traductor

dimecres, 15 de maig de 2019

Article 453) JOAN BROSSA; el conegut desconegut


Qui no coneix Joan Brossa?,  gairebé tots tenim alguna imatge al cap, d'una o altra obra de Brossa, ja sigui per llibres, cartells, o per l'empremta urbana que va deixar, esquitxant Barcelona, oxigenant-la, fent-la més respirable amb la seva pluja artística, original, sorprenent, simpàtica i divertida.

Per tot això, és més que probable que si fessin una enquesta i ens preguntessin als vianants si coneixem Brossa, la resposta, les més de les vegades, seria afirmativa.

Però, també és veritat que, si anéssim més al fons, el coneixement que tenim de Brossa no aniria més enllà de dir, com a molt, que era un poeta visual.

I és veritat, Brossa era poeta, un bon poeta, capaç de crear en diverses modalitats poètiques, una d'elles, la poesia visual, forma d'expressió en la que més es va especialitzar, però no la única.

La seva amplitud d'interessos, la intencionalitat crítica, enginyosa, juganera, de la seva obra, desorienta al lector de poesia acostumat a agafar un llibre de poemes i llegir-lo, i tancar-lo sense altre esforç que guardar en la memòria alguns versos.

Joan Brossa trenca aquest esquema, ens fa l'ullet i ens obre de bat a bat les portes de la seva imaginació, convidant-nos a fer-nos còmplices dels seus pensaments i de la intencionalitat de la que està carregada la seva obra.

Cal conèixer Brossa, per més d'un motiu, el més evident, per gaudir-ne, però hi ha un altre, i és pel fil cultural que posa en les nostres mans, perquè no ens oblidem d'un passat artístic, intel·lectual, socials, immediat, que ens lliga a esdeveniments polítics, moviments filosòfics, a obres i artistes i d'àmbit internacional.

Amb motiu dels cent anys del seu naixement, estan sovintejant els actes i exposicions sobre Brossa, cal aprofitar-los.

La Fundació Joan Brossa ens ho posa fàcil; el 16 de maig 2019, s'inaugura una exposició, a la mateixa fundació Joan Brossa, encaminada a fer conèixer i entendre l'esperit brossià, i una mica del seu univers, amb un títol llarg i prometedor d'aventures:  "La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980", de la mà del comissari de l'exposició, Eduard Escoffet, també poeta (qui, sinó un poeta gosaria explicar el riquíssim món de Brossa?), amb visitas guiades pel mateix  Eduard Escofet, podrem aprendre, conèixer i entendre molt més que fins ara, la gran i diversa activitat artística que va dur a terme Joan Brossa.

Eduard Escoffet mostra la A invertida, o Cap de bou, d'en Brossa
Enguany, la Setmana de la Poesia, va de diàlegs, i en aquest cas també; amistats, col·laboracions, relaciones, influències i coincidències, tota una constel·lació artística i intel·lectual s'ha desplegat en aquesta exposició, en la qual, aprendreu molt sobre Brossa, i també, molt, sobre molt.



  

divendres, 10 de maig de 2019

Article 452) FUNDACIÓ FELÍCIA FUSTER, poesia en grans veus

El tàndem, Tònia Passola-Josefa Contijoch, va organitzar i reunir ahir, a la Fundació Felícia Fuster, una categoria de poetes, de primera categoria -valgui la redundància- , tots ells i elles, ens van regalar un temps, que se'ns va fer curt, oferint-nos la poètica de Felícia Fuster, en comunió amb la pròpia poètica d'aquests rapsodes-poetes.

Tot i que la paraula va ser essencial ahir, i tota vegada que en aquest reportatge no la podem sentir, posem algunes fotos que ens recordin la intensa estona que vam passar.


Enrica Mata, presidenta de la Fundació Felicia Fuster, obre l'acte

Tònia Passola, presenta el magnífic elenc de poetes,  i participa en el diàleg



I, tot seguit,  comencen les lectures:

Joana Bel
Rosa Font
Ramon Farrés


Isabel Ortega; elegant i expressiva


Francesc Prat

Teresa Costa-Gramunt, amb un colpidor poema propi, final.

 Josefa Contijoch, va tancar l'acte, i també els diàlegs


A destacar, la divertida intervenció d'Anna Aguilar-Amat, que, ens va muntar en una moto, en un viatge del present al passat, en companyia d'un seu nòvio brasiler i de la Isabel Coixet, i amb ensenyament final: Demà pot ser l'any vinent.
 Com diuen els italians: "Si non è vero, è ben trovato"






dijous, 9 de maig de 2019

Article 451) POESIA AL MUSEU FREDERIC MARÉS

Arrenca, finalment, BARCELONA POESIA, després de diversos actes previs, anunciadors de la gran setmana poètica que es viu a Barcelona el mes de maig.

Però, digueu-me, quan, no hi ha poesia, a Barcelona?, si és la ciutat poètica per excel·lència?

Certament, però aquesta setmana, es fa oficial!, i tots, tots els ulls, es giren vers la POESIA!

També em direu, que, no solament es fa molta poesia a Barcelona, i teniu raó, hi ha molts llocs, moltes poblacions i ciutats on la poesia és molt visible, rutinàriament en actes continus, extraordinàriament en actes especials i freqüents, afortunadament, és així.

Però bé, aquesta és BARCELONA POESIA, i en aquesta festa ens hem de centrar, ja parlarem dels altres llocs poètics en properes oportunitats.

Ahir, com deia, es va disparar el tret de sortida. No, "tret" no!, eren les campanes de la Catedral les que anàvem sentint quan tocava l'hora, i era bonic, escoltar les campanades en el rerefons dels poemes.

Qui va ser puntual, al Verger del Museu Marès, va poder seure a la segona fila.

Va moderar l'acte, la nostra estimada Laura López Granell, un acte dedicat a la poetessa nord-americana MARY OLIVER, darrerament descoberta per molts de nosaltres, darrerament traduïda al català, i lamentablement, darrerament traspassada.



Presentació
Em crida l'atenció, l'impacte que Mary Oliver ha fet en les, i els,  nostres poetes d'aquí.
Jo, no la he llegit encara, ho faré tot seguit, però, de moment, em sorprèn i m'interessa. A més, quan es parla d'ella, noto una certa emoció, alguna cosa que va més enllà de la sóla valoració poètica, i aquest sentiment, no el mostren una o dues persones, sinó que és compartit per molts poetes que han llegit la Mery Oliver.

En la presentació, es va dir que potser...la Mary Oliver, era allí, potser si veiem volar alguna gavina, algun ocell... seria ella?

Doncs sí, l'ocell va aparèixer, gairebé en el mateix moment, aquí el teniu:


I fotos d'alguns d'alguns moments del recital:




Aquesta primera hora ha estat molt plena, però encara ens queden dues hores més, avui, al Verger del Museu Marès.

No em moc de la segona fila.