traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GENERACIÓN POÉTICA DE LOS AÑOS 50. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GENERACIÓN POÉTICA DE LOS AÑOS 50. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de maig del 2021

Article 477) CARLOS BARRAL I CARLES DUARTE; DOS HOMES D'UNA SOLA PEÇA

     Dues cares d'una mateixa moneda, això és el que he pensat analitzant les personalitats d'aquests dos intel·lectuals, que, en principi poden semblar allunyats i sense gaire punts de contacte. Pero a mesura que hi vaig pensant són més i més els trets de semblança que hi trobo.

    Començarem per el més obvi, el nom de pila, només els diferencia una lletra, aquesta lletra, crec, simbolitza tot el que els diferenciarà després al llarg de les seves vides, una lletra, és a dir, una petitesa, si ho comparem amb les interessants actituds que els acosten.

    Després del nom, si ho mirem en ordre cronològic, ens trobem amb la fonda estimació que els dos han mostrat sempre pels seus respectius pares, en les seves memòries ho deixen ben palès, i la influència que aquests pares tingueren en les inclinacions que prengueren Carlos i Carles, en el seu recorregut vital.

    Ara seguim investigant la seva formació intel·lectual i ens trobem amb dos enamorats de la cultura clàssica.

    Si llegim la poesia de Carlos Barral o pensem en el nom de la seva primogènita, amb aquestes dues dades ja queda evident d'on beu el seu imaginari.

    I, si agafem els poemaris de Carles Duarte, ens adonarem de la quantitat de poemes que han estat inspirats en llibres sagrats i en clàssics de la literatura.

    Mirem-los després com a personatges, són inconfusibles, novament la singularitat d'una lletra els pot diferenciar, i molt!, però veiem també el volum de forta personalitat que els acosta.

    L'estètica de Carlos Barral; gorra de mariner i peus descalços.

    L'estètica de Carles Duarte; americana i corbatí.

    Diferents i, a l'hora, personalíssims.

    Inclinacions i gustos: els dos són homes amants de la mar, la mar que apareix cada dos per tres en els poemes de l'un i de l'altre.

    Passem a parlar de la seva feina, ni l'un ni l'altre ens els podem imaginar sense un llapis o qualsevol mena de guix a la mà, han crescut escrivint, han viscut escrivint, Carlos Barral a l'editorial com a feina de la qual vivia, jugàntse-la al publicar autors desconeguts d'enllà dels mars i que, mitjançant l'editor arribarien al més alt. Carles Duarte amb totes les seves tasques de suport a la cultura, esgrimint les seves dots de diplomàtic que suavitzaven desencontres, compromés amb la paraula escrita o verbalitzada,  Els dos, magnífics comunicadors, els dos donant a conèixer el seu pais allà on van, els dos donant notícia de cultura, d'obertura, de braços estesos més enllà de les nostres fronteres.

    I arriba el moment de la política, homes així, de la seva vàlua i amplitud de pensament forçosament son cridats un moment o altre quan la política que vol ser quelcom més que una gestió tècnica del país, els necessita per donar consistència, valorar i fer versemblant, fecund i útil el seu discurs polític.

    Novament la simbòlica diferència de la lletra, Carlos Barral, socialista, Carles Duarte, militant a Convergència Democràtica de Catalunya. Els dos sempre orientats a la millora de la societat i dels homes que la integren, i davant de qualsevol objecció em remeto a una  dita sentida en castellà en la meva jovenesa:  "Si el amor es puro no importa el sexo".

   Si substituim "sexe" per "partit" i "amor" per  "desig de millorar la societat", veiem que el seu amor era pur, en el sentit que no els guiava cap altre interés qe no fos servir al be comú.

    Així va ser com la seva sensibilitat els va conduir a implicar-se en l'activitat política, els dos des de la vessant més cultural i social, Carlos Barral com a senador socialista, Carles Duarte com a secretari general de la presidència de la Generalitat. Des dels seus respectius llocs van treballar i influir tot el que podien per fer justícia en la cultura i en totes les branques socials connectades amb ella.

    En totes les activitats d'ambdós destaca un acolliment generós de l'obra aliena, d'escriptors o creadors en qualsevol accepció de l'art i la literatura. Si Publio Terencio, deia "nada humano me es ajeno", Carlos i Carles podrien dir "nada artístico me es ajeno", i així, la casa física de Barral, i la "casa" intel·lectual de Duarte, han estat sempre obertes als altres creadors.

    Una altra cosa en comú; els dos tenen un poble estimat, elecció que els ve del pare i que han continuant assumint com a pròpia; Calafell en el cas de Carlos Barral, Blanes per en Carles Duarte.

    I, encara podem afegir com a dada comuna entre ells, la seva disponibilitat al concepte d'amic, el seu recorregut per la vida està esglaonat, interaccionat per persones amigues, que han compartit amb els nostres personatges avui citats, trossos de vida, d'inquietuds, d'inspiració i de moments feliços. No són homes sols, tancats en la seva tasca intel·lectual i prou, no, són com l'escuma d'aquest mar que els dos adoren, el mar de la mediterrània, i per a ells, també, el mar de l'amistat.

    He anat escrivint aquest article al pas que llegia (més aviat devorava), els "retalls de memòria" de Carles Duarte i Montserrat "Als llavis duc una fulla de menta".

    I, em quedava un final intuït de les dues personalitats, però no sabia si encertava, sí que ho sabía pel que fa a Carlos Barral, tots els qui hem llegit la seva obra ens hem quedat amb la convicció que Carlos Barral, volia, pel damunt de tot el que va fer en aquesta vida restar en la memòria dels temps, com a poeta, i jo creia veure el mateix desig en Carles Duarte, però no estava del tot segura, afortunadament, Duarte el tenim entre nosaltres i era possible preguntar-li, i així pensava fer-ho, però no ha calgut, a la penúltima pàgina del llibre, just abans de l'últim poema (perquè cal dir que és un llibre de memòries amb poemes inclosos), diu així: "quan em demanen què soc, em defineixo sempre com a poeta". Ja tenim la resposta.

    Quina sort tinc d'haver conegut Carlos Barral, ni que fos poc, però amb qui vaig arribar a compartir comentari en el programa d'exposició a Calafell d'un pintor vehí. I quina sort conèixer Carles Duarte, qui va presentar el meu primer llibre "Aunque la voz se oponga a la palabra" l'any 2004.

    Pensant en aquests referents i els seus respectius llibres de memòries, he arribat a les seves semblances. Se'm pot dir que si fes un llistat de les coses que els diferencien, possiblement fora més llarg que les coincidències, així i tot, penso que aquestes coincidències són tan contundents, tan significatives, que suren per damunt de les diferències, tot i que, aquestes últimes, potser també podrien ser significatives, però això ho deixo per a qui vulgui fer un estudi més acurat.

       

    http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura


    

totsantcugat.cat/actualitat/societat/carles-duarte


PORQUE CONOCÍA EL NOMBRE DE LOS PECES  de Carlos Barral

Porque conocía el nombre de los peces,

aún de los más raros,

y el de los caladeros, y las señas

de las lejanas rocas submarinas,

me dejaban revolver en las cestas,

tocarlos uno a uno, sopesarlos,

y comentaban conmigo abiertamente

las sutiles cuestiones del oficio.

Porque entendía de nudos y de velas

y del modo de armar los aparejos,

me llevaban con ellos muchas veces;

me regalaban el quehacer de un hombre.

Sentía con orgullo

enrojecérseme las manos al contacto del cáñamo,

impregnarme

un fuerte hedor a brea y a pescado.

Sabía casi todo de aquella vida simple,

de aquel azar diario y primitivo.


Sólo que aquella ciencia era lujosa.

No supieron contarme

o no pude entender cómo era aquello

en los días peores, las amargas

semanas de paciencia,

cuando el viento del norte

roe las entrañas y se harta la pupila

de escudriñar los cielos,

en los días confusos,

cuando el mar de borrosos contornos

es sólo como un cascote de vidrio

semienterrado en el fango,

un desagradable incidente o una trampa

para los que pasan corriendo

ciegos bajo la lluvia.


POEMA DE CARLES DUARTE

I

 Cauen les hores

entre les restes del naufragi,

refan sense repòs les formes del present;

hi escampen ombres

on ja no queda la perfecció del gest.


S’ajeu la nit,

com una ona cansada

de dur damunt l’espatlla

tants de segles,

mentre els estels devoren l’infinit.


La memòria d’uns ulls, d’unes mans

encén el laberint.


II

El foc sagrat,

el temple on apreníem a interpretar l’origen.


Perduts entre les pàgines del llibre de la Història,

ens pressentim entre els murs enderrocats,

a les cambres fa temps deshabitades

on cerquem la mirada de l’infant que fórem.


Explorem l’aire amb els dits

amb l’esperança de descobrir-hi el rastre

dels absents,

vestigis del dolor i de la tendresa.


Caminem entre les nostres tombes,

invoquem l’heroi vençut

que sagna amb el crepuscle.


Sucumbim a l’oblit.


divendres, 9 de juny del 2017

Article 370) 6a part HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Els amics

Els amics som totes aquelles persones que vam assistir a la celebració dels 90 anys d'Enrique Badosa, en qualitat de d'amics i d'admiradors de la seva obra, érem el públic que omplia l'Àula-Capella de la Universitat de Barcelona el proppassat 1 de juny, i que ens escampàvem pels claustres en els moments de descans, ja que la festa va tenir una durada de tota una jornada.

És per mi, absolutament impossible parlar de tots els assistents, per la senzilla raó de que no els coneixia tots, ni molt menys, però, tot i així, m'agradarà donar una breu notícia d'aquells dels qui tinc coneixement, i que es dediquin a alguna tasca de tipus intel·lectual i pública. 

En primer lloc citaré al Dr. Joaquín Callabed Carracedo, metge pediatra, membre de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, i autor de diversos llibres i comunicacions. No vaig tenir oportunitat de fer-li cap fotografia, però sé que va ser-hi, perquè vaig poder saludar-lo i parlar-hi una mica. De tota manera en l'enllaç que poso a continuació sí que hi figura una fotografia seva: http://papis.com.ar/?p=650

---------------------------------------------------

De tots els qui citaré a continuació, no hi poso fotografia, perquè tots ells ja hi figuren fotografiats en els primers articles d'aquest reportatge.

Carmen Plaza - Poeta - autora d'un sonet dedicat a Enrique Badosa: 

RETRATO DE ENRIQUE BADOSA  

              “O vivir un poema o escribirlo.
                 Ambas formas de acción son vida y obra”

                 Epigramas confidenciales (Libro I-VIII)
                 Enrique BADOSA
      
Equipado de sueños, soñador,
transido de camino, caminante,
viajero fascinado y fascinante,
de las musas amado y amador.

Por la rima salvado y salvador,
navegado en el ritmo y navegante,
enfermo de belleza, delirante,
de isla en isla voraz descubridor.

Sonrisa perspicaz, porte de rey,
cálida cercanía del hermano,
guardián del arte digno y de su ley,

azote del falsete y verbo vano.
Una mezcla de Fausto y Dorian Grey,
con espada de arcángel en la mano.

                                Carmen Plaza  ©
                                (Del llibre "Cautivas palabras)

----------------------------------------------------------

Josep Antón Vidal - poeta i traductor:

Capvespre

Has esperat, al caient de la tarda,
la simfonia d’un capvespre endolcit,
l’esclat de llum, la plenitud diàfana,
la serenor que precedeix la nit;
has resseguit l’espai amb la mirada,
se t’han perdut els ulls en l’infinit,
i has escoltat l’oreig entre les branques
com el fraseig d’un vers de metre antic…
No hi ha res mes. Aquí el camí s’acaba.
Detura el pas i encalma l’esperit.
Acluca els ulls. Guarda dins teu la tarda,
el cel, la llum, la resplendor subtil
d’aquest ponent que lentament avança
d’un esclat a un no-res. Principi i fi.

                                   Josep A. Vidal    

                   -----------------------------------------------------

Ricardo Fernández - poeta i autor d'un magnífic blog de poesia  La palabra es mágica, d'aquest blog, agafem un poema que va dedicar a Enrique Badosa:

 MAESTRO DE POETAS 

                         Yo no escribo el poema,
                         el poema me escribe. 
                         Epigramas de la Gaya Ciencia (Libro III–IL)
                         Enrique Badosa

Caballero del verso, buen amigo,
tertuliano de pro, de sobremesas
gozando de cultura en que profesas 
la Gaya Ciencia a quien está contigo.
Enrique, hoy habrás sido testigo
de que este Laberinto, filas prietas,
ha entonado en tu honor unas completas
que te hacen vencedor del Minotauro.
Permítenos, por una vez, el lauro
de nombrarte Maestro de Poetas.

Ricardo Fernández Esteban ©

-------------------------------------------------------------------

Pura Salceda -  Poeta



Estoy en esa delgada frontera
cuando las manos dibujan
gemidos en el aire
y las palabras que no te digo
se ahogan en las sombras del verano.

Camino hacia ese dulce precipicio
al que me doy
cayendo entre tus dedos y mis sueños
con todos los sentidos al vuelo,
esperándote.

Versos de perra negra
Pura Salceda 


--------------------------------------------------------------

Felipe Sérvulo -  Poeta



Al despertar esta mañana,
perdí las vocales de tu nombre.

Intenté pronunciarte
con otros objetos
personales e íntimos,
pero los labios se deprimían
en clamorosa derrota.

Más tarde lo intenté
con tus autores favoritos:
Federico, Antonio, Claudio...

Y realicé preces en latín,
sin nada que perder,
al fin y al cabo.

Qué hacer, sino dar tiempo
a que la tarde vuelva
y reconocerte en ella.

La niña de la colina. Felipe Sérvulo.

-------------------------------------------------------------

I, ara sí, ara dono per finalitzada aquesta crònica, de la feliç jornada que vam viure i compartir, a la vora dels 90 anys del poeta i l'amic ENRIQUE BADOSA, per molts anys a tots!

=================================================================





dijous, 8 de juny del 2017

Article 369) 5a part HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Continuació de: Qui era a la taula

Homenatge a Enrique Badosa

Continuem donant notícia dels poetes, professors, traductors... que van participar en la taula, per fer homenatge als 90 anys d'Enrique Badosa.






Manuel Valdés - Catedràtic de Psiquiatria i escriptor - enllaç a la notícia del "Premio Staccato de ensayo en Psiquiatría" per la seva obra "La arquitrectura de la pasiquiatría"
Algunes de les frases de Manuel Valdés el dia de l'homenatge:
  • "Hay que tener muchísimo cuidado con lo que se dice, porquè las palabras las carga el diablo"
  • "Algo tiene la palabra escrita u oral, que hace que el cerebro se convulsione"

--------------------------------------------------------

Marcel Ortin - Professor de la UPF  -  Us poso l'enllaç a un video en el que Marcel Ortin recita "Honor de cavalleria" de Josep Carner: http://www.vilaweb.tv/marcel-ortin-recita-honor-de-cavalleria-de-josep-carner
Haig de confessar que jo no he pogut obrir-lo, però, pot ser un problema del meu ordinador, així que m'he quedat amb les ganes d'escoltar-lo. Si vosaltres ho aconseguiu, ja m'ho direu.

----------------------------------------------------------

Luisa Cotoner Cerdò - Exprofessora emèrita de la UVic-UCC - Poso l'enllaç a un article de Luisa Cotoner:  http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/265/jose-agustin-goytisolo.html
Pel que fa al parlament de l'homenatge, algunes de les frases de Luisa Cotoner:
  • Lo que importa, es la correspondencia entre la obra y su traducción.
  • Cuando cae en las redes de un hermoso poema, Enrique, es un gran pecador.
  • La piedra de toque de una gran poesía, es su traductibilidad
  • La simbología es esencial en la poesía de Foix.
---------------------------------------------------------------

Jaume Pórtulas - Catedràtic de Filologia grega de la UB.  Poso un enllaç a l'entrevista de La Vanguardia, a Jaume Pórtulas:
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120604/54302684184/jaume-portulas-los-sabios-arcaicos-griegos-ensenaban-como-vivir.html

------------------------------------------------------------------

Joan Sellent -  Traductor. En aquest enllaç, trobareu notícia i vídeos, referits a Joan Sallent i a la seva , molt valorada, traducció al català,de Shakespeare:  Shttp://www.nuvol.com/noticies/el-shakespeare-del-sellent-a-tv3/

--------------------------------------------------------------------

Margarida Trías -   Traductora , directora de la Fundació Foix, Editora... En  l'enllaç que posem a continuació, trobareu un comentari sobre Margarda Trías i la cuidada edició que ha fet del llibre "Amb mots de ben copsar":  http://cat.elpais.com/cat/2015/01/30/actualidad/1422654001_335572.html

---------------------------------------------------------------------

Antonio Piedra -  Director de la Fundación Jorge Guillen, i poeta, aquí tenim un dels seus poemes

                                           VOLVER A VER

                                   También Ovidio, en el Ponto Euxino,
                                   calmó las bullas con granizo
                                   y, cuando los ardores fueron mármol,
                                   una tristeza dorada dio nombre
                                   a cada esquina de la dulce Roma.
                                   Todo destierro es eso:
                                   atraco de melancolía,
                                   una exclusión gratuita,
                                   y una pregunta por el cielo:
                                   ¿éste será el mismo que poseía?
                                   El mismo, el mismo que el acerolo
                                   de los sueños ordinarios.

                                                                  Antonio Piedra
                                                                       (De Edades de la sonante espuma)

----------------------------------------------------------

Joaquín Marco -   Poeta i assagista, a continuació un poema seu:


El origen, se dice, fue el big bang,
la gran explosión, nacimiento del caos
y desde el caos, la vida. Seremos algún día
polvo estelar, tal vez brillo, hielo o fuego,
resplandor que nadie contemplará. Retornaremos
desde un agujero negro al caos o a la nada.

La vida no deja de ser una circunstancia
intrascendente, un azar, el juego,
un viento sonoro que nos lleva. Aprovechar la lava
que brota incandescente es el recurso
al que algunos han llamado amor
y le dieron tu nombre.

Variaciones sobre un mismo paisaje (2012). Joaquín Marco 

------------------------------------------------------------------

José Florencio Martínez -  Poeta - 


 ...um loquimur, fugerit invida aetas: Carpe diem,quam minimum credula postero.
                                                                        (Horacio, Carmina, I, 11, 7-8)
Echo en falta tu verbo y tus palabras,
Enrique, con frecuencia. Te echo en falta.
Porque en tu poesía siempre es vísperas
y en ella está la luz que falta al día. 

Caminar entre versos, entre amigos,
barajar la verdad de las palabras,
la magia y maravilla de su lámpara
es tu andadura a la intemperie libre.

Tu consejo es preludio generoso,
batea experta de buscar pepitas
de oro de poesía en el río del tiempo,
consciente de que el oro está en la búsqueda.

Cuánto nos ha enseñado Marco Aurelio:
“Embarcaste, navegaste, arribaste:
desembarca”. Cuánto tus epigramas.
Cuánto Grecia paseando por tus versos.

Cuánto los derroteros de tus mares,
tus ínsulas extrañas, barloventos,
tus canciones, tus silvas, tus baladas…,
que no…, que no daremos a las llamas.

Antes las pasaremos una y otra
vez por el corazón según el étimo
de la palabra recordar y haremos
pan de amistad y rumia de silencio.

Le pondremos tu nombre a alguna ola
y cuando caminemos por la playa
en su manual de espuma aprenderemos
versos, brisas, retornos, singladuras…

Le pondremos tu nombre a una sonrisa,
a una rosa, a un jardín, a un bibelot,
a un pájaro sin dueño, a una lluviosa
tarde de otoño en nuestra biblioteca.

Y cuando el horizonte nos rehúya
(como hace siempre) habremos comprendido
que el mar es una lágrima y que un poeta
puede meter la luna en un capazo.

Gracias por darte, poeta, en tus renglones.
Gracias por tu amistad y por tus versos.
Gracias por la acogida generosa
que haces a los poetas cervatillos.

Y gracias, finalmente, por no darnos
explicaciones de tu bilingüismo:
porque la libertad, como bien dices,
se explica por sí misma o no se explica.

Ágape de amistad es esta noche,
simposio de escandir versos y rosas
en tu homenaje, en tu horaciana copa.
Brindo por ti, poeta, y por nosotros.

José Florencio Martínez ©

-------------------------------------------------------

Entre aquest article i l'anterior; 368, ja coneixeu a tots els membres de la taula.
Vol dir això que ja s'ha acabat la crònica de l'homenatge? No!, encara no...

dimecres, 7 de juny del 2017

Article 368) 4a part - HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Qui era qui a la taula

Margarida Trías amb Enrique Badosa
(foto d'arxiu pnll)
L'homenatge de dijous  1 de juny 2017,  a Enrique Badosa, va ser organitzat per Margarida Trías, traductora, i ànima, imparable, de la Fundació J.V. Foix.

Coneguem als intel·lectuals que van intervenir en l'acte. Està bé reconèixer els seus rostres, però, encara més interessant, és conèixer el seu pensament, les seves paraules, la seva obra. Per això, a més de les fotografies de l'acte, que ja figuren en l'article 365, he buscat altres fotografies complementàries, per internet, i, també, algun dels seus poemes, escrits, o treballs, a la fi d'obtenir  un perfil més ampli dels convidats a participar en aquest homenatge.

Començarem pel presentador, Adolfo Sotelo, en l'adreça que posem a continuació, podem enllaçar amb l'entrevista que tv2 va fer a Adolfo Sotelo, el 19-03-2014:


http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/paratodosla2-entrev-adolfosotelo-20140319-1130/2456126/

-------------------------------------------------------------------------------

 A continuació, recordem un poema de Joan Margarit:

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

Hem aturat el cotxe
vora un mur de xiprers.
Fa trenta anys que vivim junts.
Jo era un jove inexpert i tu una noia
desemparada i càlida.
L’ombra de l’última oportunitat
està ocultant la lluna.
Sóc un vell inexpert.
I tu una dona gran desemparada.
                               Joan Margarit


---------------------------------------------------------------------

De Francesc Parcerisas; un poema. 
Com que jo no sabia el que volia dir la paraula "torsimany", he mirat la Wikipèdia, i em diu això:
"Un torsimany era un traductor que servia d'intermediari entre persones de llengües diferents". 
Llegim ara el poema:

Torsimany

Duus fins a l’hort ufanós
la roca dura que va ser fonament,
i ens tries mots que foren
aixopluc d’una altra llengua.
Que l’ombra ens sigui ombra,
i sigui tensa la llum obstinada
que és la nostra.  Mires
com cada bri de fang humil
és pastat lentament de nou
i ens fa designi els uns dels altres.
Així aprens a créixer,
del tu al jo, i a sostenir,
–tronc verd que es vincla—
la raó compartida,
la llengua que ens és una.
                        Francesc Parcerisas

---------------------------------------------------------

Ramón Andrés, poeta y assagista:

Eso es el hombre todo

Cada giro del mundo es un olvido,
una piedra arrojada hasta alcanzarnos.
No talaré ni un árbol para el fuego,
la plenitud del tordo me guarece,
los deltas escarchados por las grullas,
su vuelo de alfiler fijando estepas,
con estrellas que caen del pasado
porque ya no hacen pie en el universo.
Vendrá de otro poema el mediodía,
el reguero de sangre contra el muro
de alguna res caliente de abundancia,
la osamenta de casas que se curten
sobre el cuero tendido en los umbrales.
Cada giro del mundo es un olvido,
conozco la inquietud del ruiseñor
mejor que las ventanas de mi alcoba,
y aunque vivo en suburbios de humo fósil,
lejano del que afirma y tiene patria,
nadie sabe que cubre mi ciudad,
al tacto de la tarde, un papel biblia
donde no hay profecías ni expulsados.
                                          Ramón Andrés
....................................................


Laureano Bonet, professor emèrit de la UB. - Posem el fragment de la resenya, d'un seu escrit publicat per Edicions 62 el 1994.
   
"Laureano Bonet. El jardín quebrado. 
La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo. Barcelona, Ediciones 62, 1994, 364 pp.
En este estudio, tan interesante como profundo, el profesor
Laureano Bonet desarrolla un atento análisis del mundo intelectual
barcelonés de mediados de siglo. No obstante, el análisis no se limita
únicamente a la llamada «Escuela de Barcelona», sino que
amplía su marco para abarcar las circunstancias que rodearon el
nacimiento y existencia de dicho núcleo intelectual. Así, la obra
ahonda en los aspectos sociales, políticos y culturales de la España
del momento. Según Bonet, a partir de los años cuarenta comenzarían
a gestarse las bases sobre las que se asentaría luego esta
nueva generación de intelectuales, de la que formarían parte importantes
autores como José María Castellet, Jaime Gil de Biedma
o los hermanos Ferrater, entre otros. Estos autores, fuertemente
condicionados por el contexto social, desarrollarán una literatura
muy cercana a su realidad, tendencia que recibiría el nombre de
«realismo social». A este respecto habría de resultar clave la existencia
de numerosas revistas de índole literaria, como Laye, Revista,
Papeles de Son Armadáns, Ateneo, o Índice, donde fueron apareciendo
artículos y poemas firmados por los diferentes miembros del
grupo. Tanto el hecho de colaborar en revistas animadas por un
espíritu similar como la incipiente existencia de una conciencia de
grupo, serán factores básicos de cohesión entre ellos, que jugarán
un papel decisivo en la conformación de la Escuela de Barcelona

como grupo literario efectivo."

----------------------------------------
José Corredor-Matheos - Poeta i traductor -  Recomano no deixar de llegir l'entrevista que Corredor-Matheos li va fer a Entique Badosa, i que m'agradaria reproduir, però no ho faig per no incórrer en alguna incorrecció legal, no bostant això, poso l'enllaç: https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=6&ved=0ahUKEwjrz-mXkqvUAhWQaVAKHYVVDxgQFghJMAU&url=http%3A%2F%2Fwww.prometeodigital.org%2FDescarga%2FFONDO_DOCUMENTAL%2FFDP318_CORREDORM_BADOSA.doc&usg=AFQjCNFQ30M8Hm1DPQ8Z0lttnyLy-Rcmqw&sig2=qxIRmz0v2FuB3XwTXb3tlA

--------------------------------

De Maria Payeras, catedrática de Literatura Espanyola en la UIB, el material que us poso, és de primera mà. Quan Maria Payeras va intervenir, jo ja havia fet totes les fotos possibles des del meu seient, així que vaig continuar escoltant la ponència, substituint la màquina fotogràfica per llapis i paper, de manera que vaig anotar 
moltes de les seves frases relatives a Enrique Badosa, aquí van algunes. Maria Payeras, analitza el contingut de la poesia d'Enrique Badosa

  • Amor intenso y correspondido
  • Experiencia cotidiana de la vida en pareja
  • La fe
  • Poemas de autoindagación
  • Reflexivo
  • Soledad, vida y muerte
  • Erotismo - diálogo con la persona amada
  • Siempre con un punto de contención
  • Realidad social contemporánea
  • No llega a integrarse en la Escuela de Barcelona por su independencia.
  • En ningún caso se acercó a la filosofía marxista.
  • Su vertiente es objetiva.
  • Muy a menudo, intenciones satíricas.
  • Confrontación entre el lenguaje degradado y el lenguaje puro de la poesía.
  • Se vale de la ironía y la sátira.
  • Observación del entorno natural
  • Favorece el viaje interior
  • Es un viajero recurrente en su poesía.
  • Viaja a las fuentes de su formación clásica.
  • Voluntad de ssuperación humana.
  • Fuerte arraigo religioso.
  • Diálogo sereno con Dios.
  • Explorar el misterio de la existencia.
  • Creyente, solitario, amante; se alternan.
  • Máscaras sucesivas bajo las que el hombre se esconde.

(són frases extretes de la ponència de Maria Payeras sobre la poesia d'Enrique Badosa, en l'homenatge a Badosa, tributat, l'1 de juny de 2017)

                                           ---------------------------------

Josep Mengual Català; Tècnic editorial -  En aquest enllaç trobareu una entrevista feta a Josep Mengual:  http://elasombrario.com/josep-mengual-la-historia-de-amor-de-la-edicion-de-libros-en-espana/


----------------------------------------------------------

Manuel Llanas -   professor de la UVic - Manuel Llanas, ha parlat en la seva ponència, de l'activitat editorial d'Enrique Badosa. Una dada interessant que ens dona, es que Enrique Badosa, va aconseguir que paguessin, als autors, una quantitat a compte, a la sortida del llibre.   
Enllaçem també un article de Manuel Llanas

.........................................

En aquest punt de les ponències, vam plegar per anar a dinar. 
Jo també tanco aquí aquesta 4a entrega, i demà continuarem.
........................................

Els rostres dels qui hem parlat- I també els rostres dels qui parlarem demà (o demà passat):

Adolfo Sotelo, degà de la
Facultat de Filologia
 va obrir l'alcte
Francesc Parcerisas va preseentar i moderar l'acte

Ramón Andrés
Joan Margarit

                   
María Payeras
José Corredor-Matheos

Jaume Pórtulas
Josep Mengual Català
  (Fotografía propiedad de Carla Mengual Reig)

Marcel Ortrin
Luisa Cotoner Cerdà, responent a una entrevista
 en un congrés de Polònia, juntament amb Carme Riera 
Laureano Bonet
Joan Sellent
Antonio Piedra
Joaquím Marco
José Florencio Martínez

Manuel Llanas
Manuel Valdés






,

dilluns, 5 de juny del 2017

Article 367) 3a part: Homenatge a ENRIQUE BADOSA: EL POETA

Parlar de l'Homenatge a Enrique Badosa, i no parlar del poeta i de la seva poesia, seria -com a mínim- insuficient, per això, aquesta entrada, vol ser un petit recull, o mostra, d'alguns dels poemes, notícies i referències, que hi podem trobar per internet.

Comencem, com és natural, per la seva pàgina web.

Llibres, papers, una finestra per on entra la llum del dia...Què més pot demanar un escriptor?
 EN EL SILENCIO DEL PAPEL EN BLANCO…


EN el silencio del papel en blanco,
un susurro de trazos inminentes,
y el destello inicial de la palabra.
Escucha, mira, espera con fervor,
ya que tal vez de pronto te ilumine
el deseado nombre del poema.
Y sé humilde. Tú, sólo mensajero     
       
                                  Enrique Badosa     
........................................................................
             
José Luís Giménez-Frontin, va fer una nota biobibliogàfica, i una seleeció de poemes.

SALAMINA

POR esto ha sido escrito el Partenón
con la más bella tinta de la tierra.
Por esto se ha labrado el pensamiento 
en la piedra más sabia y perdurable.
Por esto estás hablando en lengua libre.

                          Enrique Badosa

......................................................................................

Enrique Badosa: Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i graduat en periodisme. És considerat un dels més brillants poetes i traductors de poesia, en llengua castellana, de l'anomenada Generació del 50. Com a escriptor destaquen els seus assajos sobre crítica literària. També són molt notables les seves traduccions en vers del català, del llatí -Epodos y Odas de Horacio-, del francès i d'altres idiomes.
    
                             Extret de la Wikipèdia

...........................

PUESTO QUE CADA DÍA ES MÁS DE NOCHE…

PUESTO que cada día es más de noche,
vuelve al placer de tus primeros libros,
acaricia las cosas familiares 
que sientes extraviadas por cercanas,
recuerda el conversar de tus mayores,
sus gestos que te amparan todavía,
aquel mirar que te enseñaba a ver,
repósate en los nombres con que amaste,
vuelve a tus oraciones cuando niño
y con la sencillez de la confianza
saluda a Dios y espera en su amistad.

                              Enrique Badosa

de Ya cada día es más noche (2006) 

(Extret del blog: La palabra es mágica)


.........................
    
Enrique Badosa (Barcelona, 1927) ha abierto todas las ventanas de las Letras. Periodista, crítico y editor durante más de dos décadas en Plaza & Janés, le debemos colecciones de poesía en las que vertió al castellano los versos de catalanes universales como Espriu o Foix. Cincuenta años después de su primer libro, «Más allá del viento», acaba de publicar «Ya cada día es más de noche», medio centenar de poemas de intimidad elegíaca. A punto de cumplir los ochenta, Badosa se considera «todavía obrero de sencillas palabras». A la hora de definir su poesía, opta por el simbolismo: «Incluso cuando he cultivado el verso satírico he mostrado una vena simbolista»,
                http://www.abc.es/hemeroteca/historico      
...............................

 SERGI DORIA - SPECTATOR IN BARCINO
Los aniversarios de Enrique Badosa Sergi Doria

Poeta simbolista, catalán que se expresa en la lengua de Cervantes. Noventa años de sabiduría.

Article publicat a l'ABC, en ocasió del 90 aniversari d'Enrique Badosa

.....................................................

   Enrique Badosa gana el Premio de Poesía Villa de Oria
Publicado por Julián Pérez Porto 4 de Abril de 2008

(Extret del web Poemas del Alma)

..................................................

"Uno de los días, al terminar mi intervención, y ya de vuelta al hotel, mi mujer me mostró un libro que encontró en el suelo, junto a una butaca, del salón de actos, era el Parnaso funerario. Durante la cena hablé con Enrique. Le mostré el libro. Me dijo que era el que iba a emplear para leer unos poemas al día siguiente pero que me lo regalaba porque el destino quiso que llegase hasta mí. Me lo firmó, como siempre, con mucho afecto y lo conservo con especial cariño. En Parnaso funerario, el Enrique Badosa crítico, el enemigo de la mentira y de la estulticia, nos muestra a un determinado tipo de poetas. Sirva la anécdota como ejemplo de un hombre noble, un caballero clásico por modos y por clase que, a veces, se erige en caballero andante y desmascara vanidades, vidas tan falsas como la escritura que practican algunos, etc.) Epigramas, creo, inspirados en Marcial y lúcidamente resueltos como producto de amargas y personales decepciones."

(Extret de:  Blog del poeta Manuel López Azorín - 20-12-10)

.................................................
Interessant informació en la pàgina de la Fundación Jorge Guillén:

Enrique Badosa
Convenio donación de su fondo documental y bibliográfico, firmado por el propio autor en febrero de 2006.
Los documentos se encuentran pendientes de descripción y digitalización.
Se esperan más incorporaciones.


..................................


En el següent enllaç, trobareu un article d'opinió d'Enrique Badosa: Mi Camino de Santiago:
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-07-10-2004/abc/Catalunya/art%C3%8Dculo-de-opini%C3%93n-de-enrique-badosa-mi-camino-de-santiago-1953_9624033563654.html
................................................................

En tots aquests enllaços, i molts més, que es poden trobar a internet, tenim molta informació del poeta i de la seva obra.
Per acabar, potser, unes quantes fotografies de diferents moments de la seva vida. Totes procedeixen d'internet, i la indicació, o l'enllaç al lloc del qual s'ha extret, apareix en cada foto.
I també, un material interessantíssim, són els vídeos d'entrevistes i recitals. En posem, igualment, una petita mostra.



https://www.youtube.com/watch?v=PwpYvflNmy0

Badosa al Port d'Atenes "El Pireo"


Vegeu l'entrevista a l'ara.cat
               
Del blog "Gaudí y más..."
Del blog "Gaudí y más..."

Badosa a Roncesvalles



I, passem als videos:

https://www.youtube.com/watch?v=D-TN3iUiR-Y   



...............................................................
Una bona entrevista; la que li va fer Ricardo Fernández.


https://www.youtube.com/watch?v=JWdPGf6_odo

.........................................

Poso un dels molts videos gravats per ACEC, molt recomanables de veure i escoltar. Trobareu una notable col·lecció dedicada a Enrique Badosa, magnífics per poder assabentar-nos, a l'hora, de fragments biogràfics i també de la seva producció escrita, gaudint dels poemes dits per un autor que, no només els sap escriure, sinó que també els recita o llegeix amb veu, paraula i entonació, clara i precisa. 

https://www.youtube.com/watch?v=PwpYvflNmy0

....................................................

Hem acabat, amb aquesta 3a entrega el reportatge inspirat en el dia de l'homenatge?; no, encara no! 
Continuarem...