Aquest article enllaça, d'alguna manera, amb l'article 320
Demà és el dia del llibre, i, com que se'm presenta una mica atapeït, agraeixo a + Bernat la iniciativa d'organitzar la signatura de llibres d'Enrique Vila-Matas per avui dia 22.
Això m'ha permès parlar -per primera vegada- (i en català), amb el meu admirat escriptor.
Una conversa summament breu (tímida que és una), però tampoc calia més, ja tinc els seus llibres dedicats, que és el que m'interessava. Aquí podeu veure un d'ells:
Vull destacar també, l'exquisida amabilitat de la Montse, creadora intrèpida de + Bernat, ja fa mil anys, i que cada vegada ens sorpren amb noves maneres de viure la lectura; xerrades, àpats, tallers, conferències, presentacions, cursos, festes, i un interminable etc. de bones idees.
Avui, la seva iniciativa ha estat convidar als clients a xocolatines i cafè, que m'ha anat molt bé donada l'hora que he arribat, les quatre i mitja de la tarda, hora del cafè de sobretaula, i, mentre el prenia he llegit les primeres pàgines del nou llibre de Vila-Matas.
Potser ja comencem a ser menys, des que ha començat a prendre entitat -sobre tot entre la població més jove- el llibre electrònic, però encara som molts els boixos pels llibres.
Ja sabem que l'amor, produeix goig i també patiment, doncs no és menys amb l'amor als llibres; tenir un llibre a les mans, acaronar-lo, olorar-lo, besar-lo! pot produir unes sensacions, gairebé, eròtiques, i ja no diguem, llegir-lo!, això ja és el súmmum del gaudi, però també, com l'amor, produeix patiment; diversos patiments!, ara en veurem alguns:
Un dels grans problemes és el magatzematge dels nostres llibres; cada cop més quantitat de llibres, per introduir en habitatges, cada cop més petits (aquest és un dels grans motius que esgrimeixen els defensors del llibre electrònic), però, digueu-me: com puc acaronar, olorar o besar un llibre electrònic?, la única cosa que puc fer és llegir-lo, i no em digueu que amb això n'hi ha prou, no!, seria com fer sexe només pel sexe, sense el caliu d'unes mirades, d'un entorn amical, d'uns preàmbuls plens de desig.
Desig per un llibre electrònic?; de moment, no. Penso que, els editors, que son molt espavilats, no trigaran massa a idear uns llibres electrònics amb aroma de llibre, amb tacte de llibre, amb cobertes atractives.., quan això arribi, m'ho repensaré.
De moment, el problema que tenim els maniàtics dels llibres és mantenir-los dintre de casa, i al mateix temps poder viure nosaltres també, sense necessitat de treure els peus per la finestra a l'hora de dormir, per manca d'espai.
En una novel·la que vaig llegir -sento no recordar en aquest moment ni títol ni autor- hi havia un home que va arribar a substituir gran part dels mobles de casa seva per llibres; el llit era fet amb llibres, així com les taules, els seients...
A internet he trobat alguns exemples:
A l'hora de pensar en els nostres llibres, alguns tenim tendència a fer tres grans apartats:
1 - Els llibres llegits, que estimem i que volem conservar per sempre.
2 - Els llibres que encara no hem llegit, però que volem llegir, algun dia... potser molt llunyà...!
3 - llibres, llegits, o no, però amb els que tenim algun compromís de conservació, sigui perquè ens son útils per la feina, o perquè provenen d'alguna adquisició o regal de compromís, o algun record, llibres dedicats, o, llibres que estan tan fets pols que, els volem conservar, però no a la vista, perquè estan massa atrotinats.
Aquests 3 gran grups podrien constituir una primera selecció.
Una vegada separats: els que estimem, els que volem llegir, i els que necessitem conservar, arribem a una altra feina: l'agrupació de cadascun d'aquests apartats en funció de...? Tema?, col·lecció?, autor?, mesures? freqüència de consulta?
Un veritable maldecap!, però, ja ho dèiem; l'amor fa patir, i, l'amor als llibres, no és una excepció.
lllllllllllllllllllllllll
Que bé que va saber expressar Joana Raspall la intimitat amb els llibres!:
ELS LLIBRES Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre. Tot allò que et donarà no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia. Joana Raspall
La biografia de Mossen Cinto Verdaguer, és força controvertida, cada historiador, l'explica interpretant-la de diferents maneres.
Rarament es diu que els seus problemes amb el Marqués de Comillas va ser quan en Verdaguer es va posar en contra de les
pràctiques de "negrero" de la que es lucrava el marquès, i contra les que, finalment, es va manifestar el capellà del vaixell, fins llavors amic íntim de la família del Marqués de Comillas. En la majoria de biografies obvien aquest motiu i es limiten a dir que va tenir una crisi de consciència. En canvi se'n parla bastant de la seva dedicació a l'estudi de fenomens i aparicions religioses, activitat seva, de la qual, l'església, en general, s'ha desentès. És doncs molt interessant, llegir tota la documentació que s'ha anat generant sobre Mossèn Cinto, si el volem conèixer amplament, tot i que, el que de veritat compte i val, és la seva magnífica producció poètica.
En el segle XX, quan les parelles trencaven, era habitual tornar-se el regals. Això, tot i que es feia, estava considerat per algunes persones, entre les quals m'hi trobo, bastant ridícul.
Si en un moment determinat trobes oportú fer un regal a una persona, ¿per quin set sous, quan les circumstàncies o els sentiments canvien, has de demanar a aquella persona que et torni els teus regals?, jo ho veia, i ho segueixo veient, com a mínim, ridícul.
Potser hauriem de considerar no fer regals, en tot cas, flors, o bombons, i prou, això és tan desagradable de tornar com de que t'ho tornin. Qui voldria que li retornessin un ram de roses resseques i plenes de pols?, o, encara més, uns bombons convertits en...
Però, sembla que alguns municipis, estan vivint encara en el segle XX, i nomenen persona non grata qui abans rebien amb honors, i demanen li siguin tornats els obsequis fets. Pel que fa als retrats de les parets, en els llocs oficials, potser que agafin el costum de penjar bonics paisatges de la ciutat; s'estalviarien temps i quartos.
Tinc una amiga, molt salerossa ella, que conserva, al bell mig de la tauleta de nit, i en el mateix marc d'origen, la fotografia del seu home que ell havia regalat, dedicada, a una primera novia. Quan alguna nova amiga veu, per primera vegada aquella foto -dedicada a una dona que no és la meva amiga- en el quarto del matrimoni, es posa les mans al cap: Cóm és possible que conservis això? diu esverada, i la nostra amiga li dona dues bones raons:
En primer lloc, la conservo, perquè és història, és la història del meu marit, i jo no renego d'ella, i en segon lloc, la conservo, perquè, per molt dedicada que estigui aquesta foto a una altra, qui va conquistar de debò al Joan, i qui dorm cada dia amb ell en aquest llit, soc jo!. La foto dedicada a una altra no fa més que recordar-me el meu triomf.
Que elegant i intel·ligent és la meva amiga!. Últimament l'estic animant perquè es presenti com alcaldessa d'algun d'aquest municipis que, en ple segle XXI encara estan cridant "Devuélveme el rosario de mi madre", estic segura de que ella sabria mirar cap endavant i ocupar-se de coses realment importants per a la gent del carrer que el que vol és feina, sanitat, escola, seguretat, cultura...
Molta cura, doncs, a l'hora de fer regals, no regaleu res que un dia poguéssiu reclamar, i, en la mateixa línia de ser pràctics i estalviar, com ja hem dit, temps i diners, deixem de posar als carrers noms de polítics que, algun dia, canviant els signes, poden ser susceptibles de canvi, amb la consegüent pèrdua, igualment també, de temps i diners, i, encara més, d'un trasbals inimaginable pel sofert vianant que cada dia te la vida més difícil.
Maria Dolores Pradera, elegantment, no demanava que li tornessin res, només el rosari, i ho deia així de bé:
https://www.youtube.com/watch?v=rCzVSpoX64Y
Dels carrers també s'ha escrit moltes cançons, aquí en tenim un parell:
Tu calle - interpreta Imperio de Triana
https://www.youtube.com/watch?v=quF4xB_Jp5o
I una altra dona: Gloria Lasso, també hi posa, en el carrer conegut, les seves emocions:
https://www.youtube.com/watch?v=1L2ST97keVw