre hi ensenyava. Paraules com ara "paranomàssia, sinèresi, sinonímia, pleonasme, apòcope, o "sonet de cesura de ritme ternari i forma anapèstica..." —veieu el primer vídeo que us adjunto— que eren per a mi, si no desconegudes, força desateses, volaven moltes tarde pels aires d'aquella petita catedral de l'oci nocturn del carrer Tusset que tanta vida havia donat a la inoblidable i creativa Barcelona dels 70. He de dir, però, que, malgrat el meu desconeixement de tantes fórmules de la mètrica i la tècnica poètica, sempre que vaig anar-hi —sempre que hi he anat— m´hi he sentit, no tan sols valorat com a poeta —pobre de mi!— sinó (i penso que això és el més important) sincerament estimat.

I per tal que aquestes improvisades vaguetats sobre el senyor Colet que ara us goso comunicar, les pugueu complementar amb més propietat, he pensat que era bo, adjuntar-vos, d'una banda, alguns enllaços, extrets de la magnífica promotora "Mèmoro", on el professor parla d'ell mateix, com també un parell de poemes seus, ambdós definitoris de la seva personalitat.

El primer, "Dins el marc", on fa una humaníssima, i tanmateix, entranyable burla de la seva decadència física; i el segon, un altre de, també, humaníssim i divertit, que va voler dedicar-me el dia en el qual es va quedar admirat, astorat, bocabadat, corprès, esfereït i esmaperdut... en saber que jo escrivia, sovint, poemes "directament a ordinador (!)".

I ja per acabar, us diré que, en aquest trist i incert moment que ara viu la nostra terra —i la nostra cultura i la nostra llengua...— i en els que tan sovint sentim l'expressió "estructures d'estat", considero que, deixant al marge aquelles estructures, a la mancança o feblesa de les quals fan sovint referència els nostres polítics i analistes, els catalans sempre tindrem en el patriotisme, la qualitat creativa, la saviesa, la humilitat i el treball, —tan eficaç com anònim— de persones com Josep Colet i Giralt, la millor i més sòlida estructura d'estat que pot tenir un poble.

I que sigui per molts anys!

Josepmiquel SERVIÀ

_________________________________________________________________

DINS EL MARC
.
Contemplo un quadre gran a la paret,
ornat d'un marc daurat, d'esplendidesa:
hi veig una figura a cos complet
que mostra el pas dels anys amb em feixuguesa

La cara te l'arruga de la pell,
i el cos, corbat, s'inclina cap a terra;
indica un pas cansat que l'ha fet vell,
i du un company de fusta, on, dret, s'aferra.

Només als ulls conserva un foc de vida
On crema l'esperança de l'atzar;
la imatge pren l'espai de la mentida,
i el vidre clou un món tan singular,

que mai no he es pot posar cap per avall,
perquè aquest quadre sols és un mirall


Josep COLET I GIRALT


...........................

.
A UN POETA SEGLE XXI


A Josepmiquel Servià, que escriu
poemes, directament, a l'ordinador.


Poeta de missatge cibernètic
que tens la musa closa en un disquet
i voles amb els mots de doll estètic
pel cosmos digital de l'internet.

Poeta nou, de tècnica informàtica,
que et codifiques dins la teva Web,
i, navegant per xips d'ona enigmàtica,
saps tornar rims la llum que el cor percep.

Poeta d'art pregon i alta proclama,
que culls, als sentiments, l'or del teu fruit,
saps combinar el poema d'un programa,
i amb el teu verb omplir cada circuit.

I avui, amic, ja tens un altre nom:
poeta arrova servià punt com,
o, si vols fer-ho encara més nostrat:
poeta arrova servià punt cat.


Josep COLET I GIRALT   

..............................................................................................................


Agraïm a Josep Miquel Servià, el seu article, i també que ens faciliti l'enllaç a quatre videos del programa MEMORO, en el qual veiem i escoltem
Josep Colet i Giralt. Son aquests:


http://www.memoro.org/es-ca/La-poesia-en-veu-pr%C3%B2pia_2746.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/La-poesia-en-veu-pr%C3%B2pia_2746.html



http://www.memoro.org/es-ca/Un-home-de-lletres_2733.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/Un-home-de-lletres_2733.html



http://www.memoro.org/es-ca/Poesia-Viva_2736.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/Poesia-Viva_2736.html



http://www.memoro.org/es-ca/Treballador-de-la-poesia-i-prologuista_2743.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/Treballador-de-la-poesia-i-prologuista_2743.html




Josep-Miquel Servià, al costat del mestre

Perfil de Josep Colet


Més fotos de l'homenatge:

Maria Bonafont, Josep Coilet i Lluís Busquets

En aquesta caixa els amics  van depositar els seus escrits d'homenatge


En un proper article aniré penjant més fotografies o documents d'aquest acte.

diumenge, 8 d’abril de 2018

Article 388) 2018 un any d'EMPODERAMENT

Júlia Costa, en el seu facebook, ens ho ha anunciat, sembla ser que la parauleta de moda, és: EMPODERAMENT.

        I crec que està encertada; aquest migdia en les notícies de la 1, l'han deixat anar.
Al començament de l'any, vaig pensar que la moda seria l'expressió: "Em moro de ganes per...", que un polític havia exclamat en determinat moment, i ja l'havia tornat a sentit alguna veda més, però l'afició no ha anat més enllà.
"Empoderament", és veritat, la he sentit alguna vegada les darreres setmanes.
        Fa mesos, que, en la novel·la d'Antena 3, "Amar es para siempre", telenovel·la creada per Josep Maria Benet i Jornet, una de les protagonistes, utilitza sovint l'expressió "hacer un poder", no sé exactament que vol dir amb això, perquè tampoc me la miro amb tanta atenció, no sé si te alguna relació amb aquest empoderament, ara de moda, o no, però, jo ho relaciono, i em pregunto si no vindrà d'aquí la utilització d'aquesta paraula similar.
        Consultant, internet,  veig que, més aviar s'atribueix a una influència de l'anglés "empower", és molt possible.
         Ara, com l'any passat amb el "brutal" (vegeu l'article 359) 2017 un any Brutal), que, per cert, el "brutal" ja l'he deixat de sentir, afortunadament!, doncs ara, dic, el meu entreteniment, serà anar recollint totes les vegades, llocs i contexts, en el que escolti dir "empoderament".
         Es digui, o no es digui, el cert és que, si bé deriva del vocabulari jurídic, l'expresió "empoderament" no està recollida en les obres lexicogràfiques catalanes. 

Frases pertinents:

"Lo poder apodera" - Dita popular
"Tié poderio" - Es diu d'una senyora estupenda, que, a més, balla flamenco. 
"Apres ma mort, d'amar perdau poder" - ho deia Ausiàs March (i així, acabem amb poesia)

Us empodero, a que no deixeu de comentar i així contribuir, al coneixement lingüístic i sociològic de les paraules.   (disculpa, Júlia, per emprar la parauleta una vegada més; és en broma)
Gràcies!.

dilluns, 2 d’abril de 2018

Article 387) ABECEDARI POÈTIC - U - Prog. núm. 3, Segona Temporada

ABECEDARI POÈTIC
Selecció i veu: Maica Duaigües
CALAFELL RÀDIO
Control tècnic i edició: Eduard Habas

U



Contingut:
Giuseppe Ungaretti

Carme Urgell
Lluís Urpìnell
ko Un
Júlia Uceda
Francisco Umbral
Giuseppe Ungarertti
Miguel de Unamuno
Luís G. Urbina
Ulla Han

Cançó: Utòpics, idealistes, ingenus, interpreta: Pau Alabajos.

Ulla Hahn

Luís G. Urbina

Lluís Urpinell

Julia Uceda

Ko Un




Francisco Umbral   
Miguel de Unamuno






diumenge, 1 d’abril de 2018

Article 386) ABECEDARI POÈTIC - T - Progr. núm. 2, Segona Temporada

SARAU DE POESIA
Selecció i veu: Maica Duaigües
CALAFELL RÀDIO
Control tècnic i edició: Eduard Habas

T

(01-10-2017)

Contingut:

Marius Torres
Joan Teixidor
Marius Torres
Tu Fu o Du Fu
Teresa de Cepeda y Ahumada
José Juan Tablada
Anfrés Trapiello
Marina Tsetàieva
Dylan Thomas


Cançó:  El fugitiu - Judith Neddermann

--------------------------------------------------------------------------------------
Tu Fu o Du Fu
Teresa de Cepeda y Ahumada
Caligrama de José Juan Tablada

Joan Teixidor







             
Andrés Trapiello