traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMPS ERA TEMPS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMPS ERA TEMPS. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de març del 2015

Article 233) FELICITACIÓ REBUDA EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

TERESA MARTÍN TAFFAREL, és una bona amiga dels seus amics, i de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, persona entregada a la poesia, al coneixement de la poesia, a l'expansió de la poesia, som molts els qui li estem agraïts per estendre'ns sempre les mans, aquestes seves mans plenes de saviesa poètica, que regalima, i fa que les hores passin en un vol, tot escoltant la seva veu dolça, bondadosa i poètica. 

Perquè, amics, no n'hi ha prou en ser bon poeta, o bon mestre, les persones que, de debò, se'ns queden dins del cor, són aquelles que, a més dels seus mèrits professionals, coneixements i talents, són, també, bones persones, senzilles i properes, amables i planeres, com ignorant la seva vàlua. 

Així és Teresa Martín Taffarel; exquisidament educada, mai no oblida la felicitació preciosa, en el moment adequat. Recordem, si més no, la seva salutació, des de Buenos Aires, el passat estiu, reflectida en l'article 152 Vacances dels amics, i que va donar inici a un allau de salutacions dels nostres lectors i amics.

Ahir, amb ocasió del DIA MUNDIAL DE LA POESIA, la seva veu, i la seva amistat, va arribar novament a nosaltres, amb aquestes paraules i aquesta imatge:



Quiero que recibais un saludo muy especial en este día de celebración de la palabra poética. 

Un abrazo,

Teresa Martin Taffarel


21 de marzo
DÍA MUNDIAL DE LA POESÍA


La poesía, señor hidalgo, a mi parecer, es como una doncella tierna y de poca edad, y en todo extremo hermosa, a quien tienen cuidado de enriquecer, pulir y adornar otras muchas doncellas, que son todas las otras ciencias, y ella se ha de servir de todas, y todas se han de autorizar con ella…

Miguel de Cervantes, El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Cap. XVI, II



Augusto Moreno Rodrigo Don Quijote leyendo. Bronce fundido, cincelado y patinado.

Resposta:

Querida Teresa, te agradecemos tu hermosa aportación, y nosotros también deseamos que hayas vivido un DIA MUNDIAL DE LA POESIA, tan precioso, como tus desvelos por ella se merecen.
--------------------------------------------------------------------------------


I no volem acabar aquest article, sense oferir-vos una mostra de la inspirada paraula poètica de Teresa Martín Taffarel:


DE QUÉ HABLAMOS CUANDO HABLAMOS DEL TIEMPO

De qué hablamos cuando hablamos del tiempo
De qué hablamos cuando decimos
esto, aquello, lo otro, lo que siempre regresa,
lo que se va y no vuelve.
Las palabras se dicen aquí, en este momento
y retornan a su eterno sistema de silencio.

Y qué es el silencio…
el silencio es un brazo que se aleja,
la llama que se extingue,
las cenizas del fuego.

Y también es la tierra y el cielo,
el árbol y la lluvia,
cuando aún no han sido nombrados
y esperan existir en los labios humanos

Y hablamos y decimos
tiempo
y esto, aquello y lo otro.
Y al renacer en nombre
enmudecen las fuentes,
y se callan los ríos…

En el fondo del alma
hay un mar de silencio.

              Teresa Martín Taffarel

dissabte, 21 de març del 2015

Article 232) FELIÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015 (programa per un dia de pluja)

Imatge: Blog  dondeseposaelsol.blogspot.com, de Miguel Schweiz
M'agrada la pluja, per això, que avui es despertés el Dia Mundial de la Poesia, amb pluja, m'ha semblat molt adient i romàntic.
Què en penseu vosaltres?
La pluja ha inspirat tota mena d'obres artístiques meravelloses. Intentaré recopilar algunes en aquest article:

Aquí teniu la banda sonora de la pel·lícula de 1964: Los Paraguas de Cherburgo:    https://www.youtube.com/watch?v=8n4hDMeJTRo



Però, encara abans, el 1952, l'inoblidable musical Cantando bajo la lluvia:
https://www.youtube.com/watch?v=4wKB2G6DQYc

També la nostra Núria Feliu li canta, romanticament, a la pluja:
https://www.youtube.com/watch?v=hESJEMdFfOc

Josep Maria de Sagarra, també va ser sensible a la inspiració de la pluja:

CANÇÓ DE PLUJA
               Josep Maria de Sagarra

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

I acabarem amb la música de Chopin: Preludio de la gota de agua:
https://www.youtube.com/watch?v=dpGpG_0xu1Q

I una pintura de Leonid Afrémov:




I, finalment, amb pluja o sense pluja: 
FELIÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA!!!

dijous, 1 de gener del 2015

Article 207) DESITJOS PER A 2015


La salutació per l'entrada a l'Any 2015, ens arriba de França, i ens l'envia Monique Segrestan, membre de la junta de Poemes al Nas de la Lluna. 

Amb aquest escrit de JACQUES BREL, de l'any 1968, desitgem a tots els lectors del blog..., desitgem, precisament, tot això, que diu Jacques Brel, i que, en una traducció ràpida ve a dir, aproximadament:

Jo us desitjo somnis sense fi, i una forta necessitat d'acomplir-ne alguns.
Us desitjo estimar allò que cal estimar, i oblidar allò que cal oblidar. 
Us desitjo passions, i us desitjo silencis. 
Us desitjo els cants dels ocells al matí, i us desitjo el riure dels infants. 
Us desitjo respectar les diferències de cadascú, perquè el mèrit i valor de cada u, sovint, s'ha de descobrir. 
Us desitjo que us resistiu a estancar-vos en la indiferència, i que us resistiu davant els fets negatius del nostre temps. 
Finalment, espero, que no renuncieu mai a la recerca, a l'aventura, a la vida, a l'amor, perquè la vida és una magnífica aventura i ningú, raonablement, hauria de renunciar-hi sense presentar una dura batalla. 
I et desitjo, sobre tot, que siguis tu, orgullós i feliç, perquè la felicitat és el nostre veritable destí.

Els vots de Jacques Brel, 1 gener 1968 (Europa 1)

111111111111111111111111111111111111111111

Aquesta autenticitat que ens desitja Jacques Brel, també
la trobarem en Le Petit Prince
Foto procedent de: http://manuelfle.blogspot.com.es/2010_09_01_archive.html

I, per començar l'Any amb bona música :     https://www.youtube.com/watch?v=jp0ylyqncd8

Victoria de los Ángeles -  Poème de l'Amour et de la Mer, d'Ernest Chausson


dimecres, 31 de desembre del 2014

Article 206) HAS VIST L`HOME DELS NASSOS?

Imatge procedent del blog: tierra-leyendas.blogpot.com
Avui, quan sortiu al carrer, fixeu-vos, si veieu l'home dels nassos!,  és l'únic dia de l'any que tindreu la oportunitat de trobar-lo. Els qui el van veure alguna vegada, diuen que és un home vell, que du un abric atrotinant, llarg i negre, amb les solapes aixecades, ocultant-li la barba i la boca, i un barret, tapant-li el front i els ulls, només un nas enorme -l'únic que li queda- destaca en la seva foscor, camina encorbat, du un fanal en una ma, i un rellotge de sorra a l'altra ma, i cada cop queden menys grans de sorra en el seu rellotge.

Ha sortit de casa seva molt de matí, just amb l'albada, i va cap a ponent, per trobar-se amb un nadó que es diu Any Nou, i de cognom: 2015, està previst que es trobin a la mitja nit, i així serà, matemàticament, si res no ho impedeix, i, fins ara, tots els anteriors han estat puntuals.

Ha deixat la que ha estat la seva casa tot aquest any, una casa que es diu CALENDARI 2014, i que a mitja nit serà derruïda. Camina de pressa, sense perdre ni un segon, procura no ser vist, perquè tothom li vol donar encàrrecs pel nado amb qui s'ha de trobar a la mitja nit, és un nadó rosset i bufó, que té 365 petits nassets, que anirà perdent cada dia, a mesura que, els que li queden, li vagin creixent.

Jo no sé si el veuré, però si vosaltres us el trobeu, digueu-li, de part meva, que li encarregui PAU, al nadó 2015. No li demano res més -de moment- ja sé que és petit, però creixerà i creixerà, i arribarà a ser un altre home dels nassos, però això serà dintre de 12 mesos; encara falta molt!
  
De moment, en la meva paret ja he penjat la seva casa per tot aquest any, i l'he posat prop de l'estufa perquè no passi fred. 

A tots els lectors, us desitjo el millor aquest 2015     
Imatge: blogcortemar.es

FINAL DE AÑO
  Jorge Luis Borges

Ni el pormenor simbólico
de reemplazar un tres por un dos
ni esa metáfora baldía
que convoca un lapso que muere y otro que surge
ni el cumplimiento de un proceso astronómico
aturden y socavan
la altiplanicie de esta noche
y nos obligan a esperar
las doce irreparables campanadas.
La causa verdadera
es la sospecha general y borrosa
del enigma del Tiempo;
es el asombro ante el milagro
de que a despecho de infinitos azares,
de que a despecho de que somos
las gotas del río de Heráclito,
perdure algo en nosotros:
inmóvil.

Jorge Luis Borges

diumenge, 3 d’agost del 2014

Article 151) BON DIA!

En el nostre article número 2, fa poc més d'un any, us donàvem el bon dia. Avui repetim aquesta salutació, i ho fem amb una cançó preciosa, lletra i música de'n Joan Manuel Serrat:


BON DIA

Quan per la sorra només
hi ha petjades de rates i de mariners,
és llavors quan un mar blau és el meu mar blau.

Quan tres roques fan un port,
i cada gra d'arena sembla un trosset d'or,
és llavors quan una platja és la meva platja.

Bon dia,
bon dia a tothom.
Bon dia, bon dia.

Bon dia, ventet de llevant
que véns d'on el sol neix
i mors en el meu velam.

Bon dia, bon dia.
Si bufa cap on s'amaga el peix,
és llavors quan el llevant és el meu vent.

Si és lleuger com un colom
a la proa pintat de vermell hi ha el teu nom,
és llavors quan un llaüt és el meu llaüt.

Quan les ones són joglars
i el sol mitja magrana creixent a la mar,
és llavors quan jo vull ser mariner.


https://www.youtube.com/watch?v=8x8bUM3ZfxU



dilluns, 23 de juny del 2014

Article 140) LA NIT DE SANT JOAN ÉS NIT D'ALEGRIA

Foto: locarranquer.blogspot.com
Feliç i màgica Nit de Sant Joan!!!
és la nit més curta de l'any

Solstici d'estiu; els sol ens acompanya més hores, però... després d'aquesta nit, inicia el seu camí cap a l'hivern

És una nit de bruixes i de foc...


A Barcelona, així com a altres poblacions -des de la Catalunya Nord- arriba la Flama del Canigó que servirà per encendre les fogueres de cada lloc, portada per voluntaris, sovint, excursionistes. És un costum preciós, al que potser fora bo d'afegir-se totes aquelles poblacions de Catalunya que encara no l'han adoptat.

Els estudiants han acabat el curs, i, la Nit de Sant Joan, és molt adient per començar les vacances amb una bona festa.

Aquesta nit, la menja més tradicional és:  la COCA!!!

I brindar amb xampany, o cava (digueu-li com vulgueu)

Cantem la cançó d'en SISA:

Nit de Sant Joan
Sisa - La nit de Sant Joan (1981)

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
 Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
 de mans d'un follet que li fa de guia.
 Primavera mor, l'hivern es retira.
 Si arribés l'amor, mai més moriria.

 Les flames del foc, la nit tornen dia.
 Si arribés l'amor, que dolç que seria.
 La nit de Sant Joan és una frontissa.
 La porta de l'any, tan grinyoladissa,
 comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
 Que és la nit més curta i el dia més gran.
 Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
 Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

 Imitarem el sol amb grans fogates.
 Llevem-nos el calçat damunt les brases.
 Al cel van de «verbena» ocells i astres.
 I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
 Com la terra que gira al voltant del sol.
 Com la terra que gira al voltant del sol.
 Farem lentes rodones encerclant el foc.
 Farem lentes rodones encerclant el foc.

 La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
 Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
 de mans d'un follet que li fa de guia.
 Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
 Al bell mig del foc té la seva fira.

 Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
 Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
 -Adormo els infants i faig que somniïn.
 Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
 Destapa secrets, escampa misteris.
 Fa anar del revés els somnis eteris.
 Provoco adulteris, records, enyorances,
 petons i venjances, ensenyo encanteris
 a les jovenetes els porta perfums
 dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Quan vol és tan alt com la catedral.
 Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
 No és home ni dona, ni àngel ni infant.
 Per passar l'estona pot ser un comediant.
 És jove i no ho és, geniüt i immoral.
 Astut. I què més?

 -Sóc immortal.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

 Si mireu les flames del foc de Sant Joan
 li veureu les banyes, el barret i els guants.

Lletra Jaume Sisa
Música Jaume Sisa
Àlbum La nit de Sant Joan
Any 1981
Discogràfica Edigsa
--------------------------------------------------------------------------------------------



FELIÇ REVETLLA!!!


divendres, 14 de febrer del 2014

Article 91) LA LLEGENDA DE SANT VALENTÍ


14 de febrer, SANT VALENTÍ.  Un mes fred, de ple hivern, s'aixeca aquest dia, amb 11 graus de temperatura i un cel bastant clar, temperat per la calidesa dels sentiments d'amor.

Certament que, a Catalunya, tenim com a diada de l'expressió de l'amor i l'amistat, el 23 d'abril; Sant Jordi.

Tot i així, com que les celebracions sempre son maques, i sobre tot quan son celebracions amoroses, i com que, amés a més, el comerç sempre en surt beneficiat, la tendència és que ho celebrem tot, i ara toca Sant Valentí.

La llegenda apareix al final de l'Edat mitjana, a França i a Anglaterra, i diu que Sant Valentí havia casat parelles en secret, després que el matrimoni fos prohibit per l'emperador Claudi II, però el patronatge sobre els enamorats no es va establir fins el segle XVIII, a Anglaterra.

Una cançó típica avui, és El dia dels enamorats, i una bona versió, aquesta:


I, naturalment, no pot faltar un poema:

Amor Eterno

Podrá nublarse el sol eternamente;
podrá secarse en un instante el mar;
podrá romperse el eje de la tierra
como un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón;
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.

(Gustavo Adolfo Bécquer)

o dos...


Amor. 

Amor, Delmira Agustini (1886-1914)

Yo lo soñé impetuoso, formidable y ardiente;
Hablaba el impreciso lenguaje del torrente;
Era un mar desbordado de locura y de fuego,
Rodando por la vida como un eterno riego.

Luego soñélo triste, como un gran sol poniente
Que dobla ante la noche la cabeza de fuego;
Después rió, y en su boca tan tierna como un ruego,
Sonaba sus cristales el alma de la fuente.

Y hoy sueño que es vibrante, y suave, y riente, y triste,
Que todas las tinieblas y todo el iris viste;
Que, frágil como un ídolo y eterno como Dios,
Sobre la vida toda su majestad levanta:
Y el beso cae ardiendo á perfumar su planta
En una flor de fuego deshojada por dos...
o tres...                                    


MESTER D'AMOR


Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.


Joan SALVAT-PAPASSEIT





dimecres, 1 de gener del 2014

Article 76) GOOD MORNING, AMOR

Good morning good morning, 
good morning mi amor,
hoy ha nacido una nueva ilusión,
good morning good morning
good morning mi amor,
el tiempo de amar empezó,
el tiempo de amar empezó...

Aquesta és la lletra que jo recordo, d'una cançó dels anys 70.  També la podriem cantar en català, seria, aproximadament, així:


Bon dia, bon dia,
bon dia amor meu,
avui ha nascut una nova il·lusió,
bon dia bon dia,
bon dia amor meu,
el temps d'estimar ha començat,
el temps d'estimar ha començat...


Però el millor serà escoltar la autèntica versió, la dels seus autors: LOS PUNTOS:

si el vídeo no es pot veure des d'aquí, clica l'enllaç, o copia'l i enganxa'l a la barra d'adreces:

https://www.youtube.com/watch?v=FGXjgF74GwU


https://www.youtube.com/watch?v=FGXjgF74GwU
                                       
Amb aquesta melodia vull felicitar-vos el NOU ANY 2014, i recordar-vos que, els propers dotze mesos, ens ofereixen  una nova oportunitat d'estimar, desitjo que tots sapiguem aprofitar-la!!!

dimecres, 4 de setembre del 2013

Article 20) SETEMBRE

Setembre; temps de la verema, i de les festes del vi ! I també, temps de llaurar.

La niña de las uvas, de Julio Romero de Torres        


Les dites del mes:

"El setembre és bo, si no plou en tot el mes"
"De setembre enllà, prou navegar"
"Passat el setembre, el mar és de tembre"

I, naturalment, els poemes:
                                                                   
SETEMBRE

Raïm daurat i sucós,
raïmet atapeït,       
madures emmorenit                                      
pel bes de la solellada.
Tens el gra tan dolç i ros
que sembla d’aigua emmelada.
             (Degotall de poemes, de Joana Raspall)                                                                                              
I la cançó de la película del mateix nom: CUANDO LLEGUE SEPTIEMBRE, la melodia era força bonica, la lletra, bé... com que és una traducció, en podem trobar varies versions..., aquesta és la que cantava GELU.  Però, la versió que podeu escoltar, la teniu a continuació; la de Rockin Boys.

http://www.youtube.com/watch?v=bW4v4ueq5fU
 

Cuando Llegue Septiembre
todo será maravilloso.

Cuando Llegue Septiembre
se ocultará la luz mas pronto.

Y la noche sin final
será el encanto de Septiembre
para mí.

Por que así mas tiempo habrá
de oscuridad, de intimidad,
de estar muy juntos.

En Septiembre tu amor,
me dices que al fin,
tendré por siempre.

Y es por eso que yo,
tú sabes que estoy
tan impaciente.

Y la noche sin final
será el encanto de Septiembre
para mí.

Por que así mas tiempo habrá  

de oscuridad, de intimidad,                                                                                                                                                 
de estar muy juntos.

Cuando llegue septiembre
no vivirán las mismas rosas.

Cuando llegue septiembre
tu vivirás conmigo a solas.