JOSEP
COLET I GIRALT
Homenatge
al Poeta i al Filòsof
20
abril 2018
Comentari
a l'obra poètica de Josep Colet i Giralt , per Maica Duaigües
El
primer llibre que em consta publicat, de Josep Colet, és POESIES I
SONETS CRUELS, i és de quan ell tenia 36 anys, aquest llibre era
una primera part.`Una segona part, la publicà al 1976
Al
1977, es reedità aquella primera part.
Al
1977, també, publicà una novel·la “Viatge insòlit a Milet”,
jo la vaig veure reresentada al Forum de les cultures, amb
assistència de professors de sociologia de la Universitat de
Barcelona.
Al
1978, apareix 31 poetes d'avui, llibre col·lectiu.
Al
1980, 55 poetes d'avui, Josep Colet hi figura amb el “POEMA A LA
TERRA”, de 36 versos!, extraordinàriament llarg, per ell, que és
poeta de poesia raonablement breu, i, d'aquest poema agafo el
fragment que a mi m'ha impactat més, diu:
M'agradaria
baixar al fons d'aquesta terra,
saber
què amaga dintre el cor, saber què enterra
De
quina déu de l'univers ha estat brollada,
per
què navega, mig perduda, en l'univers
quina
paraula universal l'ha mormolada,
Fins
aquí, interpreta preguntes que ens fem tots,
però,
després, apareix la gran pregunta, la pregunta que només podria
fer-se, ell, pregunta:
quina
paraula pot posar-la dintre un vers?
Ell
vol posar la terra, dins d'un vers, a través d'una sola paraula!
Aquí,
el mestre, expressa tota la seva ambició i preocupació poètica:
posar la terra dins un vers.!
I
resulta que ho ha aconseguit; en tota la seva obra posterior, ha
parlat de tot, i tot ho ha dit en pocs i exactes versos, cada poema
és a l'hora una reflexió, un sentiment intel·ligent, o un
pensament enamorat, de tal manera, que sempre aconsegueix arribar-nos
al moll de l'os.
L'any
1988, publica “El món de les tercines”, i el dedica al creador
de les tercines: Dante Alhigieri, aquest llibre és un estudi
interessantíssim, en el qual fa intervenir els poemes de molts dels
seus amics poetes i deixebles, analitzant els versos i les seves
característiques, és un llibre molt treballat i complet, un llibre
per estudiosos.
No
vull passar per alt, un poema d'en Josep en aquest llibre, “Presó
de vidre” en el qual compara el mirall, amb una presó:
“sento
caure cos avall
la
mirada ben desperta”
“jo
em sé pres dins el cristall”
Un
viatge al Brasil el posa en contacte amb la Macumba, i en Josep, home
ple de curiositat per les manifestacions arrelades en les diferents
cultures, s'hi aboca, com si fos un brasilè més, vivint i escrivint
un llibre, que, es titularà així: Macumba.
“Al
morro hi ha una festa, hi ha delit,”
“Vocé,
vem...!
Hi
ha una bona Macumba aquesta nit!”
No falta, en el poemari, la
corresponent explicació del que és la macumba, i un vocabulari
sobre el tema, obtenint com a resultat, un petit llibre que conté
molt més del que les seves proporcions farien pensar.
En
els “Nadals experimentals” i en els llibres de nadales de
l'Ateneu -aquest Ateneu- dels anys 2000, 2001, i 2002, s'apleguen
preciosos poemes de Nadal d'en Josep Colet i del grup Poesia Viva.
“Cites
poètiques” és un llibre també col·lectiu, de, tal com diu el
títol, cites, llegim
algunes, d'aquestes cites,
del mestre:
“Conèixer
és ser deixeble de la ment
i
súbdit dels batecs del sentiment”
“Hi
ha un petit nuvol de quietud
com
una vela sense ventades
en
la mar plana de l'altitud”
“Jo
tinc cançons dins la veu
de
la memòria...”
En
la poetessa Esther Martínez i Pastor, Josep Colet troba una ànima
bessona que l'empeny a l'excel·lència en la poesia, més ben dit,
s'empenyen, mútuament; quan ella defalleix i no vol escriure, és en
Colet qui l'estira, perquè sap tot el que ella pot produir, però, a
l'hora, ella esperona l'intent d'en Colet d'esprémer la paraula fins
a expressar tota la poesia que el mestre du en la seva ploma.
La
seva, és una amistat diàfana i constructiva, que comparteixen amb
família i amics, i amb el resultat de més i molts bons, llibres de
poemes.
La
besant filosòfica de Josep Colet i Giralt, el va dur a ser deixeble
i bon amic, de Lluís-Maria Xirinachs, del seu estudi conjunt de la
filosofia globalista va néixer “Globàlium poètic”, La
desaparició de Xirinachs no ha estat un final per aquella filosofia,
la qual ha trobat continuïtat i camí en el pensament creatiu d'en
Josep Colet i Giralt:
“Un
breu poema neix entre els meus dits,
al
mon intern d'aquesta vida meva,
i
amb Llull i Xirinachs a dins units
jo
cerco una llum nova, sense treva”
Josep
Colet és un poeta de poques paraules, perquè, tal com diu en un
haiku, en el seu llibre “Versos a la vora del fred” , aparegut
el 2005
Moltes
paraules
la
veu ha fet hereves
de
la mentida.
TRENTA-TRES
PARADOXES D'AMOR, és el següent llibre.
Josep
Colet, encara que filòsof, no és aliè als sentiments d'amor, un
amor persistent,
com
podem veure:
“Una
mica de tu en la mica del jo
“una
mica de res en la mica del mot”
“que
tots dos hem guardat en la cova dels llavis
Una
mica de gust d'aquells besos silents
que
han nascut a la sang i que encara no han mort
una
mica d'oblit en la mar del record
on
naveguen els cors cada dia més savis”
L'any
2009, ens arriben les “Propostes de set en set”:haikus,
tankas, epigrames...
com
aquest:
No
me'n recordo quan devia ser
que
feia la primera poesia...
Segur
que no sabia, aquell paper,
que
em faria vell, rimant, com aquell dia.
El
2010 publica “Prèntesi al Gayter,” amb pròleg de Lluis
Busquets i Grabulosa, com que el prologuista és aquí, no cal que en
parli, del llibre, si vol ja ho farà ell, jo només diré un petit
fragment:
“Amb
la parla et faràs vell
i
amb el verd et faràs jove
i
amb la mort et faràs viu
en
la parla dels teus fills”
El
2015 publica, “Dites i Dates”, també, un tast:
“Bon
cop de falç!, canta el setembre amb força
i
tots sortim a fer-nos respectar.
Del
Pi de les Tres Branques som l'Escorça,
i
encara, abracem l'arbre del demà.”
El
2016 apareix “El ressò i la nova veu”, sonets nascuts al
caliu de Marius Sampere, i el proleg -no podia ser d'una altra
manera- és de l'amic: Marius Sampere
Petit
fragment d'un dels poemes:
“A
dintre meu encara hi ha aquell nen
que
amb el seu dit assenyalà una estrella
i
amb la maneta estesa va i la pren,
per
assolir entre els dits la meravella”
El
2017, publica “Penso que sento...sento que penso” - també,
sonets
En
fem un tast:
“Cada
any obre camí, i a mi me'l tanca,
perquè
el sender va fent-se més estret;
em
barra el pas un bosc, i cada branca
a
poc a poc, va fent-m una paret.”
No
he comentat més que una petita part dels seus llibres, ni ha molts
més, però necessitaríem hores i hores si volguéssim parlar de
tots.
Josep
Colet i Giralt, pel seu talent poètic, per la seva profunditat, pel
seu caràcter d'home d'estudi, podria haver sigut un poeta de
claustre, vull dir, de despatx, de solitud, podria escriure, isolat,
amb la casa i amb l'estimada, en tindria prou, i s'obriria solament a
la feina que li aportés guanys materials i honors.
Però,
no, Josep Colet i Giralt, no és així, ell necessita fer pedagogia
poètica, compartir amb tots, amb els qui en saben molt, amb els qui
en saben menys, amb els qui comencen..., generosament, com el pagès
quan sembra, dona, a mans besades, els seus coneixements; ensenya a
recitar, a llegir poesia, a escriure poesia, explica, contesta,
ajuda, suggereix, tot a través del seu Seminari d'Investigació
Poètica.
Així
neixen un grapat de llibres col·lectius, en els quals, ell només
vol ser un més. Tots sabem, però, que ell, no és un més, ell és
l'ànima de tots aquests llibres. I aquest és el moment, que jo
trobo, per dir-li, personalment, però en nom de tots, i davant de
tothom: gràcies!
Haig de dir-vos que tenim encara un
Josep Colet inèdit, a més de tot i el que ha publicat, i del que
està a punt de sortir, que hi ha un parell de llibres preparats per
molt aviat, però encara hi ha un Colet inèdit, o sigui que, els qui
estigueu aquí, que sigueu editors, aprofiteu la oportunitat, ara el
teniu a l'abast!
I també un missatge, pels qui feu
recitals de poesia catalana, actes de poesia catalana: reciteu Josep
Colet, programeu Josep Colet en els vostres recitals, perquè no
seria just que ell, que ha estat obert sempre, amb pregona vocació
pedagògica de la poesia catalana, que s'ha esmerçat a ensenyar tota
la preceptiva poètica, no estigués, ara, en les veus de tots els;
lectors de poesia, els aedos, els rapsodes, digueu-lo com vulgueu,
però reciteu-lo.
La poesia, la paraula, i la música,
tot això, és per en Colet, una mateixa cosa, a vegades em pregunto,
que li ha donat què a qui, què li ha donat qui a què?, és la
poesia qui va donar música a en Josep, és en Josep qui va donar
paraula a la poesia?, és la música qui va unir paraula i Colet?
L'entrega de Colet a la poesia, és una
entrega amorosa, una entrega que va del matí a la nit, i jo diria
que també en somnis viu la poesia, poesia sempre, catalana, i així
accepta les limitacions que la seva fidelitat li procura, ell en sap
molt de limitacions, de barreres, d'entrebanc, de silencis
obligats..., i sempre amb bonhomia, sense decepcions, sense enveges,
sempre escrivint, ensenyant, escrivint, ensenyant, com una
formigueta, poètica.
M'agradaria
acabar dient un sonet d'en Josep Colet, que a mi m'agrada
especialment:
Les
paraules que aprenia d'infant
se'm
filtraven com el raig de la lluna;
ignorava
que eren Deu i, per tant,
no
sabia del valor de cada una.
Però
ara que el meu cos s'ha fet gran
i
la vida ja amenaça de runa,
les
paraules son la llum del minvant,
per
on llisca la meva ombra dejuna.
Les
venero en el temple del pit,
on
ressonen de la parla captives
o
emmudeixen dins la lletra del dit.
I
com cremen entre dents i genives
quan
se'm moren per silencis de nit
o
quan tornen cada dia mes vives!
Moltes
gràcies per la vostra atenció.