11 de Gener 2019
Primer dia de la Festa Major del barri de Sant Antoni de Barcelona.
POEMES AL NAS DE LA LLUNA fa la seva primera actuació
d'un seguit de 8 hores de poesia repartides en 8 dies.
Avui toca AMOR I EROTISME A TRAVÉS DE LA POESIA.
Som a COTXERES BORRELL, 21:15 hores
Rosa Tintoré: Composició musical i piano de 3 poemes Montse Idrach: Cant
Rapsodes: Montserrat Castellvell Maica Duaigües Josep Francesc Lluís Lluís Franquesa També intervenen en la actuació: Rosa Tintoré i Montse Idrach
Idea i direcció general: Maica Duaigües
Poetes recitats: Joan Salvat Papasseit Vicent Andres Estellés Mario Benedetti Pablo Neruda Carlos Barral Teresa Moral Ariel Canzani Rafael Alberti Maria Mercè Marçal Maica Duaigües Gemma Gorga Oliverio Girondo Marta Clarós Carme Cabús Joan Margarit Josep Palau i Fabre
Nova lectura teatralitzada de les cartes de la guerra de Jordi i Manuel Rubió (13 de gener)
El proper divendres 13 de gener de 2017, a les 19 h, el Club de l’Experiència Alumni UB organitza la lectura dramatitzada de les cartes que es van creuar Jordi Rubió i Balaguer i el seu fill Manuel Rubió i Lois entre el maig del 38 i el gener del 39, quan en Manuel s’havia incorporat a files mobilitzat amb la lleva del biberó. Les cartes han estat seleccionades del llibre Cartes de la Guerra, maig 1938 - gener 1939 que va publicar l’Abadia de Montserrat l’any 1996 en una edició a cura de Jordi Galofré que podeu llegir en part aquí. També en podeu fer un tast a l’article Rubió, Rubió i el bibliobús del front que Vicenç Allué va fer per a la revista Ítem, on transcrigué les que feien referència al bibliobús que distribuïa llibres entre els soldats del front. Al seu torn, aquestes mateixes cartes són la base de l'obra teatral «L'abanderat, el bibliobús del front» de la companyia Rizoma Teatre.
L’espectacle corre a càrrec de Joan Bosch, Maica Duaigües i Assumpció Perajoan —tres antics estudiants del nostre curs de l'Experiència Biblioteques i Arxius en l’Era Digital— i ha estat representat diverses vegades a la Facultat. Aquesta vegada, l’escenari serà l’Aula Capella de l’Edifici Històric.
Música: ROMANÇ DE SANT ANTONI DE GAVARDA - Pep Gimeno
Lectura dels poemes guanyadors en el concurs de POEMES AL NAS DE LA LLUNA. Autors guanyadors:
MARIA ROSA PUENTE
MARC ROSS
JOSEP MANUEL SEGARRA BELLÉS
ADRIANA FERRAN
RAFEL SOTERAS i ROCA
ROSA MARIA ESTELLER ELIAS
Música: LA NOIA DEL PAÍS DEL NORD - Jordi Batiste
Lectura de poemes de JOSEP SEBASTIÀ PONS
Música: Tombe la neige - ADAMO
spspspspspspspspspspspspsps
Complements: Nota de Poemes al Nas de la Lluna:
En aquesta edició del SARAU, llegeixo els poemes guanyadors, tot i que, només estaven contemplats 4 poemes guanyadors (dos seleccionats pels lectors, i dos seleccionats pel jurat) es va acabar seleccionant 8 poemes, ja que tots vuit havien sabut arribar als sentiments del jurat, per tant, els 8 tenen el seu lloc en aquesta primera edició de concurs de PNLL (Poemes al Nas de la Lluna), amb el nostre agraïment a tots els participants, als lectors que han votat, al jurat, i, naturalment, la més càlida felicitació als poetes guardonats.
Enllaç al programa de Calafell Ràdio: LA BÚSTIA DE LES EMOCIONS, on Karme Espart entrevista a dos dels guardonats en el concurs de poesia: MARIA ROSA PUENTE, i RAFAEL SOTERAS:
"ELS TRES TOMBS" es celebren arreu de Catalunya, amb les lògiques variants de cada lloc, però sempre interessant de conèixer, i, amb el pas del temps, és sobre tot útil per a no oblidar com es vivia en altres èpoques, com es vestia, com es treballava, com es desplaçava la gent pels nostres pobles i contrades.
En l'article 264 demanàvem als socis la seva participació en la celebració del 10 aniversari de Poemes al Nas de la Lluna.
En aquest article d'avui fem una altra proposta complementària, perquè també puguin participar tots els lectors del blog, tant si són socis com si no.
Es tracta de que envieu un fragment de cançó que parli de la lluna, en qualsevol llengua, heu de posar, a més del fragment de la cançó, el títol i d'intèrpret. Podeu posar-ho en els comentaris d'aquest article, o enviar-ho al correu: info.nasdelluna@gmail.com.
A veure si aconseguim reunir moltes cançons que parlin de la lluna. Aquí va la primera:
La lluna de la muntanya
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya.
Lletra: Vicens Andrés Esteller
Canta Joan Amèric
-------------------------------------------------------------- Mecano va personificar la lluna: Luna quieres ser madre y no encuentras querer que te haga mujer. --------------------------------------------------------------
Lúa descolorida como cor de ouro pálido, vesme i eu non quixera me vises de tan alto. Lletra: Rosalia de Castro Canta: Laura Alonso Padin ---------------------------------------------------------------
A Poemes al Nas de la Lluna, estem contents, perquè ens arriba noticia de que tenim lectors a Oregón, a Montana, i a Texas. Des d'aquí donem les gràcies a aquests lectors, i, en senyal de reconeixement, els volem dedicar una cançó que va ser molt popular als anys 60, i que anomena, precisament, aquestes ciutats, clar que també anomena Kansas, i en aquesta última ciutat ignoro si hi ha algú que es miri aquest blog...de moment, però tot arribarà!
La canço que els dediquem és MAKY EL NAVAJA, aventurera i romàntica, com nosaltres!
Us posem el video de José Guadiola, perquè us l'apreneu, i també la lletra, perquè la canteu:
Desde Texas a Montana
desde Kansas a Oregón,
cruza Maki, el Navaja,
con el aire, de un ciclón.
Su camino, solitario,
guian siempre, luna y sol,
es su amigo, su caballo,
la llanura, su mansion.
Un revolver, lleva al cinto,
cuelga un rifle, de su arzón,
y a la espalda, con donaire,
lleva Maky, su acordeon.
Por los ranchos, donde pasa,
deja un rastro, de temor,
y son muchas, las rancheras,
que suspiran, por su amor.
Caminante del desierto,
los poblados, siempre huyó,
tiene fama, de hombre malo,
pero es noble, su valor.
Malas lenguas, propagaron,
que era un paria, brabucón,
pero Maky, el Navaja,
no hizo caso, del clamor.
Y una noche, que hasta Dallas,
el cariñó, le llevó,
un caballo, sin jinete,
al desierto, regresó.
Podeu escoltar-la pel mític José Guardiola, en aquest enllaç:
Però, això no és tot, nosaltres som agraïts, i, per aquests afeccionats a la poesia que ens llegeixen des de Oregón, Montana i Texas, els volem oferir, un obsequi més: un poema d'algun dels poetes de les seves recpectives ciutats.
De Oregón, tenim a RAYMOND CARVER, nascut a Clatskanie (Oregón) el 1938, i traspassat a Port Angels (Washington) el 1988.
La versió és de: Esteban Moore
Desocupado
Los que eran mejores que nosotros
vivían cómodamente en casas recién pintadas
con inodoros a botón en todos los baños.
Manejaban autos de modelo y marca
reconocibles.
Los que no tenían trabajo, estaban apenados,
no les iba bien.
Sus autos extraños estaban estacionados
sobre cajones, ‘al fondo’ de casas polvorientas,
donde se amontonaban infinidad de objetos inútiles.
Los años pasan y todo y todos son reemplazados.
Existen siempre, es lo que dicen, nuevas oportunidades.
Pero, para decir la verdad,
a mí nunca me gustó el trabajo.
Mi objetivo era permanecer desocupado.
Ése era mi mérito.
Me gustaba la idea de sentarme en una silla,
hora tras hora, frente a la casa, sin hacer nada
con un sombrero sobre mi cabeza y tomando una gaseosa.
¿Qué hay de malo en eso?
Fumar, escupir de vez en cuando.
Tallar madera con mi cuchillo.
¿Hay daño o maldad en esto?
En ocasiones salgo con mi perro a perseguir conejos.
Tenés que hacerlo alguna vez.
A veces levanto a un chico gordo y rubio como yo,
diciéndole: ‘‘¿de dónde te conozco?’’.
Nunca digas: ‘‘¿Que querés ser cuando seas grande?’’
A Montana, ens trobem amb en JAMES WELCH. En la pàgina: www.jornada.unam.mx, tenim aquesta interessant informació:
"James Welch, poeta y narrador del pueblo Blackfeet (Pies negros) de Estados Unidos. Estudió en la Universidad de Montana. Ha escrito las novelas Invierno en la sangre, La muerte de Jim Loney, Abogado indio y Matando a Custer.
Traducción del inglés: Hermann Bellinghausen:
Súplica a los que importan
James Welch
No saben ustedes que me hago el mudo.
Mis canciones son con frecuencia sabias,
mis campanas podrían cazar
la nieve en estas praderas de silbidos negros.
Celébrenlo. Los días son ásperos. Convoquen sus vientos
para soplar estas abrigadas calles y patrocinar
mi pasado de miserias y fiestas que duran cuatro días.
No me ignoren. Pondré una cara diferente
que les haga saber que ya no estoy
orgulloso, mi nombre no es tan fuerte para sostenerse solo.
Si miento y digo que me tomaron por amigo suyo,
remendado en mis huesos flacos,
¿me permitirán ser socarrón y escandaloso como el viento?
Tengo el plan de quemar mi tambor, irme de aquí
y civilizarme la cabellera. ¿Ven mi nariz? La aplastaré
para ustedes. ¿Estos dientes? Los restregaré con piedras
para quitarmelos. Sé que ahora que importo me ayudarán.
Y vendré a ustedes, cabizbajo, sangrando por la sonrisa,
encantado de sus limpias manos de nieve, amigos míos. "
------------------------------------------------------------------------------
I, finalment...Texas!, ple de llegendes, com la que va donar peu a la mítica pel·lícula El Álamo:
Escolteu aquesta història plena de romanticisme heroic, en la veu de Frankie Avalon, i, de passada, practiqueu el vostre anglès: https://www.youtube.com/watch?v=sP-XJUNLoNA
Dissabte 13 de juny de 2015; han passat més de cent anys des de la foto que us mostrem, obre de l'extraordinari fotògraf Lluís Girau Iglesias.
Un grapat de persones entusiastes, comandades per Toni Oller i Enric H. March, sota la denominació TEATRE TALIA OLYMPIA AL PARAL·LEL, han muntat una gala impressionant, digne d'un SALÓN ARNAU.
Però no el tenim, ja fa temps que el Teatre Arnau, o, Salón Arnau, com deia el rètol del 1904, s'està caient a trossos. Per això, la gala, s'ha hagut de fer al Cotxeres Borrell, molt a prop, i a qui agraïm el seu acolliment.
Perquè la destrucció no segueixi endavant, perquè recuperem l'estimable espai teatral, en la funció de teatre, de museu, de centre de documentació teatral, de saló... tan és, això ja es parlarà i es decidirà, ja es farà un projecte a la mesura de les necessitats, desitjos i possibilitats, però, primer de tot, admetem, assumim, la conservació d'aquest espai com a lloc artístic, en el que la música, la veu, el ball, la picardia, l'alegria, la comèdia... totes les arts teatrals i artístiques, poètiques i literàries, es donin la mà, i torni a ser artèria viva d'encontre d'artistes i literats, de poetes i romàntics...
Potser és un somni, però, aquest dissabte. hem estat molts els qui hem somniat, us diré els noms:
ABEL ALEM, MERCHE LOIS, PEPA MAYO, ISAAC REGUERA, MAGALÍ SARE, SUSANA LARRIBA, JÚLIA COSTA, MAICA DUAIGÜES-Poemes al Nas de la Lluna, (Han enviat les seves paraules poètiques: ADRIANA FERRAN-la poeta dels petons, JOSEP COLET I GIRALT, ROSA MARIA BISBAL), han organitzat tot: ENRICH H. MARCH, TONI OLLER. Espai: Cotxeres Borrell, S'han compatibilitzant 250 espectadors. S'han venut totes les localitats.
No coneixem els noms, però agraïm als tècnics de so i il·luminació, al personal de Cotxeres Borrell, als reforços de voluntaris per l'organització de la gala, als espectadors que han aportat els seus comentaris engrescadors i de suport.
I agraïm l'existència de tant de material que tenim, el record de la RAQUEL MELLER, les fotografies, els enregistraments de veu, les filmacions cinematogràfiques, els retalls de diaris, els poemes que els gran escriptors de l'època van dedicar a la Meller...
Ha estat un somni per a tots, i ara us diré una altra cosa, no volem despertar, no despertarem, seguirem somiant, fins que el somni es faci realitat, fins que l'Arnau no torni a aixecar-se, no deixarem de somniar!
Gaudiu, amb aquests fragments de la gala de dissabte passat, d'una mica d'aquell espectacle de cabaret; desenfadat, alegre, picaresc, artístic i poètic...
I ara us deixem la resta de l'article, perquè sigueu vosaltres qui feu les vostres aportacions, les vostres opinions i paraules, els poemes que no vareu tenir temps d'enviar, però que m'heu dit que havíeu escrit. Les impressions dels espectadors que us vareu quedar amb les ganes de dir la vostra, els artistes que varau participar i encara voleu rubricar la vostra intervenció amb un estrambot final. El somni de SALVAR L'ARNAU, continua, i tots, esteu convidats a somniar!
Aquest article va íntimament lligat amb l'article núm.240, en aquell, parlàvem, sobre tot, de la RAQUEL MELLER, en aquest d'avui, ja us podem donar la bona notícia de l'acte que tindrà lloc dissabte 13 de juny del 2015 per tal de salvar i recuperar aquest teatre emblemàtic per la ciutat de Barcelona: L'ARNAU, i al qual no hem de renunciar, com no podem renunciar a la memòria de RAQUEL MELLER.
El teatre ARNAU:
Pot convertir-se novament en teatre, pot posar-se dempeus entre la runa.
Pot tornar a escampar les melodies del mestre Padilla, i de tants gran músics que per allí hi van deixar empremta.
Pot tornar a provocar picardies i riures i seduccions amb aquells cuplets tan innocents com "perillosos" en la seva època.
Pot experimentar amb les noves musiques, tecnologies, talents, i descobrir, i donar a conèixer una nova època teatral, musical, artística.
Pot ser un referent històric pels estudiosos de la vida artística barcelonina.
Pot acollir un centre de documentació teatral, d'informació i de suports a les noves companyies.
Pot constituir un reducte museístic de tants records físics del Paral·lel que ara estan escampats o entaforats en llocs que ni sabem...
Pot ser palau de poesia, de teatre, i de tota mena d'art.
POEMES AL NAS DE LA LLUNA obre l'admissió de socis 2015, si teniu interés en formar part del nostre cel, manifesteu aquesta voluntat escrivint a la següent adreça:
nasdelalluna@gmail.com
La condició bàsica per ser soci és l'abonament de la quota mínima anual d'adhesió.
Durant aquesta campanya 2015, queda sense efecte la quota de d'inscripció, passant a abonar-se directament la quota anual.
Les peticions d'ingrés rebudes seran proposades en la propera reunió de junta, i rebreu resposta dintre de la següent setmana de la reunió.
Una visita de 25 noies i nois entre 11 i 13 anys, és, veritablement, una visita energètica.
Doncs avui, la seu de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni s'ha omplert d'aquesta energia, i, també, sorpreneu-vos: de poesia!
Perquè aquesta comissió dels jovenets, alumnes de l'Escola Pia Sant Antoni, que venia encapçalada per la seva professora Mònica Vidiella, i per Imma Llort representant la Casa d'Àsia, ens duia un missatge poètic, sota el títol:
POEMES QUE ENS APROPEN 2015
Aquest acte al Barri de Sant Antoni, és consequent a una idea de Casa Àsia que es fa en col.laboració de Sant Antoni Comerç amb l'Ajuntament del districte, per a qui treballa Xeix.
Però són els alumnes, els qui han estat els veritables protagonistes de l'acte, i és que, ben orientats per la seva professora havien realitzat, prèviament, un ampli treball de recerca d'un poema, per treballar-lo i recitar-lo. Una vegada feta aquesta feina, ens l'han vingut a oferir a diversos establiments, botigues, i entitats del barri. Un dels afortunats receptors hem estat l'Associació de Veïns de Sant Antoni, i, naturalment, el grup de poesia del barri; POEMES AL NAS DE LA LLUNA, grup, com ja hem explicat als alumnes, creata Calafell, i criat entre Calafell i Barcelona, i, actualment, ja amb delegació al Barri de Sant Antoni.
No solament ens han llegit els versos de la Marçal, també ens han fet una pinzellada biogràfica de la poetessa, i ens han explicat el significat de les metàfores del poema, mostrant-se predisposats a contestar tota pregunta que els hi volguéssim fer sobre el seu treball, el poema i la poetessa. Bona feina!, crec que aquest curs estan tots aprovats, oi, Mònica?
El poema que els alumnes van escollir, entre tots i democràticament, és: BRIDA, de Maria Mercè Marçal:
Per la nostra banda, POEMES AL NAS DE LA LLUNA, en justa correspondència, els hem ofert un poema suculent, el PA AMB TOMÀQUET, de Miquel Martí i Pol:
Para ver los comentarios del jurado, ir a la pestaña: CONCURS
--------------------------------------
POEMA EN CASTELLANO MÁS VOTADO POR LOS LECTORES (37%)
TRABA VIVIFICANTE
Gatas descaradas
Hambrientas de relatos de epopeyas
Algunas cigüeñas que ofrecen
Una visión alentadora
Y este casi nada arrebatado del abismo
Un lugar ideal para las divagaciones
Justas verbales Alas de piedras
Bautizadas con luz
Capaces de hacerle sentir
Un escalofrío de veracidad
Además de la brillante ventaja
La ciudad le permite
Pedir prestada la claridad
Y antes de hundirse
Bajo los asaltos repetidos
De monumentos conquistadores
Un desconocido decide
Conducirle más lejos
Infundir una pizca de humanidad
A este desorden de imágenes. Poema de Marc Ross
Marc Ross
BIOGRAFIA de: MARC ROSS
Nacio en 1948 en Argelia. Vive hoy en Marsella en Francia.
Poeta del Méditerránéo, el autor ha escrito varios libros de poesia, pero también de narrativa, cuyos textos han sido publicados en varios periodicos y por los que obtuvo numerosos premios.
Colabora también con varios artistas pintores, grafistas y músicos aportando un nuevo alumbrado a sus textos. Su formación de actor le condujo a elaborar talleres de teatro en los medios escolar y carcelario.
Le gusta leer sus textos en público, en particular, cada verano participa en el festival « Voix Vives » de Sète (Francia) y en Toledo (España.)
Marc Ross ha publicado tres libros :
« El refugio del oso » premio de narrativa en 2012
« Mazurca y otras noticias » Ediciones Le Serpolet, 2014.
último libro de Poesía :
« La sombra melancólica de una flor apátrida » - 2015 -
PRIMAVERA NACIENTE Algunos petalos rosa pálido una brisa ligera Hacen que el perfume encuentre refugio En tu cabeza desnuda tus piernas desplegadas A la vista de esta primavera naciente Nuestros besos se reencarnan en flores de cerezo Para sustituir al atractivo del misterio Estos pocos versos vagabundos Jamas satisfechos del festin luminoso Inventan mil carácteres finalmente se ofrecen A la acogida que tu les quieras dar. Marc Ross MARC ROSS, ha obtenido también la máxima votación de los lectores, en la categoría CASTELLANO, por su poema TRABA VIVIFICANTE, que puede leerse al principio de este artículo, junto a su fotografía y datos biográficos.
Quedé sola, con mi fría y ardiente almohada de luz.
Pensé en los días felices
que aún amo tiernamente.
Y descubrí atrapada,
que te cobijaba dentro de mí.
Y se fue la soledad por mis venas
y creció el amor en mi pecho
y volví a sentirte dentro,
como las noches de los besos,
sin estorbos, sin melancolía,
sin luces y sin estrellas.
Poema de: Adriana Ferran (la poeta de los besos) Adriana Ferran, ha obtenido, asimismo, el segundo premio en la catagoria CATALÀ, con su poema: AFERRADA A LA TERRA, el poema, su fotografía y nota biográfica, los encontrareis en: Artícle 214
