Article 218) EL DIT A LA LLUNA

L'amic Ricardo Fernández, ens ha posat el dit a la lluna, i clar, no ens podem estar de recollir el seu poema i desar-lo en el nostre apartat Notícies i poemes de la Lluna, amb el seu permís, (encara no el tinc, però ara li ho demanaré) com que el Ricardo és un bon amic, de ben segur que no me'l negarà, de manera que ja l'enganxo:

LUNÁTICO QUE FUI

¿Por qué viene lunático de luna?
¿cuánto hay de cierto que si luce llena
te puede transformar en un licántropo
que aflore en ti la fiera que hay dormida?

Lunático por ti, fui hombre lobo
o cordero pascual, si lo pedías,
más constato que tú, como la luna,
te creces y descreces en pasiones.

Hoy toca que estés llena y todo vale,
hasta que pronto mengües y los celos
te lleven a la nueva discusión
que olvidarás, voluble, cuando crezcas.

Este fiel selenita, mi lunática,
deja de ser satélite de ti
cansado de tus fases, el licántropo
echa el diente a las otras del astral.

Llevas razón, la fiera ha despertado
y abandona tu cárcel. De luneo
salgo de caza en busca de una estrella
y en vez de tibia luz encuentro un sol:

Tierno cobijo en cada amanecer
que me da rienda suelta por las noches.
"¿Lo entiendes, cielo? ¡Cómo no escoger
pasión con libertad y sin reproches!"

Ricardo Fernández Esteban ©

Foto procedent de: 

 

http://leon2085.deviantart.com/art/Luna-Llena-IV-150235961

Article 96) QUART MINVANT, GEP A LLEVANT

LLUNA

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.

Núria Albó








Corrandes de lluna
(M. Mercé Marçal)

Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria,
que truca a la porta.
*
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
*
Si la lluna era
rodona i roja,
l'amor cantaria,
l'amor boja.
*
Més ai, si ve blanca,
rodona i blanca,

l'amor cantaria
que la porta tanca.
*
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l'amor cantaria
l'amor minvant.
----------------------------------




I, acabarem amb LA LLUNA, de
JOAN MANUEL SERRAT:


https://www.youtube.com/watch?v=RA2THJB9e0E

Article 51) CALENDARI D'ADVENT - 6 DESEMBRE

6 DESEMBRE                                

VILLANCET DE LA LLUNA PLENA. Poema de Nadal de Francisca Alcover Morell

PRELUDI

Aquesta nit de Nadal
jo hi seré tota sencera,
com un altíssim fanal,
cremant la més blanca cera.

INTERMEDI

Rodona com un sedàs
cendré una claror tan fina
que quan per mes malles pas
caurà un rastre de farina.

En la gran llàntia del cel,
plena de llums d'estelada,
jo som, devota i fidel,
la blanca neula penjada.

Lentament m'he de elevar,
lentament, com qui no frissa...
Tal qual fa, sobre l'altar,
l'Hòstia Santa de la missa.

Aquesta nit jo hi seré
ben sencera i ben rodona:
Que altra volta avui també,
Déu fet carn al món se dóna.

VOU-VERI-VOU

Jesuset!:
Tú ets del cel la bona nova.
Jo et vull enramar un poquet
la negror de aquesta cova.
Ben gojosa em filtraré
pels forats i les escletxes:
quins dibuixos hi faré
amb mes retxes!

En filigranes de argent
mudaré les teranyines,
que mon bes clar i lluent
fa tornar les coses fines.

La pobresa i el treball
te són, també, mare i pare:
tens ben llis el menudall,
l'adornament és cosa rara.
Jo, de franc,
—com ho fas per totes bandes—
i amb el meu filet tan blanc,
t'hi faré brodats i randes...
----------------------------------------------------------------------------------

Nana Moskouri, ens canta el silent night
Si el vídeo no respon, poseu aquest enllaç en la barra de direccions:
 https://www.youtube.com/watch?v=hAsEMxvwCJ4

Artiocle 43) BOIG PER LA LLUNA

Al principi, tothom creia que es tractava d'una noia, després ells ho van explicar: era... LA LLUNA!  la destinatària de la seva cançó: BOIG PER TU, de SAU. 

Article 18) VIVIREMOS LOS DOS EN LA LUNA

Una antiga cançó, suposo que del 1940 aproximadament.  La parella protagonista d'aquesta història va resoldre el seu problema d'habitatge d'una manera ben original... i estalviant-se hipoteca !

MI CASITA DE PAPEL

Encima las montañas, tengo un nido
Que nunca ha visto nadie como es.
Está tan cerca el cielo que parece,
Que ha sido construido dentro de el.

Encima las montañas viviremos,
El día que tú aprendas a querer.
Y así podrás saber como es el cielo
Viviendo en mi casita de papel.

Viviremos los dos en la luna
en una casita de papel.

Que felices seremos tu y yo,
Y que dulces los besos serán.
Pasaremos la noche en la luna,
Viviendo en mi casita de papel.

 Que felices seremos tu y yo,
Y que dulce serà el despertar,
Viviremos los dos en la luna,

en una casita de papel.

Autor lletra original: Francisco Codoñer  


La podem escoltar per  la Orquesta Topolino:

Article 15) CURRÍCULUM DE VIATGES A LA LLUNA

La lluna, alta i llunyana, font d'inspiració de poetes i ambició de científics, és objecte d'experiments i viatges de tant en tant. Extrec unes dades publicades avui en el diari ARA sobre les incursions fetes -fins aquest moment- a la lluna:

4 OCTUBRE 1957 – La Unió Soviètica envia el primer satèl·lit a l'espai, l'Sputnik 1.

3 NOVEMBRE 1957 – La gossa Laika és el primer animal posat en òrbita, a bord de l'Sputnik 2, Unió Soviètica.

2 GENER 1959 – l'URSS fa impactar una nau no tripulada a la lluna, la Luna 2. Els Estats Units ho fan 3 anys més tard.

12 ABRIL 1961 – L'astronauta de la Unió Soviètica Iuri Gagarin viatja a l'espai amb la nau Vostok 1.

20 JULIOL 1969 – Neil Armstrong arriba, i trepitge la lluna, amb l'Apol·lo 11.

15 OCTUBRE 2003 – La Xina envia una tripulació a l'espai, amb la nau Shenzhou 5.

5 NOVEMBRE 2007 – Pequín envia un satèl·lit a l'òrbita lunar i el fa estavellar contra la superfície de l'astre.

Però nosaltres, deixem als científics aquests experiments, i ens dediquem, mentre que això sigui possible, a fer-li, o a  dir-li, versos, com aquest, tan preciós, de Vicent Andrés Estellés

Cançó de la lluna

La lluna de la muntanya, la lluna que més m'agrada! Ai, com m'agrada la lluna la lluna de la muntanya! És una lluna molt neta, és una lluna molt clara, Com és de clara la lluna, la lluna de la muntanya! Lluna de bosc i fageda, la lluna que ens agermana, la lluna de creure i creure i mirar-nos a la cara. La lluna de la ciutat és una lluna gastada, és una lluna molt trista, és una lluna llunyana. ¿Qui pot mirar a la lluna amb una mirada franca? És un luxe innecessari; vés a la teua, i a casa. Si la mires, et fotran un ganivet per l'espatlla, et robaran la cartera, la muller i l'esperança. Però jo pense en la lluna, la lluna de la muntanya, i em sé ric d'alguna cosa que jo no vull dir encara. Pense en un món on els homes es miraran cara a cara: cada paraula que diguen serà més que una paraula. Pense en la lluna, la lluna, la cosa que més m'agrada. La vida llavors tenia una gràcia no encetada. Ai, com m'agrada la lluna, la lluna de la muntanya! La lluna de la muntanya, la lluna que més m'agrada. Vicent Andrés Estellés